ESTANYÓ (2.912 m.)

• CIM: Estanyó (2.912 m.)
  COMARCA: Valls d'Andorra
  HORARI: 4 h 10 min. (2h 40 min. + 1h 30 min.)
  DESNIVELL: 1.075 m. (acumulats)
  DIFICULTAT: Mitja / Alta
  
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  L’Estanyó és el tercer cim més alt d'Andorra després de la Coma Pedrosa i la Roca Entrevessada i està situat en una carena que es despenja del cordó principal de muntanyes que fan frontera amb Occitània i que va, passant pel Casamanya, a morí al poble de Les Escaldes. Aquesta situació endinsada cap el centre del Principat i la seva alçada, fan que sigui un dels cims en millors vistes del territori Andorrà.
  L’Estanyó separa les valls de Riu i la de Sorteny i està format per roques metamòrfiques, en concret esquists negres, rics en carbonis, majoritàriament del mesozoic, aixecats pels plegament hercinians i alpins i molt erosionades pels períodes glacials i periglacials.
  L’excursió és molt fàcil i senzilla, potser un pel dura en la part final degut al fort desnivell a superar, però és tracta d’una gran ascensió, on es combinen molt bé uns magnífics prats alpins amb rica flora de muntanya, un petit llac que li dona una nota de color i un rocallam molt propi de l’alta muntanya.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra i un cop a Les Escaldes, desviar-nos per una carretera que du al poble de La Masana. D’aquí agafarem la carretera que puja a Ordino i un cop en aquesta vila, seguirem la carretera principal fins al poble del Serrat.
  Arribats al Serrat, hem de travessar el petit poble seguint els revolts que fa la carretera per tal de situar-nos al cap d’amunt i d’aquí seguir la mateixa carretera en direcció a les pistes d’esquí d’Ordino i Arcalís. A poc de deixar El Serrat agafarem un altre carretera que surt de la nostre ma dreta, deixant de front la que du a les pistes d’esquí.
  Fem 1,8 Km. d’aquesta nova carretera i arribem a un aparcament on hi ha una garita de informació. Aquí el pas està barrat de les 10 del matí fins les 19 hores. Es pot sortir caminant des d’aquí o seguir amb cotxe 1,7 Km. més, per pista forestal no asfaltada, fins trobar una tanca pel bestiar i el final de la pista. Des d’aquest indret estalviem 100 metres de desnivell i uns 30 minuts de marxa. La ressenya està feta des del final de la pista.
  
  RECORREGUT
  La excursió direcció llevant, cap al refugi de Sorteny i abans d’arribar-hi travessa el riu i de seguit s’enfila per una vall lateral en direcció sud-est fins un llac. Aquí remuntarem un llom que hi a la nostre esquerra i que ens conduirà fins el cim .
  
  0 minuts: Aparcament 1.890 metres. Sortim direcció llevant, travessant la cleda, en suau pujada per un ampli camí que porta a la borda-refugi de Sorteny. El riu del mateix nom resta a la nostre dreta.
  3 minuts: Trencant. (1925 m). Deixem l’ampli camí del refugi just quan un rètol a la nostre dreta ens indica “Estanyó”. Agafem aquest camí a la dreta, més estret que l’anterior i baixem fins el riu Sorteny (-15 m.), on una palanca de ciment ens ajudarà a travessar-lo. Ja a l’altre banda, seguim el camí marcat que travessa un prat allunyant-se mica en mica del riu Sorteny. Tot seguit entrem en un bosc de pi negre força esclarissat i farcit de nerets i on al seu final, hi baixa de la nostre dreta un petit torrent.
  15 minuts: Torrent (1.990 m) Just passar-lo entrem en un petit prat on el camí gira a direcció gaire bé sud, per tal de guanyar alçada per una vall lateral. La pujada ara és més marcada, tornem a entrar en un bosc de pi negre i moixeres de guilla, trobem marques de pintura groga i fem algun revolt fins que la pujada minva. Sortim del bosc i anem per un llom d’herba de prat, ara més planers, fins que el llom enllaça per la nostre esquerra amb el rierol de l’Estanyó. Aquí el camí fa un gir i uns metres més amunt hi ha un tancat.
  50 minuts: Tanca i cleda. (2.210 m.) Superem una llarga tanca de pedres que travessa el camí i que està feta pel bestiar. Ho fem per una cleda de fusta i seguint direcció sud-est les marques de pintura. Travessem un pla d’herba i mulleres, aquí sense camí, i al seu final on entra l’aigua del riu, veiem una palanca per on el travessarem.
  1 hora: Palanca. (2.255 m). Passem el riu que ara resta a la nostre dreta i anem pujant suau per camí marcat enmig de prats, superant dos petits ressalts per tal d’arribar al llac.
  1 hora 10 minuts: Llac de L’Estanyó. (2.335 m). Tal com hi arribem girem a l’esquerra direcció est. El camí puja per un llom deixant el llac en sota, fa algun gir i dona la impressió de que volgués anar als peus d’unes parets farcides de tarteres que hi ha sota del llom que baixa de l’Estanyó. De sobte, fa un fort gir a l’esquerra, com si tornéssim enrera, per tal de atansar-se, primer de flanc i després de dret en forta i dura pujada, fins dalt del llom que baixa del cim. No hi ha pèrdua, el camí està fressat i les pintures grogues sovintegen.
  1 hora 35 minuts: Llom de la serra del Rellotge (2.470 m). Just arribar-hi, girem a la nostre dreta per tal de seguir el camí, fitat i amb pintures, que va pel mig de la carena. Compte que trobarem algun corriol que va de flanc i no du pas enlloc. Aquí ja no hi ha història, hem de seguir el llom que sembla que no s’acabi mai, direcció sud-est, a estones amb pujada més suau, a estones més dura, amb trossos amb pedres i amb trossos amb prats.
  2 hora i 30 minuts: Avantcim. (2.875 m) Arribem a una carena on darrera hi trobem un petit pla. Hi baixem (-10m) i el travessem, per tal d’enfilar un munt de pedres esquistoses que configuren el cim.
  2 hores i 40 minuts: Cim de l’Estanyó (2.915 m.) Cim no gaire ample, rocallós, amb una fita de pedres. Bones vistes en tortes direccions.
  La baixada la farem pel mateix camí de pujada.
  
  HORARI
  Pujada de 2 hores i 40 minuts, sense comptar parades, i baixada amb 1 hora i1/2.
  
  DESNIVELLEl desnivell total de l’excursió és de 1.075 metres, 100 metres més si sortim de la garita.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat als mesos d’hivern i primavera, on la neu hi és present. Cim no aconsellable amb raquetes, sí amb esquí de muntanya, però s’ha de tenir precaució a la pujada al llom del rellotge i preventivament s’han de dur grampons, especialment per travessar la carena.
  
  PUNTS D’INTERÉSInteressant la vegetació alpina del indret, la morfologia del terreny i bones vistes des del cim que ens permeten veure cap a llevant les muntanyes frontereres andorranes amb la Cerdanya, amb cims com la Tossa Plana, el Puigpedrós o els Envalires. Ja cap el nord veiem les que fan frontera amb l’Aireja amb pics com l’Ascobes, la Sarrera, la Pica d'Estats o el Montcalm.
  A ponent distingim al fons les Maladetes i les serres dels Pallars i, més a prop, cims com la Comapedrosa, la Roca Entravessada o el Pla de l’Estany. També es veuen les pistes d'Arinsal i Pal. Al sud tenim el Casamanya i més allunyats el cims de les valls del Valira i de Perafita i Claror. Encara més enrere veurem el cim de l’Orri i la serra del Boumort.
  
  CLIMA I VEGETACIÓEl clima és el anomenat mediterrani pirinenc occidental i al hivern i primavera les glaçades i nevades hi sovintegen. El fred es extrem i la neu cobreix tota la muntanya. Cara l’estiu pots tenir dies molt calorosos amb sol i sense vent i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que podem passar molta fresca. A l’estiu son freqüents les tronades i tempestes.
  La vegetació és alpina i està composta de pi a les parts baixes i de pastures i algun matoll a les parts altes.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric. Cal dur roba protectora del vent. L'excursió, sense neu, es pot fer perfectament en botes de tresc. Recomanem dur una màquina de retratar i uns llarga-vistes i sobretot aigua.
  
  Barcelona 10 de Juliol de 2007

PIC L'ALT DE GRIU (2.874 m.)

• CIM: Pic L’Alt de Griu (2.874 m.)
  COMARCA: Valls d’Andorra
  HORARI: 6 h. 05 min. (3h 50 min. + 2h 15 min)
  DESNIVELL: 1.160 m.
  DIFICULTAT: Fàcil (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
  RESUM
  L'Alt de Griu és un dels cims de més vista i a l'hora, poc visitat d'Andorra. La seva alçada i la seva ubicació, lluny de les perifèriques carenes frontereres i prop del centre del país, el converteixen en un dels més extraordinaris miradors de tot el Principat.
  Cim bífid, de composició granítica i morfologia glacial, està envoltat al nord per l’abrupte Coma d'Emportona i al sud per l'agradable i tranquil·la vall d'Ensagents. Aquest cercles glacials han rosegat la muntanya, de manera que l'Alt de Griu resta al mig d'un llarg llom que prové, per llevant, del cims de Pessons i Gargantillar i s'allarga cap a Ponent, baixant sostingudament fins la mateixa vila d'Encamp.
  L'excursió, és molt interessant, còmoda i senzilla, un pèl monòtona de pujada pel bosc de pi negre i neret anomenat de Campeà, però molt distreta i variada, de baixada, per l'encisadora, amagada i solitària vall d'Ensagents.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Si entrem per La Seu d'Urgell, hem d'arribar fins a Encamp i just encara no hem sortit del poble, en una rotonda i al davant del Funicamp (Cistelles aèries d'una estació d'esquí), a la nostre dreta, surt una carretera, la CS 220, que porta "Als Cortals i Bordes de Campeà". Venint del Nord, just arribar a Encamp, veurem la rotonda, el Funicamp a la dreta i la carretera a l'esquerra.
  Seguim aquesta carretera que fent revolts s'enfila fort. Al qm 3, trobarem a la dreta una carretera en obres que durà, algun dia, a Engolasters. Al qm. 6,1 en un revolt, a la dreta, veurem també a la dreta, enlairat, en un prat, un pal indicador que diu " Ensagents, Alt de Griu, Pessons". Aquí hem de deixar el vehicle.
  Com a altres referències podem explicar que 100 metres més endavant d'aquest aparcament, a ma esquerra de la carretera, hi ha una pista que baixa amb un indicador de "Bordes de Rigoder" i " Mirador de Cap de Rep". 100 metres més amunt, torna ha haver-hi una altre pista, ara a ma dreta, i encara 100 metres més endavant, també a la dreta, una mica en sota, hi ha un gran pic-nic. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUTLa excursió segueix un camí que s'enfila per la carena que porta al cim. Al poc de sortir la carena es fa perdedora; així que baixem un tros per sota carena on hi ha camí i tornem a remuntar-la més endavant, ara ja fins el cim. Baixada des del cim al llac d’Ensagents i d’aquí per dins de la vall, seguirem un camí que ens durà al punt de sortida.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Aparcament (1.885 m) Sortim, per entre prats, cap a l'indicador esmentat per un camí mig desdibuixat, el superem i el camí, ara més marcat, entra el bosc de Campeà.
  15 minuts: Creuament de camins (1.990 m). El camí de la nostre dreta té una cleda feta de branques i segueix la part baixa del bosc. Un, a la nostre esquerra es perd pel bosc i el de davant nostre, que puja fort, s'enfila cap a la carena en direcció sud. Prenem aquest darrer camí i un cop a la carena, girem a la dreta i la seguim en direcció allevantada. El bosc és força net, algun neret i la resta, herba de prat. Més amunt el camí planeja, es veuen marques de pintura groga i verda, decantem a la dreta i comencem a baixar. (-15 m.) per arribar a un gran prat. De fet es podria seguir la carena, sense camí, pel mig del bosc, però és molt perdedor.
  45 minuts: Prat (2.185 m) Sortim del bosc i travessem el prat en baixada (-20 m.) per anar a enllaçar amb un camí que ve per la nostre dreta. Ens atansem a un pal indicador.
  50 minuts: Pal indicador (2.190 m) Cap a la dreta marca al llac d'Ensagents (per aquí farem la tornada) i recta amunt Pics de l'Aspra, Alt de Griu i Pessons. Prenem aquest darrer camí molt desdibuixat per entre herba de prat, en forta pujada i direcció cap a la carena. Passem una zona sorrenca granítica i tornem a entrar al bosc, per tal d'arribar altre cop al cap de serrat. Aquí girem direcció llevant i ens hi enfilem sense cap mena de camí o senyals indicadors. La carena és molt ampla, el bosc espès i mica en mica uns emprenyadors nerets ens compliquen el pas. Més amunt el bosc clareja, els nerets, no. Pujada monòtona, fins que veiem un cim molt esvelt i format de blocs. D'aquest lloc en diuen les Pedrusques. Arribem aquest avant cim, el superem i per pedres i prat ens dirigim cap un altre cim format també per blocs.
  1 hora i 45 minuts: Cim dels Aspres (2.695 m) Sense interès. La carena s'estreny, superem uns quants blocs i baixem a un coll.
  1 hora i 50 minuts: Collada d'Entinyola (2.660 m) Una gran fita de pedres la guarda. A la nostre dreta llueixen els llacs d'Ensagents. Seguim pel llom, decantant una mica a l'esquerra per tal d'estalviar-nos remuntar blocs. Arribem a un altiplà i al fons ja distingim un pal de ferro del primer cim. Sota del cim hi ha un petit amorriador d'ovelles i des d'aquí ens adonem de que el cim és bífid.
  2 hores i 15 minuts: Cim de l'Alt de Griu (2.874 m). Arribem a la primera punta, la nord, presidida per un pal de ferro amb una base de ciment. Saltant blocs fem uns 20 metres per arribar a la punta sud, on hi trobem un pal de fusta. Tornem enrere fins el coll, ara decantant cap a la nostre dreta.
  2 hores i 25 minuts: Collada d'Entinyola (2.660 m) Deixem la ruta de pujada i saltem el coll cap a la nostre esquerra en direcció als llacs, de flanc, en baixada, direcció SE., sense camí, per entre herba de prat, terra sorrenca i algun bloc de pedres.
  2 hores i 30 minuts: Petit collet (2.570 m). Sota nostre resten dos llacs. Hem d'anar cap a on desaigua el llac de més amunt. Tampoc hi ha camí.
  2 hores i 35 minuts: Llac d'Ensagents (2.520 m) Deixem el llac a la nostre esquerra, fem direcció SO. i, ara si, amb rastres de camí, anem fins el llac de més ensota. Deixem aquest llac a la nostre esquerra i seguim unes fites que ens portaran, després de deixar un altre petit llac a l'esquerra i fer una forta baixada, a un Refugi. És important no perdre les fites.
  2 hores i 50 minuts: Refugi d'Ensagents (2.420 m) Acollidor, net i endreçat, 8 places, lliteres de ferro, llar de foc, taula i cadires. Té un annex. Sortim direcció NO. seguint les fites i de sobte entrem al bosc. A partir d'ara, tindrem unes marques grogues fins l'aparcament. El camí és molt bonic, amb molta aigua, mulleres i vegetació molt variada. A estones el camí baixa i a estones planeja, primer passa prop del riu, després se n'allunya.
  3 hores i 30 minuts: Pal indicador (2.190 m) Arribem al prat que hem descrit a la pujada, on s'ajunten el dos camins que travessen el bosc de Campeà. Travessem el prat, en baixada i deixant a la nostre dreta, els dos camins per on hem passat al pujar.
  3 hores i 40 minuts: Pal indicador (2.055 m) De la nostre esquerra arriba un camí que prové a la coma dels Llops, un dels llocs més feréstecs del Principat. Seguim la baixada.
  3 hores i 45 minuts: Cruïlla i Pal indicador (1.990 m) Arribem a la cleda i al creuament de camins explicat al començament. Seguim baixant fins l'aparcament.
  3 hores i 50 minuts: Aparcament.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que a l'hivern pot presentar dificultats a la part de la carena, lluny de la protecció del bosc. Cim aconsellable amb esquís, per aquesta ruta i també per la de la vall d'Ensagents. Amb raquetes també és viable, però acompanyades de material alpinístic.
  
  PUNTS D’INTERÉSBon recorregut per un lloc freqüentat, amb uns magnífics boscos, cercle glacial i regió lacustre. Des del cim bones vistes també que cap a ponent ens permet contemplar des de els cims de Monturull fins les pistes d'Arinsal i Pal. La vall del Valira i el poble d'Encamp resten sota els nostres peus. Cap a el Nord, veiem tota la serralada fronterera entre Andorra i el País d'Oc, des de la Comapedrosa fins l'Ascobes. Més enrera resta la Pica d'Estats. Més endavant el Cassamanya i sota nostre la vall dels Cortals amb el cercle d'Emportona i els llacs de Griu.
  Ja a llevant, tenim la cresta que du al Pic d'Ensagents i d'aquí les que duent a la Cubil i als Pessons-Gargantillar. Al fons veiem, entre altres, els Envalires, els Fontnegres, el Coma d'Or o el Puigpedrós. Si dirigim la mirada al Sud, veurem tots els cims fronterers amb Catalunya, des de el Montmalús fins la Tossa de Sirvent. Davant nostre els Agols i la Tossa de Braibal.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima es Alpí, amb poca influència de la mediterrània. Així, hi pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat que ens poden dur molt de fred, sobretot, a la carena. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat. Les nevades es poden produir fins ben entrada la primavera, on la neu sol enretirar-se a partir del mes de Maig. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
  La vegetació està composta també de plantes d'alta muntanya i de clima alpí en tot el recorregut.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, encara que no hi hagi neu, es aconsellable fer-la amb calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes, i força aigua.
  Barcelona a 15 de juliol de 2003
• DIRECTORI DE SERVEIS
• Govern d'Andorra
• TRANSPORT PÚBLIC
• Alsina Graells - Alsa

TOSSA DE SIRVENT o PIC DEL RACÓ DE LA MAIANA (2.750 m.)

• CIM: TOSSA DE SIRVENT o RACÓ DE LA MAIANA (2.750 m.)
  COMARCA: Valls d'Andorra
  HORARI: 5h 40 min. (3h 40 min. + 2h.)
  DESNIVELL: 1.550 m.
  DIFICULTAT: (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  RESUMLa serra de Sirvent és un llarg cordó de muntanyes que fan frontera entre Andorra i l'Alt Urgell i la Cerdanya. De ponent a llevant, la formen els cims de la Tossa de Sirvent o Pic de la Raconada de la Maiana, Els Estanyons o Tossa de la Caülla (2.835 m), el Tossal Bovinar ( 2.842 m), el Pic de Sirvent (2.869 m) i la Tossa Plana de Lles (2.905 m).
  Recorrerem un tros de la vall del riu Madriu, anys enrere una de les més industrials i transitada de les Valls d'Andorra, i avui, l’única vall de relleu de tot el Principat, que encara no hi ha feta cap carretera. També seguirem la vall de Perafita, prou feréstega i també solitària, i camí, anys enrere, molt transitat pel comerç i també pels estraperlistes.
  Excursió molt interessant i bonica, un pel dura pel seu desnivell i un feixuc empedrat que trinxa els peus, sobretot de baixada, ambient de solitud, per un terreny granític, de morfologia glacial, amb gran vegetació a les parts baixes i extensos prats amb força aigua a les mitges. Bones vistes sobre el cercle dels Estanys de la Pera.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Si entrem per La Seu d’Urgell, hem de travessar el poble de Les Escaldes per la seva variant de llevant que s’agafa a Sta. Coloma. La carretera fa un fort pujant i gaire bé superat el poble, que resta sota nostre a l’esquerra, hi ha una mena de canvi de rasant i un trencant a la nostre dreta que du a Engolasters. Des d’Encamp, hem d’agafar la variant just abans d’entrar a Les Escaldes (ens desviem cap a l’esquerra). Fem uns 400 metres de pujada i arribarem al trencat comentat.
  Prendrem aquesta carretera (CS-200) i un cop fets 1,6 quilòmetres arribarem a un altre trencant. La carretera de l’esquerra du a Engolasters i la de la dreta (CS-101) du a Espanya. Agafarem aquesta darrera carretera, que just a la mateixa cruïlla travessa un pont sobre el riu Madriu. Farem 100 metres i deixarem aparcat l’automòbil (poc espai) al voltant d’un camí a l’esquerra que indica "A Ràmio, Entremesaigües i Camí de la Muntanya" . Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  La excursió puja per la vall de Madriu, fins a Entremesaigües. Aquí, és deixa la vall i en direcció sud es puja per la vall de Perafita fins la mateixa carena fronterera. Poc abans del Refugi deixem la vall de la Claror a la nostre dreta. Un cop a la carena, per llom direcció llevant arribarem al cim.
  
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Inici del camí de la muntanya (1.230 m) Seguirem el camí, molt ben empedrat per entre bosc. Suau pujada i marques del GR 7. El riu Madriu resta a la nostre esquerra.
  10 minuts: Pont Sassanat (1.305 m) Travessem el riu Madriu que ara restarà a la nostre dreta. Just passar el pont, deixem una casa a la nostre esquerra. El camí esdevé una mica més estret, a voltes té doble sentit de circulació, segueix l’empedrat, la suau pujada, el GR.
  30 minuts: Entremesaigües (1.460 m) Petit conjunt de cases de pedra ben conservades. Trencant a la dreta que agafem. Deixem el GR.7 i prenem el GR.11. per camí també empedrat, però aquest més fet malbé. Travessem el riu Madriu, deixem la seva vall i entrem a la de Perafita. El seu riu resta allunyat a la nostre dreta.
  40 minuts: Font Pixadera (1.510 m) Molt bonica i singular, la trobem a la nostre esquerra i l’aigua brolla abundosa per un forat al mig d’una gran pedra isolada. Seguim en suau pujada, anem deixant algun prat a la dreta i també travessem alguna morrena glacial farcida de rocs granítics, tot enmig d’un bonic bosc. El riu, a estones, passa just pel costat del camí.
  1 hora i 25 minuts: Pleta dels graus (1.905 m) Lloc amb grans blocs granítics que travessem. Deixem l’antiga vegetació per entrar en un bosc de pi negre, ara ja amb el camí sense empedrar. En forta pujada, anem guanyant alçada, seguint el GR i en direcció llevant.
  1 hora i 55 minuts: Final del bosc. (2.090 m) El camí, ara per prat, resta força desdibuixat. Compte al tornar en no errar l’entrada al bosc. La vall s’eixampla, a la dreta tenim la vall de Claror. Pugem per una petita vall farcida de mulleres en la seva part alta. Deixem una cabana amagada a l’esquerra, el camí canvia la direcció a SE. i entrem en un gran pla.
  2 hores i 05 minuts: Refugi de Perafita. (2.200 m). Lliure, amb 6 lliteres, taula, banca, llar de foc i un annex amb dues places. Davant nostre, al SE., tenim tota la serralada de Sirvent. Cap allí anem, deixant un altre camí a la nostre esquerra que, en direcció est, du al pic de la Maiana. Seguim pel costat del petit riu que passa per davant del Refugi intentant no perdre les marques de GR. i decantant-nos cap a l’esquerra, malgrat que el coll de Perafita resta una mica a la dreta. Travessem uns grans prats, pugem pel marge dret d’un torrent ( fa una mena de corredor) i arribem a un altre pla.
  2 hores i 35 minuts: Llac de Perafita (2.375 m) El veiem després de deixar un petit llac (sec a l’estiu) a la nostre dreta. El de Perafita resta una mica allunyat, per sota nostre. Enfilem un llom d’herba i pedres a la nostre esquerra i arribem a un altre petit pla. Aquí veurem un camí marcat que, en direcció ponent i seguint el G.R., puja diagonalment.
  3 hores: Peu del Port de Perafita. (2.510 m.) Girem a l’esquerra, per agafar direcció sud, per tal d’anar a cercar el coll. Forta pujada per entre herba i pedres. El coll te una gran fita de rocs. A la dreta del coll seguint la carena es veu el cim de Perafita o Monturull.
  3 hores i 10 minuts: Port de Perafita. (2.580 m) Seguim ara en direcció llevant, cap a la nostre esquerra, per un allargassat llom d’herba cap a un avant cim. La Tossa de Sirvent encara no es veu.
  3 hores i 30 minuts: Avant cim. (2.730 m) Veiem la Tossa i els espadats de la cara nord. Hem de baixar a un coll (-15 m.) i tot seguit, pel vessant sud, forta pujada fins el cim.
  3 hores i 40 minuts: Tossa de Sirvent o Pic del Racó de la Maiana ( 2.750 m). Petita fita de pedres, lloc no gaire ample, amb forts espadats que baixen cap el Madriu, a la banda nord.
  Baixada desfent el camí d’anada i compte en no perdre el camí al sortir del Refugi.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu. Al hivern pot presentar dificultats a les parts altes. Cim no aconsellable amb esquís, per aquesta ruta, degut al bosc i l’alçada de la sortida. Amb raquetes si és viable, encara que cal dur material alpí.
  
  PUNTS D’INTERÈS
  La visita a unes valls protegides i solitàries és un punt d’interès important, juntament amb les vistes des del cim que cap a ponent ens permeten veure el cim de Perafita o Monturull i més enllà la Torre dels Soldats, amb tot el cercle dels Estanys de la Pera, i el de Claror. Més al fons totes les muntanyes dels Pallars i fins i tot les Maladetes. Al Nord, podem distingir la pròpia vall de Perafita i a l’altre vessant la Torre de Braibal. També dominem, més al fons, tota la serralada nord fronterera andorrana amb l'Ariege i el conjunt Pica d'Estats-Montcalm.
  Ja a llevant, tenim la capçalera de la Vall Madriu i, entre altres, els cims de Gargantillar, els Envalires i la resta de pics de la serra de Sirvent. Al sud veurem totes les planes i pobles de la baixa Cerdanya, així com les serralades del Cadí i Moixeró.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  Clima alpí que es manifesta en la cara nord per on pujarem amb força fred i nevades al hivern, que es poden allargar fins al mes de maig. Terreny de forts vent a les parts altes A l’estiu forta calor barrejada en dies freds i poden ser freqüents i fortes, les tempestes.
  La vegetació també és alpina a les parts altes i amb bosc de ribera a les baixes.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l’any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L’excursió, cara que no hi hagi neu, s’ha de fer amb calçat sòlid. El camí empedrat de les parts baixes, fa inviable dur unes febles sabates. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
  Barcelona 30 de juny de 2003
  
  TRANSPORT PÚBLICAutobús: Alsina Graells

PIC DE LA SARRERA (2.913 m.)

• CIM: Pic de la SArrera (2.913 m.)
  COMARCA: Valls d'Andorra
  HORARI: 4h 10 min. (2h 40 min. + 1h 30 min.)
  DESNIVELL: 990 m.
  DIFICULTAT: fàcil (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
  RESUMAquest cim es troba situat a la llarga carena fronterera entre Andorra i Occitània, en un terreny de morfologia glacial cobert per grans pastures a les parts baixes i força pedregam a les altes, amb una antiga mina ferrosa ja prop del cim. Vall lacustre, molt bonica i acollidora, encara que recentment han començat a moure terres i a edificar-la.
  Dels set cims andorrans de més de 2.900 metres, la Serrera és un dels que té l’accés més curt i al mateix temps més fàcil, així que aquesta excursió no presenta grans dificultats ni problemes a l’hora de pujar fins el cim, que presenta unes grans vistes sobretot cap a la banda d’Occitània.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Andorra, al poble de Ransol, situat entre les localitats de Soldeu i Canillo. Si venim d'aquesta darrera vila trobarem una desviació a ma esquerra que ens du en 1 quilometra a aquest poble. Al entrar-hi, són quatre cases, agafarem un carrer a ma dreta (el que segueix de front fa baixada) i en 100 metres veurem que s'esdevé carretera asfaltada.
  Aquesta carretera travessa el riu de Ransol, fa un revolt i entra en un pla, on de ma dreta surt un altre carretera que du a unes Bordes. La nostre carretera segueix en direcció nord i s'acaba uns dos quilòmetres més enllà, on deixem el vehicle. Hi ha uns pals indicadors de les diferents rutes que podem seguir des d'aquest indret i fins i tot un de molt irònic que resa “Respecteu la natura”. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  Tal com hem arribat pujarem per la vall que hi ha a la nostre esquerra, direcció ponent, per un camí força fressat i seguint unes marques rodones de color grog. Al fons d’aquesta vall tenim una llarga carena amb un coll, on pujarem per seguir, direcció nord, sense deixar la carena, fins el mateix cim.
  
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Aparcament (1950 m) Deixem un indicador de “A la Serrera 3 hores 15 minuts” i comencem a pujar pel canto dret de la vall, per entre pedres i pastures El riu de Meners resta a la dreta. La vall aquí es ampla i mica en mica es va estrenyent. Passem prop del riu.
  30 minuts: Petit pla (2130 m) Arribem a un eixamplament de la vall i petit pla, per on el camí segueix pujant suaument, prop del riu i envoltat de pastures i algun neret.
  40 minuts: Nou pla (2210 m) Arribem a un pla més gran i a un trencant. Damunt d’una pedra, a la dreta, hi ha pintures que assenyalen el camí que, també cap a la dreta, porta al refugi de Jan. Seguim de front, per tot seguit girar a la nostre esquerra i seguir el camí que s’enfila per una pala lateral per on despenja un torrent que resta a la nostre dreta. En arribar a dalt de la pala, tornem a girar a la dreta, travessem el torrent i entrem en un nou pla.
  50 minuts: Tercer replà (2290 m) El travessem en direcció nord per tal d’enfilar una nova pala d’herba, per on baixa, a la banda esquerra, un nou torrent. El camí puja aquesta pala, fa algun giravolt per tal de guanyar alçada i quan el terreny s’ajau, arribem a un llac.
  1 hora i 15 minuts: Petit llac. (2410 m) El deixem a l’esquerra, el camí planeja, volta un llom i enllaça amb un camí amb pintures taronja que prové de la nostre dreta.
  1 hora i 22 minuts: Llac de Ransol (2440 m) Més gran que l’anterior. Resta en sota nostre, a l’esquerra. Nosaltres seguim de flanc, pel marge de la muntanya que baixa fins el llac, fins arribar a un nou petit pla, on enllacem amb el G.R.
  1 hora i 25 minuts: Enllaç amb el G.R. (2450 m) En aquest petit pla d’herba amb pedres disperses, de la nostre dreta, arriba un camí marcat amb G.R. amb el qual enllacem. Compte a la tornada doncs aquí també l’haurem de deixar-lo. Seguim ara, doncs, aquest G.R, enfilem un ressalt i seguim de flanc la muntanya direcció al fons de la vall. Abans d’arribar-hi, el camí s’enfila fort per la pala lateral de la vall, fent algun giravolt, fins arribar al seu damunt, on gira i travessa un pla per arribar a una cabana i restes de les mines de ferro.
  1 hora i 55 minuts: Cabana. (2710 m) Damunt nostre, direcció ponent, ja veiem uns pals de fusta que assenyalen el coll de Meners. Podem pujar el coll i seguir la carena cap a la dreta o bé des de la Cabana seguir uns 30 metres, on hi ha un camí, a la dreta, amb senyal de direcció equivocada pel G.R. que ens durà directament a la carena.
  2 hores i 5 minuts: Coll de Meners o de la Mina. (2775 m) Amb indicadors i fustes en forma de tanca. Baixem per l’altre cantó de la vall, per cercar uns metres més avall, a la dreta, una canal molt fàcil de muntar, que ens durà fins la carena. Si hem pres el camí anterior de la cabana, evitarem aquest pas. Seguim la carena per herba i més amunt per camí enmig de pedregam.
  2 hores i 40 minuts: Pic de la SArrera. (2913 m) Allargassat, pedregós, amb una fita i bones vistes en totes direccions.
  Baixada desfent el camí d’anada.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l'hivern i començament de primavera quan la neu és abundosa. Itinerari apta i molt recomanable amb esquís i també amb raquetes, si bé cal dur material alpí.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Des dels cims tenim molt bones vistes i així cap a ponen podem veure ben lluny, les Maladetes i el conjunt Posets-Perdiguero. Més prop distingim la Pica d’Estats o el Monteixo i cims andorrans com la Comapedrosa. Al nord veiem cims com el Tomaset o l’Estanyol. La vall de l’Estanyol resta als nostres peus així com la de Riussó, amb els llacs de Solanet.
  A llevant tenim totes les muntanyes frontereres d’Andorra amb Occitània i es veuen molt bé cims com l’Ascobes o el conjunt Cabaneta-Sisqueró. Al sud tenim els cims de la Pala Rodona i Pala Alta i tot seguit, l’Estanyó i el Cassamanya. Més enrere els cims fronterers amb Catalunya des del Pas de la Casa fins la vall de Claror, amb els Gargantillar, Alt de Griu, Tossa Plana, Sirvent o Perafita.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és alpina, hi dominen els pins a la sortida i els prats i els nerets a les mitges i altes.
  El clima també és alpí amb poques influències de la mediterrània. Al hivern les nevades son constants i abundoses La neu a les bandes altes sol aguantar fins a darrers de Maig. A l'estiu es poden desenvolupar sobtades i fortes tempestes i la calor pot ser asfixiant.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. Cal dur sempre roba d’abric i roba protectora del vent. L’excursió sense neu, es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.
  Barcelona a 29 de juliol de 2004
  
  DIRECTORI DE SERVEISGovern d'Andorra
  
  TRANSPORT PÚBLIC
  Autobús: Alsina Graells

MIL MENUT (2.782 m.) i PALA DE JAN (2.776 M.)

• 
  CIM: Mil Menut (2.782 m.) i PALA DE JAN (2.776 m.)
  COMARCA: Valls d'Andorra
  HORARI: 3h50 min
  DESNIVELL: 1.020 M.
  DIFICULTAD: mitjana (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.


RESUM
La vall de Ransol era una de les més boniques d'Andorra i continua sent-ho, si bé a les parts baixes, on la configuració de vall glacial és més pronunciada, comencen a malmetre-la amb construccions i moviment de terres. De totes maneres, val la pena atansar-se a la vall i a dos dels seus cims d'alçades similars (2.780 metres) i que es troben just a la carena fronterera amb el país Occità. Des dels cims tindrem l'oportunitat de gaudir de molt bones vistes.
L’excursió no presenta pas grans dificultats, encara que s'ha d’estar a la guaita al baixar de la collada de Jan, doncs ens hem de desviar ràpidament cap a ponent a cercar un coll lateral, degut a que la sortida natural de la vall està barrada per uns penya-segats.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Andorra, al poble de Ransol, situat entre les localitats de Soldeu i Canillo. Si venim d'aquesta darrera vila trobarem una desviació a ma esquerra que ens du en 1 qm. a aquest poble. Al entrar-hi, són quatre cases, agafarem un carrer a ma dreta (el que segueix de front fa baixada) i en 100 metres veurem que s'esdevé carretera asfaltada.
Aquesta carretera travessa el riu de Ransol, fa un revolt i entra en un pla, on de ma dreta surt un altre carretera que du a unes Bordes. La nostre carretera segueix en direcció nord i s'acaba uns dos qm. més enllà, on deixem el vehicle. Hi ha uns pals indicadors de les diferents rutes que podem seguir des d'aquest indret. Rutómetre del RACC

RECORREGUTL’ excursió pujarà cap el nord, fent una gran llaçada cap a llevant. Arribarà a uns plans, on hi ha el Refugi de Coms del Jan. Del Refugi seguirem cap el nord i decantarem cap a Ponent per tal d'anar a cercar un coll secundari i d'aquí, altre cop direcció nord, pujarem per llom fins la carena principal. En aquesta carena farem un avant-cim, sense nom, que hi ha a ponent i tornarem cap a llevant per tal fer el vol pels altres dos cims.

• Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  0 minuts: Aparcament (1950 m) Sortim travessant un petit pont i passant per un pic-nic. Anem seguint les indicacions de Mil-Menut. Enfilem el bosc acompanyats d'unes marques de pintura rodones i grogues que seguirem atentament. El camí en lleugera pujada se'n va cap a llevant.
  7-8 minuts: Trencant (1980 m) Un camí surt en lleugera baixada de la nostre dreta. Seguim el nostre camí, ara en pujada cap el nord i tot seguit ponent per fer una llaçada.
  25 minuts: Final del bosc. (2090 m) Travessem el riu i el bosc s'acaba. El camí es torna més planer, pren direcció nord i travessa uns prats per tal d'anar al Refugi que està situat al marge dret de la vall (nostre esquerra).
  35 minuts: Refugi de Coms de Jan. (2220 m.) Acollidor, endreçat, amb dos habitacles, un amb quatre lliteres i uns estufa, l'altre amb quatre lliteres, llar de foc, taula, banca i material de Socors. Sortim seguint les marques grogues que pugen molt enganxades al marge dret de la vall per sota d'una petita cinglera. Més amunt i per tal de superar un ressalt, el camí se'n va cap a la dreta, passa el riu, entra en un pla, gira a l'esquerra, torna a passar el riu i agafa una petita vall que es troba direcció ponent (nostre esquerra).
  1 hora i 10 minuts: Trencant. (2450 m) La petita vall s'obra una mica, ja a tocar del coll. A la nostre dreta, un pel enrera, hi ha unes tarteres de blocs i un petit pas per on haurem de passar de tornada dels cims. Al voltant del nostre camí diverses fites assenyales la direcció al esmentat pas. Nosaltres ens arribem al coll que tenim a tocar en ponent.
  1hora i 15 minuts: Coll (2470 m) Sense nom, entre el Bony de la Pleta de Jan a la nostre esquerra i l'avant-cim del Mil-menut a la dreta. Deixem les marques grogues que baixant cap els estanys dels Meners i ens enfilem, sense camí, direcció nord, cap aquest avant-cim. Ho fem per entre pedres i herbes decantant una mica a la dreta per tal d'anar fins un coll que hi ha a la dreta del avant-cim.
  1 hora i 40 minuts: Coll a la carena fronterera. (2705 m) A la dreta el Mil-Menut, davant en sota la Coma de Senyac, a l'esquerra l'esmentat avant-cim. Hi pujarem per tal de poder tenir vistes dels estanys dels Meners, però per fer-ho haurem de superar un petit cingle d'una 4 metres d'alçada, i per això, baixarem uns metres (-15 m) i cercarem el millor pas.
  1 hora i 50 minuts: Avant-cim del Mi-Menut. (2749 m) Cim allargassat, pedregós i amb una fita. Tornem enrera fins el coll, procurant salvar el petit cingle per més en sota del coll. Hi arribem en cinc minuts i seguim per carena direcció llevant, en pujada, per entre pedres i pel vessant Andorrà (El vessant Occità presenta forts espadats) fins el Mil.Menut.
  2 hores i 10 minuts: Pic del Mil-Menut o de Rebés. (2782 m) Allargassat amb dues puntes separades. La més alta és l'oriental. Hi ha una fita. Seguim cap a llevant per carena planera i farcida de blocs, decantem cap a la dreta i baixem per blocs fins el coll de Jan.
  2 hores i 20 minuts: Collada de Jan. (2650 m) Pas entre la Coma de Ransol i la d'Òsa. Seguim cap a llevant en pujada per un camp de blocs inestables i pel vessant Andorrà.
  2 hores i 40 minuts: Pic de la Pala de Jan. (2.776 m). Força allargassat, sense una punta clara. Hi ha una fita. Bones vistes sobre la Coma de Jas i el llac de Castellasse. Tornem enrera cap a la Collada de Jan
  2 hores i 55 minuts: Collada de Jan. (2650 m) Ara hem de baixar cap a la nostre esquerra, direcció sud, per un corredor d'herba flanquejada per tarteres de blocs, amb rastres de camí i fites. Compte que just quan s'acaba l'herba, les fites giren cap a la dreta, per tal d'anar a cercar un petit coll que resta a ponent. Compte en no seguir recta cap a el fons de la vall, doncs uns estimballs ens barraran el pas. En arribar al petit coll, trobarem rastres de G.R. que baixen per una canal i ja enllacen amb el camí de pujada.
  3 hores i 15 minuts: Enllaç amb el camí de pujada. (2450 m). Trobem les marques grogues de pujada i les seguim cap a la nostre esquerra. Fins el Refugi i d’aquí al parquing
  3 hores i 50 minuts: Aparcament.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l'hivern i primavera quan la neu és abundosa. Itinerari apta amb esquís, encara que al ser cara sud és difícil trobar bona neu. Gens aconsellable amb raquetes pels pendents a superar, encara que si és apta una combinació de raquetes amb material alpí.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  És força interessant la vegetació de les parts baixes, amb boscos de pi negre i herba molt variada. Des dels cims començant pel nord tenim vistes als nostres peus de les Comes de Senyac i d'Òsa, amb l'esvelt cim de l'Home mort que les separa. Si seguim cap a llevant, veurem altres pics com el de Ransol i els de la carena que baixa del de la Passada. Darrera, més cims com els Alba, l'Ascobes o la Cabaneta.
  Seguint la volta cap el sud, tenim la bonica Coma de Ransol per on hem pujat i totes les muntanyes fronteres amb Catalunya com els Valires, Montmalús, Pessons o Tossa Plana. També més a prop tenim el Ensagents o l'Alt de Griu. Ja cap a ponent podem distingir cims com la Pica d'Estats, Montcalm, Comapedrosa, Estanyó o Sarrera.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és alpina, hi dominen els pins i els prats. El clima a les parts baixes és fred al hivern i molt rigorós a les altes. Al hivern i primavera les nevades son constants. La neu a les bandes altes sol aguantar fins a darrers de Maig. A l'estiu es poden desenvolupar sobtades i fortes tempestes i el calor pot ser asfixiant
• 
  EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur preventivament roba protectora del vent en tota època. L'excursió sense neu, es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.
  Barcelona a 29 de Juliol de 2004

ASCOVES o ESCOBES (2.771 M.)

• 
  CIM: Pic d'Ascobes ó Escobes (2.771 m.)
  COMARCA: Valls d'Andorra
  HORARI: 5h. 05 min. (3h 05 min. + 2h)
  DESNIVELL: 1.050 m.
  DIFICULTAT: fàcil (alta muntanya)

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Impressionant cim a la capçalera de la vall de Juclar fent frontera amb Occitània i el més esvelt, distingible i característic de tot el Principat, malgrat que la seva alçada no és pas de les més importants. El pic també s’escriu com d’Escobes
Les seves parets damunt dels dos llacs de Juclar, la cresta d’accés i el llarg i variat recorregut que s’ha de seguir per tal d’arribar-hi, fan d’aquest cim un dels més atractius i aïllats de tota la regió.
L’excursió és senzilla i només demana una mica d’atenció en no perdre les fites que ens duran fins a la cresta que ens porta al cim, just quan s’arriba al pic de Noé, i d’aquí al Ascobes mancarà superar el con final on hi trobarem un pas senzill, però un pel aeri.

ACCES PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Aquí hem de pujar o baixar, segons per on hi entrem, fins el poble de Canillo o de Soldeu respectivament. Venint de Canillo agafarem un trencant a ma esquerra que du a la Vall d’Incles, en un fort revolt que la carretera fa cap a la dreta. Baixant de Soldeu aquest revolt es troba a ma dreta i a 1,5 qm. del poble.
Seguim la carretera força estreta, fem uns 5 qm. fins arribar al seu final, on s’acaba l’asfalt i hi ha una edificació i un càmping que només funciona a l’estiu. Aquí abans de passar el riu per un petit pont podem deixar el vehicle.Rutómetre del RACC

RECORREGUT
Seguirem una pista cap a les valls de Sisqueró i de Juclar. Als 20 minuts deixem a la dreta la vall de Sisqueró i enfilem per la vall de Juclar direcció nord-est. Arribem a una coma, passem dos llacs prou grans i anem a cercar un coll molt marcat que hi ha al fons de la vall. Des d’aquest coll ens enfilarem cap a la cresta que, en direcció llevant, ens durà fins el cim.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:
0 minuts: Aparcament d’Incles. (1.860 m.). Des del aparcament sortim en direcció nord est per una pista que és continuació de la carretera per on hem vingut. Aquesta pista està força malmesa i tant sols hi poden passar vehicles 4 x4 amb dificultats Riu a l’esquerra, quatre pins negres i algun bedoll.
20 minuts: Trencant. (1.915 m). Petit prat on s’acaba la pista. A la dreta hi ha el camí a Sisqueró. Nosaltres seguim cap a l’esquerra passant una palanca damunt del riu i per camí força fressat anem guanyant alçada per entre gerderes, ginebrons, bruguerola, algun pi, bedoll i moixera de guilla. Tenim marques de pintura i el riu a la nostre dreta.
45 minuts: Palanca de ciment. (2.130 m.) Travessem el riu Juclar que ara anirà a la nostre esquerra. Més amunt la pujada minva i entrem en terrenys de prats.
1 hora: Nova palanca. (2.250 m.) Tornem a travessar el riu i ens acostem a les restes d’unes obres on hi ha una petita estació meteorològica a la nostre esquerra i diverses restes d’edificacions. Un pel més amunt el camí es divideix en dos. Qualsevol de les dues opcions són bones doncs totes dues duent a un Refugi, una per alt i l’altre per baix a tocar d’un llac.
1 hora 15 minuts: Refugi de Juclar (2.310 m). Enlairat damunt del llac. S’acaben els pocs arbres que hi havia i tot el terreny esdevé prat amb pedres i matolls de ginebre, bruguerola a la bandes sud i nerets a les nord. Seguim la pintura groga per un camí planer amb suaus pujades i baixades, deixant el llac a la esquerra
1 hora 35 minuts: Palanca entre dos llacs (2.290 m). Aquesta palanca metàl·lica uneix els dos llacs de Juclar amb l’inconvenient de que sent dos llacs a la mateixa alçada, a primavera quan puja el nivell del primer llac, la palanca resta uns 60 cm. sota l’aigua. Si no ens volem mullar hem de fer un vol pel marge esquerra del llac. De passar, seguirem ara, a més, unes marques de GR., que en direcció nord est flanquegen una pala força herbosa fins un coll.
1 hora 55 minuts: Coll de Juclar. (2.440 m). A l’esquerra el pic de la Pala sobre l’Estany (2.627 m.), a la dreta el pic de Ruf (2617 m.). Seguim la carena com si anéssim al Ruf seguint les marques grogues. Tot seguit entrem en una petita vall on deixarem dos petits llaquets, passarem per sota del Ruf, a la nostre esquerra, per tal d’arribar al coll d’Alba.
2 hores 20 minuts: Coll d’Alba (2.540 m) Entre el pic del Ruf a la esquerra i el Noé i l’Ascobes a la dreta. Aquí girem direcció sud, deixem les marques de pintura i fem per carena per tal d’apropar-nos al Noé, cim que des d’aquí sembla inaccessible sense corda, però és fàcil de muntar si deixem la carena quan comencen les dificultats, i per la nostre dreta passem per sota del cim i anem a cercar unes fites que ens duent a unes canals d’herba i tartera, per on pujarem fins la carena.
2 hores 40 minuts: Coll de Noé. (2.720 m) Gaire bé no es distingeix en la carena i situat entre el pic de Noé a l’esquerra, per on hi podem arribar fent 30 metres de fàcil cresta de gneis, i l’Ascobes a la dreta. Seguim cap a la dreta vorejant la cresta, de flanc, pel cantó Occità, vessant oriental, per herba de prat, fins un petit coll que ens situa al peu de l’Ascobes.
2 hores i 50 minuts: Peu de l’Ascobes (2.715 m.) Es tracta d’un petit coll. Ens enfilem per una petita canal propera a la cresta, seguint les fites, després per blocs i terrasses d’herba i petits corredors fins arribar al cim.
3 hores i 5 minuts: Pic d’Ascobes (2.777 m) Fita de pedres. Bones vistes en totes direccions.
La baixada la farem pel mateix camí.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu i tardor quan no hi ha pas neu. Al hivern i primavera el cim es pot fer amb esquís, si bé la part final requereix tècnica alpina. És fàcil trobar gel a la cresta a finals de tardor, malgrat que no hi hagi nevat.

PUNTS D’INTERÉS
L’orografia del terreny, la part aèria del cim i les vistes són lo millor d’aquesta excursió. Si fem una mirada a tot l'entorn començant pel nord, ens permetrà contemplar, part de la serralada frontera amb Occitània amb cims com el Fontargenta, Alba o Rulhe. Cap a ponent veurem les crestes de Juclar o el Casamanya i més enrera cims com la Comapedrosa, la Pica d’Estats i fins i tot les Maladetes.
Ja més al sud, seguint la carena veurem el Cilindre d’Ascobes i tot seguit cims com la Cabaneta, o el Roc Meler, per tot seguit veure la vall de la Valira i les crestes de Gargantillar. Més el fons tenim la frontera amb la Cerdanya amb cims com la Portelleta o el Puigpedrós. A llevant tindrem totes les muntanyes que pertanyen i envoltem el parc natural del Carlit.

CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació és alpina, amb pi, bedoll i neret a les parts baixes i herba de prat a les altes. El clima també és alpí amb les característiques de l’alta muntanya amb forts contrastos entre la calor i el fred, el bon temps i les tempestes. Al hivern i fins ben entrada la primavera el terreny està cobert per la neu. Cim aconsellable amb esquís, encara que la part final requereix de material alpí.

EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja, en tenim prou per fer l'ascensió. Cal dur aigua i calçat de muntanya. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.
Barcelona a 14 d’octubre de 2003

PICS DE GARGANTILLAR (2.843 m.-2.864 m - 2.844 m.)

• CIM: Pics de Gargantillar (2.843 m.)
  COMARCA: Valls d'Andorra
  HORARI: 5h 40 min. (3h 30 min.. + 2h10 min.)
  DESNIVELL: 1.470 m.
  DIFICULTAT: mitja per el desnivell. Alta muntanya


NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

• RESUMEls pics de Gargantillar és un grup de tres cims que es troben íntegrament a Andorra i separen els cercles de Pessons al nord-est , el d’Ensagents al nord-oest i el de la coma dels Llops, dins de l’alta vall Madriu, al sud. Aquests tres cims tenen la denominació de Oriental, Central i Occidental, si bé habitualment es denominen Pessons, Central i pic dels Llops respectivament. Aquest darrer cim està un xic més apartat dels altres dos i és de més difícil accés, doncs la cresta que el separa del pic Central es molt entretinguda i per pujar-hi, cal baixar a tocar de l’estany de l’Illa, remuntar fins el cim i desfer tot el recorregut per tornar. Aquest darrer cim és un dels més solitaris i poc muntat del Principat.
  L’excursió és senzilla i còmoda, un pel llarga, però és força interessant degut a que el Cercle de Pessons per on pujarem, té un paisatge encantador i està farcit de llacs en una regió lacustre de les més importants d’Andorra i on naix el riu Valira.


ACCES PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Pel sud travessarem tot el Principat fins les pistes de Grau Roig i pel nord les trobarem només baixar del Port d’Envalira. Quan arribem a les pistes cal decantar amb el cotxe cap a la dreta per tal d’agafar una curta carretera que, en baixada, du en uns metres, a un aparcament inferior a l’altre banda del riu Valira.

RECORREGUTLa excursió remunta tota la vall del cercle de Pessons en direcció sud fins al seu final, on una forta pujada ens du al coll de Pessons. D’aquí girarem a llevant (esquerra) per fer el pic Central i més a llevant el Pessons. Tornarem enrera fins el Pic Central i d’aquí en direcció sud, baixarem a prop de l’Estany de l’Illa, per pujar, en sentit ponent, al pic dels Llops. Haurem de tornat a baixar al llac i remuntar el pic Central per tornar, ara direcció nord, a l’aparcament.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:


• 0 minuts: Aparcament de Grau Roig. (2.060 m.). Des del aparcament sortim en direcció sud per una pista de terra, ampla i per on hi passen vehicles tot terreny. Forta pujada al començament amb dos petits revolts que fan guanyar alçada per tot seguit prendre direcció sud-oest per tal d’apropar-nos a un llac. Anem per entre pins i podem fer drecera pujant per la pista d’esquí. Abans del llac deixem un altre pista que marxa cap a la nostre dreta.
  30 minuts: Estany de les Truites. (2.300 m.). Hem de vorejar-lo per l’esquerra (el llac ens quedarà a la dreta) i en aquesta direcció també veurem una edificació que és un restaurant. Seguim per un camí, ara terrós, ara pedregós, molt marcat i assenyalat amb pintures del G.R.7. El camí és planer amb algun pujant i seguint-lo passem diversos llacs.
  40 minuts: Estany Forcat. (2.360 m.) S’acaba el bosc. Seguim el G.R.
  50 minuts: Estany Rodó. (2.370 m.) A la nostre esquerra. Abans passem un petit llac .
  1 hora i 5 minuts: Estany Meligar . (2.440 m.). Resta a la nostre esquerra.
  1 hora 25 minuts: Estany de les Fonts (2.490 m.). A la nostre dreta. És allargassat i abans d’arribar-hi haurem passat un altre petit llac.
  1 hora i 35 minuts: Estany de Cap de Pessons (2.580 m.). A la nostre esquerra, envoltat de blocs de pedres. Aquí naix el riu Valira. Lloc força encisador. Estem ja al fons del cercle.
  1 hora 50 minuts: Peu del coll de Pessons (2.650 m.). Estem al peu d’un gran pendent on hem de pujar un fort pendent per entre terra i herba, però amb un bon camí ben marcat.
  2 hores i 5 minuts: Coll de Pessons (2.795 m). Entre els cims d’Ensagents a la dreta i el Central a l’esquerra. Anem, en suau pujada, per herba de prat, algun roc i seguint el G.R.
  2 hores i 10 minuts: Pic Central de Gargantillar (2.843 m.) Planer, farcit de grans blocs. Seguim la mateixa direcció per la carena, ara amb forts espadats a l’esquerra, i deixem el G.R. que marxa avall cap a l’estany de l’Illa. Fem una lleugera baixada i tot seguit el cim.
  2 hores i 15 minuts: Pic de Pessons o Oriental de Gargantillar. (2.864 m.) Una gran fita i molt bones vistes en totes direccions. Tornem al pic Central.
  2 hores i 20 minuts: Pic Central (2.843 m.). En direcció sud-oest veurem un cim ampla i planer, alt com el nostre i al que està unit per una estreta cresta. És el pic dels Llops. Cap allí anem passant uns metres del cim Central per baixar, a la nostre esquerra, per una pala pedregosa de forta inclinació, sense camí, per apropar-nos a un petit llac que es troba damunt del llac principal de l’Illa. Poc abans d’arribar-hi flanquejarem cap a la dreta, ponent, per tal d’anar a cercar una pala amb herba que ens durà, en pujada, fins el cim.
  2 hores i 35 minuts: Peu del pic dels Llops. (2.520 m. aprox.) Enfilem la pala, en dura pujada, fins un petit coll a tocar del cim i des d’on seguirem la carena evitant, ara per la dreta, ara per l’esquerra, diversos blocs de pedres.
  3 hores i 30 minuts: Pic dels Llops. (2.844 m.) Molt gran i planer. Amb herba i algun bloc de granit. Una petita fita assenyala el punt més elevat.
  La baixada la farem pel mateix camí, desfent el camí d’anada i sense muntar al Pessons.


ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓA peu, aquesta ruta es pot fer als mesos d’estiu, quan el terreny no està pas cobert per la neu. Aquesta s’enretira a mitjans de juny, doncs el cercle de Pessons resta molt protegit i és cara nord. A l’hivern a banda de la neu, molt abundosa, el cim es pot fer amb esquís, encara que la baixada i remuntada, per cara sud, del pic dels Llops és molt exposada i pot portar moltes complicacions (alt risc d’allaus). A l’estiu el clima és d’alta muntanya i presenta dies de calor desmesurada, tempestes inesperades i dies rúfols amb força fresca.

PUNTS D’INTERÉS
Les vistes des dels cims és molt bona. Des del pic del Llops no veurem res del cercle de Pessons, però per contra, si veurem tota la coma del mateix nom i la part alta i mitjana de la vall Madriu. Llevat aquest fet, les vistes son semblants des dels tres cims. I així, a ponent podrem distingir muntanyes dels Pallars com el pic de l’Orri i ja dins d’Andorra cims com el Salòries, Comapedrosa, Tristaina, Estanyó o Casamanya, entre altres.
Al nord podem distingir la vall d’Incles i cims com el Fontargent, Xuclar o Sisqueró. Davant mateix, a l’esquerra, l’Alt de Griu, mentre que a llevant tenim el Pas de la Casa, els Envalires o el Puigpedrós. Al sud tenim les muntanyes fronteres amb l’Alt Urgell, com la Tossa Plana, el Bovinar o el Setut.

CLIMA I VEGETACIÓLa vegetació presenta un estatge alpí, amb boscos de pi negre i nerets a la part més baixa i herba de prat en la major part del recorregut. El clima també és alpí i continental amb fortes amplituds i variacions tèrmiques. Les temperatures son extremes i amb tempestes.

EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja, en tenim prou per fer l'ascensió. Cal dur aigua i calçat de muntanya. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.
Barcelona a 29 de juliol de 2002

LA TOSSA DEL BRAIBAL ó GARIBAU (2.658 m.)

• CIM: LA TOSSA DEL BRAIBAL ó GARIBAU (2.658 m.)
  COMARCA: Valls d’Andorra
  HORARI: 4h 35 min. (2h 45 min.. 1h 50 min.)
  DESNIVELL: 1.050 m.
  DIFICULTAT: mitja pel desnivell (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  Aquesta tossa és un dels cims amb més vistes d’Andorra, malgrat que la seva alçada no és pas de les més destacades. Això és degut a que aquesta Tossa està situada al mig d’una llarga carena que, emplaçada de llevant a ponent i paral·lela a la vall Madriu, es despenja des dels pics de Pessons fins a morí a Engolasters, ja prop de Les Escaldes.
  El recorregut de la sortida, a més, permet gaudir d’uns boscos on ja fa molt de temps que no ha estat objecte de tales i on tampoc, de moment, no hi entra la ramaderia. Això unit al fet de que es troba dins de la Vall Madriu, una de les poques que està fortament protegida dins del territori Andorrà, fa que l’ascensió es desenvolupi en un terreny força feréstec.
  La ruta i el cim no son pas gaire coneguts. Això fa que, d’una banda l’indret sigui força solitari i d’altre que, degut a la manca de visitants, a estones sigui difícil poder seguir el camí, sobretot a tocar de la carena, on a més el bosc és força espès. Tot i això no deixa de ser una excursió molt agradable, fàcil i força interessant.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Dins del Principat, entrant per la Seu d’Urgell, anirem fins Andorra la Vella, on prendrem la carretera que du a França per fora de la vila. Passarem aquesta vila i gaire bé la de les Escaldes, dons just arribar a un canvi de rasant després d’una forta i prolongada pujada, a ma dreta tenim una cruïlla que du a Engolasters. Hem de seguir fins aquest poblet de quatre cases, passar per davant de l’Església romànica de Sant Miquel d’Engolasters i seguir fins el llac de mateix nom.
  Uns 100 metres abans d’arribar al restaurant del llac, la carretera fa un fort revolt a l’esquerra i allí mateix tenim també a l’esquerra una explanada i una caseta de informació amb diverses indicacions. Aquí deixarem el vehicle. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  La excursió primer segueix una pista en direcció sud que després esdevé corriol i sense gaire pujada ens du a Coll Jovell. D’aquí seguim ara direcció llevant, per una carena que, en bona estona, anirà per entremig de bosc i ens durà fins el cim.
  Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:
  
  0 minuts: Aparcament. (1.625 m.). Prenem una pista planera que surt de l’altre banda de la carretera, seguint un G.R., direcció coll Jovell y Vall Madriu. Passem un recorregut assenyalat per footing i gimnàstica, on hi trobarem dues fonts.
  10 minuts: Trencant (1.635 m) Deixem un camí que s’enfila a la nostre esquerra i seguim la pista, ara un pel més estreta, per tal de passar per un estret túnel d’uns 20 metres de llargada (no cal pas llum de pila). Seguim la pista fins a trobar a ma esquerra unes roques equipades per a la pràctica d’escalada i un pic-nic amb un altre font. Aquí s’acaba la pista que esdevé camí, a voltes aquest és empedrat i fa una suau pendent. Anem per entremig de bosc de pi negre i aquest camí mateix, ens atansarà fins coll Jovell.
  40 minuts: Coll Jovell (1.780 m.) En aquest coll, enmig de bosc, deixem el G.R. que se’n va de dret, direcció est, cap a la vall Madriu i el poble de Ramió. Nosaltres girem a l’esquerra, on hi ha dos corriols, un, el de la dreta, que porta planejant pel vessant dret de la muntanya, amb marques grogues, cap el Refugi de Fontverd, i l’altre, el de l’esquerra, que és el que agafarem i que segueix en pujada per la mateixa carena i direcció nord-est. Més endavant el nostre camí deixa el llom i malgrat la sostinguda pujada, decanta un pel, pel vessant esquerra de la muntanya, sempre voltats d’espès bosc de pi negre, avets i bedolls. El camí, una mica desdibuixat, fa un parell de revolts per guanyar alçada i hem de estar a la guaita d’unes fites que ens acompanyen, doncs el corriol té una desviació a la dreta, gaire bé torna enrera, per tal de muntar cap uns blocs de pedres i un arbre caigut que ens situen a la carena. Compte en aquests indret cara a la tornada.
  1 hora i 35 minuts: Carena. (2.100 m). Impressionant vistes, malgrat el bosc, de la vall Madriu. Girem una mica a l’esquerra per tal de seguir per la carena o molt a prop, sense deixar les fites, saltejant diversos blocs, sense pràcticament camí i fins un indret on hi ha diversos arbres tombats. Aquí el bosc minva fins que s’acaba i les fites es perden.
  2 hores i 10 minuts: Final del bosc. (2.350 m.) Entrem en una planura i a davant nostre decantat a la dreta ja veiem el cim. Aquí trobem marques grogues i rastres de camí. Seguim per la carena, superem dos lloms pedregosos i emprenem la pujada final.
  2 hores i 45 minuts: Tossa del Braibaln o de Garibau. Planer, amb herba i alguna pedra, restes d’un vèrtex geodèsic i un ferro indicador de direccions.
  La baixada la farem pel mateix camí. Cal anar en compte al final de la planura abans d’entrar al bosc, doncs cal decantar a l’esquerra per prendre la carena. També compte més avall, doncs hem de vigilar en deixar l’esmentada carena. En cas de boira s’aconsella tornar enrera.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu quan el terreny no està pas cobert per la neu. Al hivern a banda de la neu, molt abundosa, el cim és impracticable a peu, amb esquís o raquetes per aquesta ruta, degut a la gran quantitat de bosc espès que s’ha de travessar. Recomanem fer l'excursió els mesos de Juny i Juliol.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  La vista des del pic és un dels més importants actius d'aquesta atractiva excursió i que si fem una mirada a tot l'entorn començant pel sud, veurem tots el cims que van des de la Port de la Vall Civera (Tossa Plana, Tossal Bovinar, etc.) fins la vall de l’Envalira. A ponent ens queda Les Escaldes, la Vall de La Massana i tots els cims fronterers amb el Pallars (Orri, Salòries, Comapedrosa, Pica d’Estats, Montcalm, etc.).
  Cap al nord, tenim les valls d’Aldosa, Ransol o Ingles i tots els cims de la carena fronterera amb Occitània (Tristaina, Casamanya, Estanyó, Sarrera i fins els Xuclar). Ja cap a llevant veurem cims com l’Alt de Griu o Pessons i més enrera, des del Ascobes fins els Pics Negres d’Envalira i Puigpedrós.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és alpina amb un estatge sub-alpí a les parts baixes i alpí a les altes. La ruta travessa el bosc Negre, farcit de pins, avets, bedolls i nerets, molt propis de l’alta muntanya. El clima és també alpí amb fortes nevades i gelades a l’hivern i forts contrastos entre la calor, el fred, el bon temps i les tempestes, a la resta de l’any.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja, en tenim prou per fer l'ascensió. Cal dur aigua i calçat de muntanya. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.
  Barcelona a 14 d’octubre de 2003

PIC DE BAIAU (2.885,5 m.)

CIM: PIC DE BAIAU (2.885,5 m.) pel Comapedrosa
COMARCA: Valls d’Andorra
HORARI: 5h 40 min. (3h 40 min + 2h)
DESNIVELL: 1.580 m.
DIFICULTAT: mitja pel desnivell (alta muntanya)


RESUM
El Pic Alt de la Coma Pedrosa és el cim més alt d'Andorra i a diferència de la resta de grans cims del Principat, aquest es troba íntegrament en territori andorrà; això sí, molt prop de la carena fronterera amb la Vall Farrera (Pallars Sobirà), amb la que es troba lligat per una curta aresta (NO.). Aquesta, juntament amb les altres dues arestes que pengen del cim, les SO. i NE., formen uns estrets cercles glacials a la bandes de ponent i de llevant de la muntanya.
L’excursió, un pel dura pel fort desnivell, és encantadora. Sortim de baixa alçada, travessem un magnífic bosc d’avets, més amunt passem uns gran prats, gaudim d'uns meravellosos llacs, enfilem una suau cresta amb fantàstiques vistes, sobretot del conjunt de la Pica d'Estats.

ACCES PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Hem de pujar al poble de la Massana i d'aquí desviar-nos per la CS-410, al d'Arinsal. Un cop travessat el poble arribarem a un pla, on cap a l'esquerra es va a l'estació d'esquí del mateix nom i a la dreta s'entra en un túnel que haurem de travessar.
Just sortir de l'esmentat túnel, a la dreta, hi ha un carrer que agafarem (senyals de G.R.), per tal de fer uns 100 metres aproximadament fins que l'asfalt esdevé pista de terra. Aquí, a ma esquerra, hi ha uns apartaments on deixarem el vehicle per tal de seguir per la pista.

RECORREGUT
L’excursió primer segueix, per pista, la vall del riu de Coma Pedrosa, en direcció aponentada. Tot seguit passa a l'altre banda de la vall i s'enfila seguint el riu Pollós per tal d'arribar al prats del pla de les truites. Al fons d'aquests prats s'arriba a una coma molt pedregosa i tancada, on girarem cap a NE. per pujar a una coma lateral on hi ha el estany Negre. D'aquí ja es veu el cim que pujarem seguint una cresta. Del cim baixarem cap a ponent fins la Coma, on ja veurem el port i cim de Baiau a la dreta. D’aquí tornarem al llac pel fons de l'esmentada coma.
Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:

0 minuts: Aparcament d'Arinsal (1.550 m.). Sortim per la pista forestal en forta pujada, fent una llaçada. Tot seguit trobem una barrera que limita al pas als vehicles i la pista comença a planejar. Seguim el G.R. 11 i també unes marques rodones de pintura groga, ara per entre pi roig, arbre blanc i avellaners. El riu de Comapedrosa resta a la nostre esquerra.
20 minuts: Cruïlla. (1.735 m). Deixem la pista en un revolt que fa a la dreta. Hi ha diversos indicadors, nosaltres anem cap al refugi i el Pic Alt de Coma Pedrosa, per un camí que surt de front, seguint les marques de pintura, un suau baixada (-10 m) per entre prats i travessant un petit rierol. En seguida el camí comença a pujar per un bosc de pi negre.
30 minuts: Pont del Bosc d'Escales. (1.785 m) Un sòlid pont de fustes que recentment ha substituït uns antics i podrits troncs, ens permet travessar el riu de Coma Pedrosa. Un minut passat el primer pont, en trobem un altre que travessa el riu Pollós. Ara el camí empren una decidida pujada, per entre bosc, per tal de guanyar alçada. Més amunt el camí planeja i s'apropa a l'esmentat riu Pollós, fins que s'hi ajunta prop d'un petit pla.
1 hora 15 minuts: Petit replà. (2.140 m). Travessem el riu que baixa del llac de les Truites. Aquí a l'estiu es troben Eriòfors (petites cotoneres). Deixem el bosc i ens enfilem, direcció NO., per una pala amb força matolls, tot seguint diversos corriols.
1 hora 25 minuts: Coll de Coma Pedrosa (2.220 m). Petit coll amb un embolic i creuaments de G.R.. A la nostre esquerra, enlairat, hi ha el Refugi de Coma Pedrosa, guardat tot l'any. Davant nostre un gran pla, a la seva dreta, una petita cabana. Nosaltres seguim un G.R. i la pintura groga. Baixem (-20 m) fins el pla, antic llac ara totalment sedimentat, pugem una petita vall i després per un ampli llom ens apropem al fons de la vall. El riu resta a la dreta.
1 hora 55 minuts: Final del Pla de les Truites. (2.635 m). Estem en un cercle d'altes parets recobertes de llargues tarteres, sembla que no hi hagi sortida. Només arribar en aquest punt, hem d'anar molt en compte, doncs s'ha de girar a la dreta, travessar el rierol i enfilar-nos, ara en direcció NE., fent llaçades. És com si volguéssim tornar un pel enrera.
2 hores 20 minuts: Bassa de l'Estany Negre. (2.590 m) Petit llac, amb restes de neu fins ben entrat l'estiu. Al fons, a la dreta, es veu la Coma Pedrosa. El voregem, deixant-lo a la nostre esquerra per tal d'entrar en un estret cercle glacial. Aquí també deixem el G.R. que segueix pel fons de la vall. Nosaltres seguim les marques grogues que s’enfilen per damunt d'aquesta bassa i només arribar a l'alçada d'on desaigua un segon llac que hi ha per sobre del de la bassa, fem un gir a la dreta i en dura pujada, per entre rocs, arribem a la carena.
2 hores 35 minuts: Petit coll a la carena. (2.695 m) Bones vistes d'Arinsal. Ara girem a la esquerra, direcció NE., per tal de seguir enfilant-nos pel mig de la pedregosa carena. Hem de superar tres bonys i arribar-nos a un coll que es troba sota el cim.
3 hores 10 minuts: Pic Alt de Coma Pedrosa. (2.942 m) Cim ample, rocallós, amb un bloc de ciment i un pal de ferro. Llibre de registre. Molt bones vistes de la vall i pobles d'Arinsal i La Massana. Tornem enrera fins el coll i baixem direcció ponent per una tartera de pedres de color ocre, rastres de camí. A mitja tartera hem de desviar-nos per tal d'anar a cercar, per un camí planer, el port de Baiau que es troba davant nostre.
3 hores 20 minuts: Port de Baiau (2.756 m) Amb forts espadats a la vessant NO. Ens enfilem al cim que hi ha a la nostre dreta, per un petit camí que més amunt resta una mica desdibuixat. Anem just per sota de la carena i per entre blocs.
3 hores 40 minuts: Pic de Baiau. (2.879 m) Cim rocallós amb una petita fita de pedres. Molt bones vistes de la vall Farrera, el Monteixo i del cercle i llacs de Baiau.
Farem la baixada del pic de Baiau tornant enrera cap el port del mateix nom i d'aquí, pel fons de la Coma, cap al Estany Negre, on enllaçarem amb el camí de pujada. D'aquest darrer cim al aparcament podem baixar aproximadament i tranquil·lament en dues hores..

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu a l’estiu, als mesos d’hivern la neu hi és present i abundosa. De fer-ho amb neu cal dur grampons. Cim apte per pujar-hi amb esquís fins ben entrada la primavera, però això si per la ruta de l'estació d'esquí d'Arinsal.

EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja en tenim prou per fer l'ascensió. L'excursió s'ha de fer, a primavera, un cop s'enretira la neu, a l'estiu i tardor, amb calçat sòlid. A l'hivern calen botes i és aconsellable dur material com esquís. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Es aconsellable dur aigua, doncs no en trobarem a les parts més altes.

PUNTS D’INTERÉS
La bassa i llac Negre, el recorregut, la vegetació, els boscos, les tarteres i la coma glacial final són punts força interessants, juntament amb les vistes que hi ha des dels cims i que cap el nord ens permetrà contemplar cims andorrans i el massís de la Pica Roja i la d'Estats.
A ponent distingim fàcilment molt al fons les Maladetes i les serralades dels Pallars, mentre que al sud veurem les estacions d’esquí de Pal i Arinsal i part del recorregut amb pics com el Salòries, o el del Orri. A llevant resten les muntanyes andorranes amb cims com l'Estanyó o el Cassamanya, l'Ascobes, el port d'Envalira. Sota nostre, la vall i viles d'Arinsal i La Massana.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí amb una poca influència de la Mediterrània. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes i a la Coma i els llacs se'n acumulen importants gruixos.
Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l’estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació està composta també de flors, plantes i arbres d'alta muntanya i de clima alpí a les parts altes i sub-alpí a les baixes..

Barcelona a 7 d’agost de 2003

COMAPEDROSA (2.942 M.)

• CIM: Comapedrosa (2.942 M.)
  COMARCA: Valls d’Andorra
  HORARI: 4h 40 min. (3h10 min. + 1h 30 min.)
  DESNIVELL: 1.533 m
  DIFICULTAT: Mitja pel fort desnivell (alta muntanya)
  
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  El Pic Alt de la Coma Pedrosa és el cim més alt d'Andorra i a diferència de la resta de grans cims del Principat, aquest es troba íntegrament en territori andorrà; això sí, molt prop de la carena fronterera amb la Vall Farrera (Pallars Sobirà), amb la que es troba lligat per una curta aresta (NO.). Aquesta, juntament amb les altres dues arestes que pengen del cim, les SO. i NE., formen uns estrets cercles glacials a la bandes de ponent i de llevant de la muntanya.
  L’excursió, un pel dura pel fort desnivell, és encantadora. Sortim de baixa alçada, travessem un magnífic bosc d’avets, més amunt passem uns gran prats, gaudim d'uns meravellosos llacs, enfilem una suau cresta amb fantàstiques vistes, sobretot del conjunt de la Pica d'Estats.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Hem de pujar al poble de la Massana i d'aquí desviar-nos per la CS-410, al d'Arinsal. Un cop travessat el poble arribarem a un pla, on cap a l'esquerra es va a l'estació d'esquí del mateix nom i a la dreta s'entra en un túnel que haurem de travessar.
  Just sortir de l'esmentat túnel, a la dreta, hi ha un carrer que agafarem (senyals de G.R.), per tal de fer uns 100 metres aproximadament fins que l'asfalt esdevé pista de terra. Aquí, a ma esquerra, hi ha uns apartaments on deixarem el vehicle per tal de seguir per la pista. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  L’excursió primer segueix, per pista, la vall del riu de Coma Pedrosa, en direcció aponentada. Tot seguit passa a l'altre banda de la vall i s'enfila seguint el riu Pollós per tal d'arribar al prats del pla de les truites. Al fons d'aquests prats s'arriba a una coma molt pedregosa i tancada, on girarem cap a NE. per pujar a una coma lateral on hi ha el estany Negre. D'aquí ja es veu el cim que pujarem seguint una cresta. Del cim baixarem cap a ponent fins la Coma, on ja veurem el port i cim de Baiau a la dreta. D’aquí tornarem al llac pel fons de l'esmentada coma.
  Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:
  
  0 minuts: Aparcament d'Arinsal (1.550 m.). Sortim per la pista forestal en forta pujada, fent una llaçada. Tot seguit trobem una barrera que limita al pas als vehicles i la pista comença a planejar. Seguim el G.R. 11 i també unes marques rodones de pintura groga, ara per entre pi roig, arbre blanc i avellaners. El riu de Comapedrosa resta a la nostre esquerra.
  20 minuts: Cruïlla. (1.735 m). Deixem la pista en un revolt que fa a la dreta. Hi ha diversos indicadors, nosaltres anem cap al refugi i el Pic Alt de Coma Pedrosa, per un camí que surt de front, seguint les marques de pintura, un suau baixada (-10 m) per entre prats i travessant un petit rierol. En seguida el camí comença a pujar per un bosc de pi negre.
  30 minuts: Pont del Bosc d'Escales. (1.785 m) Un sòlid pont de fustes que recentment ha substituït uns antics i podrits troncs, ens permet travessar el riu de Coma Pedrosa. Un minut passat el primer pont, en trobem un altre que travessa el riu Pollós. Ara el camí empren una decidida pujada, per entre bosc, per tal de guanyar alçada. Més amunt el camí planeja i s'apropa a l’esmenta’t riu Pollós, fins que s'hi ajunta prop d'un petit pla.
  1 hora 15 minuts: Petit replà. (2.140 m). Travessem el riu que baixa del llac de les Truites. Aquí a l'estiu es troben Eriòfors (petites cotoneres). Deixem el bosc i ens enfilem, direcció NO., per una pala amb força matolls, tot seguint diversos corriols.
  1 hora 25 minuts: Coll de Coma Pedrosa (2.220 m). Petit coll amb un embolic i creuaments de G.R.. A la nostre esquerra, enlairat, hi ha el Refugi de Coma Pedrosa, guardat tot l'any. Davant nostre un gran pla, a la seva dreta, una petita cabana. Nosaltres seguim un G.R. i la pintura groga. Baixem (-20 m) fins el pla, antic llac ara totalment sedimentat, pugem una petita vall i després per un ampli llom ens apropem al fons de la vall. El riu resta a la dreta.
  1 hora 55 minuts: Final del Pla de les Truites. (2.635 m). Estem en un cercle d'altes parets recobertes de llargues tarteres, sembla que no hi hagi sortida. Només arribar en aquest punt, hem d'anar molt en compte, doncs s'ha de girar a la dreta, travessar el rierol i enfilar-nos, ara en direcció NE., fent llaçades. És com si volguéssim tornar un pel enrera.
  2 hores 20 minuts: Bassa de l'Estany Negre. (2.590 m) Petit llac, amb restes de neu fins ben entrat l'estiu. Al fons, a la dreta, es veu la Coma Pedrosa. El voregem, deixant-lo a la nostre esquerra per tal d'entrar en un estret cercle glacial. Aquí també deixem el G.R. que segueix pel fons de la vall. Nosaltres seguim les marques grogues que s’enfilen per damunt d'aquesta bassa i només arribar a l'alçada d'on desaigua un segon llac que hi ha per sobre del de la bassa, fem un gir a la dreta i en dura pujada, per entre rocs, arribem a la carena.
  2 hores 35 minuts: Petit coll a la carena. (2.695 m) Bones vistes d'Arinsal. Ara girem a la esquerra, direcció NE., per tal de seguir enfilant-nos pel mig de la pedregosa carena. Hem de superar tres bonys i arribar-nos a un coll que es troba sota el cim.
  3 hores 10 minuts: Pic Alt de Coma Pedrosa. (2.942 m) Cim ample, rocallós, amb un bloc de ciment i un pal de ferro. Llibre de registre. Molt bones vistes de la vall i pobles d'Arinsal i La Massana. Tornem enrere fins el coll i baixem direcció ponent per una tartera de pedres de color ocre, rastres de camí. A mitja tartera hem de desviar-nos per tal d'anar a cercar, per un camí planer, el port de Baiau que es troba davant nostre.
  La baixada pel mateix itinerari.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer a peu a l’estiu, als mesos d’hivern la neu hi és present i abundosa. De fer-ho amb neu cal dur grampons. Cim apte per pujar-hi amb esquís fins ben entrada la primavera, però això si per la ruta de l'estació d'esquí d'Arinsal.
  
  PUNTS D’INTERÉSLa bassa i llac Negre, el recorregut, la vegetació, els boscos, les tarteres i la coma glacial final són punts força interessants, juntament amb les vistes que hi ha des dels cims i que cap el nord ens permetrà contemplar cims andorrans i el massís de la Pica Roja i la d'Estats.
  A ponent distingim fàcilment molt al fons les Maladetes i les serralades dels Pallars, mentre que al sud veurem les estacions d’esquí de Pal i Arinsal i part del recorregut amb pics com el Salòries, o el del Orri. A llevant resten les muntanyes andorranes amb cims com l'Estanyó o el Cassamanya, l'Ascobes, el port d'Envalira. Sota nostre, la vall i viles d'Arinsal i La Massana.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima és alpí amb una poca influència de la Mediterrània. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes i a la Coma i els llacs se'n acumulen importants gruixos.
  Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l’estiu son freqüents les tronades i tempestes.
  La vegetació està composta també de flors, plantes i arbres d'alta muntanya i de clima alpí a les parts altes i sub-alpí a les baixes..
  
  EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja en tenim prou per fer l'ascensió. L'excursió s'ha de fer, a primavera, un cop s'enretira la neu, a l'estiu i tardor, amb calçat sòlid. A l'hivern calen botes i és aconsellable dur material com esquís. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Es aconsellable dur aigua, doncs no en trobarem a les parts més altes. Barcelona a 7 d’agost de 2003