22 de juliol de 2009

ASCOVES o ESCOBES (2.771 M.)



  • CIM: Pic d'Ascobes ó Escobes (2.771 m.)
    COMARCA: Valls d'Andorra
    HORARI: 5h. 05 min. (3h 05 min. + 2h)
    DESNIVELL: 1.050 m.
    DIFICULTAT: fàcil (alta muntanya)

  • NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.


    RESUM
    Impressionant cim a la capçalera de la vall de Juclar fent frontera amb Occitània i el més esvelt, distingible i característic de tot el Principat, malgrat que la seva alçada no és pas de les més importants. El pic també s’escriu com d’Escobes
    Les seves parets damunt dels dos llacs de Juclar, la cresta d’accés i el llarg i variat recorregut que s’ha de seguir per tal d’arribar-hi, fan d’aquest cim un dels més atractius i aïllats de tota la regió.
    L’excursió és senzilla i només demana una mica d’atenció en no perdre les fites que ens duran fins a la cresta que ens porta al cim, just quan s’arriba al pic de Noé, i d’aquí al Ascobes mancarà superar el con final on hi trobarem un pas senzill, però un pel aeri.
    ACCES PER CARRETERA
    Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Aquí hem de pujar o baixar, segons per on hi entrem, fins el poble de Canillo o de Soldeu respectivament. Venint de Canillo agafarem un trencant a ma esquerra que du a la Vall d’Incles, en un fort revolt que la carretera fa cap a la dreta. Baixant de Soldeu aquest revolt es troba a ma dreta i a 1,5 qm. del poble.
    Seguim la carretera força estreta, fem uns 5 qm. fins arribar al seu final, on s’acaba l’asfalt i hi ha una edificació i un càmping que només funciona a l’estiu. Aquí abans de passar el riu per un petit pont podem deixar el vehicle.
    Rutómetre del RACC

RECORREGUT
Seguirem una pista cap a les valls de Sisqueró i de Juclar. Als 20 minuts deixem a la dreta la vall de Sisqueró i enfilem per la vall de Juclar direcció nord-est. Arribem a una coma, passem dos llacs prou grans i anem a cercar un coll molt marcat que hi ha al fons de la vall. Des d’aquest coll ens enfilarem cap a la cresta que, en direcció llevant, ens durà fins el cim.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:
0 minuts: Aparcament d’Incles. (1.860 m.). Des del aparcament sortim en direcció nord est per una pista que és continuació de la carretera per on hem vingut. Aquesta pista està força malmesa i tant sols hi poden passar vehicles 4 x4 amb dificultats Riu a l’esquerra, quatre pins negres i algun bedoll.
20 minuts: Trencant. (1.915 m). Petit prat on s’acaba la pista. A la dreta hi ha el camí a Sisqueró. Nosaltres seguim cap a l’esquerra passant una palanca damunt del riu i per camí força fressat anem guanyant alçada per entre gerderes, ginebrons, bruguerola, algun pi, bedoll i moixera de guilla. Tenim marques de pintura i el riu a la nostre dreta.
45 minuts: Palanca de ciment. (2.130 m.) Travessem el riu Juclar que ara anirà a la nostre esquerra. Més amunt la pujada minva i entrem en terrenys de prats.
1 hora: Nova palanca. (2.250 m.) Tornem a travessar el riu i ens acostem a les restes d’unes obres on hi ha una petita estació meteorològica a la nostre esquerra i diverses restes d’edificacions. Un pel més amunt el camí es divideix en dos. Qualsevol de les dues opcions són bones doncs totes dues duent a un Refugi, una per alt i l’altre per baix a tocar d’un llac.
1 hora 15 minuts:
Refugi de Juclar (2.310 m). Enlairat damunt del llac. S’acaben els pocs arbres que hi havia i tot el terreny esdevé prat amb pedres i matolls de ginebre, bruguerola a la bandes sud i nerets a les nord. Seguim la pintura groga per un camí planer amb suaus pujades i baixades, deixant el llac a la esquerra
1 hora 35 minuts: Palanca entre dos llacs (2.290 m). Aquesta palanca metàl·lica uneix els dos llacs de Juclar amb l’inconvenient de que sent dos llacs a la mateixa alçada, a primavera quan puja el nivell del primer llac, la palanca resta uns 60 cm. sota l’aigua. Si no ens volem mullar hem de fer un vol pel marge esquerra del llac. De passar, seguirem ara, a més, unes marques de GR., que en direcció nord est flanquegen una pala força herbosa fins un coll.
1 hora 55 minuts: Coll de Juclar. (2.440 m). A l’esquerra el pic de la Pala sobre l’Estany (2.627 m.), a la dreta el pic de Ruf (2617 m.). Seguim la carena com si anéssim al Ruf seguint les marques grogues. Tot seguit entrem en una petita vall on deixarem dos petits llaquets, passarem per sota del Ruf, a la nostre esquerra, per tal d’arribar al coll d’Alba.
2 hores 20 minuts: Coll d’Alba (2.540 m) Entre el pic del Ruf a la esquerra i el Noé i l’Ascobes a la dreta. Aquí girem direcció sud, deixem les marques de pintura i fem per carena per tal d’apropar-nos al Noé, cim que des d’aquí sembla inaccessible sense corda, però és fàcil de muntar si deixem la carena quan comencen les dificultats, i per la nostre dreta passem per sota del cim i anem a cercar unes fites que ens duent a unes canals d’herba i tartera, per on pujarem fins la carena.
2 hores 40 minuts: Coll de Noé. (2.720 m) Gaire bé no es distingeix en la carena i situat entre el pic de Noé a l’esquerra, per on hi podem arribar fent 30 metres de fàcil cresta de gneis, i l’Ascobes a la dreta. Seguim cap a la dreta vorejant la cresta, de flanc, pel cantó Occità, vessant oriental, per herba de prat, fins un petit coll que ens situa al peu de l’Ascobes.
2 hores i 50 minuts: Peu de l’Ascobes (2.715 m.) Es tracta d’un petit coll. Ens enfilem per una petita canal propera a la cresta, seguint les fites, després per blocs i terrasses d’herba i petits corredors fins arribar al cim.
3 hores i 5 minuts: Pic d’Ascobes (2.777 m) Fita de pedres. Bones vistes en totes direccions.
La baixada la farem pel mateix camí.


ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu i tardor quan no hi ha pas neu. Al hivern i primavera el cim es pot fer amb esquís, si bé la part final requereix tècnica alpina. És fàcil trobar gel a la cresta a finals de tardor, malgrat que no hi hagi nevat.

PUNTS D’INTERÉS
L’orografia del terreny, la part aèria del cim i les vistes són lo millor d’aquesta excursió. Si fem una mirada a tot l'entorn començant pel nord, ens permetrà contemplar, part de la serralada frontera amb Occitània amb cims com el Fontargenta, Alba o Rulhe. Cap a ponent veurem les crestes de Juclar o el Casamanya i més enrera cims com la Comapedrosa, la Pica d’Estats i fins i tot les Maladetes.
Ja més al sud, seguint la carena veurem el Cilindre d’Ascobes i tot seguit cims com la Cabaneta, o el Roc Meler, per tot seguit veure la vall de la Valira i les crestes de Gargantillar. Més el fons tenim la frontera amb la Cerdanya amb cims com la Portelleta o el Puigpedrós. A llevant tindrem totes les muntanyes que pertanyen i envoltem el parc natural del Carlit.

CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació és alpina, amb pi, bedoll i neret a les parts baixes i herba de prat a les altes. El clima també és alpí amb les característiques de l’alta muntanya amb forts contrastos entre la calor i el fred, el bon temps i les tempestes. Al hivern i fins ben entrada la primavera el terreny està cobert per la neu. Cim aconsellable amb esquís, encara que la part final requereix de material alpí.

EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja, en tenim prou per fer l'ascensió. Cal dur aigua i calçat de muntanya. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.
Barcelona a 14 d’octubre de 2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada