TURÓ DE MONTGAT (40,3 m.)

CIM: Turó de Montgat (40, 3 m.)
COMARCA: Maresme
HORARI: 7 min. (4 min. + 3 min.)
DESNIVELL: 38 m.
DIFICULTAT: fàcil

RESUM
La importància històrica d'aquest cim ens porta a ressenyar-la ja que en el Turó de Montgat es va forjar la fundació del Centre Excursionista de Catalunya, el popular CEC.

ACCÉS PER CARRETERA
El Turó de Montgat està situat en una de les cunetes de la carretera NII, al seu pas per la població barcelonina de Montgat, sobre el túnel de la línia de ferrocarril entre Barcelona i La Jonquera, al nord de l'estació.
Un cop se supera d'estació de la RENFE trobarem un aparcament en bateria al costat mar, cas de plena ocupació uns metres més endavant en el punt en què s'inicia l'ascensió és possible aparcar al costat muntanya de la carretera.

ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC
En tren: RENFE estació de Montgat de la línia R1 (Barcelona - Mataró) de rodalies.
En Autobús empresa Casas. Línia C10. Tel 937 981 100

RECORREGUT
El recorregut s'inicia en la calle Marina (NII) entre la NII, costat mar i el túnel del ferrocarril (Carrer Marina) per un camí que dóna accés a unes escales de 75 graons, que es combinen amb trams de terra. L'objectiu està exactament sobre el túnel de la RENFE.

0 minuts.: Punt d'inici un banc de fusta al costat mar de la NII. Seguir les escales i camí fins al punt més alt.
4 minuts.: Al cim s'erigeix ​​un monòlit en record de la fundació del Centre Excursionista de Catalunya "CEC"

EPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ.
Qualsevol època de l'any és bona.

PUNTS D'INTERÈS
La vista que se'ns ofereix des del punt més alt en el que hi ha situades unes baranes.

CLIMA I VEGETACIÓ
Clima mediterrani, Durant l'ascensió podrem observar una vegetació a base de matolls, Al cim ens sorprendrà un garrofer.

EQUIPAMENT
Res de particular.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Montgat

Barcelona a 12 de juny de 2011

TAGA (2.035 m.) per Bruguera

CIM: Taga (2.035 m.)

COMARCA: Ripollès

HORARI: 1h 35min. (1h 05min. + 30 min)

DESNIVELL: 415 m.

DIFICULTAT: Fàcil (Fort desnivell)

CARTOGRAFÍA:

NOTA PRELIMINAR

Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM

Aquest cim és molt característic i emblemàtic de la Vall de Ribes, al Ripollès. Molt esvelt domina les valls del Freser, Rigard i Segadell al Nord i la conca alta del Ter al Sud. El cim està situat a l'extrem Oest de la serra de Conivella, la qual enllaça per llevant i pel coll de la Portella d'Ogassa, amb la serra de Cavallera, formant un cordó de més de 8 km. de llargada, orientats de llevant a Ponent. El pic, el més alt d'aquestes dues serralades, pertany al anomenat Pirineus axials Ripollesos i està format per pedres calcàries devòniques, encara que cap a la banda sud, aquestes estan assentades damunt de llicorelles carboníferes.
El terreny és molt agradable, terra de bestiar i de pastures, combinats amb forts pendents L'excursió, una clàssica, és molt senzilla, si bé presenta una dura pujada que només es trenca en un pla anomenat de la Cabana i que és molt curt.

ACCÉS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de dirigir a Ripoll i des d'aquí, per la N-152, cap a Ribes de Freser. Entrant a aquesta darrera vila pel sud, hem de girar al primer trencant a ma dreta i travessar el riu Fresser per un pont. Just passar el pont, a ma esquerra, hi ha un passeig planer i de front una carretera que s’enfila cap al poble de Bruguera. Seguim aquesta carretera estreta fins el poble.
En arribar a Bruguera, cal deixar una pista a la dreta que baixa cap el poble i seguir de front per un altre pista revestida de ciment que, de seguit, s’enlaira i en uns quilometres arriba a un coll, el de Jou, on travessem un pas canadenc i en començar a baixar per l’altre vessant de la muntanya, a ma dreta, tenim un aparcament pel vehicle. Més en sota tenim un Refugi i un dipòsit d’aigua.

TRANSPORT PÚBLIC

RENFE (fins a Ribes de Fresser) Tel. 72 727 488 / 902 240 202

Autocars TEISA

Autocars Mir

RECORREGUT
La excursió ens fa tornar enrere fins el coll i allí la deixem per girar cap a la dreta i per pastures enfilar-nos seguint un filferrat fins pràcticament el cim. Abans d’arribar-hi i per no fer tant feixuga la pujada decantarem cap a llevant per de flanc, anar a cercar una carena que ens durà en direcció ponent fins el Taga.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són

0 minuts. (1.620 metres): Sortim seguint la pista revestida de ciment, en suau pujada i en direcció al coll per on hem passat amb el vehicle.

3 minuts. Coll de Jou. (1.630 m.): Just al coll i abans de creuar el pas canadenc, girem a la dreta per enfilar-nos per terrenys de pastures i algun matoll, direcció nord, cap el cim. Seguim un fil-ferrat que tenim a la nostre esquerra, en pujada decidida.

10 minuts. Replà (1.690 m.): No és gaire llarg i el travessem per tornar a enfilar-nos a un altre bony, per terreny de talps i pastures, sense cap arbra. Un nou pendent i arribem a un segon replà. No deixem el filferrat.

25 minuts. Nou pla. (1.790 m.): El travessem en lleugera pujada i, tot seguit, fem una petita baixada que ens atansa a una tanca, que hi ha al filferrat de la nostre esquerra. Estem al pla de la Cabana.

30 minuts. Petit coll (1.800 m.): Just al pas de la tanca del fillferrat podem travessar-lo i enfilar-nos per l’altre banda directes al cim, doncs el fillferrat gaire bé hi arriba, o bé seguir, com farem, per aquesta banda de la tanca. Un corriol molt marcat marxa de flanc per desdibuixar-se un pèl més amunt. Torna la pujada decidida i en separem una mica a la dreta del fil ferrat per anar a cercar un pas que hi ha en un altre filferrat travesser que enllaça amb el que fins ara hem anat seguint. Aquí hi ha un corriol molt marcat. 

40 minuts.- Tanca (1.870 m.): Travessem el pas i anem prenen direcció nord-est, de flanc, seguint el marcat corriol i deixant el cim enlairat a la nostre esquerra. Pujada ferma cap a la carena.

50 minuts. Nova tanca i nou fil-ferrat (1.920 m.): Passem el pas i seguim el corriol que fa un revolt per guanyar alçada per situar-se en menys de cinc minuts a la carena. En arribar-hi, girem a l’esquerra, direcció ponent i enllacem amb un altre camí que amb alguna marca de pintura, primer en pujada forta i tot seguit més suau, ens durà fins el cim.

1 hora i 5 minuts. Cim del Taga. (2.035 m): Allargassat amb uns 150 metres de carena d'herba i alguna pedra calcaria. Cim ampli. Vèrtex geodèsic, una gran creu i un altre de petita, uns ferros, restes d'estaques d'una antiga tanca pel bestiar i un petit altar.

La baixada la farem pel mateix camí amb una mica més de 30 minuts.

HORARI

El recorregut de pujada és d’una mica més d’una hora i la baixada una mica més de mitja.

DESNIVELL

El desnivell total de l’excursió és de 415 metres de pujada i 415 de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’hivern, on és possible trobem neu habitualment, quan hi és, dura i glaçada a les parts més altes.

PUNTS D’INTERÉS

Del recorregut podem destacar el conjunt de la vall del riu Sagadell i del cim les bones vistes que cap a ponent ens permetrà contemplar gran serralades com la d'Ensija o la del Port de Compte, el Pedraforca i el Puigllançada. Davant mateix els pobles que volten la collada de Tosses amb Campelles i Ribes com a més significatius.
Cap a el Nord, podem distingir en primer pla la vall del Sagadell amb el poble de Pardines, més enrera la vall de Núria i del Freser, amb vistes sobre cims com el Puigmal, Torreneules, Malandrau o Canigó. Darrera la Collada de Tosses es veu el Puigpedrós.
A llevant, la serra Cavallera, la vall d'Ogassa i la de la alta conca del riu Ter, amb el poble de Sant Joan de les Abadesses. Si dirigim la mirada al Sud podrem apreciar a davant mateix la serralada transversal, amb serres com les de Milany o Bellmunt. Al fons despunten serralades com el Montseny, Sant Llorenç del Munt o Montserrat.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és subalpí molt influenciat per la Mediterrània, amb aires temperats i humits, però també rep, principalment al hivern, el vent de tramuntana, anomenat torb en aquest indret. Aquest vent és molt fred i, a l'hora, més eixut. Així, hi pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que és pot passar molta calor, fins i tot a l'hivern i, per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat que ens poden dur molta fresca a l’estiu. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació està composta exclusivament de pastures.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any, llevat al pic de l'estiu. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió és recomanable fer-la amb calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llarga-vistes i sobretot aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntamentde Ribes de Fresser

CASES DE MENJARS / DORMIR

Recomenat: Hostal Moliné (Tel. 972 727 822)

Barcelona a 25 de Febrer de 2012

PRESENTACIÓ

Aquest bloc neix amb l'objectiu de facilitar a qui ho vulgui la ruta d'ascensió al cims del Països Catalans, afeixi'm informació complementaria que ens ajudi a preparar l'itinerari, el transport i els serveis dels voltants.Dos amics i socis de l'Agrupació Excursionista "Catalunya" en Jordi Pino i la Caterina "Cata", dos enciclopèdies amb cames de l'excursionisme Català, van començar, les seves activitats, a l'any 1968, com a socis de l'Agrupació Excursionista "Catalunya", fent espeleologia. Tot seguit ja iniciaren en altres esports relacionats amb la natura com l'escalada, l'esquí de fons, de pista i de muntanya i l'excursionisme.
Després de recórrer tots els indrets de la serralada Pirenaica i de fer alguna activitat als Alps, actualment centren la seva atenció en projectes de coneixement de la orografia, morfologia, hidrografia, vegetació y medi del nostre país, amés d'intentar arribar a assolir tots els cims de relleu del territori.
Membres de l'Agrupació Excursionista "Catalunya" i de l'Escola Catalana d'Alta Muntanya, monitors iniciadors per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, obren aquest blog, donant a conèixer algunes de les rutes que han resseguit pels cims de Catalunya i Andorra.

LO TOSSAL (347 m.)

CIMA: Lo Tossal (347 m.)
COMARCA:  Pla d'Urgell
HORARI: 1h 10 min. (40 min. + 30 min.)
DESNIVELL: 95 m.
DIFICULTAT: Fàcil
CARTOGRAFÍA.

NOTA PRELIMINAR

Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

RESUM

Aquesta visita a Lo Tossal, no té gaire interès excursionista, a no ser que tinguem en compte que ens donarà a conèixer l’entorn natural de la fèrtil plana d’Urgell i el fet de que aquest cim és el més alt de la comarca del Pla d’Urgell. És possible que en algun cercle, donin com a més alt de la comarca el Tossal del Infern de 303 metres, però això és degut a que Lo Tossal està situat en un afegit fora del límits comarcals unificats. Aquest afegit pertany al terme municipal de Barbens, municipi del Pla d’Urgell, però envoltat dels termes de Tornabous, Tàrrega i Anglesola que pertanyen a la Comarca d’Urgell.
El cim es troba situat dins de la depressió central catalana, al nord-est de la Pla d’Urgell i està format per grans sediments de l’oligocè, fruit de la dessecació de l’antic mar que fins l’eocè va omplir aquesta terra. Visita a un camp de cereal que és on està situat el cim.

ACCÉS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de desplaçar fins a la vila de Claravalls. Aquest poble es troba situat entre Tàrrega i Agramunt. Per anar-hi, ens podem dirigir a Tàrrega per la A-2 i, venint de Barcelona o Lleida, haurem de prendre una sortida que ens assenyala Agramunt i Artesa de Segre. Només sortir i seguint els indicadors prendrem la C-14 i en 5 quilòmetres estarem a Claravalls.
Només arribar-hi i abans d’un semàfor, a ma esquerra, hi ha una carretera que baixa cap a les primeres cases del poble. Aquesta carretera es troba just davant de la primera edificació de Claravalls, que és un magatzem que hi ha a ma dreta de la C-14.
Baixem aquesta carretera que fa un fort revolt a la dreta i s’atansa a una paret on hi ha un pal elèctric. Aquí girem a l’esquerra i en pujada ens anem a la part alta del poble, on trobem, ja al seu final, un magatzem a l’esquerra, una explanada i una casa enrunada a ma dreta. Aquí s’acaba l’asfalt. En aquesta explanada deixem el vehicle.

ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC

Ferrocarril: RENFE fins a Tàrrega.
De Tàrrega a Claravalls (5,6 km.) Taxi.

RECORREGUT

En resum seguirem la pista per on hem arribat, direcció nord-oest, deixarem dos trencants a ma esquerra i al tercer ens desviarem també a l’esquerra per apropar-nos cap el cim. Haurem de prendre un nou trencant a ma esquerra i seguir una nova pista que acaba en un camp de conreu. Aquí farem un ampli tomb per la banda sud i de ponent de la muntanya, per tal de no trepitjar el conreu. En arribar a uns matolls enfilarem cap el cim en direcció nord.

Les referències més importants són:

0 minuts: Aparcament (345 m). Seguim la pista, apta per a vehicles, en direcció nord-oest. Anem planers per entremig de camps de cereal. Terrenys desarborats.

3 minuts: Primer trencant (345 m). Deixem una pista planera que surt de la nostre esquerra. Seguim de front.
10 minuts: Segon trencant (350 m.) Deixem un altre pista que marxa planera també cap a la nostre esquerra. Seguim envoltats de camps de conreus, si bé ara a la nostre dreta hi ha un camp d’ametllers.
13 minuts: Desviació (350 m.) Just s’acaba el camp d’ametllers hi ha un trencant a ma esquerra per on seguirem deixant la pista principal que segueix de front. Ara la direcció és sud-oest, si bé la pista de seguit fa dos forts revolts i, en baixada i sense direcció concreta, es va atansant cap lo Tossal que resta al davant, un pèl cap a la nostre esquerra.
25 minuts: Trencant (325 m.) Altre cop hem de deixar la pista per on veníem que marxa de front i prendre un altre de secundària que surt de la nostre esquerra en direcció sud-oest. Prenem aquest trencant per tal d’anar a voltar un camp que envolta el cim. Si el camp està erm, des d’aquest indret podem travessar-lo i anar directament cap al cim.
28 minuts: Final de la pista. (320 m.) Aquesta acaba en un camp i nosaltres girem 90 graus a la dreta, per tal de prendre un marge i evitar trepitjar el conreu. Fem uns 100 metres de marge envoltats d’algun arbre i al final tornem a fer una gran volta per l’esquerra, a efectes de no trepitjar el cereal. Anem a parar a un llom carregat de matolls baixos que seguirem, en direcció nord, fins el mateix cim.
40 minuts: Lo Tossal (347 m.) Decebedor. Es tracta d’un camp de cereal d’uns 50 metres de diàmetre, tot planer, envoltat de suaus pendents farcides de matolls i algun petit roc. Sense fites ni ferros que identifiquin el cim.
Baixada, desfent el camí de pujada.

HORARI
El recorregut de pujada és de 40 minuts de pujada i 30 de baixada.

DESNIVELL

El desnivell acumulat de l’excursió és de 95 metres, tant de pujada com de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat al pic de l’estiu, degut a la forta calor que podem passar. S’aconsella anar-hi abans de la sembra (novembre) i després de la recol·lecció (juny).

PUNTS D’INTERÉS

Al marge del interès de visitar uns terrenys de secà molt característics de la depressió Central i de veure el contrast dels grans regadius de la plana del Urgell, des del cim podem gaudir cap al nord, i molt prop, de la serra d’Almenara amb el seu Pilar (una torre de guaita recentment reconstruïda i que data de l’època dels sarraïns). Més allunyat hi ha les muntanyes del Montsec i encara més enrere, tots els cims dels Pirineus Centrals.
Cap a llevant veurem les planes de les comarques del Urgell i de la Segarra, mentre que cap al Sud trobarem part de la plana del Urgell, les muntanyes de les serres del Tallat i fins les muntanyes de Prades ja al llindar de la Conca amb el Baix Camp. A ponent veurem tota la plana del Pla del Urgell i fins el Segrià.

CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació i el clima és de caire continental amb petita influència mediterrània. Matolls, sequera i forta calor els dies de sol. Els dies d’hivern poden presentar jornades de vent i dies rúfols amb boires persistents. A primavera, estiu i tardor sovintegen els dies calitjosos, de forta calor i sequedat.

EQUIPAMENT

Res d’especial, llevat que faci vent, que s’hauria de dur roba protectora del vent. 

Barcelona a 11/11/2011

DIRECTORI D SERVEIS
Ajuntament de Tàrrega

Agregat de Claravalls

PUIG MADRONA (342 m.) Per El Papiol i La Salut

CIMA: Puig Madrona (342m.)

COMARCA: Baix Llobregat
HORARI: 1h 20 min. (40 min. + 35 min.)
DESNIVELL: 235 m.
DIFICULTAT: Fàcil
CARTOGRAFÍA: Serra de Collcerola ( Ed. Alpina). E20

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Aquest cim es troba situat a l’extrem de ponent de la serra de Collserola, separant les comarques del Baix Llobregat i la del Vallès Occidental. Les aigües meridionals van a parar directament al Llobregat, mentre que les del nord i ponent ho fan a través de la riera de Batzac. A llevant les aigües marxen cap a la riera de Rubí i també al Llobregat.
L’excursió és curta, senzilla i fàcil per un terreny de llicorelles (pissarres) i argiles, formades per sediments que recobreixen algunes antigues roques eruptives que hi ha per tota la serralada. La vegetació és la típica de la mediterrània i la ruta pràcticament es desenvolupa per pista forestal.

ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a la vila de Papiol. Ho podem fer des de Barcelona per la AP-2, sortida Molins de Rei nord, on només deixar l’autopista, trobarem indicacions de la carretera C-1413-a que du al Papiol i Rubí. Poc desprès, un trencant a ma dreta ens avisa que ens hem de desviar cap a Papiol per la BV-1466. Seguim aquesta carretera, entrem al poble i sense deixar-la, ens enfilem a la part alta del poble, direcció les escletxes. Situats a la part més alta, trobarem el carrer del Carme, per on passarem.
Seguim aquest carrer uns 500 metres, lloc on deixarem un altre carrer a ma dreta que baixa. Aquí també trobarem un indicador de Puig Madrona i Ermita de la Salut. Seguirem aquestes indicacions per carrer asfaltat i a uns 200 metres, deixarem a l’esquerra una bòvila. Al final de l’edificació, s’acaba l’asfalt i hi ha un pal indicador que assenyala la direcció de l’Ermita de La Salut. Seguirem la indicació, girant a l’esquerra per una pista forestal que, en 100 metres, arriba a una torre elèctrica on deixarem el vehicle.

RECORREGUT
En resum, seguirem la pista primer direcció llevant i desprès nord, per tal d’apropar-nos a l’Ermita de la Salut. Un cop allí podem seguir fins el cim per una pista que volta planerament la muntanya per la banda nord o bé pujar-hi directament pel dret, seguint un PR.

Les referències més importants i horaris, sense comptar parades, son:

0 minuts: Aparcament. (150 m.) Sortim seguint la mateixa pista forestal per on hem arribat. Aquí a l’aparcament en deixem d’altres de laterals. Ho fem en lleugera pujada i en direcció llevant, envoltats de pins i alzines. De seguit trobem a ma esquerra uns dipòsits d’aigua, creuem per sota un filat elèctric i travessem una cadena que barra el pas als vehicles.
10 minuts: Pal indicador. (210 m.) En un trencant, on a la dreta diu que es va al Turó de la Pineda i a l’esquerra, per on seguirem, a la Salut i Puigmadrona. Seguim l’ample pista i en saltar una carena deixem una pista secundària a la dreta que porta a una torre elèctrica. Fem una lleugera baixada (-10 m) i seguim planers.
20 minuts: Cruïlla. (215 m.) Amb un pal indicador que diu que seguint per una pista a ma dreta aniríem a la Floresta. Fem una baixada (-10 m) i seguim planers. Creuem per sota una línea elèctrica
25 minuts: Cruïlla. (230 m.) Un indicador ens avisa que seguint una pista que hi ha a l’esquerra aniríem al Papiol. La pista torna a passar línees elèctriques i ja du direcció nord.
30 minuts: Ermita de la Salut. (255 m.). Visigòtica del segle IX, molt maca i força arranjada. Uns cartells i un pícnic l’acompanyen. Una opció per pujar al cim és seguir la pista per on veníem, on trobarem dos trencants que sempre hem d’agafar cap a l’esquerra. No hi ha pèrdua, doncs tot està indicat. Aquí farem 20 metres de desnivell en baixada, només sortir de l’ermita. L’altre és prendre un corriol que surt del darrera de l’Ermita i que, en direcció nord, s’enfila per una mena de xaragall fet per l’aigua. Seguim amunt pel corriol.
35 minuts: Cruïlla. (215 m.) Trobem una fita i marques de PR. que seguim per tal de no pujar tant dret. Seguim envoltats de pins i alzines.
40 minuts: Enllaç amb la pista. (325 m.) La seguim en pujada cap a l’esquerra.
45 minuts: Puig Madrona. (342 m.) Cim planer, ampla, amb un vèrtex geodèsic, una alta torre de guaita pels incendis i indicadors. Bones vistes, llevat a nord i llevant, on la vegetació tapa les muntanyes.
Baixada desfent el camí d’anada.
HORARI
Pujada de 45 minuts i baixada de 35.

DESNIVELL

El desnivell acumulat és de 235 metres de pujada i 235 de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer tot l’any llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió. Recomanem fer-la al hivern.

PUNTS D’INTERÉS

Interessant recorregut per la seva vegetació típica mediterrània. Des del cim gaire bé no podrem veure res del que hi ha a llevant, però cap al nord tindrem bones vistes sobre Sant Llorenç del Munt, Montserrat i tota la plana del Vallès, amb les seves viles i comunicacions. Al sud, la serra de Collserola i tota la plana i delta del Llobregat, mentre que cap a ponent veurem el massissos del Garraf i de l’Ordal i bona part de les viles riberenques al Llobregat.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és Mediterrani, molt influenciat per la marinada i força temperat. Terreny humit on no hi sol glaçar mai i amb forta xafogor a l’estiu. La vegetació també és típica de la mediterrània amb abundor de pi i alzines.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret i ulleres tot l'any. Al hivern cal dur roba d'abric i protectora del vent. Cal dur una mica d’aigua. En el recorregut no trobarem fonts. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes..

Barcelona 13 de novembre de 2011

TUC DEL PORT DE VIELHA (2.606 m.)

CIM: Tuc del Port de Vielha (2.606 m)
HORARI: 4h 30 min. (3h + 1h30 min.)
DIFICULTAT: Mitja
DESNIVELL: 956 m.
CARTOGRAFIA:

ACCÈS PER CARRETERA
Carretera N230 de Pont de Suert a Vielha, fins la boca sud del Tunel de Vielha

ACCÈS AMB TRANSPOR PÚBLIC
ALSA: (fins la boca sud del Tunel de Vielha)

RECORREGUTL’itinerari segueix camins d’alta muntanya, amb un desnivell considerable. I unes vistes expléndies.

0h. 00 min.: Refugi Ospitau de Vielha (1.650 m.): Resseguir el GR 21-5 per sobre dels túnels.
0h. 20 min.: L’itinerari guanya alçada deixa’n a la nostra esquerra una pista ( a Mulleres).
0h28 min.: El camí segueix pujant cap a l’esquerrera creua’n un barranc i amb l’objectiu de arribar a un petit bosc.
1h. 25 min.: Pla d’Espona (2.200 m.): amb fort desnivell. El cami segueix per un prat amb direcció aun coll. Creuen un curs d’aigua per seguir pujant.
1h 50 min.: Niu de metralladores: a la nostra esquerra.
1h 58 min. : El camí gira a la dreta: enfilant-se per la vesant sud de la serra d’Horno. Ziga-zagues per les Marrades de Gerbosa.
2h 10 min.: El terra es torna empedrat: passant per sota del Tuc de Monterier. Bones vistes.
2h. 35 min. : Pòrt de Vielha (2.470 m.). Niu de metralladores. Ascensió al Tuc de Port de Vielha.
3h 00 min.: Tuc del Port de Viehla (2.606 m.).
Descens pel mateix camí de l’ascensió.

EQUIPAMENT
Calçat alt de trekking. Aigua, Roba d’abric e impermeable. Maquina de retratar i gps.

DIRECTORI DE SERVEIS ON DORMIR
Refugi Niculau (Boca Sud Tunel Vielha) Tel. 973 697 052 / 619 977 264
Ajuntament de Vielha

Barcelona, juny 2009

TORRETA DE L'ORRI (2.440 m.)

CIM: Torreta de l' Orri (2.440 m.)

COMARCA: Pallars Sorirà

DESNIVELL: 460 m.

HORARI: 2h 10 min.  (1h25 min. + 45 min..)

DIFICULTAT:  Fàcil

CARTOGRAFÍA:

RESUM

Aquest cim és un extraordinari mirador de les comarques dels Pallars, però la seva vista s’allarga fins el Ripollès per llevant i la Ribagorça per ponent. Cap al sud aquesta vista arriba fins a Montserrat. El cim és el punt culminant d’una gran muntanya solitària que separa les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà i les valls de la Noguera Pallaresa i la del Segre.
Al mateix pic hi ha dues grans torres de comunicació i una pista que hi arriba des de l’estació d’esquí de Portainé, indret per on puja aquesta ressenya, doncs els diversos accessos que té la muntanya, especialment per la banda sud, on hi ha el poble de Rubió, són molt àrids, descoberts i, llevat al hivern, sempre i sol fer-hi molta calor.
L’excursió és senzilla i fàcil doncs es desenvolupa per un terreny format bàsicament per pastures i amb la referència d’un telesella que puja fins el mateix cim.

ACCÉS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de dirigir a la vila de Sort (Pallars Sobirà). Pel nord, s'hi arriba des de la vall d'Aran pel port de la Bonaigua i pel sud, per Tremp i La Pobla de Segur. Venint de La Pobla, passem Sort i de seguit trobarem Rialp. 1 quilòmetre més endavant la carretera C-13 travessa el riu Pallaresa i allí mateix, a ma dreta, hi ha una carretera que porta al poble de Roní, al de Beraní i a l’estació d’esquí de Portainé.
Aquesta estació d’esquí té dos aparcaments, hem d’arribar fins al darrer, el de més amunt, on hi ha un Hotel. Uns 200 metres abans d’arribar a les edificacions veurem que la carretera s’eixampla i comencen els primers aparcaments per vehicles. Aquí veurem que de la nostre dreta surt una pista forestal que és per on nosaltres començarem el camí. Hi ha un indicador de Pic de l’Orri.
ÀCCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC:
Autobús: ALSA. Desde Barcelona hasta Rialp. Desde Rialp la única forma de llegar a Portainé es en taxi,

RECORREGUT
En resum, l’excursió segueix, en direcció sud i fins el cim, les pistes d’esquí pel torrent de la Coma Negre, a la part alta del barranc del Regueral, i sense pràcticament separar-se de dos teleselles.

Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:

0 minuts.- Aparcament (1.980 m.): Sortim de l’aparcament seguint la pista forestal pedregosa, encara que apta per tot terrenys, en suau pujada. Envoltats de pins i nerets, travessem per sota un primer telesella i ens dirigim cap a altres dos teleselles més que es troben junts.

10 minuts.- Teleselles. (2.020 m): Els travessem per sota i entrem en un petit pla, on s’ajunten tres pistes d’esquí i un altre pista forestal que baixa cap al peu de l’estació. Aquí deixem les pistes forestals i enfilem per una pala d’herba que és una pista d’esquí, sempre paral·lels als dos teleselles que estan junts i que restaran a la nostre dreta. El rierol de Coma Negre també resta a la nostre dreta.
35 minuts.- Pla allargassat (2.160 m): Petit pla que travessem, sempre en direcció sud, deixant una pista forestal que arriba per la nostre dreta i que mort, tot seguit, en un tancat on hi ha una gran bassa d’aigua pels canons de neu artificial, voltada per una tanca metàl·lica. El rierol desapareix i després del pla seguim pujant paral·lels als teleselles, ja sense bosc i amb més pedregam.
50 minuts.- Trencant de pistes d’esquí. (2.250 m): La pista es divideix en dos, una marxa cap a la nostre dreta per sota dels teles i l’altre la seguim de front acompanyats pels canons de neu. Més amunt la pista se separa lleugerament dels teleselles fent un lleuger gir a l’esquerra i tot seguit ja arribem gaire bé a la carena. Aquí trobem una pista forestal que ens travessa i la seguim cap a la dreta, per tal de tornar a ajuntar-nos amb els teleselles. En arribar-hi, un d’ells s’ acaba.
1 hora i 10 minuts.- Final d’un telesella (2.360 m): Deixem la pista forestal i emprenem una dura pujada paral·lels altre cop a l’altre telesella. Ens acompanyen uns canons de neu. Aviat s’acaba el pujant i entrem en un pla que travessem per arribar al final d’aquest segon telesella i on trobarem una nova pista forestal que és la que arriba al cim.
1 hora i 25 minuts.- Torreta de l’Orri. (2.440 m): Cim totalment planer, molt ample, envoltat d’una petita tanca metàl·lica amb dos grans edificis, dos enormes antenes i al mig una plaça on hi ha el vèrtex geodèsic.
Baixada desfent el camí d’anada.

HORARI

Pujada, sense comptar parades, d’una hora i mitja i baixada de 3/4 d’hora.

DESNIVELL
El desnivell total acumulat de l’excursió és de 460 metres de pujada i 460 de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu. Al hivern es aconsellable anar amb esquís o bé amb raquetes, si bé haurem de passar per les pistes d’esquí alpí de l’estació de Portainé.

PUNTS D’INTERÉS
Des del cim tindrem molt bones vistes en totes direccions, de manera que cap al nord podrem veure les Maladetes, les muntanyes de l’Aran, la vall d’Àneu amb les seves viles i pobles i el conjunt Campirme, Ventolau, Montroig i Certescan. També al nord veurem el conjunt de la Pica d’Estats i les muntanyes de ponent d’Andorra (Comapedrosa, Entrevessada, Lavans i fins al Salòria).
Cap a llevant la vista arriba a tota la vall del Segre fins al Puigmal, incloent-hi el Puigllançada, la Tossa, el Moixeró i el Cadí. La Seu d’Urgell es veu molt propera al fons de la vall. Al sud veiem la serra de Carreu, el Boumort i al seu darrera la serra del Verd, el Port del Compte i els tres massissos del Montsec Més darrera es veu Montserrat. També tenim sota nostre tot el Pallars Jussà amb la vila de Tremp al fons.
A ponent tenim el Turbó ja a la baixa Ribagorça (Franja de ponent) i tot el bloc pirinenc que envolta per llevant la Vall fosca, amb la part sud de la vall de Filià, el Montsent o la Mainera.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí amb una mica d'influència atlàntica. Al hivern hi ha força neu i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació, marcada per un estatge alpí, està composta per bosc de pi i nerets a les parts baixes i herba de prat a les altes.

EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, inclòs al pic de l'estiu. Cal dur roba protectora del vent i de la pluja així com calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Rialp

Barcelona a 20 d’agost de 2011