LA TOSSA DEL BRAIBAL ó GARIBAU (2.658 m.)

• CIM: LA TOSSA DEL BRAIBAL ó GARIBAU (2.658 m.)
  COMARCA: Valls d’Andorra
  HORARI: 4h 35 min. (2h 45 min.. 1h 50 min.)
  DESNIVELL: 1.050 m.
  DIFICULTAT: mitja pel desnivell (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  Aquesta tossa és un dels cims amb més vistes d’Andorra, malgrat que la seva alçada no és pas de les més destacades. Això és degut a que aquesta Tossa està situada al mig d’una llarga carena que, emplaçada de llevant a ponent i paral·lela a la vall Madriu, es despenja des dels pics de Pessons fins a morí a Engolasters, ja prop de Les Escaldes.
  El recorregut de la sortida, a més, permet gaudir d’uns boscos on ja fa molt de temps que no ha estat objecte de tales i on tampoc, de moment, no hi entra la ramaderia. Això unit al fet de que es troba dins de la Vall Madriu, una de les poques que està fortament protegida dins del territori Andorrà, fa que l’ascensió es desenvolupi en un terreny força feréstec.
  La ruta i el cim no son pas gaire coneguts. Això fa que, d’una banda l’indret sigui força solitari i d’altre que, degut a la manca de visitants, a estones sigui difícil poder seguir el camí, sobretot a tocar de la carena, on a més el bosc és força espès. Tot i això no deixa de ser una excursió molt agradable, fàcil i força interessant.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Dins del Principat, entrant per la Seu d’Urgell, anirem fins Andorra la Vella, on prendrem la carretera que du a França per fora de la vila. Passarem aquesta vila i gaire bé la de les Escaldes, dons just arribar a un canvi de rasant després d’una forta i prolongada pujada, a ma dreta tenim una cruïlla que du a Engolasters. Hem de seguir fins aquest poblet de quatre cases, passar per davant de l’Església romànica de Sant Miquel d’Engolasters i seguir fins el llac de mateix nom.
  Uns 100 metres abans d’arribar al restaurant del llac, la carretera fa un fort revolt a l’esquerra i allí mateix tenim també a l’esquerra una explanada i una caseta de informació amb diverses indicacions. Aquí deixarem el vehicle. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  La excursió primer segueix una pista en direcció sud que després esdevé corriol i sense gaire pujada ens du a Coll Jovell. D’aquí seguim ara direcció llevant, per una carena que, en bona estona, anirà per entremig de bosc i ens durà fins el cim.
  Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:
  
  0 minuts: Aparcament. (1.625 m.). Prenem una pista planera que surt de l’altre banda de la carretera, seguint un G.R., direcció coll Jovell y Vall Madriu. Passem un recorregut assenyalat per footing i gimnàstica, on hi trobarem dues fonts.
  10 minuts: Trencant (1.635 m) Deixem un camí que s’enfila a la nostre esquerra i seguim la pista, ara un pel més estreta, per tal de passar per un estret túnel d’uns 20 metres de llargada (no cal pas llum de pila). Seguim la pista fins a trobar a ma esquerra unes roques equipades per a la pràctica d’escalada i un pic-nic amb un altre font. Aquí s’acaba la pista que esdevé camí, a voltes aquest és empedrat i fa una suau pendent. Anem per entremig de bosc de pi negre i aquest camí mateix, ens atansarà fins coll Jovell.
  40 minuts: Coll Jovell (1.780 m.) En aquest coll, enmig de bosc, deixem el G.R. que se’n va de dret, direcció est, cap a la vall Madriu i el poble de Ramió. Nosaltres girem a l’esquerra, on hi ha dos corriols, un, el de la dreta, que porta planejant pel vessant dret de la muntanya, amb marques grogues, cap el Refugi de Fontverd, i l’altre, el de l’esquerra, que és el que agafarem i que segueix en pujada per la mateixa carena i direcció nord-est. Més endavant el nostre camí deixa el llom i malgrat la sostinguda pujada, decanta un pel, pel vessant esquerra de la muntanya, sempre voltats d’espès bosc de pi negre, avets i bedolls. El camí, una mica desdibuixat, fa un parell de revolts per guanyar alçada i hem de estar a la guaita d’unes fites que ens acompanyen, doncs el corriol té una desviació a la dreta, gaire bé torna enrera, per tal de muntar cap uns blocs de pedres i un arbre caigut que ens situen a la carena. Compte en aquests indret cara a la tornada.
  1 hora i 35 minuts: Carena. (2.100 m). Impressionant vistes, malgrat el bosc, de la vall Madriu. Girem una mica a l’esquerra per tal de seguir per la carena o molt a prop, sense deixar les fites, saltejant diversos blocs, sense pràcticament camí i fins un indret on hi ha diversos arbres tombats. Aquí el bosc minva fins que s’acaba i les fites es perden.
  2 hores i 10 minuts: Final del bosc. (2.350 m.) Entrem en una planura i a davant nostre decantat a la dreta ja veiem el cim. Aquí trobem marques grogues i rastres de camí. Seguim per la carena, superem dos lloms pedregosos i emprenem la pujada final.
  2 hores i 45 minuts: Tossa del Braibaln o de Garibau. Planer, amb herba i alguna pedra, restes d’un vèrtex geodèsic i un ferro indicador de direccions.
  La baixada la farem pel mateix camí. Cal anar en compte al final de la planura abans d’entrar al bosc, doncs cal decantar a l’esquerra per prendre la carena. També compte més avall, doncs hem de vigilar en deixar l’esmentada carena. En cas de boira s’aconsella tornar enrera.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu quan el terreny no està pas cobert per la neu. Al hivern a banda de la neu, molt abundosa, el cim és impracticable a peu, amb esquís o raquetes per aquesta ruta, degut a la gran quantitat de bosc espès que s’ha de travessar. Recomanem fer l'excursió els mesos de Juny i Juliol.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  La vista des del pic és un dels més importants actius d'aquesta atractiva excursió i que si fem una mirada a tot l'entorn començant pel sud, veurem tots el cims que van des de la Port de la Vall Civera (Tossa Plana, Tossal Bovinar, etc.) fins la vall de l’Envalira. A ponent ens queda Les Escaldes, la Vall de La Massana i tots els cims fronterers amb el Pallars (Orri, Salòries, Comapedrosa, Pica d’Estats, Montcalm, etc.).
  Cap al nord, tenim les valls d’Aldosa, Ransol o Ingles i tots els cims de la carena fronterera amb Occitània (Tristaina, Casamanya, Estanyó, Sarrera i fins els Xuclar). Ja cap a llevant veurem cims com l’Alt de Griu o Pessons i més enrera, des del Ascobes fins els Pics Negres d’Envalira i Puigpedrós.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és alpina amb un estatge sub-alpí a les parts baixes i alpí a les altes. La ruta travessa el bosc Negre, farcit de pins, avets, bedolls i nerets, molt propis de l’alta muntanya. El clima és també alpí amb fortes nevades i gelades a l’hivern i forts contrastos entre la calor, el fred, el bon temps i les tempestes, a la resta de l’any.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja, en tenim prou per fer l'ascensió. Cal dur aigua i calçat de muntanya. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.
  Barcelona a 14 d’octubre de 2003