11 de gener de 2010

ESTANYÓ (2.912 m.)


  • CIM: Estanyó (2.912 m.)
    COMARCA: Valls d'Andorra
    HORARI: 4 h 10 min. (2h 40 min. + 1h 30 min.)
    DESNIVELL: 1.075 m. (acumulats)
    DIFICULTAT: Mitja / Alta


    NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

    RESUM
    L’Estanyó és el tercer cim més alt d'Andorra després de la Coma Pedrosa i la Roca Entrevessada i està situat en una carena que es despenja del cordó principal de muntanyes que fan frontera amb Occitània i que va, passant pel Casamanya, a morí al poble de Les Escaldes. Aquesta situació endinsada cap el centre del Principat i la seva alçada, fan que sigui un dels cims en millors vistes del territori Andorrà.
    L’Estanyó separa les valls de Riu i la de Sorteny i està format per roques metamòrfiques, en concret esquists negres, rics en carbonis, majoritàriament del mesozoic, aixecats pels plegament hercinians i alpins i molt erosionades pels períodes glacials i periglacials.
    L’excursió és molt fàcil i senzilla, potser un pel dura en la part final degut al fort desnivell a superar, però és tracta d’una gran ascensió, on es combinen molt bé uns magnífics prats alpins amb rica flora de muntanya, un petit llac que li dona una nota de color i un rocallam molt propi de l’alta muntanya.

    ACCES PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra i un cop a Les Escaldes, desviar-nos per una carretera que du al poble de La Masana. D’aquí agafarem la carretera que puja a Ordino i un cop en aquesta vila, seguirem la carretera principal fins al poble del Serrat.
    Arribats al Serrat, hem de travessar el petit poble seguint els revolts que fa la carretera per tal de situar-nos al cap d’amunt i d’aquí seguir la mateixa carretera en direcció a les pistes d’esquí d’Ordino i Arcalís. A poc de deixar El Serrat agafarem un altre carretera que surt de la nostre ma dreta, deixant de front la que du a les pistes d’esquí.
    Fem 1,8 Km. d’aquesta nova carretera i arribem a un aparcament on hi ha una garita de informació. Aquí el pas està barrat de les 10 del matí fins les 19 hores. Es pot sortir caminant des d’aquí o seguir amb cotxe 1,7 Km. més, per pista forestal no asfaltada, fins trobar una tanca pel bestiar i el final de la pista. Des d’aquest indret estalviem 100 metres de desnivell i uns 30 minuts de marxa. La ressenya està feta des del final de la pista.

    RECORREGUT
    La excursió direcció llevant, cap al refugi de Sorteny i abans d’arribar-hi travessa el riu i de seguit s’enfila per una vall lateral en direcció sud-est fins un llac. Aquí remuntarem un llom que hi a la nostre esquerra i que ens conduirà fins el cim .

    0 minuts: Aparcament 1.890 metres. Sortim direcció llevant, travessant la cleda, en suau pujada per un ampli camí que porta a la borda-refugi de Sorteny. El riu del mateix nom resta a la nostre dreta.
    3 minuts: Trencant. (1925 m). Deixem l’ampli camí del refugi just quan un rètol a la nostre dreta ens indica “Estanyó”. Agafem aquest camí a la dreta, més estret que l’anterior i baixem fins el riu Sorteny (-15 m.), on una palanca de ciment ens ajudarà a travessar-lo. Ja a l’altre banda, seguim el camí marcat que travessa un prat allunyant-se mica en mica del riu Sorteny. Tot seguit entrem en un bosc de pi negre força esclarissat i farcit de nerets i on al seu final, hi baixa de la nostre dreta un petit torrent.
    15 minuts: Torrent (1.990 m) Just passar-lo entrem en un petit prat on el camí gira a direcció gaire bé sud, per tal de guanyar alçada per una vall lateral. La pujada ara és més marcada, tornem a entrar en un bosc de pi negre i moixeres de guilla, trobem marques de pintura groga i fem algun revolt fins que la pujada minva. Sortim del bosc i anem per un llom d’herba de prat, ara més planers, fins que el llom enllaça per la nostre esquerra amb el rierol de l’Estanyó. Aquí el camí fa un gir i uns metres més amunt hi ha un tancat.
    50 minuts: Tanca i cleda. (2.210 m.) Superem una llarga tanca de pedres que travessa el camí i que està feta pel bestiar. Ho fem per una cleda de fusta i seguint direcció sud-est les marques de pintura. Travessem un pla d’herba i mulleres, aquí sense camí, i al seu final on entra l’aigua del riu, veiem una palanca per on el travessarem.
    1 hora: Palanca. (2.255 m). Passem el riu que ara resta a la nostre dreta i anem pujant suau per camí marcat enmig de prats, superant dos petits ressalts per tal d’arribar al llac.
    1 hora 10 minuts: Llac de L’Estanyó. (2.335 m). Tal com hi arribem girem a l’esquerra direcció est. El camí puja per un llom deixant el llac en sota, fa algun gir i dona la impressió de que volgués anar als peus d’unes parets farcides de tarteres que hi ha sota del llom que baixa de l’Estanyó. De sobte, fa un fort gir a l’esquerra, com si tornéssim enrera, per tal de atansar-se, primer de flanc i després de dret en forta i dura pujada, fins dalt del llom que baixa del cim. No hi ha pèrdua, el camí està fressat i les pintures grogues sovintegen.
    1 hora 35 minuts: Llom de la serra del Rellotge (2.470 m). Just arribar-hi, girem a la nostre dreta per tal de seguir el camí, fitat i amb pintures, que va pel mig de la carena. Compte que trobarem algun corriol que va de flanc i no du pas enlloc. Aquí ja no hi ha història, hem de seguir el llom que sembla que no s’acabi mai, direcció sud-est, a estones amb pujada més suau, a estones més dura, amb trossos amb pedres i amb trossos amb prats.
    2 hora i 30 minuts: Avantcim. (2.875 m) Arribem a una carena on darrera hi trobem un petit pla. Hi baixem (-10m) i el travessem, per tal d’enfilar un munt de pedres esquistoses que configuren el cim.
    2 hores i 40 minuts: Cim de l’Estanyó (2.915 m.) Cim no gaire ample, rocallós, amb una fita de pedres. Bones vistes en tortes direccions.
    La baixada la farem pel mateix camí de pujada.

    HORARI
    Pujada de 2 hores i 40 minuts, sense comptar parades, i baixada amb 1 hora i1/2.

    DESNIVELLEl desnivell total de l’excursió és de 1.075 metres, 100 metres més si sortim de la garita.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat als mesos d’hivern i primavera, on la neu hi és present. Cim no aconsellable amb raquetes, sí amb esquí de muntanya, però s’ha de tenir precaució a la pujada al llom del rellotge i preventivament s’han de dur grampons, especialment per travessar la carena.

    PUNTS D’INTERÉSInteressant la vegetació alpina del indret, la morfologia del terreny i bones vistes des del cim que ens permeten veure cap a llevant les muntanyes frontereres andorranes amb la Cerdanya, amb cims com la Tossa Plana, el Puigpedrós o els Envalires. Ja cap el nord veiem les que fan frontera amb l’Aireja amb pics com l’Ascobes, la Sarrera, la Pica d'Estats o el Montcalm.
    A ponent distingim al fons les Maladetes i les serres dels Pallars i, més a prop, cims com la Comapedrosa, la Roca Entravessada o el Pla de l’Estany. També es veuen les pistes d'Arinsal i Pal. Al sud tenim el Casamanya i més allunyats el cims de les valls del Valira i de Perafita i Claror. Encara més enrere veurem el cim de l’Orri i la serra del Boumort.

    CLIMA I VEGETACIÓEl clima és el anomenat mediterrani pirinenc occidental i al hivern i primavera les glaçades i nevades hi sovintegen. El fred es extrem i la neu cobreix tota la muntanya. Cara l’estiu pots tenir dies molt calorosos amb sol i sense vent i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que podem passar molta fresca. A l’estiu son freqüents les tronades i tempestes.
    La vegetació és alpina i està composta de pi a les parts baixes i de pastures i algun matoll a les parts altes.

    EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric. Cal dur roba protectora del vent. L'excursió, sense neu, es pot fer perfectament en botes de tresc. Recomanem dur una màquina de retratar i uns llarga-vistes i sobretot aigua.

    Barcelona 10 de Juliol de 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada