23 de juliol de 2009

MIL MENUT (2.782 m.) i PALA DE JAN (2.776 M.)



  • CIM: Mil Menut (2.782 m.) i PALA DE JAN (2.776 m.)
    COMARCA: Valls d'Andorra
    HORARI: 3h50 min
    DESNIVELL: 1.020 M.
    DIFICULTAD: mitjana (alta muntanya)


    NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.


  • RESUM
    La vall de Ransol era una de les més boniques d'Andorra i continua sent-ho, si bé a les parts baixes, on la configuració de vall glacial és més pronunciada, comencen a malmetre-la amb construccions i moviment de terres. De totes maneres, val la pena atansar-se a la vall i a dos dels seus cims d'alçades similars (2.780 metres) i que es troben just a la carena fronterera amb el país Occità. Des dels cims tindrem l'oportunitat de gaudir de molt bones vistes.
    L’excursió no presenta pas grans dificultats, encara que s'ha d’estar a la guaita al baixar de la collada de Jan, doncs ens hem de desviar ràpidament cap a ponent a cercar un coll lateral, degut a que la sortida natural de la vall està barrada per uns penya-segats.


    ACCES PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Andorra, al poble de Ransol, situat entre les localitats de Soldeu i Canillo. Si venim d'aquesta darrera vila trobarem una desviació a ma esquerra que ens du en 1 qm. a aquest poble. Al entrar-hi, són quatre cases, agafarem un carrer a ma dreta (el que segueix de front fa baixada) i en 100 metres veurem que s'esdevé carretera asfaltada.
    Aquesta carretera travessa el riu de Ransol, fa un revolt i entra en un pla, on de ma dreta surt un altre carretera que du a unes Bordes. La nostre carretera segueix en direcció nord i s'acaba uns dos qm. més enllà, on deixem el vehicle. Hi ha uns pals indicadors de les diferents rutes que podem seguir des d'aquest indret. Rutómetre del RACC


    RECORREGUTL’ excursió pujarà cap el nord, fent una gran llaçada cap a llevant. Arribarà a uns plans, on hi ha el Refugi de Coms del Jan. Del Refugi seguirem cap el nord i decantarem cap a Ponent per tal d'anar a cercar un coll secundari i d'aquí, altre cop direcció nord, pujarem per llom fins la carena principal. En aquesta carena farem un avant-cim, sense nom, que hi ha a ponent i tornarem cap a llevant per tal fer el vol pels altres dos cims.
  • Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
    0 minuts: Aparcament (1950 m) Sortim travessant un petit pont i passant per un pic-nic. Anem seguint les indicacions de Mil-Menut. Enfilem el bosc acompanyats d'unes marques de pintura rodones i grogues que seguirem atentament. El camí en lleugera pujada se'n va cap a llevant.
    7-8 minuts: Trencant (1980 m) Un camí surt en lleugera baixada de la nostre dreta. Seguim el nostre camí, ara en pujada cap el nord i tot seguit ponent per fer una llaçada.
    25 minuts: Final del bosc. (2090 m) Travessem el riu i el bosc s'acaba. El camí es torna més planer, pren direcció nord i travessa uns prats per tal d'anar al Refugi que està situat al marge dret de la vall (nostre esquerra).
    35 minuts: Refugi de Coms de Jan. (2220 m.) Acollidor, endreçat, amb dos habitacles, un amb quatre lliteres i uns estufa, l'altre amb quatre lliteres, llar de foc, taula, banca i material de Socors. Sortim seguint les marques grogues que pugen molt enganxades al marge dret de la vall per sota d'una petita cinglera. Més amunt i per tal de superar un ressalt, el camí se'n va cap a la dreta, passa el riu, entra en un pla, gira a l'esquerra, torna a passar el riu i agafa una petita vall que es troba direcció ponent (nostre esquerra).
    1 hora i 10 minuts: Trencant. (2450 m) La petita vall s'obra una mica, ja a tocar del coll. A la nostre dreta, un pel enrera, hi ha unes tarteres de blocs i un petit pas per on haurem de passar de tornada dels cims. Al voltant del nostre camí diverses fites assenyales la direcció al esmentat pas. Nosaltres ens arribem al coll que tenim a tocar en ponent.
    1hora i 15 minuts: Coll (2470 m) Sense nom, entre el Bony de la Pleta de Jan a la nostre esquerra i l'avant-cim del Mil-menut a la dreta. Deixem les marques grogues que baixant cap els estanys dels Meners i ens enfilem, sense camí, direcció nord, cap aquest avant-cim. Ho fem per entre pedres i herbes decantant una mica a la dreta per tal d'anar fins un coll que hi ha a la dreta del avant-cim.
    1 hora i 40 minuts: Coll a la carena fronterera. (2705 m) A la dreta el Mil-Menut, davant en sota la Coma de Senyac, a l'esquerra l'esmentat avant-cim. Hi pujarem per tal de poder tenir vistes dels estanys dels Meners, però per fer-ho haurem de superar un petit cingle d'una 4 metres d'alçada, i per això, baixarem uns metres (-15 m) i cercarem el millor pas.
    1 hora i 50 minuts: Avant-cim del Mi-Menut. (2749 m) Cim allargassat, pedregós i amb una fita. Tornem enrera fins el coll, procurant salvar el petit cingle per més en sota del coll. Hi arribem en cinc minuts i seguim per carena direcció llevant, en pujada, per entre pedres i pel vessant Andorrà (El vessant Occità presenta forts espadats) fins el Mil.Menut.
    2 hores i 10 minuts: Pic del Mil-Menut o de Rebés. (2782 m) Allargassat amb dues puntes separades. La més alta és l'oriental. Hi ha una fita. Seguim cap a llevant per carena planera i farcida de blocs, decantem cap a la dreta i baixem per blocs fins el coll de Jan.
    2 hores i 20 minuts: Collada de Jan. (2650 m) Pas entre la Coma de Ransol i la d'Òsa. Seguim cap a llevant en pujada per un camp de blocs inestables i pel vessant Andorrà.
    2 hores i 40 minuts: Pic de la Pala de Jan. (2.776 m). Força allargassat, sense una punta clara. Hi ha una fita. Bones vistes sobre la Coma de Jas i el llac de Castellasse. Tornem enrera cap a la Collada de Jan
    2 hores i 55 minuts: Collada de Jan. (2650 m) Ara hem de baixar cap a la nostre esquerra, direcció sud, per un corredor d'herba flanquejada per tarteres de blocs, amb rastres de camí i fites. Compte que just quan s'acaba l'herba, les fites giren cap a la dreta, per tal d'anar a cercar un petit coll que resta a ponent. Compte en no seguir recta cap a el fons de la vall, doncs uns estimballs ens barraran el pas. En arribar al petit coll, trobarem rastres de G.R. que baixen per una canal i ja enllacen amb el camí de pujada.
    3 hores i 15 minuts: Enllaç amb el camí de pujada. (2450 m). Trobem les marques grogues de pujada i les seguim cap a la nostre esquerra. Fins el Refugi i d’aquí al parquing
    3 hores i 50 minuts: Aparcament.


    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l'hivern i primavera quan la neu és abundosa. Itinerari apta amb esquís, encara que al ser cara sud és difícil trobar bona neu. Gens aconsellable amb raquetes pels pendents a superar, encara que si és apta una combinació de raquetes amb material alpí.


    PUNTS D’INTERÉS
    És força interessant la vegetació de les parts baixes, amb boscos de pi negre i herba molt variada. Des dels cims començant pel nord tenim vistes als nostres peus de les Comes de Senyac i d'Òsa, amb l'esvelt cim de l'Home mort que les separa. Si seguim cap a llevant, veurem altres pics com el de Ransol i els de la carena que baixa del de la Passada. Darrera, més cims com els Alba, l'Ascobes o la Cabaneta.
    Seguint la volta cap el sud, tenim la bonica Coma de Ransol per on hem pujat i totes les muntanyes fronteres amb Catalunya com els Valires, Montmalús, Pessons o Tossa Plana. També més a prop tenim el Ensagents o l'Alt de Griu. Ja cap a ponent podem distingir cims com la Pica d'Estats, Montcalm, Comapedrosa, Estanyó o Sarrera.


    CLIMA I VEGETACIÓ
    La vegetació és alpina, hi dominen els pins i els prats. El clima a les parts baixes és fred al hivern i molt rigorós a les altes. Al hivern i primavera les nevades son constants. La neu a les bandes altes sol aguantar fins a darrers de Maig. A l'estiu es poden desenvolupar sobtades i fortes tempestes i el calor pot ser asfixiant

  • EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur preventivament roba protectora del vent en tota època. L'excursió sense neu, es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.
    Barcelona a 29 de Juliol de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada