24 de juliol de 2009

PIC DE LA SARRERA (2.913 m.)


  • CIM: Pic de la SArrera (2.913 m.)
    COMARCA: Valls d'Andorra
    HORARI: 4h 10 min. (2h 40 min. + 1h 30 min.)
    DESNIVELL: 990 m.
    DIFICULTAT: fàcil (alta muntanya)

    NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

    RESUMAquest cim es troba situat a la llarga carena fronterera entre Andorra i Occitània, en un terreny de morfologia glacial cobert per grans pastures a les parts baixes i força pedregam a les altes, amb una antiga mina ferrosa ja prop del cim. Vall lacustre, molt bonica i acollidora, encara que recentment han començat a moure terres i a edificar-la.
    Dels set cims andorrans de més de 2.900 metres, la Serrera és un dels que té l’accés més curt i al mateix temps més fàcil, així que aquesta excursió no presenta grans dificultats ni problemes a l’hora de pujar fins el cim, que presenta unes grans vistes sobretot cap a la banda d’Occitània.

    ACCES PER CARRETERA
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Andorra, al poble de Ransol, situat entre les localitats de Soldeu i Canillo. Si venim d'aquesta darrera vila trobarem una desviació a ma esquerra que ens du en 1 quilometra a aquest poble. Al entrar-hi, són quatre cases, agafarem un carrer a ma dreta (el que segueix de front fa baixada) i en 100 metres veurem que s'esdevé carretera asfaltada.
    Aquesta carretera travessa el riu de Ransol, fa un revolt i entra en un pla, on de ma dreta surt un altre carretera que du a unes Bordes. La nostre carretera segueix en direcció nord i s'acaba uns dos quilòmetres més enllà, on deixem el vehicle. Hi ha uns pals indicadors de les diferents rutes que podem seguir des d'aquest indret i fins i tot un de molt irònic que resa “Respecteu la natura”.
    Rutómetre del RACC

    RECORREGUT
    Tal com hem arribat pujarem per la vall que hi ha a la nostre esquerra, direcció ponent, per un camí força fressat i seguint unes marques rodones de color grog. Al fons d’aquesta vall tenim una llarga carena amb un coll, on pujarem per seguir, direcció nord, sense deixar la carena, fins el mateix cim.

    Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

    0 minuts: Aparcament (1950 m) Deixem un indicador de “A la Serrera 3 hores 15 minuts” i comencem a pujar pel canto dret de la vall, per entre pedres i pastures El riu de Meners resta a la dreta. La vall aquí es ampla i mica en mica es va estrenyent. Passem prop del riu.
    30 minuts: Petit pla (2130 m) Arribem a un eixamplament de la vall i petit pla, per on el camí segueix pujant suaument, prop del riu i envoltat de pastures i algun neret.
    40 minuts: Nou pla (2210 m) Arribem a un pla més gran i a un trencant. Damunt d’una pedra, a la dreta, hi ha pintures que assenyalen el camí que, també cap a la dreta, porta al refugi de Jan. Seguim de front, per tot seguit girar a la nostre esquerra i seguir el camí que s’enfila per una pala lateral per on despenja un torrent que resta a la nostre dreta. En arribar a dalt de la pala, tornem a girar a la dreta, travessem el torrent i entrem en un nou pla.
    50 minuts: Tercer replà (2290 m) El travessem en direcció nord per tal d’enfilar una nova pala d’herba, per on baixa, a la banda esquerra, un nou torrent. El camí puja aquesta pala, fa algun giravolt per tal de guanyar alçada i quan el terreny s’ajau, arribem a un llac.
    1 hora i 15 minuts: Petit llac. (2410 m) El deixem a l’esquerra, el camí planeja, volta un llom i enllaça amb un camí amb pintures taronja que prové de la nostre dreta.
    1 hora i 22 minuts: Llac de Ransol (2440 m) Més gran que l’anterior. Resta en sota nostre, a l’esquerra. Nosaltres seguim de flanc, pel marge de la muntanya que baixa fins el llac, fins arribar a un nou petit pla, on enllacem amb el G.R.
    1 hora i 25 minuts: Enllaç amb el G.R. (2450 m) En aquest petit pla d’herba amb pedres disperses, de la nostre dreta, arriba un camí marcat amb G.R. amb el qual enllacem. Compte a la tornada doncs aquí també l’haurem de deixar-lo. Seguim ara, doncs, aquest G.R, enfilem un ressalt i seguim de flanc la muntanya direcció al fons de la vall. Abans d’arribar-hi, el camí s’enfila fort per la pala lateral de la vall, fent algun giravolt, fins arribar al seu damunt, on gira i travessa un pla per arribar a una cabana i restes de les mines de ferro.
    1 hora i 55 minuts: Cabana. (2710 m) Damunt nostre, direcció ponent, ja veiem uns pals de fusta que assenyalen el coll de Meners. Podem pujar el coll i seguir la carena cap a la dreta o bé des de la Cabana seguir uns 30 metres, on hi ha un camí, a la dreta, amb senyal de direcció equivocada pel G.R. que ens durà directament a la carena.
    2 hores i 5 minuts: Coll de Meners o de la Mina. (2775 m) Amb indicadors i fustes en forma de tanca. Baixem per l’altre cantó de la vall, per cercar uns metres més avall, a la dreta, una canal molt fàcil de muntar, que ens durà fins la carena. Si hem pres el camí anterior de la cabana, evitarem aquest pas. Seguim la carena per herba i més amunt per camí enmig de pedregam.
    2 hores i 40 minuts: Pic de la SArrera. (2913 m) Allargassat, pedregós, amb una fita i bones vistes en totes direccions.
    Baixada desfent el camí d’anada.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l'hivern i començament de primavera quan la neu és abundosa. Itinerari apta i molt recomanable amb esquís i també amb raquetes, si bé cal dur material alpí.

    PUNTS D’INTERÉS
    Des dels cims tenim molt bones vistes i així cap a ponen podem veure ben lluny, les Maladetes i el conjunt Posets-Perdiguero. Més prop distingim la Pica d’Estats o el Monteixo i cims andorrans com la Comapedrosa. Al nord veiem cims com el Tomaset o l’Estanyol. La vall de l’Estanyol resta als nostres peus així com la de Riussó, amb els llacs de Solanet.
    A llevant tenim totes les muntanyes frontereres d’Andorra amb Occitània i es veuen molt bé cims com l’Ascobes o el conjunt Cabaneta-Sisqueró. Al sud tenim els cims de la Pala Rodona i Pala Alta i tot seguit, l’Estanyó i el Cassamanya. Més enrere els cims fronterers amb Catalunya des del Pas de la Casa fins la vall de Claror, amb els Gargantillar, Alt de Griu, Tossa Plana, Sirvent o Perafita.

    CLIMA I VEGETACIÓ

    La vegetació és alpina, hi dominen els pins a la sortida i els prats i els nerets a les mitges i altes.
    El clima també és alpí amb poques influències de la mediterrània. Al hivern les nevades son constants i abundoses La neu a les bandes altes sol aguantar fins a darrers de Maig. A l'estiu es poden desenvolupar sobtades i fortes tempestes i la calor pot ser asfixiant.

    EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. Cal dur sempre roba d’abric i roba protectora del vent. L’excursió sense neu, es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.
    Barcelona a 29 de juliol de 2004

    DIRECTORI DE SERVEIS
    Govern d'Andorra

    TRANSPORT PÚBLIC
    Autobús:
    Alsina Graells

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada