COMAPEDROSA (2.942 M.)

• CIM: Comapedrosa (2.942 M.)
  COMARCA: Valls d’Andorra
  HORARI: 4h 40 min. (3h10 min. + 1h 30 min.)
  DESNIVELL: 1.533 m
  DIFICULTAT: Mitja pel fort desnivell (alta muntanya)
  
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  El Pic Alt de la Coma Pedrosa és el cim més alt d'Andorra i a diferència de la resta de grans cims del Principat, aquest es troba íntegrament en territori andorrà; això sí, molt prop de la carena fronterera amb la Vall Farrera (Pallars Sobirà), amb la que es troba lligat per una curta aresta (NO.). Aquesta, juntament amb les altres dues arestes que pengen del cim, les SO. i NE., formen uns estrets cercles glacials a la bandes de ponent i de llevant de la muntanya.
  L’excursió, un pel dura pel fort desnivell, és encantadora. Sortim de baixa alçada, travessem un magnífic bosc d’avets, més amunt passem uns gran prats, gaudim d'uns meravellosos llacs, enfilem una suau cresta amb fantàstiques vistes, sobretot del conjunt de la Pica d'Estats.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Hem de pujar al poble de la Massana i d'aquí desviar-nos per la CS-410, al d'Arinsal. Un cop travessat el poble arribarem a un pla, on cap a l'esquerra es va a l'estació d'esquí del mateix nom i a la dreta s'entra en un túnel que haurem de travessar.
  Just sortir de l'esmentat túnel, a la dreta, hi ha un carrer que agafarem (senyals de G.R.), per tal de fer uns 100 metres aproximadament fins que l'asfalt esdevé pista de terra. Aquí, a ma esquerra, hi ha uns apartaments on deixarem el vehicle per tal de seguir per la pista. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  L’excursió primer segueix, per pista, la vall del riu de Coma Pedrosa, en direcció aponentada. Tot seguit passa a l'altre banda de la vall i s'enfila seguint el riu Pollós per tal d'arribar al prats del pla de les truites. Al fons d'aquests prats s'arriba a una coma molt pedregosa i tancada, on girarem cap a NE. per pujar a una coma lateral on hi ha el estany Negre. D'aquí ja es veu el cim que pujarem seguint una cresta. Del cim baixarem cap a ponent fins la Coma, on ja veurem el port i cim de Baiau a la dreta. D’aquí tornarem al llac pel fons de l'esmentada coma.
  Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:
  
  0 minuts: Aparcament d'Arinsal (1.550 m.). Sortim per la pista forestal en forta pujada, fent una llaçada. Tot seguit trobem una barrera que limita al pas als vehicles i la pista comença a planejar. Seguim el G.R. 11 i també unes marques rodones de pintura groga, ara per entre pi roig, arbre blanc i avellaners. El riu de Comapedrosa resta a la nostre esquerra.
  20 minuts: Cruïlla. (1.735 m). Deixem la pista en un revolt que fa a la dreta. Hi ha diversos indicadors, nosaltres anem cap al refugi i el Pic Alt de Coma Pedrosa, per un camí que surt de front, seguint les marques de pintura, un suau baixada (-10 m) per entre prats i travessant un petit rierol. En seguida el camí comença a pujar per un bosc de pi negre.
  30 minuts: Pont del Bosc d'Escales. (1.785 m) Un sòlid pont de fustes que recentment ha substituït uns antics i podrits troncs, ens permet travessar el riu de Coma Pedrosa. Un minut passat el primer pont, en trobem un altre que travessa el riu Pollós. Ara el camí empren una decidida pujada, per entre bosc, per tal de guanyar alçada. Més amunt el camí planeja i s'apropa a l’esmenta’t riu Pollós, fins que s'hi ajunta prop d'un petit pla.
  1 hora 15 minuts: Petit replà. (2.140 m). Travessem el riu que baixa del llac de les Truites. Aquí a l'estiu es troben Eriòfors (petites cotoneres). Deixem el bosc i ens enfilem, direcció NO., per una pala amb força matolls, tot seguint diversos corriols.
  1 hora 25 minuts: Coll de Coma Pedrosa (2.220 m). Petit coll amb un embolic i creuaments de G.R.. A la nostre esquerra, enlairat, hi ha el Refugi de Coma Pedrosa, guardat tot l'any. Davant nostre un gran pla, a la seva dreta, una petita cabana. Nosaltres seguim un G.R. i la pintura groga. Baixem (-20 m) fins el pla, antic llac ara totalment sedimentat, pugem una petita vall i després per un ampli llom ens apropem al fons de la vall. El riu resta a la dreta.
  1 hora 55 minuts: Final del Pla de les Truites. (2.635 m). Estem en un cercle d'altes parets recobertes de llargues tarteres, sembla que no hi hagi sortida. Només arribar en aquest punt, hem d'anar molt en compte, doncs s'ha de girar a la dreta, travessar el rierol i enfilar-nos, ara en direcció NE., fent llaçades. És com si volguéssim tornar un pel enrera.
  2 hores 20 minuts: Bassa de l'Estany Negre. (2.590 m) Petit llac, amb restes de neu fins ben entrat l'estiu. Al fons, a la dreta, es veu la Coma Pedrosa. El voregem, deixant-lo a la nostre esquerra per tal d'entrar en un estret cercle glacial. Aquí també deixem el G.R. que segueix pel fons de la vall. Nosaltres seguim les marques grogues que s’enfilen per damunt d'aquesta bassa i només arribar a l'alçada d'on desaigua un segon llac que hi ha per sobre del de la bassa, fem un gir a la dreta i en dura pujada, per entre rocs, arribem a la carena.
  2 hores 35 minuts: Petit coll a la carena. (2.695 m) Bones vistes d'Arinsal. Ara girem a la esquerra, direcció NE., per tal de seguir enfilant-nos pel mig de la pedregosa carena. Hem de superar tres bonys i arribar-nos a un coll que es troba sota el cim.
  3 hores 10 minuts: Pic Alt de Coma Pedrosa. (2.942 m) Cim ample, rocallós, amb un bloc de ciment i un pal de ferro. Llibre de registre. Molt bones vistes de la vall i pobles d'Arinsal i La Massana. Tornem enrere fins el coll i baixem direcció ponent per una tartera de pedres de color ocre, rastres de camí. A mitja tartera hem de desviar-nos per tal d'anar a cercar, per un camí planer, el port de Baiau que es troba davant nostre.
  La baixada pel mateix itinerari.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer a peu a l’estiu, als mesos d’hivern la neu hi és present i abundosa. De fer-ho amb neu cal dur grampons. Cim apte per pujar-hi amb esquís fins ben entrada la primavera, però això si per la ruta de l'estació d'esquí d'Arinsal.
  
  PUNTS D’INTERÉSLa bassa i llac Negre, el recorregut, la vegetació, els boscos, les tarteres i la coma glacial final són punts força interessants, juntament amb les vistes que hi ha des dels cims i que cap el nord ens permetrà contemplar cims andorrans i el massís de la Pica Roja i la d'Estats.
  A ponent distingim fàcilment molt al fons les Maladetes i les serralades dels Pallars, mentre que al sud veurem les estacions d’esquí de Pal i Arinsal i part del recorregut amb pics com el Salòries, o el del Orri. A llevant resten les muntanyes andorranes amb cims com l'Estanyó o el Cassamanya, l'Ascobes, el port d'Envalira. Sota nostre, la vall i viles d'Arinsal i La Massana.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima és alpí amb una poca influència de la Mediterrània. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes i a la Coma i els llacs se'n acumulen importants gruixos.
  Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l’estiu son freqüents les tronades i tempestes.
  La vegetació està composta també de flors, plantes i arbres d'alta muntanya i de clima alpí a les parts altes i sub-alpí a les baixes..
  
  EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja en tenim prou per fer l'ascensió. L'excursió s'ha de fer, a primavera, un cop s'enretira la neu, a l'estiu i tardor, amb calçat sòlid. A l'hivern calen botes i és aconsellable dur material com esquís. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Es aconsellable dur aigua, doncs no en trobarem a les parts més altes. Barcelona a 7 d’agost de 2003