SANT SADURNI DE GALLIFA (951 m.)

CIM: Sant Sadurni de Gallifa (951 m.)
COMARCA: Vallès Occidental
HORARI: 2h 25 min. (1h 30 min. + 55 min.)
DESNIVELL: 450 m.
DIFICULTAT: fàcil

RESUM
Aquest cim es troba situat a la serralada pre-litoral catalana, a l’extrem nord de la depressió prelitoral del Vallès-Penedès, just quan aquesta enllaça amb l’altiplà del Moianès. La muntanya, pel seu vessant meridional, presenta unes grans cingleres, anomenades cingles de Gallifa, que tenen una composició esquistosa amb materials del paleozoic i sediments dipositats posteriorment en forma de conglomerats a les bandes més altes. Les aigües del cim s’aboquen a la riera de Caldes mitjançant el torrent de la Pinassa, per la banda nord, i la riera de Gallifa, per la del sud.
Excursió senzilla, fàcil, còmoda i força bonica per l’Espai d’interès Natural de Gallifa, un terreny protegit que els nostres Administradors han convertit en el paradís de les motos de trial. Dalt del cim podrem admirar l’ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa, dita abans de la Roca i datada de l’any 939. En aquella època hi havia també un castell del que no en queda cap rastre i al 1714 s’hi afegí una casa destinada als ermitans, construïda pels Sobregrau. Recentment la regió ha estat traspassada del Vallès oriental al occidental.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir al poble de Caldes de Montbui. Ho podem fer baixant de Sant Feliu de Codines o des de Castellar del Vallès, però aconsellem fer-ho des de l’autopista A-7. Venint de Granollers o de Sant Cugat, indistintament hem de prendre una sortida que diu C-59, Caldes, Palau-Solità i Plegamenas o Mollet del Vallès.
Aquí sortim per la C-59, direcció Caldes de Montbui, i en arribar-hi, seguim per la mateixa carretera fins a Sant Feliu de Codines. En aquesta població i dins de la vila hi ha un trencant a ma esquerra que porta a Gallifa i Sant Llorenç de Savall per la carretera BP-1241. Seguim aquesta estreta carretera uns 4,5 quilòmetres, fins el punt quilomètric 12,6 i aquí veurem a ma dreta una pista, d’entrada força ample, que diu La Roca i prohibit passar. Aquí mateix al costat de la carretera tenim un petit lloc per deixar el vehicle.

TRANSPORT PÚBLIC
Ferrocarril: 
FCG (Ferrocarrils de la Generalitat) fins Sabadell o Terrassa)
Taxi-Terrassa: Tele Taxi. Tel. 937 357 777
Taxi Sabadell: Associació Ràdio -Taxis Sabadell. Tel. 93 727 48 48

Autobús. 
Sàgales (Barcelona a Sant Feliu de Codines)

RECORREGUT
L’excursió segueix la pista cap a la Masia de la Roca i abans d’arribar-hi, pren un camí que, en direcció nord, passa la riera i s’enfila de flanc per la muntanya, de manera que, guanyant alçada, la va voltant per la cara nord, fins arribar al cim pel seu vessant de ponent. Fins gaire bé fins el cim, trobarem marques de pintura groga i verda que ajuden a no perdre’ns.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:
0 minuts: Aparcament (510 m.) A l’esquerra, un pal indicador ens dóna la direcció al camí de la Roca, Sant Sadurní, etc.. Sortim travessant la cadena que barra el pas a vehicles i seguint l’ample pista de terra. De seguit deixem una pista a ma dreta que marxa en lleugera pujada. Anem planers per entre bosc de pi i alzina, a l’esquerra tenim la riera i Can Roca i tot seguit arribem a un pont
12 minuts: Pont (540 m.) Abans de travessar-lo, a ma dreta, tenim un antic forn de calç i, més aviat de front, un camí que seguirem. Deixem la pista, seguim el camí planers per entre bosc i acompanyats de pintures grogues i verdes.
15 minuts: Trencant (560 m.) Caminem uns 3 minuts i deixem el camí que marxa de front, per prendre’n un altre que se’n va cap a l’esquerra, a cercar la riera.
16 minuts: Riera de la Pinassa (560 m.) La travessem. Seguim planers amb algun pujant i anem acompanyats a més d’alguna fita. El terreny és força emboscat amb arboç, pi, alguna alzina i matollar de marfull. Anem paral·lels a la riera, deixem un camí que baixa a la dreta, trobem trams molt erosionats per les motos, no deixem les pintures i anem fent algun giravolt per tal de guanyar alçada.
50 minuts: Trencant. (730 m.) Deixem un camí planer a la dreta i seguim el de l’esquerra que puja lleugerament. Guaiteu les pintures. Uns cinc minuts més endavant, en un revolt a la dreta que fa el camí, veurem un rètol a la mateixa ma de “Camí dels Feliuans”. Aquí deixarem un camí que marxa de front i seguirem el nostre que puja un pèl més. Més endavant travessem un bosc d’alzines i superem un petit cingle.
1 hora i 5 minuts: Coll de la Roca. (820 m.) És un pas estret entre dos roques conglomerades i on hi ha uns ferros verds que no tenen cap sentit de ser-hi. Seguim planers, fem una baixada sostinguda (-5 m.) i en revolt a ma dreta del camí, trobem un nou trencant.
1 hora i 10 minuts: Desviació. (830 m.) En mig del bosc, el camí per on venim segueix de front. Nosaltres prenem un corriol a l’esquerra que puja decididament. Seguim les pintures.
1 hora i 15 minuts: Coll de Sant Sadurní. (870 m.) Arribem al coll on hi ha un pal indicador que ens dóna la direcció a seguir. Aquí hi ha una unió de pistes i aquí deixem les pintures. Travessem una de les pistes i gaire bé de front prenem un camí que per bosc puja decididament en direcció sud-est. En cinc minuts travessem una pista i en 10 estem al cim.
1 hora i 30 minuts: Sant Sadurní de Gallifa. (951 m.) Molt ample, amb l’ermita i els seus annexes. Uns 50 metres més endavant hi ha un mirador natural penjat damunt dels cingles i on hi ha molt bones vistes. Al mirador té un estri de ferro amb inscripcions.
Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’excursió.

PUNTS D’INTERÈS
Al marge de l’ermita i el seu entorn, tenim molt bones vistes. Així cap al nord, distingirem tots els cims dels Pirineus orientals, des del Port de Compte fins el Canigó. Veurem també la serralada de Milany. Davant l’altiplà del Moianes amb la seva capital. Ja més a llevant veurem el Puigllançada i el Montseny. També es veu Collsuspina i els cingles de Bertí.
Cap al sud trobem les serralades litorals con el Montnegre, el Corredor o Collcerola, amb la Mediterrània al fons. Davant tota la plana del Vallès amb les seves viles i comunicacions. A ponent, i no des del mateix cim, on la vegetació ho tapa, tenim el massís de Sant Llorenç i darrera les puntes de Montserrat.

CLIMA l VEGETACIÓEl clima és mediterrani sub-humit, de caire marítim, amb fortes calors a l’estiu i alta humitat, fruit de les marinades. Per la seva alçada, al hivern és fàcil que si produeixin glaçades, pas de neu. A l’estiu esporàdicament es poden desenvolupar tempestes en breus espais de temps. Fora de l’època estiuenca poden haver-hi forts contrastos de temperatures entre el dia i la nit. La vegetació de la serralada també és típica de la mediterrània boreal, amb pins, alzines, arboç i matolls com el romaní, el bruc, el marfull o l‘arítjol.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema i roba protectora pel vent. Al hivern cal roba d’abric. La excursió es pot fer en sabatilles de senderisme, si no hi ha fang. És recomanable una màquina de retratar i un llargavistes. Convé dur aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Gallifa

Barcelona 25 de desembre de 2009