PUIG D'ARQUES (527 m.)

CIM: Puig d'Arques (527 m.)
COMARCA: Baix Empordà
HORARI: 4h 25 min (2h25 + 2h.)
DESNIVELL: + 380m / - 380 m.
DIFICULTAD: Fàcil
CARTOGRAFIA:

RESUM

Aquest cim es troba situat a la serralada litoral catalana, a la part central del massís de Les Gavarres, dins de l’espai protegit del mateix nom. Les aigües del cim, per la banda sud, menen directament al mar per la riera de Mas Cases, riera de Molins i riera de Calonge i, al nord, per diversos rierols van cap al riu Daró, que marxa a cercar el riu Ter ja prop de la seva desembocadura al mar.

Feixuga excursió perquè es desenvolupa tota per pista forestal de terra, que ens permetrà arribar a un cim amb bones vistes i que a més disposa d’un edifici que conté un dels radars meteorològics de Catalunya. També disposa d’un dolmen anomenat d’Arques. Pel camí també podrem gaudir de l’Ermita de Sant Cebrià dels Alls, datada del 1064 i envoltada per una rectoria i un casal anomenat el Castell. De fet, Sant Cebrià fou un petit poble abandonat a finals del segle XX. Terrenys de pedres granítiques, cobertes per una vegetació mediterrània, amb pins, sureres i arboços.

ACCÉS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Llagostera. Ho podem fer des de Barcelona per la C-35 venint de Granollers, Sant Celoni, Hostalric i Maçanet o per la N-II per Mataró i Tordera. Des de Vic es pot anar per l’Eix fins Santa Coloma i des de Girona baixant cap a Maçanet. Des de Llagostera i sense entrar al poble, hem de prendre la C-65 que porta a Sant Feliu de Guíxols. La C-35 a l’alçada d’aquest poble es converteix en la C-65.

La C-65 a l’alçada de Santa Cristina d’Aro es converteix en la C-31. Seguim aquesta autovia i sortim a Calonge, per tal d’atansar-nos a aquesta vila. A l’entrada del poble ja prenem la carretera GI-660, que travessa tot el poble i marxa direcció La Bisbal d’Empordà. Hem de superar el quilòmetre 10 d’aquesta carretera, per tal de trobar un ampli coll, on només arribar-hi, a ma dreta, hi ha un aparcament. Podem seguir uns 30 metres més endavant i, a ma esquerra, veurem que surt una pista en pujada, que és per començarem l’excursió, i on hi ha, desprès del pujant, un petit aparcament al costat de dos grans rètols.

ACCES AMB TRANSPORT PÚBLIC

Sarfa a Sant Antoni de Calonge

Taxis
Taxi Marc Tel.: 609 956 324
Roque Gilabert: Tel. 972 660 000
Taxi Garci: Tel. 625 344 021

RECORREGUT

La nostre excursió segueix una pista de terra i el GR 92.1, en direcció llevant, fins arribar al peu del cim, on hi entrarem pel costat de ponent.

Les referències més importants i horaris aproximats sense comptar parades són:

0 minuts: Aparcament (80 m) Sortim de l’aparcament que hi ha a la carretera, travessant-la i seguint-la uns 30 metres en direcció La Bisbal (nord) per tal de prendre la pista descrita que seguirem, en direcció SO., per entre bosc de sureres, arboç i pi. La pista, apte per a vehicles, fa uns quants revolts per tal de guanyar alçada. Seguim les marques del G.R.

30 minuts: Coll. (335 m.) El travessem i passem a la cara sud de la muntanya. Anem planers i de flanc, fent alguna lleugera baixada. (- 30 m.)

45 minut: Ca l’Alenyà. (305 m.) A la nostre esquerra enlaira i enrunada. Fem alguna lleugera baixada per entre bosc i no deixant el GR., fins arribar a un nou trencant. (- 25 m).

55 minuts: Trencant. (280 m.) Pal indicador a Sant Cebrià i Puig d’Arques. Seguim la pista principal planera amb lleugeres pujades. Segueix el bosc i el GR.

1 hora i 25 minuts: Can Vergeli (380 m.) A la nostre dreta, tot enrunat. Seguim la pista.

1 hora i 35 minuts: Sant Cebrià dels Alls. (400 m.) Conjunt de cases i Església en fase de restauració. Pal informatiu i un indicador del indret. Seguim la pista, ara en lleugera pujada.

1 hora i 45 minuts: Estanyols del Castells (410 m.) Arribem a un pal indicador, on esmenta aquest nom. Continua la pista, el bosc i el GR.

2 hores i 10 minuts: Trencant. (470 m.) La nostre pista s’ajunta amb un altre que ve de la nostre dreta. En un revolt ja es veu a prop el radar que hi ha al cim.

2 hores i 15 minuts: Encreuament de pistes. (465 m.) Diverses pistes conflueixen en un ampli prat, on a més, trobem diversos pals indicadors. Deixem altres pistes i ens apropem fins una que està asfaltada i que arriba de la banda sud. Fem uns metres d’aquest asfalt i el deixem per agafar una pista de terra que surt de la nostre dreta. Encara seguim el GR. i ara un PR.

2 hores i 20 minuts: Trencant. (485 m.). Deixem la pista que se’n va cap a Romanyà i el GR., per tal d’enfilar-nos per un ampli camí, per on segueixen les marques del PR.

2 hores i 25 minuts: Puig d’Arques. (527 m.). Ample, mig emboscat, amb una edificació que conté el radar meteorològic i una tribuna de fusta, amb escala inclosa.És un bon mirador de la comarca. A la tribuna tenim taules d’orientació. Uns metres cap a llevant del mirador, hi ha un dolmen, el d’Arques, molt ben restaurat i amb informació de la seva construcció.

HORARI

Pujada amb gaire bé 2 hores i mitja i baixada, desfent el camí d’anada, amb dues hores.

DESNIVELL

El desnivell acumulat de l’excursió, és aproximadament de 380 metres de pujada i 380 de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Sens dubte la millor època és el hivern, la tardor i fins i tot la primavera. Cal evitar anar-hi fora d’aquesta època, per la forta calor que podem passar.

PUNTS D’INTERÈS

A part de l’Ermita de Sant Cebrià i el Dolmen del cim, són interessants les vistes des del mateix mirador, que, cap al nord, abasten tots els Pirineus, des del Puigmal fins el Canigó i les Alberes.

A ponent resta el massís de les Cadiretes i el Montseny, mentre que cap al sud, hi ha les serralades prelitorals de La Selva i la Mediterrània. El mar també està present a llevant, on podem distingir la plana de la desembocadura del Ter, amb el massís del Montgrí i les illes Medes.

CLIMA I VEGETACIÓ

La vegetació és típica de la Mediterrània humida, amb abundor d’arboç, surera i alzina. El clima també és mediterrani amb força humitat i molt temperat  Destaca sobre tot la xafogor que pot fer a partir de primavera i fins ben entrada la tardor. En aquesta estació poden haver-hi temporals de llevant i al hivern poden presentar-se dies rúfols amb vent, però sense neu.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Al hivern cal dur roba d’abric protectora del vent. L’excursió pot fer-se amb calçat tou, doncs tot ella, llevat els darrers deu minuts, es desenvolupa per pista de terra. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntamentde Calonge

Braseria - Restaurant Can Tonet
Doctor Josep Maria Vilaseca, 1 (Calonge) - Tel. 686 755 705
Esmorzars de forquilla amb bona relació qualitat preu.

Barcelona a 2 de març de 2013

CARCAIXELLS D'EN DALMAU

CIM: Carcaixells d'en Dalmau
COMARCA: Baix Emporà
HORARI: 1h 50 min. (1h 05 min. + 45 min.
DESNIVELL: 400 m
DIFICULTAD: fàcil (Cresta equipada a trams)

RESUM
Curta, però entretinguda i molt interessant excursió als Carcaixells, una mena de cresta fàcil i equipada en algun tram per cadenes i fins i tot un pont metàl·lic, per tal d’ajudar-nos en l’ascensió. Un cop superats els Carcaixells tenim l’opció de seguir fins el cim del Montclar de 417 metres.
Aquesta excursió per terreny granític no és recomenable per persones amb vertigen. Un bon consell també és fer-la a l’hivern, doncs la calor a primavera o estiu pot fer la ruta angoixant. La pedra de les crestes és noble i no està descomposta. Un cop ens enlairem, molt bones vistes sobre la plana de l’Empordà i la Mediterrània.

ÀCCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Llagostera. Ho podem fer des de Barcelona per la C-35 o la N-II per Granollers, Sant Celoni, Hostalric i Maçanet . Des de Vic es pot anar per l’Eix fins Santa Coloma i des de Girona baixant cap a Maçanet. Des de Llagostera i sense entrar en el poble hem de prendre la C-65 que porta a Sant Feliu de Guíxols. La C-35 a l’alçada d’aquest poble es converteix en la C-65.

Un cop a la C-65 hem de seguir fins el quilòmetre 6,5 i agafar la sortida a Santa Cristina d’Aro, Solius i Romanyà. Només sortir hi ha una rotonda on prenem direcció Solius. Fem 1 quilòmetre d’aquesta carretera i en trobar a ma dreta el Mas Pla, ens desviem per una ampla pista forestal que tenim a la nostre esquerra.

Seguim aquesta pista uns 150 metres fins que arriba a un trencant on hi ha diverses indicacions. Seguim direcció als Carcaixells, prenent la pista de més a la dreta (en tenim una a l’esquerra i un altre al front), fem uns 400 metres i trobem un nou indicador, on agafarem una pista a l’esquerra que, en lleugera pujada, porta a Can Llaurador. Arribarem a aquest mas (resta a l’esquerra) fent 400 metres i seguirem uns 100 m. més endavant, on hi ha un petit bosc d’alzines i on deixarem el cotxe al costat mateix de la pista.

RECORREGUT
La nostre excursió segueix la mateixa pista que ve de Can Llaurador, ara intransitable per autos, i en direcció SO., després de passar per un menhir, seguirem unes planes boscoses que ens aproparan als Carcaixells. Ens enfilarem per la cresta i després de passar per diversos turons i colls ajudats per cadenes i un pont, arribarem a un coll, on podem seguir per la carena fins el Montclar, o bé baixar per una canal altre cop cap a la plana, per tal de tornar cap a la aparcament.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 min.: Aparcament (80 m) Sortim per la pista direcció SO., per entre bosc d’alzines, alzines sureres, arboç i pi pinyoner. La vegetació és típica mediterrània amb bruc, argelaga, estepa negra i algun esbarzers, entre moltes altres plantes. La pista força malmesa és ample i terrosa amb força sauló.
4 min.: Menhir de Can Llaurador. (90 m) A la nostre esquerra. Té un petit plànol explicatiu. Seguim la pista que a estones fa petites pujades i baixades i passem per un indret on hi ha abundor d’Eucaliptus. Ens acompanyen marques grogues i blanques.
15 min.: Pal indicador. (80 m) Estem en una cruïlla on s’acaba la pista i el camí de l’esquerra s’enfila cap a les Carboneres i el Montclar (de tornada baixarem per aquest indret). Prenem el camí de la dreta que allí mateix travessa un rierol per una palanca de fusta. Ara seguim pintures blanques i verdes en pujada més marcada.
30 min.: Pal indicador. (205 m.) Arribem a una nova cruïlla amb un pal indicador que assenyala que cap a l’esquerra vas a la via ferrada d’Agulles. Seguim el camí de la dreta, ara amb més pujada i pràcticament amb la mateixa vegetació. Minven els arbres.
33 min.: Imatge i senyera. (240 m.) Una petita imatge es troba ficada en una roca. També hi ha en aquest indret una placa i una senyera. Ara la direcció es modifica a Sud i ens comencem a enfilar per les roques de la carena. Una cadena ben fermada ens ajuda a superar els passos i unes marques de pintura ens marquen el camí.
45 min.: Turó (295 m.) Arribem al cap d’amunt d’un turó amb molt bones vistes de la ruta seguida i de tota la plana. Seguim la carena per trobar un petit cartell que ens avisa del pont de ferro a creuar seguidament.
48 min.: Pont de ferro (275 m.) Hem de travessar un armat, sòlid, estret i també bellugadís pont de ferro, per tal de superar un petit estimball entre dos turons de la carena. Seguim el camí en pujada i les marques de pintura per baixar tot seguit a un petit coll.
55 min.: Petit coll (325 m.) Aquí trobem unes marques rodones de pintura blava. Pugem un turó i de flanc passem per roca ajudats d’una cadena per tal d’arribar a un nou coll.
1 h.: Collet. (330 m.) Superem 2 bonys de la carena ajudats en algun punt per cadenes i seguim cap a un nou coll, aquest més rellevant.
1 h. 05 min.: Coll i pal indicador. (335 m.) A l’esquerra anem cap al Montclar que resta a 25 minuts per les Canaletes. A la dreta i per on passarem també es pot anar al cim donant el tom per les Carboneres. Baixem per una llarga canal per entremig de bosc espès d’alzines i de sureres, seguim les indicacions d’algun cartell i les marques de pintura blava, fem un parell de pujades i baixades i passem pel coll dels Corbs, per tal d’arribar al camí de les Carboneres.
1 h. 25 min.: Enllaç amb les Carboneres. (180 m) Arribem a un camí, on a la dreta es pot muntar al Montclar. Seguim en baixada cap a l’esquerra per bosc més esclarissat.
1 h. 27 min.: Carbonera i font. (140 m). A la dreta restes d’una antiga edificació, a l’esquerra una font. Aquí hi havia una Carbonera. Seguim baixant per aquest camí.
1 h. 35 min.: Pal indicador. (125 m). Nova cruïlla, seguim el descens per el camí, ara un pel més ampla. Ens trobem ja a la plana.
1 h. 38 min.: Enllaç amb el camí de pujada. (80 m.). Nova cruïlla, a la nostre esquerra es troba el camí per on hem pujat amb la palanca per travessar la riera. Seguim el pla camí, deixem el menhir, ara a la dreta, i arribem al aparcament.
.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric, doncs pot trobar dies rúfols amb vent. Per això cal dur també roba protectora del vent. L'excursió convé fer-la amb calçat dur i amb sola adherent. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot força aigua.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Sens dubte la millor època és l’hivern. Cal evitar anar-hi en dies de calor.

PUNTS D’INTERÉS
És molt interessant la varietat de vegetació i sobretot la morfologia i orografia del terreny. Fantàstiques cingleres i miradors. Els passos que hi ha en el recorregut són l’atractiu de l’excursió, destacant el penjat pont de ferro que s’ha de passar.

CLIMA I VEGETACIÓLa vegetació i el clima és típica de la Mediterrània. Destaca sobre tot la xafogor que pot fer a partir de finals d’hivern i fins ben entrada la tardor.

Barcelona a 10 de febrer de 2006

CASTELL DE MONTGRÍ (301 m.)

CIM: Castell de Montgrí (301 m.)
COMARCA: Baix Empordà
HORARI: 1h 30 min. ( 50 min. + 40 min.)
DESNIVELL: 300 m.
DIFICULTAT: fàcil

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
RESUM
Aquest cim és la punta més alta d’un petit massís calcari del cretaci que, isolat, s’aixeca enfront de la costa mediterrània, enmig de la plana de l’Empordà i separant les desembocadures dels rius Ter al sud i Fluvià al nord.
Damunt del cim s’aixeca un gran castell que fou començat a edificar al 1294 pel Compte de Barcelona Jaume II, per defensar-se dels Comptes d’Empúries i que, minvats els perills, s’abandonà al 1301, abans d’acabar-se. De totes maneres es pogueren aixecar quatre grans torres, les parets i les cisternes que es troben molt ben conservades.
Breu, però entretinguda i molt interessant excursió per un terreny que volen declarar Parc Natural, que està sense vegetació doncs la varen incendiar ja fa uns anys, no té cap interès ecològic, però disposa d’unes grans vistes i un castell que val la pena visitar. També val la pena arribar-se a l’ermita de Santa Caterina que resta en sota del castell i a una mitja hora a peu des del coll del mateix nom.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a la vila de Torroella de Montgrí. Ho podem fer des de Barcelona per la C-35 o la N-II per Granollers, Sant Celoni, Hostalric i Maçanet. Un cop a Maçanet hem de seguir per la C-35 direcció Llagostera. A l’alçada d’aquesta vila, la C-35 esdevé la C-65 fins arribar a Santa Cristina d’Aro, on la carretera torna a canviar el nom per la C-31. Aquesta C-31 porta a Palamós, Pals i Torroella.
Només entrar a Torroella, la C-31 passa per la rambla del poble i al seu final hi ha una rotonda d’on surt a la dreta una carretera que porta a l’Estartit. Fem 100 metres d’aquesta nova carretera per dins del mateix poble i a ma esquerra veurem un carrer amb un indicador de “Castell de Montgrí a peu”.
Seguim aquest carrer i les indicacions, fem unes voltes per dos carrers del poble fins arribar-ne a un de més ampla anomenat Roda de Pau Casals i on, al seu final, tenim aparcament senyalitzat a banda i banda del carrer. Aquí deixarem el cotxe. Rutómetre del RACC

ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLICAutobús: les empreses SARFA i AMPSA tenen serveis regulars des de Barcelona, des de Girona i des de les principals poblacions de la Costa Brava.
Ferrocarril: RENFE, estacions de Girona i Figueres

RECORREGUTLa nostre excursió segueix, en direcció nord, el flanc de la muntanya, on al seu damunt es veu el Castell, per tal d’arribar al coll de la creu de santa Caterina. D’allí per carena i direcció sud-est, ens arribarem fins el cim.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 minuts: Aparcament (60 m) Sortim seguint la Ronda Pau Casals en la direcció contraria per on hem vingut i girem a l’esquerra, seguint un indicador, per fer una baixada (-10 m.) que ens porta a una petita plaça, des d’on surt, a ma dreta, una pista de terra que en lleugera pujada surt del poble. A la entrada a la pista hi ha una placa de “carrer sense sortida” i un cartell d’explicacions sobre el castell. Seguim la pista per entre antics camps de conreu i oliveres, acompanyats per les marques de un G.R.
5 minuts: Trencant. (80 m) A ma esquerra deixem una pista que marxa planera. Seguim de front, aquí s’han acabat els camps de conreu, només quatre pins salvats del foc i matolls típics de la mediterrània. La pista fa, en pujada, una llaçada per tal de guanyar alçada i arriba a una tartera que la travessa i s’acaba esdevenint camí, que primer planeja, deixa a ma dreta la penya que arriba fins dalt del castell i tot seguit baixa (-10 m.) per passar un banc de pedra i arribar a un oratori.
20 minuts: Capella i oratori. (150 m) A ma dreta, el superem i enllacem amb un altre camí que puja de sota per la nostre esquerra. Seguim aquest nou camí que té algun tram empedrat i que, en pujada més decidida, va fent revolts per tal de guanyar alçada. Seguim amb minsa vegetació el G.R., passem dos capelles més i ens apropem a un ample coll.
30 minuts: Coll de la Creu de Santa Caterina. (205 m.) També anomenat del Duc de Torroella i presidit per una creu de ferro damunt d’una ample i rodona base de rocs collats amb ciment. Girem a la dreta i seguint el G.R., fem un tros de camí pla, però molt incomoda per la disposició de les pedres del terreny, fins la base de la muntanya, on comencem a enfilar-nos per un camí que va fent revolts fins el mateix cim.
50 minuts: Cim del Montgrí. (301 m.) Molt ample i gran cobert de pedres i algun matoll amb el castell al mig. Entrem per la porta principal, travessem el patí d’armes i ens dirigim a la torre nord, on una escala metàl·lica de cargol, ens portarà fent 46 graons fins dalt del castell.
55 minuts: Castell de Montgrí (318 m.) Aconsellem fer tota la volta pel cim del castell, per gaudir millor de totes les vistes.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓSens dubte la millor època és l’hivern. Cal evitar anar-hi en altres estacions per la forta i angoixant calor que podem passar.

PUNTS D’INTERÈS
És molt interessant la morfologia i orografia del terreny, però sens dubte el millor són les vistes que, per la banda nord, arriben fins a les Alberes, amb tota la plana de l’Alt Empordà al seu davant. Veiem el Cap de Creus i la badia de Roses. A llevant tenim les viles de l’Escala i de l’Estartit, amb les Illes Medes i el Mar.
Al sud hi ha la desembocadura del Ter, amb els arrossars de Pals i tota la plana del Baix Empordà amb les seves viles i comunicacions. Al fons el massís de les Cadiretes. Ja cap a ponent podrem gaudir de les vistes sobre el Montseny, la conca baixa de la Tordera, les planes del Gironès i del Pla de l’Estany, amb les Guilleries i la serralada Transversal, on hi destaca el Puigsacalm. Al fons els Pirineus, des del Puigmal fins el Canigó.
CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és típic de la Mediterrània humida. Destaca sobre tot la xafogor que pot fer a partir de finals d’hivern i fins ben entrada la tardor. El vent de tramuntana sovinteja tot l’any i a la tardor poden presentar-se llevantades. La vegetació és molt minsa degut als incendis, de totes maneres en el recorregut podem trobar algun matoll de garric i també algun pi i alsina isolades que es va salvar de la cremada.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric, doncs es poden trobar dies rúfols amb vent. Cal dur també roba protectora del vent. L'excursió convé fer-la amb calçat dur i amb sola adherent. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes i sobretot aigua.
DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Torroella de MONTGRI

ON MENJAR
Si la sortida es per carretera s'aconsella para a Calonge a Can Tonet Carrer Doctor Josep Maria Vilaseca 1 (Tel. 686 755 705). Ofereixen la possibilitat de que es porti el menjar demana al Bar el veure. Entre altres plats per esmorzar de forquilla i ganivet tenen, entre altres, un bacallà amb samfaina excel·lent amb una molt bona relació qualitat preu.
Ja terrassa exterior i una coberta a la part del darrera. Tenen aparcament darrera del restaurant.

Barcelona a 19 de gener de 2014

MONTCLAR (417 m.)

• CIM: Montclar (417 m.)
  COMARCA: Baix Empordà
  HORARI: 2h 15 min.(1h 20 min.. + 55 min.)
  DESNIVELL: 400 m.
  DIFICULTAT: fàcil
  
  RESUM
  Aquest cim es troba situat a la serralada litoral catalana, a l’extrem de llevant de la serra de Sant Grau o de les Cadiretes i dins de la muntanya de les Gomes. El puig i els seus voltants formen part de l’Espai d’interès natural del Massís de les Cadiretes. Les aigües del cim totes marxen cap a la riera de Ridaura i d’aquí al mar. Ho fan per la banda sud a través de la riera de Sant Baldiri i per la banda nord mitjancen la riera de Solius.
  Curta, còmoda, però molt interessant excursió a un cim que té un accés molt destacable a través dels Carcaixells d’en Dalmau, una mena de cresta fàcil i equipada en algun tram per cadenes i fins i tot un pont metàl·lic, per tal d’ajudar-nos en l’ascensió. La ruta descrita evita aquests passos i puja força emboscada pel vessant meridional de la muntanya, per un terreny granític força descompost per la humitat de la Mediterrània i que dóna lloc a uns camins farcits de sauló.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Llagostera. Ho podem fer des de Barcelona per la C-35 venint de Granollers, Sant Celoni, Hostalric i Maçanet o per la N-II per Mataró i Tordera. Des de Vic es pot anar per l’Eix fins Santa Coloma i des de Girona baixant cap a Maçanet. Des de Llagostera i sense entrar en el poble, hem de prendre la C-65 que porta a Sant Feliu de Guíxols. La C-35 a l’alçada d’aquest poble es converteix en la C-65.
  Un cop a la C-65 hem de seguir fins el quilòmetre 6,5 i agafar la sortida a Santa Cristina d’Aro, Solius i Romanyà. Només sortir, hi ha una rotonda on prenem direcció Solius. Fem 1 quilòmetre d’aquesta carretera i en trobar a ma dreta el Mas Pla, ens desviem per una ampla pista forestal que tenim a la nostre esquerra.
  Seguim aquesta pista uns 150 metres fins que arriba a un trencant on hi ha diverses indicacions. Seguim direcció als Carcaixells, prenent la pista de més a la dreta (en tenim una a l’esquerra i un altre al front), fem uns 400 metres i trobem un nou indicador.
  Aquí hem de desviar-nos per una pista a l’esquerra que, en lleugera pujada, porta a Can Llaurador. En 400 metres més, som a aquesta Masia (resta a l’esquerra) i seguim uns 100 metres més endavant, on veurem un petit bosc d’alzines i un pal indicador i on deixarem el vehicle al costat mateix de la pista. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  La nostre excursió segueix la pista en direcció sud per tal d’apropar-se als Carcaixells, unes grans penyes granítiques, i abans d’arribar-hi, es desvia per anar pel costat d’una riera. Més amunt deixem la vall i ens enfilem a la carena, a l’alçada d’una torre elèctrica. Des d’aquí una pista va voltant la muntanya per arribar al cim en direcció nord i ponent.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Aparcament (80 m) Sortim per la pista direcció SO., per entre bosc d’alzines, sureres, arboç i pi pinyoner. La vegetació és típica mediterrània. La pista força malmesa és ample i terrosa amb força sauló.
  5 minuts: Menhir de Can Llaurador. (90 m.) A la nostre esquerra. Té un petit rètol explicatiu. Seguim la pista que a estones fa petites pujades i baixades i passem per un indret on hi ha abundor d’eucaliptus. Ens acompanyen marques grogues i blanques d’un P.R. i anem deixant algun camí secundari a banda i banda de la pista.
  20 minuts: Pal indicador. (80 m) Estem en una cruïlla on s’acaba la pista. El camí de la dreta marxa cap el Carcaixells i el Montclar. El de l’esquerra ho fa també al Montclar i al coll de Ceps. Prenem cap a l’esquerra, travessem un petit rierol i arribem a un indicador.
  25 minuts: Nou indicador. (100 m.) A la dreta altre cop camí als Carcaixells. Seguim de front i 50 metres més endavant, a l’esquerra, un petit corriol amb un indicador ens diu com anar a la Roca Rodona. Seguim de front per bosc mediterrani i força emboscats, sense deixar el P.R.. Un torrent resta a la nostre esquerra, a estones anem planers i a estones amb pujada.
  35 minuts: Desviament. (165 m.) En mig del bosc, deixem la pista i prenem un corriol que s’enfila a la nostre dreta. Hem d’estar a la guaita de les marques del P.R. que també s’enfilen pel corriol. La pujada és dura cap a una torre elèctrica.
  45 minuts: Pal elèctric. (240 m.) Just a la carena, aquí fem un petit baixant i tot seguit una pujada, ara per una antiga pista molt malmesa i en direcció sud. Aquí la vegetació és menys espessa, trobem algun grèvol, planegem i fem una baixada (-15 m.), fins arribar a un enllaç.
  1 hora: Enllaç (270 m.) Trobem una pista que ens travessa. La seguim cap a la dreta, acompanyats del G.R., primer planers i tot seguit fent uns forts pujants. La pista fa un gir a la dreta i es torna més planera. Més amunt arribem a un pal indicador.
  1 hora i 5 minuts: Indicador (310 m.) A l’esquerra cap a Sant Baldiri, a la dreta cap al Montclar. Anem cap a la dreta seguint les marques del P.R. i altres de blaves. Anem planers fins que una baixada (-10 m.) ens porta fins el collet de Montclar.
  1 hora i 10 minuts: Coll de Montclar. (350 m.) Nou indicador, a la dreta cap als Carcaixells, a l’esquerra hi ha una pista en baixada que no està indicada i de front un corriol que, per entre bosc i en pujada, ens porta fins el peu d’una penya que superem fàcilment per un granit força adherent i que ens du a una carena pedregosa que planerament ens atansa al cim.
  1 hora i 20 minuts: Montclar (417 m.) Uns pessebres d’obra sota del cim, una banca també d’obra al canto dret i una fita amb un pal i senyera al cap d’amunt. Cim ample, arrodonit, pedregós i alguna surera que pas tapa la extraordinària vista des del pic.
  Baixada desfent el camí d’anada o bé baixant pels Carcaixells. Aquesta darrera ruta té certa dificultat i no és apta per persones amb vertigen.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Sens dubte la millor època és el hivern. Cal evitar anar-hi fora d’aquesta època, per la forta calor que podem passar.
  
  PUNTS D’INTERÈS
  És molt interessant la varietat de vegetació i sobretot la morfologia i orografia del terreny. Fantàstiques vistes des del cim que cap al nord abasten tots els Pirineus, des del Puigmal fins el Canigó i les Alberes. També cap aquest cantó podem veure part de la plana del Gironès, la del Pla de l’Estany i fins i tot part de la Garrotxa, amb el cim del Puigsacalm. En sota nostre tenim la vila de Llagostera i les seves comunicacions.
  A ponent resta el massís de les Cadiretes, el Montseny i més al fons, enmig, el Corredor. Cap al Sud la serra de Sant Baldiri i la Mediterrània. També veurem la Mediterrània a llevant, amb viles com Platja d’Aro i Palamós. En sota la vall del Ridaura amb Santa Cristina d’Aro.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és típica de la Mediterrània humida, amb abundor d’arboç, surera i alzina. El clima també és mediterrani amb força humitat i molt temperat Destaca sobre tot la xafogor que pot fer a partir de primavera i fins ben entrada la tardor. En aquesta estació poden haver-hi temporals de llevant i al hivern poden presentar-se dies rúfols amb vent, però sense neu.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Al hivern cal dur roba d’abric i protectora del vent. L’excursió convé fer-la amb calçat dur i amb sola adherent, doncs ens ajudarà a superar la part rocallosa del camí. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.
  Barcelona a 21 de desembre de 2008