PIC DE SALÒRIA (2.789 M.) per Os de Civís

El Saloria per la vesant de la Vall de Santa Magdalena

CIM: Pic de Salòria (2.789 m.) des de Coll de Conflent
COMARCA: Alt Urgell

RECORREGUT: 3,322 km.
HORARI: 2h 45 min. (1h 45 min. + 1h)
DESNIVELL: 612 m.
DIFICULTAT : Mitjana (alta muntanya i fort desnivell)

El PIC DE SALÒRIA

El pic de Salòria s'alça sobre les valls de Conflent, de la Magdalena i de Salòria, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Aquesta última vall, a la capçalera de la qual hi ha el petit poble d'Os de Civís, té com a particularitat el fet que, tot i pertànyer a la comarca de l'Alt Urgell, té l'accés natural a través del riu Valira, per territoriandorrà.

El cim es troba en un punt estratègic, una mica endarrerit respecte de la línia axial pirinenca. D'aquesta forma les perspectives sobre els principals pics del sector són espectaculars. En especial destaca la visió de la Pica d'Estats i del Sotllo.

ACCÉS PER CARRETERA + PISTA

Per accedir al coll de Conflent, cal situar-se a Os de Civís, on s'arriba per una carretera de 8 km des de l'encreuament d'Aixovall, més amunt de Sant Julià de Lòria (Andorra), trencant a l'esquerra i passant per Bixessarri (a Sant Julià de Lòria s'accedeix des de la Seu d'Urgell per la N-145 en direcció N cap a Andorra).

Un cop a Os, se segueix pista amunt i, després de tres revolts, es passa vora la borda de la Plana (1659,9 m.), avui reconvertida en un gran hotel, on s'acaba l'asfalt i s'enfila per la pista (en no gaire bon estat) que, a través d'uns altres vuit revolts, condueix al coll de Conflent (2.160 m). Al darrer revolt, al coll d'Aubaga (1.930 m), a 3 km del de Conflent, surt una pista forestal cap a la Coma i bordes de Sarbellà.

Coll de Conflent. Àmplia collada situada a 2.177 m. És l'única comunicació directa d'Os amb el territori català, a través de la vall de la Magdalena, totalment inviable a l'hivern i no apta per a turismes a l'estiu.

RECORREGUT

0h 00 min. Un cop s'ha deixat el vehicle, cal remuntar el fort pendent que, cap al N, s'aixeca sobre el coll. No hi ha cap camí precís i cal anar guanyant alçada, però hi ha uns pocs pins que cal passar just per sobre.

0h 25 min.: Se sobrepassen uns esperons rocosos. Més amunt, se surt a la cresta de l'aresta (2.530 m). Cal seguir-la ben bé pel damunt, uns pocs metres cap al vessant d'Os, on hi ha un camí fet.

El pendent disminueix. Els darrers 100 m de desnivell, des de la cota 2.670 m, el camí passa per l'esquerra de la carena, pel vessant de Conflent.

1h 45 min.: (2.789 m), Pic de Salòria, marcat per un pedró. Àmplia panoràmica sobre les

muntanyes d'Andorra i del Pallars.

Descens al coll de Conflent desfent el camí (km 3,32, 2.170 m, 2 h 45 min).

EQUIPAMENT

Cal dur calçat d'alta muntanya, motxilla amb roba d'abric gruixuda, protecció per

la pluja, un mapa topogràfic, brúixola, menjar i aigua suficient. El piolet i els grampons seran necessaris,si hi ha neu. No oblidar la màquina fotogràfica i el llargavistes

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Les Valls de Valira
La Plaça s/n - Anserall
Tel.:973 350 458 / 609 585 365

OficinaComarcal de Turisme de l'Alt Urgell

Pg. Joan Brudieu, 15 - 25700 Seu d'Urgell

Tel. 973 35 31 12 / 973 35 27 88

turisme@alturgell.ddl.net

Parc Natural de l'Alt Pirineu

C/ de la Riba, 1 - 25595 Llavorsí

Tel. 973 62 23 35 / 973 62 20 7

PIC SALÒRIA (2.789 m.)

CIM: Pic de Salòria (2.789 m.)
COMARCA: Alt Urgell
HORARI: 2h 45 min. (1h 40+ 1h 05 min.)
DESNIVELL: 612 m.
DIFICULTAT: física mitjana
CARTOGRAFIA: Parc Natural de l'Alt Urgell. Editorial Alpina. Escala: E50


RESUM:
ÀCCÉS PER CARRETERA
Des de Barcelona a Tírvia (3h 45 min.): Sortida per la Autovia (A2) fins a Cervera.
Des de Cervera:Seguir per la L-303 fins Agramunt i continuar fins Artesa de Segre per la C.14.
Des de Artesa amb direcció a Tremp per la L-512 passant pel Comiols L-512 i la C-1412 per Isona i Tremp.
Des de Tremp seguir per la C-13 fins a la Pobla de Segur i per la N-260 fins a Sort.
Des de Sort per la C-13 a Llavorsí.
Des de Llavorsí la L-504 fins a Tírvia
Des de Tírvia, Farrera o Gurb fins el coll de Conflent (2.175 m), s'arriba amb vehicle tot terreny

ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC
Des de Barcelona la companyia ALSA (sortida des de l'Estació del Nord fins a Llavorsí (el trajecte te una durada de poc més de 5h (amb 30 minuts de parada)
Des de Llavorsí l'únic mitja es el taxi.

 RECORREGUT
Ruta al cim més alt del Alt Urgell amb vistes excepcionals tant del Parc com d'Andorra
0h 00 min. Coll de Conflent (2.177 m.): Des del coll pugem en direcció NNE per una pala dreta, on de vegades cal grimpar una mica. Cap als 2.400 m arribem a l'aresta oest. Seguim per la cresta, en pujada una mica més suau. Al començament es força estreta, però després es va eixamplant.
1h 45 min. min. Pic de Salòria (2.789 m.): La vista paga l'esforç. Al sud tenim les terres de Lleida, on destaquen el Montsec i la vall del Segre; a l'oest veiem tota una sèrie de cims del Pallars, fins a l'Aneto, ja més enllà; al nord hi ha la Pica d'Estats i una mica a la seva dreta tots els cims fronterers d'Andorra; a l'est, la Tossa Plana de Lles, el Cadí i altres cims de la Cerdanya i del Berguedà.
Descens pel mateix itinerari de l'ascensió.
 EPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Tot l’any tot i que d’utilització de raquetes o esquís, crampons i piolet a l’hivern son habituals.

CLIMA I VEGETACIÓ
Clima típic de l'alta muntanya amb posibilitat de pluja qualsevol dia de l'any i vegetació alpina.

EQUIPAMENT
Per l'estiu botas de senderisme (poden ser sabatilles de senderisme), Aigua, maquina de fotografias, prismatics.
Per la resta de l'any amb roba i material adecuat. a L'hivern: ademés de la roba d'abrig, crampons, piolet, raquetes o esquis..

LLOCS RECOMENATS
Per àpats: l'Hostal Nadalet de Tirvia. Tel. 973 622 083

 DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Tírvia: Tel. 973 622 073.
Ajuntament de Farrera: Tel. 973 622 025.

agost 2011

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES (2.386 M.)

• CIM: PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES (2.386 m.
• COMARQUES: Alt Urgell i Solsonés
• DESNIVELL: 605 m.
• HORARI: 2h 55 min. (1h. 45 min- + 1h10 min.)
• DIFICULTAT: Mitja
• NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUMLa serra del Port de Compte està formada per calcàries eocèniques, pertany a la serralada prepirinenca catalana i té el seu punt culminant en el Pedró dels Quatre Batlles. Separant les comarques de l’Alt Urgell i del Solsonès, la majoria de les aigües de la serralada filtren per la roca calcària i les de les bandes sud i llevant acaben al riu Cardener, mentre que al nord i ponent ho fan cap al riu Segre.
  Excursió senzilla i còmoda des de les pistes d’esquí de fons de Tuixén Lavansa, que ens durà primer al cim de la Tossa Pelada i tot seguit al Pedró, per un terreny de pastures que a la part final es combinen amb còdols. Vistes molt bones que abasten fins als cims de la Franja de ponent.
  
  ACCÉS PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Coll de Port. Aquest indret es troba a la carretera LV-4012 entre les viles de Tuixén i Sant Llorenç de Morunys. A Tuixén si pot arribar des de la Seu d’Urgell o des de Guardiola de Berguedà (a uns 10 quilòmetres del Túnel del Cadí). A Sant Llorenç de Morunys, podem anar-hi des de Berga o bé des de Solsona.
  Si venim des de Solsona, en arribar al Coll de Jou, podem seguir direcció les pistes d’esquí del Port de Compte (estan força indicades), superar-les i en 3 ó 4 quilòmetres enllaçar amb l’esmentada carretera LV-4012 que puja de Sant Llorenç de Morunys. Un cop a la cruïlla seguirem cap a la dreta fins arribar a coll de Porc, on davant d’un restaurant que hi ha ma dreta, hi surt una carretera que du a les pistes de Tuixén. Seguirem uns tres quilòmetres d’aquesta carretera fins un Refugi i aparcament de les pistes.
  
  RECORREGUTEl nostre itinerari surt en direcció sud per un tallafocs que es fa servir de pistes i que ens enfilarà a una carena. Des d’aquí baixarem al pla de l’Arderic, on hi ha la cabana de Sangonelles i sense perdre la direcció sud, travessarem un bosc que ens durà a la carena de la Tossa Pelada. Hi arribarem fent direcció sud-oest i girant al sud arribarem al Pedró
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:
  
  0 minuts.- Aparcament. (1930 m.): Sortim en direcció sud per un tallafocs, deixant una pista a ma dreta que fa una lleugera baixada. Anem en lleugera pujada per un ampla tallafocs i flanquejats per bosc de pins. Trobem alguna marca blava en alguna pedra. Al poc de pujar, deixem una pista planera que marxa a la dreta i una mica més amunt un altre tallafocs que baixa també a la nostre dreta.
  15 minuts.- Pista d’esquí de fons. (1990 m.): Travessem una pista d‘esquí de fons, ara el terreny és més planer i el terra cobert de pastures. Fem un petit baixant i al tornar a remuntar suaument, s’acaba el tallafocs.
  30 minuts.- Final del tallafocs. (2050 m.): Seguim la mateixa direcció sud que duia el tallafocs, entrem en un bosc una mica tancat i no deixem uns senyals blaus que majoritàriament es troben en els pins. Anem pujant no gaire fort, per una petita carena sempre envoltats d’arbres.
  45 minuts. Final del bosc. (2185 m.): Ho fem en un indret on hi ha una petita antena de ferro enderrocada. En sota tenim el prat llong. Si no arribem just a l’antena, igualment veurem el gran prat allargassat.
  50 minuts.- Prat Llong. (2150 m.): Conegut més per prat Arderic, molt gran i planer amb la barraca de Sangonelles al fons direcció ponent. Des d’aquí, un pèl a la dreta ja es veu la tossa Pelada. Travessem el prat i entrem al bosc que pujarem decantant cap a l’esquerra, que és on hi trobem marques blaves i alguna fita. De no trobar-les seguirem recta amunt.
  1 hora i 10 minuts.- Final d’un altre bosc. (2260 m.): Prop de la carena, girem a la dreta i trobem un camí transversal que de flanc porta, en lleugera pujada, direcció ponent, cap un coll sota del cim. El camí prop del coll es desdibuixa una mica.
  1 hora i 25 minuts.- Coll sota la Tossa. (2350 m.): En arribar-hi, trobem novament el camí i marques blaves que ens condueixen en la mateixa direcció fins el cim.
  1 hora i 30 minuts.- Tossa Pelada. (2378 m): Molt ample, planera, pedregosa i sense gota de vegetació. Un vèrtex geodèsic, fita de ciment i llibre de registre enlairat i protegit per ferro a uns 20 metres del cim. Sortim en baixada (-35 m.), direcció sud, cap a un ample coll, per enfilar-nos, en suau pujada i una mica de flanc, cap al Pedró que es veu perfectament des d’aquest indret. Terreny pedregós barrejat amb algun prat i sense arbres.
  1 hora i 40 minuts.- Pedró dels Quatre Batlles. (2386 m.): Molt ample, planer, amb pessebres, un paravent de pedres, un pal amb senyera, llibre de signatures i un pèl al sud, una gran creu de ferro tombada pel vent.
  Baixada recomanable pel mateix camí de pujada.
  
  HORARIPujada d’1 hora i tres/quarts i baixada amb una mica més d’1 hora.
  
  DESNIVELLEl desnivell total acumulat per la tota la ruta és de 605 metres de pujada i 605 de baixada.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer tot l’any llevat al mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió. A l’hivern es recomanable pujar-hi amb esquís de muntanya o amb raquetes, doncs la neu sol estar present des de desembre a abril.
  
  PUNTS D’INTERÈSTerreny singular de calcaries toves amb bones vistes que, cap a ponent, arriben fins els cims de Cotiella i Turbón. També podem veure serralades com el Boumort i enllaçant cap al nord es poden veure totes les muntanyes dels Pirineus lleidatans i Andorra, des de els Biciberris fins la Tossa Plana de Lles, passant per la Pica d’Estats. També tenim a prop el Cadí.
  Ja més a llevant trobem el Pedraforca, la serra del Verd, la d’Ensija i els rasos de Peguera i cap al sud, la vall del Cardener, Sant Llorenç de Morunys, la serra de Busa i les pistes del Port de Compte. Al fons hi ha el Montseny, Sant Llorenç i Montserrat.
  
  CLIMA I VEGETACIÓEl clima és mediterrani prepirinenc oriental amb poca pluviositat i diferencies tèrmiques, estiu/hivern o dia/nit, força notables. Al hivern la neu sol ser abundosa en aquest indret, si bé abandona la muntanya ràpidament a darrers d’abril. A l’estiu calor angoixant i risc de tempestes i fortes tronades.
  La vegetació a més és la pròpia d’un estatge sub-alpí i està composta, en aquest indret, per bosc de pi negre i pastures que a primavera presenten unes variades flors de muntanya.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres, botes de tresc i roba protectora del vent a tot època. Al hivern a més cal dur roba d’abric. Recomanables llargavistes i màquina de retratar i obligatori aigua. Barcelona 7 de novembre de 2010.
• DIRECTORI DE SERVEIS.
  Sant Llorenç de Morunys
  Més informació

CAP DE LA SERRA DEL VERD (2.288 m.) pel Coll de Mola

CIM: Cap de la Serra del Verd (2.288 m.)  pel Coll de Mola

COMARCA: Alt Urgell i Solsonès 
HORARI: 2h 40 min. (1h 40 min: + 1 h.) 
DESNIVELL: 590 m. 
DIFICULTAT: fàcil 

RESUM 
Aquesta serra formada per calcàries eocèniques pertany a la serralada pre-pirinenca i té el seu punt culminant en el Cap del Verd, indret que separa les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès. Situada al sud del Cadí per on hi enllaça pel coll de Josa i coll de Mola, fa un recorregut d’uns 8 quilòmetres transversals de llevant a ponent per acabar al coll de Port, indret on enllaça amb el massís del Port de Compte. La banda sud està delimitada per cingleres que cauen damunt de l’alta vall del Cardener. 
Les seves aigües pel costat nord-oest van al riu La Vansa, afluent del Segre, mentre que les del nord-est i de llevant van al riu Aigua de Valls, afluent també del Cardener. Aquest darrer riu també separa la serralada del Verd de la d’Ensija. 
Excursió senzilla i còmoda pel vessant nord de la serra i que es desenvolupa per carena, Es travessa un bonic bosc de pi negre i presenta unes gran vistes, sobretot del Cadí i Pedraforca. 

ACCÉS PER CARRETERA. 
Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Gósol. Ho podem fer des de la Seu d’Urgell passant per Tuixén, o bé des de Guardiola de Berguedà (Túnel del Cadí o Manresa) passant per Vallcebre i Saldes. El trencant a Saldes i Gósol es troba a 2 quilòmetres al sud de Guardiola. 
En arribar a Gósol venint de Saldes, hi ha una rotonda, on si seguim de dret entrarem al poble i a l’esquerra anirem, segons diu un indicador, a un Càmping i “al Verd 10”. Prenem direcció “al Verd 10”, esquerra, per fer uns 200 metres i arribar a un indret on s’acaba l’asfalt i on un nou trencant ens desvia cap a la pista de la dreta direcció Tuixén (la de l’esquerra du al Càmping). Aquesta pista volta el poble planerament i uns fa 500 metres més, per tal de deixar un altre pista a la dreta que s’enfila a la banda nord del poble. Aquí un indicador ens dirigeix a l’Alberg i Molí de Gósol. 
Des d’aquest trencant, fem 500 metres més per deixar a l’esquerra la pista que du a l’Alberg i Molí. També deixem un pel més amunt un altre pista a l’esquerra que porta al Torrent Senta i seguim cap a la dreta les indicacions de un pal informatiu de “al verd 10”. Ara fem 1,2 km. per deixar una nova pista, ara a la dreta, que porta a l’Ermita de Santa Margarita, visible des d’aquest indret. De nou fem 1,2 km més, per tal de deixar, en un fort revolt a la dreta de la nostre pista, un altre pista a l’esquerra que baixa cap al riu. 
En aquest punt la pista fa alguns revolts per tal d’arribar en 3,3 quilòmetres a un coll, el de Mola, on hi ha unes grans torres elèctriques. Aquí aparquem el vehicle. En total son 7 quilòmetres de pista apta per a turismes. Rutómetre del RACC 

ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLIC 
Autobús Alsina Graells
RECORREGUT 
L' itinerari segueix, des del Coll de Mola, una carena en direcció nord, primer per bosc, després per prat, per tal d’anar a cercar el coll de Belitres. Des d’aquest coll, en direcció ponent, muntarem el cim. 
Les referències més importants i horaris sense comptar parades son: 

0 minuts: Coll de Mola (1810 m.) Tal com hem arribat per la pista principal, aquesta gira 180 graus i torna enrera per l’altre costat de la muntanya. Nosaltres tenim davant un pla d’on surten 3 pistes, la de l’esquerra que marxa en lleugera pujada i amb un rètol de final a 1,5 qm., la del mig que puja fort i que seguirem i una tercera que marxa planera cap a la dreta. Seguim aquesta pista del mig per entre bosc de pi negre. 
5 minuts: Pista (1850 m.) La nostre pista decanta a la dreta per tal d’enllaçar amb un altre, que planera travessa el bosc. Deixem la pista que seguíem just quan aquesta decanta, ens enfilem de dret uns 5 metres, travessem la pista planera i seguim en forta pujada per un petit corredor fet per la baixada de troncs d’una recent tala de pins. En aquests punt tenim com a referència un pal indicador que anuncia “Reserva Nacional de Caça”. Dura pujada, direcció nord, per l’ampla carena. 
20 minuts: Final de la pujada (1960 m.) El bosc es fa més clar, arribem a un allargassat prat que travessem, fem un petit pujant i decantem una mica a la dreta seguint la carena, on hi anem trobant pals de “Reserva Nacional de Caça”. 
30 minuts: Portell de l’Os (2010 m.) És un petit Turó en la carena. Des d’aquí es veu tot el recorregut que farem per l’esmentada carena. Ara, fem una curta baixada (-15 m) per arribar a la planera Solana dels Ginebrons, des d’on tornem a remuntar un pel, per tot seguit fer una nova baixada (-15 m) que ens porta a travessar el Planell de la Font i al seu extrem, una nova baixada (-25 m) ens durà a un petit coll. 
45 minuts: Petit Coll (1990 m.) Una antiga pista hi passa pel mig, la travessem i ens enfilem seguint unes roderes que han malmès el prat i fetes possiblement per algun brètol amb 4x4. Un pel més amunt la carena i les roderes decanten un pel a l’esquerra, deixem un dipòsit d’aigua pel bestiar i ens acostem, en suau pujada, a un prat que s’estreny. 
1 hora: Prat estret i Pal de “reserva”. (2065 m.) Passem per un petit corredor de prat voltat de pins i veiem un petit corriol que decanta cap a l’esquerra. El seguim, el prat s’eixampla i al fons, per sobre i un pel a l’esquerra, veiem el coll de Belitres. Tot seguit trobem una antiga pista que podem seguir per tal d’arribar a l’esmentat coll. 
1 hora i 15 minuts: Coll de Belitres. (2145 m.) Molt gran i planer, cobert d’herba de prat. Girem cap a la nostre dreta, direcció ponent, per tal d’enfilar-nos per una ampla vall coberta d’herba i rocs i també algun pi, i que ens conduirà fins el cim. 
1 hora i 40 minuts: Cap de la Serra del Verd (2288 m.). Molt ampla i planer. Una senyera metàl·lica i una petita caseta de fusta aixecada, antic pessebre que ara serveix per deixar-hi diversos llibres de registre. Molt bones vistes en totes direccions. 
Baixada recomanable pel mateix camí. 

EQUIPAMENT
 A més del que es diu a la nota preliminar, motxilla, gorra o barret, ulleres i roba d’abric i protectora del vent a l’hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar en bambes. També és recomanable una màquina de retratar i uns prismàtics. En tot el recorregut no hi ha fonts, així que és obligatori dur aigua.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any llevat al mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió, i al pic del hivern, on la neu pot impedir la pujada. Indret on es pot pujar amb esquís de muntanya i amb raquetes, si bé per aquesta darrera opció en lloc de muntar pel corredor que s’ha explicat, s’hauria de seguir les pistes per guanyar alçada planerament. 

PUNTS D’INTERÈS 
Recorregut: A banda del bonic bosc de pi i els prats que hi ha a les parts altes, pel que fa a les vistes podem gaudir cap a llevant del Pedraforca, la vall de l’Aigua de Valls, per on podem veure totes les muntanyes de la collada de Toses, i la serra d’Ensija. Ja cap el sud els Rasos de Peguera, el Montseny, Sant Llorenç Montserrat i la vall del Cardener. 
A ponent tenim a tocar el Port del Compte i més al fons el Turbón i el Cotiella, ja a la Franja de Ponent. També hi tenim tot els Pirineus de Lleida des de el cims de la vall Fosca, fins els de la vall d’Àreu. Girant al nord, tota la serralada del Cadí. 

CLIMA I VEGETACIÓ
 El clima és el propi de la mitja muntanya molt influenciat pels aires de la mediterrània. Al hivern sol haver-hi neu des del coll de Mola i podem trobar dies de molt fred i sobretot vent. A l’estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes en breus espais de temps. 
La vegetació està composta en aquest indret de la cara nord, per bosc de pi negre i pastures que a primavera presenten unes boniques i variades flors de muntanya. 

DIRECTORI DE SERVEIS
 Ajuntament de Gósol

Barcelona 20 de gener de 2007