PUNTAL L'ALBARDA CASTELLANA (1.167 m.)

• CIM: Puntal de l'Albarda Castellana (per Collbató)
• COMARCA: Baix Llobregat
• HORARI: 2h 40 min. (1h 40 in. + 1 h.)
• DESNIVELL: 690 m.
• DIFICULTAT: Baixa - Mitja
•  
• NOTA PRELIMINAR
• Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
  RESUM
•  Aquest cim, no gaire conegut, es troba situat a la carena dorsal montserratina, prop del cim de Sant Jeroni i que evidentment li fa ombra per alçada i per vistes. Situat al terme de Collbató, pertany a la comarca del Baix Llobregat. La seva composició és conglomerada i va acompanyat d’una vegetació típica de la mediterrània. El accés més conegut és el que puja pel camí de Sant Jeroni però no per això el que proposem, des de la Vinya Nova deixa de ser més interessant, tant per la seva minsa massificació com pel fet de ser més feréstec i a tocar del cim d’un petit pas
  La ruta que es desenvolupa dins del parc natural de Montserrat, s’enfila per la cara sud seguint en bona part el camí dels Francesos. El camí és senzill i gens dificultós, llevat el petit pas a tocar del cim, on ens haurem d’enfilar ajudats per les mans i una petita corda que per seguretat hi ha instal•lada. Aquest pas té uns de uns 2 metres d’alçada.
  
  ACCÉS PER CARRETERA.
•  Amb automòbil ens hem de dirigir des de Barcelona cap Igualada per la N-ll. Si venim de Lleida haurem de sortir per canviar de direcció a Esparreguera. Agafarem la sortida n° 575 que està anunciada com a via de Serveis i Collbató. Un cop sortim prendrem la carretera que circula paral-lela a l’autovia i després de 450 metres i de passar 3 restaurants i unes cases, girarem a la dreta per entrar a la urbanització de "Bruc Residencial".
  Pujarem per carrer asfaltat (Avinguda Moreneta) i als 50 metres, agafarem el carrer de l’esquerra (Avinguda Can Jorba) fins el final quan el carrer topa amb un bosc. Allí girarem pel carrer de la dreta per anar a "La Vinya Nova". Tot seguit deixarem l’asfalt per entrar en una pista de terra, que en 1,5 quilòmetre ens dura a aquesta casa restaurant.
  Tal com arribem a la casa, agafarem una pista a l’esquerra. A 150 metres en deixarem un altre a l’esquerra, entrarem al bosc, passarem un camp d’oliveres a les dues bandes, tornarem a entrar al bosc i tot seguit passarem un altre petit camp d’oliveres a l’esquerra. En 200 metres més arribarem a un petit aparcament per quatre o cinc autos. En total 850 metres des de "La vinya nova". D’aquí, a la dreta, surt un ample camí no apte per vehicles.
  
  RECORREGUT 
• A banda i banda del camí hi ha dos pins que tenen unes marques rogenques que ens acompanyaran, a estones barrejades amb altres de color groc, fins pràcticament el cim, on hi pujarem seguint sempre direcció nord. Hi ha també uns pals que barren el pas a ciclistes i cavalls i que donen accés al parc natural.
  Les referències més importants son les següents:
  
  0 minuts.- Aparcament. (480 m.): Seguim el camí en direcció nord, en principi força ample, però de seguida s’estreny i s’apropa a una torrentera sense nom que resta a la nostre esquerra. De sobte el camí gira a la dreta i s’enfila allunyant-se del torrent. Aquí a l’esquerra, travessant el torrent hi ha un camí en marques grogues que du a Can Jorba. La vegetació en aquest tram esta composta majoritàriament de pi, alzina, arboç i matolls.
  15 minuts.- Torrent. (520 m.): Travessem un petit torrent per entre bosc espès i es comença a veure boix i sabina.
  45 minuts.- Coll de Mosset. (810 m.): Entre les agulles "ajaguda" i "el jardí" i la carena de la Miranda del plecs, per on després hi passarem. Uns 15 metres abans del ample coll el camí es divideix en dos, el nostre que gira a la dreta i pren direcció llevant i el que arriba fins el mateix coll i tot seguit amb marques blanques s’endinsa cap el nord, per tal d’anar a cercar el coll del Migdia. La direcció va variant pels revolts que fa el camí i l’orografia del terreny. Els pins comencen a flaquejar.
  55 minuts.- Carena de la Miranda dels Plecs. (895 m.): El camí arriba a la carena que a estones seguirem i a estones deixarem un pel per sobre nostre. Bones vistes sobre les agulles dels "plecs de llibres" i el Montgrós a la nostre esquerra i separades de la nostre carena pel torrent del migdia. A la nostre dreta resta el torrent dels bugaders.
  1 hora i 10 minuts.- Trencall a la dreta. (995 m.): D’aquí surt un camí que baixant cap al torrent dels bugaders, du a la carena immediata, anomenada de les Sajolides. Hi ha un rètol, al terra, de color vermell, damunt de la pedra, que indica "Sajo". Es comencen a veure marques grogues.
  1 hora i 20 minuts.- Trencant (1.070 m.): Camí a l’esquerra que em de deixar. No té marca.
  1hora i 30 minuts.- Coll de l’Albarda (1.145 m.): Creuament de camins. En mig d’una carena secundaria. El de davant i en baixada, du al camí de Sant Joan a Sant Jeroni i té marques blaves i grogues. El de la esquerra, amb marques taronges, du a Sant Jeroni i el de la dreta, amb marques blaves, porta a l’Albarda Castellana. Seguim aquest camí en lleugera pujada, fem un petit flanc per una roca, sense dificultat, i una canal, amb més pujada, ens porta fins un estret coll.
  1 hora i 38 minuts.- Estret coll (1.160 m.): a la paret de l’esquerra veurem una corda que ens ajudarà a superar una pedra. Un cop a dalt ja tenim el cim a tocar.
  1 hora i 40 minuts.- L’Albarda Castellana (1.167 m.): Cim allargassat, pedregós, sense pràcticament vegetació, només una sivina amb un matoll. Al cantó nord hi ha una fita de pedres.
  La baixada la farem desfent el camí d’anada. 
•  
• HORARI
•  Fer l’ascensió comporta 1 hora i 40 minuts de pujada. La baixada es pot fer en una hora. 
• DESNIVELL
• El desnivell total de l’excursió és de 690 metres de pujada i altres 690 de baixada. 
•  
• ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ 
• Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta, llevat a l’estiu per la forta calor que podem passar. 
•  
• PUNTS D’INTERÈS
•  Les vistes des del cim son molt bones, si bé cap el cantó nord, és la pròpia serra de Montserrat la que ens tapa les vistes. De totes maneres, cap al sud, podem veure des de la serralada de Collserola fins els Ports de Beseit, sense oblidar que al fons tenim la mediterrània. A ponent hi ha la serralada del Montsant, la depressió central i fins el Montsec (Pallars). Davant mateix tot l'Anoia. Es reconeixent molt fàcilment tots els seus pobles. A llevant Sant Llorenç de Munt, Montseny, el Corredor i el Montnegre.
•  
•  CLIMA i VEGETACIÓ
• El clima és mediterrani pre litoral central, amb forta humitat. Fred al hivern i en dies de boira i forta calor a l’estiu. La vegetació també és mediterrània. Als mesos d’hivern, alguna esporàdica vegada sol nevar, però es neu que dura hores. Possibilitat de vent a les parts altes. 
•  
• EQUIPAMENT
•  La excursió no presenta cap dificultat, tot i això cal dur motxilla, gorra o barret, ulleres, crema i roba protectora del vent i la humitat. Cal dur calçat de tresc i sobretot aigua. Recomanem uns prismàtics.
  Barcelona a 17 de desembre de 2008
• 
  MÉS INFORMACIÓ
• Ajuntament de Collbató
• Abadia de Montserrat
• TRANSPORT PÚBLIC
• Alsina Graells / Alsa (fins Collbató)

PUNTAL L'ALBARDA CASTELLANA (1.167,3 m.)

• CIM: Puntal de l’Albarda Castellana (1.167, 3 m.)
  COMARCA: Baix Llobregat
  HORARI: 2h 00 min. (1h 10 min. + 50 min.)
  DESNIVELL: 455 m. (acumulat)
  DIFICULTAT: fàcil
  CARTOGRAFIA: Mapa Montserrat Ed. Alpina


• 
  NOTA PRELIMINAR: El Puntal de l’Albarda Castellana es el cim més alt de la Comarca catalana del Baix Llobregat. A molt pocs minuts del cim es pot també ascendir al sostre de Montserrat Sant Jeroni (1.236 m.)
• ACCES PER CARRETERASeguir la NII fins el Km. 59 o la A2 fins la sortida de Martorell. Un cop s’arriba i supera Abrera seguir amb direcció Monistrol. Abans d’entrar a Monistrol surt a l’esquerra la carretera fins a Montserrat.
• 
  RECORREGUT
  00h 00 min.: L’ascensió s’inicia a la plaça de les cel•les i la font del Monestir de Montserrat (720 metres). Seguint les escales que s’inicien al costat de la font camí es una combinació de escales i camí
  00h 15 min.: Pas estret anomenat Pas dels Francesos (840 m.)
  00h35 min: després de deixar un camí (PR) que marxa cap a l’esquerra, agafarem el corriol que segueix pujant cap a la dreta i passarem a tocar de l’agulla de la “Panxa del Bisbe”. Des d’allà es va seguint el camí evident i sense pèrdua, que va creuant la riera.
  01h00 min.: Desviació cap a l’Albarda Castellana: dins aquest camí arriba un punt que en surt a mà esquerra un corriol força pendent, indicant amb marques grogues i blaves que ens porta al cim de l’Albarda Castellana
  01h 10 min. : Cim del Puntal de l’Albarda Castellana
  Descens pel mateix camí de l’ascensió. En 50 minuts tornem al Monestir.


• 
  ÉPOCA RECOMENDABLE
  Tot l’any


• 
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d'abric al hivern. Es pot anar en sabatilles de tresc. També és recomanable una màquina de retratar i un llarga vistes. Cal dur aigua.


• DIRECTORI DE SERVEISAjuntament de Monistrol
  Monestir de Montserrat
• TRANSPORT PÚBLIC
  FERROCARRIL: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Fins l’estació de Monistrol, línees S4 o R5. (Tel. 932 051 515). A la mateixa estació de Monistrol enllaç amb tren cremallera fins al Monestir (Tel. 902 312 020).
  També podem baixar a l’estació de Monistrol Àeri i enllaça fins el Monestir amb el Aeri/ telefèric (Tel. 932 377 156)
  AUTOBÚS: Julià Tours amb sortida a les estacions de Sant i del Nord. De Barcelona.

SANT JOAN (1.078 m.)

• CIM: Miranda de Sant Joan (1.078 M.)
  COMARCA: Baix Llobregat
  HORARI: 3 h. (1h 45 min. + 1h 15 min.)
  DESNIVELL: 710 m. (pujada) i 750 m. (Bbixada)
  DIFICULTAT: fàcil
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  La Miranda de Sant Joan és un gran mirador del vessant de ponent de la serralada de Montserrat. Malgrat que no és gaire popular, des del cim s’abasten totes les planes del Baix Llobregat i de l’Anoia i les agulles més característiques del massís, com la Gorra Frígia, el Carall Venerat, el Montgròs o la Miranda dels Ecos.
  Aquest cim té diversos accessos, el més senzill és anar des del Funicular de Sant Joan que en 15 minuts ens hi pot dur, però val la pena fugir d’aquesta comoditat, per tal de fer una interessant, còmoda i fàcil excursió des de Collbató, gaudint d’un entorn botànic típic mediterrani i un terreny de conglomerat calcari, molt característic d’aquesta serra. La ruta ens permetrà pujar pel camí de les Bateries, fet i empedrat quan la guerra del Francés.
  El camí té unes bones vistes, força aèries, no és pas gota costerut, és molt ampli i no és gens emboscat. Més amunt el deixarem per prendre el camí de Sant Joan, un pel més dret, però molt ben arranjat i sobretot desembrossat a l’any 2005. Al cap damunt, una curta pujada fàcil per roca calcària ens atansarà al cim.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil des de Barcelona, ens hem de dirigir cap Igualada i Lleida per la A-2. Si venim de Lleida, haurem de sortir per canviar de direcció a Esparreguera. Agafarem la sortida número “576 A” que diu Collbató. Un cop sortim de l’autovia anirem cap el poble i a les primeres cases prendrem un estret carrer que puja a l’esquerra i que anuncia el “Nucli històric” de la població.
  Fem aquest tros de carrer (40 m.) per arribar a una singular rotonda i prendre el segon trencant a la dreta que s’anomena carrer del Mil·lenari. Aquest carrer, ample i sense gaires cases, als 150 metres s’acaba i aquí hem de tornar a girar a la dreta pel carrer Sant Pere Roc. Al fons ja es veu l’Església que està precedida d’un ampli passeig on els diumenges hi ha mercat. Per aquest passeig ja podem anar aparcant, encara que el dies de mercat ho farem al carrer del Mil·lenari, doncs el pas es barrat. De l’automòbil hem d’anar fins l’Església, on començarem l’excursió. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  El recorregut comença en direcció nord-oest per buscar el camí de les Bateries i seguir-lo per guanyar alçada, fer un llarg flanc en direcció llevant fins un torrent, on hi ha un camí que puja a Sant Joan. D’aquí farem cap a ponent fins la Miranda de Sant Joan.
  
  0 minuts: Plaça de l’Església de Sant Corneli (380 m). De davant de l’Església surt un carrer en direcció nord-oest anomenat Pau Bertran. El seguim, planers, deixem un pal indicador i també un carrer a la dreta, anomenat drecera, que du al “Pujolet”. S’acaba l’asfalt just quan un altre carrer s’enfila a la dreta i entrem en pista de terra, també planera.
  10 minuts: Cruïlla i Pal indicador. (415 m) Deixem la pista principal que du a la Vinya Nova i al Bruc, per agafar, a ma dreta, un camí que s’enfila direcció Sant Miquel, Sant Joan i Monestir. Estem al ample camí de les Bateries. Deixem unes runes a ma esquerra, passem uns camps d’oliveres i tot seguit seguim per una mena de llom de pedra conglomerada, ja entre bosc de pi. Tot el camí, a estones amb restes de l’empedrat original, està assenyalat amb unes marques de pintura groga. La vegetació és la típica mediterrània. Seguim el camí que puja suaument fent revolts.
  25 minuts: Trencant (495 m). De la nostre dreta surt planer un marcat camí que marxa cap un rec i torna a enllaçar amb el nostre uns metres més amunt. Uns metres més amunt, cota de 500 m., el camí comença a anar de flanc, direcció llevant, i va seguint el contorn de la muntanya, tot travessant algun torrent i algun serrat. Anem per damunt d’una cinglera
  35 minuts: Torrent de Lladerns (565 m.) Per l’esquerra baixen dos torrents que s’ajunten en aquest indret. Els travessem i seguim de flanc, en suau pujada, sense perdre les pintures grogues, direcció llevant i per terreny desarbrat. Molt bones vistes de la plana.
  45 minuts: Giravolt i senyera (620 m.) Un fort revolt que supera una carena secundaria del Serrat dels Penitents ens endinsa a la conca del torrent de Santa Caterina o de Font Seca. Just al fer el giravolt, tenim a la nostre esquerra una pedra on hi ha pintada una gran senyera que, fins i tot, es pot veure des de Collbató. Algunes plaques commemoratives l’acompanyen. El camí ara fa algun revolt per tal de guanyar alçada.
  55 minuts: Fort Giravolt (710 m.) El camí gira fort i supera la carena principal del Serrat dels Penitents. El torrent de Santa Caterina resta enfonsat a la nostre dreta. A partir d’aquí, el camí flanqueja planer, per tal d’anar a cercar el fons de la vall i el torrent.
  1 hora: Torrent de Santa Caterina i Pal indicador (770 m.) Arribem al torrent, passem uns metres per la seva llera, molt estreta i pedregosa. Fem un parell de revolts i en 50 metres arribem a un pal indicador. A la dreta Sant Miquel i el Monestir, a l’esquerra Sant Joan. Prenem el camí de l’esquerra, tornem a trobar marques grogues, fem algun revolt per terreny descobert, el torrent de Santa Caterina resta ara a l’esquerra i un pel més amunt ja veiem Sant Joan, ermita i restaurant. Arribem a un llom pelat prop de l’edificació i aquí el camí decanta cap a la dreta, fa una baixada (-5 m.) i enllaça amb una ampla pista.
  1 hora 30 minuts: Enllaç de Sant Joan (995 m.) Pal indicador, cap a la dreta el Monestir, a l’esquerra, Sant Joan. Seguim cap a l’esquerra per la pista emporlanada, deixem als 3 minuts l’Ermita a ma dreta, i arribem, per sota, a l’edifici del antic Restaurant.
  1hora 35 minuts: Restaurant de Sant Joan (1.030 m.) La pista fa un fort giravolt a ma dreta per pujar a la porta del restaurant. D’aquí surt, de front, un estret corriol que planer avança direcció ponent, enganxat a la paret d’un cingle que tenim a la dreta. Després de recórrer uns 50 metres arribem a unes mates i ens enfilem a la paret per 8 graons tallats a la pedra. Del darrer graó, decantem a l’esquerra on hi ha una alzina que marca el lloc per on segueix el corriol. Uns metres més endavant el camí es divideix en dos i per qualsevol d’ambdós corriols seguim per arribar a un ampli coll.
  1 hora 40 minuts: Ampli coll (1.050 m). A l’esquerra una llarga llastra que acaba en un estimball, a la dreta la Miranda de Sant Joan per on hi arribarem, pujant una poc inclinada pala de pedra molt fàcil de superar.
  1 hora 45 minuts: Miranda de Sant Joan. (1.078 m.) Cim allargassat, sense cap estri, només un petit matoll de garric mig recremat i molt bones vistes de l’entorn.
  La baixada pot fer-se per El Monestir amb el funicular de Sant Joan
  
  DESNIVELL
  El desnivell total acumulat de l’excursió és de 710 metres de pujada i 750 de baixada.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta, encara que no és pas recomanable al pic de l’estiu, per la forta calor que podem passar. Als mesos d’hivern, alguna esporàdica vegada sol nevar, però es neu que dura hores. Alta humitat.
  
  PUNTS D’INTERÈSA banda del que ja s’ha explicat, un dels punts de més interès son les bones vistes que tindrem des de el cim i que ens permetran distingir cap al sud, des de la serralada de l’Ordal fins els Ports de Tortosa-Beceit, amb el mar de rerafons. A ponent totes les planes i muntanyes de l’Anoia i part del Baix Llobregat amb els seus pobles. Al nord hi ha les muntanyes i agulles de Montserrat com son el Carall, el Montgrós, les Mirandes o la Gorra Frígia i a llevant, l’altre part del baix Llobregat i les agulles d’aquesta regió de Sant Joan.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima és mediterrani. A l’estiu s’hi poden desenvolupar tempestes i tronades. La vegetació, tal com s’ha descrit també és mediterrània. Difícilment podrem veure bestiar, llevat d’algun insecte o ocell, encara que recentment aquesta vessant ha estat repoblada amb cabres, isards i cabirols.
  
  EQUIPAMENTLa excursió no presenta cap dificultat, encara que no és pas recomanable fer-la amb wambes, només cal tenir compte a no esquitllar en determinats flancs del recorregut del camí de les Bateries. És bo dur motxilla, gorra o barret, crema solar i ulleres. Cal dur aigua.
  Barcelona a 15 de març de 2005
  
  DIRECTORI DE SERVEISAjuntament de Collbato
  Abadía de Montserrat
• TRANSPORT PÚBLIC
  Autobús: Hispano Igualadina
  Ferrocarril i cremalleraFGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Estació de Monistrol.Cremallera i funiculars de Montserrat

SANT JERONI (1.238 m.)

• CIMA: SANT JERONI (1.236 m.)
• COMARCA: Bagès
• HORARI: 2h 30 min. (1h 30 min. + 1h)
• DESNIVELL: 750 m.
• DIFICULTAT: fàcil
  
• NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
• RESUM
• El cim de Sant Jeroni és el punt més alt de la muntanya de Montserrat. Pic molt emblemàtic, és també un dels principals miradors, per no dir el més important, de tot Catalunya. La seva alçada i la seva ubicació (es troba gaire bé al centre del Principat) li permeten tenir en dies clars una vista extraordinària, que fins i tot, en dies molts especials, arriba fins al Puigmajor a l’illa de Mallorca.
• La muntanya té diversos accessos, el més conegut, senzill i còmode pels turistes, és el que fa pelegrinatge des de el Monestir per Sant Joan. Nosaltres hem escollit un altre ruta força més interessant i no gaire més llarga, que permet pujar-hi per la cara sud, per entre terreny de conglomerat calcari i un magnífic bosc de caire mediterrani i seguint el camí dels Francesos.
• ACCES PER CARRETERA.
• Amb automòbil ens hem de dirigir des de Barcelona cap Igualada per la N-ll. Si venim de Lleida haurem de sortir per canviar de direcció a Esparreguera. Agafarem la sortida n° 575 que està anunciada com a via de Serveis i Collbató. Un cop sortim prendrem la carretera que circula paral·lela a l’autovia i després de 450 metres i de passar 3 restaurants i unes cases, girarem a la dreta per entrar a la urbanització de "Bruc Residencial".
  
• Pujarem per carrer asfaltat (Avinguda Moreneta) i als 50 metres, agafarem el carrer de l’esquerra (Avinguda Can Jorba) fins el final quan el carrer topa amb un bosc. Allí girarem pel carrer de la dreta per anar a "La Vinya Nova". Tot seguit deixarem l’asfalt per entrar en una pista de terra, que en 1,5 quilòmetre ens dura a aquesta casa restaurant.
  
• Tal com arribem a la casa, agafarem una pista a l’esquerra. A 150 metres en deixarem un altre a l’esquerra, entrarem al bosc, passarem un camp d’oliveres a les dues bandes, tornarem a entrar al bosc i tot seguit passarem un altre petit camp d’oliveres a l’esquerra. En 200 metres més arribarem a un petit aparcament per quatre o cinc autos. En total 850 metres des de "La vinya nova". D’aquí, a la dreta, surt un ample camí no apte per vehicles.
• Rutómetre RACC
• TRANSPORT PÚBLIC
• Autobus Hispano Igualadina fins Collbató
• FGC (Ferrocarrils de la Generalitat) Monistrol
• Cremallera de Montserrat
• Amb la targeta d'AMICS DE MONTSERRAT" aconsegueix descomptes al cremallera, aèei, botiga ...
• RECORREGUT
• A banda i banda del camí hi ha dos pins que tenen unes marques rogenques que ens acompanyaran, a estones barrejades amb altres de color groc, fins pràcticament el cim, on hi pujarem seguint sempre direcció nord.
• Les referències més importants son les següents:
• 00 h. 00 min.: Aparcament. (480 m.) Seguim el camí en direcció nord, en principi força ample, però de seguida s’estreny i s’apropa a una torrentera sense nom que resta a la nostre esquerra. De sobte el camí gira a la dreta i s’enfila allunyant-se del torrent. Aquí a l’esquerra, travessant el torrent hi ha un camí en marques grogues que du a Can Jorba. La vegetació en aquest tram esta composta majoritàriament de pi, alzina, arboç i matolls.
• 00h 10 min.: Torrent. (520 m.) Travessem un petit torrent per entre bosc espès i es comença a veure boix i sabina.
• 00h 40 min.: Coll de Mosset. (810 m.) Entre les agulles "ajaguda" i "el jardí" i la carena de la Miranda del plecs, per on després hi passarem. Uns 15 metres abans del ample coll el camí es divideix en dos, el nostre que gira a la dreta i pren direcció llevant i el que arriba fins el mateix coll i tot seguit amb marques blanques s’endinsa cap el nord, per tal d’anar a cercar el coll del Migdia. La direcció va variant pels revolts que fa el camí i l’orografia del terreny. Els pins comencen a flaquejar.
• 00 h. 50 min.: Carena de la Miranda dels Plecs. (895 m.) El camí arriba a la carena que a estones seguirem i a estones deixarem un pel per sobre nostre. Bones vistes sobre les agulles dels "plecs de llibres" i el Montgrós a la nostre esquerra i separades de la nostre carena pel torrent del migdia. A la nostre dreta resta el torrent dels bugaders.
• 1 h. 00 min.: Trencall a la dreta. (995 m.) D’aquí surt un camí que baixant cap al torrent dels bugaders, du a la carena immediata, anomenada de les Sajolides. Hi ha un rètol, al terra, de color vermell, damunt de la pedra, que indica "Sajo". Es comencen a veure marques grogues.
• 1 h. i 10 min.: Trencant (1.070 m.). Camí a l’esquerra que em de deixar. No té marca.
• 1h. i 20 min.: Creuament de camins (1.120 m.) En mig d’una carena secundaria. El de davant i en baixada, du al camí de Sant Joan a Sant Jeroni i té marques blaves i grogues. El de la dreta, amb marques blaves, du a unes agulles i a l’Albarda Castellana. El nostre camí que va cap a l’esquerra, recupera les marques taronges.
• 1 h. i 25 min.: Enllaç (1.160 m.) Enllaç amb el camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Aquest camí és ampla i està revestit de ciment. Compte al tornar. Uns metres més amunt trobarem en un pla i amb restes d’edificacions els grèvols i teix tots arrenglerats. Aquí començarem a pujar els penosos 237 graons de ciment que ens duran fins el cim.
• 01 h. i 30 min.: Sant Jeroni. (1.236 m.). Cim amb dos puntes separades uns 10 metres per un petit coll, on una alzina i un grèvol hi conviuen. El cim de l’esquerra disposa de vèrtex geodèsic i de pluviòmetre, el de la dreta per on arribem d’una taula d’orientació i un ampli mirador de disseny.
• La baixada es farà pel mateix camí o per Sant Joan i el Monartir
• ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
• Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta, llevat a l’estiu per la calor.
  
• PUNTS D’INTERÈS.
• Les vistes des del cim son extraordinàries i així podrem veure cap al sud des de la serralada del Montmell fins els Ports de Beceit. Al fons el mar i molts pocs dies a l’any i sempre en extraordinària visibilitat el Puigmajor de Mallorca. A ponent hi ha la serralada del Montsant i la del Montsec (Pallars). En segon terme es distingeix el Turbó i el Cotiella i encara més enllà, es pot reconèixer el Mont Perdut. Davant mateix tot l’Anoia i el Baix Llobregat. Es reconeixent molt fàcilment tots els seus pobles.
  
• Tota la banda Nord l’ocupen les muntanyes pirinenques, des de les Maladetes fins el Canigó. Sota nostre els espadats de les parets de Sant Jeroni i de Diables i més enllà, tots els pobles del Bergada i del Bages, amb tot el curs del riu Llobregat. A llevant Sant Llorenç de Munt, Montseny, el Corredor, el Montnegre o el Tibidabo.
  
• CLIMA i VEGETACIÓ
• El clima és mediterrani humit. Fred al hivern i en dies de boira i forta calor a l’estiu. La vegetació també és mediterrània. Als mesos d’hivern, alguna esporàdica vegada sol nevar, però es neu que dura hores. Alta humitat i possibilitat de vent a les parts altes.
• EQUIPAMENT
• La excursió no presenta cap dificultat, tot i això cal dur motxilla, gorra o barret, ulleres, crema i roba protectora del vent i la humitat. Cal dur calçat de tresc i sobretot aigua. Compte amb l’orientació a la baixada per no errar el camí.
  
• Barcelona a 17 de desembre de 2006
  
• DIRECTORI DE SERVEIS
• Ajuntament de Monistrol
• Ajuntament de Collbató
• Abadía de Montserrat
• Refugi Santa Cecilia: Tel.: 646 492 436