PEDRO DELS QUATRE BATLLES o TOSSA D'ALP (2.536,4)

CIM: Pedró dels Quatre Batlles o Tosa d'Alp (2.536,4 m.)

COMARCA: Berguedà i Cerdanya
DESNIVELL: 426,4m.
HORARI: 2h 35min. (1h30 + 1h 05min.)
CARTOGRAFÍA: Moixaró – La Tosa

RESUM
La Tosa d’Alp o Pedró dels Quatre Batlles, entre els muntanyencs i sobre tots esquiador es coneix com La Tossa, te al seu cim a 2.536,4 m. que es la divisòria de les comarques de la Cerdanya i Berguedà, que apleguen els municipis de Alp, Urús, Das i Bagà, es des de aquesta darrera població del Berguedà on s’inicia aquest itinerari
La Tossa es a l’hora el punt culminat de dos estacions d’esquí, la Masella, a la seva cara
Nord i la Molina, a la Est.

ACCES PER CARRETERA

Des de Barcelona sortida per la Diagonal Sud per seguir per la A2 direcció Martorell fins el trencall a Abrera que porta a Manresa (C-55). A l'entrada a Manresa seguir direcció Berga per la C-16C que est transforma en la C-16 que cal seguir fins a Bagà població des de la que seguirem la BV-4024 fins a Coll de Pal.

Un avia ràpida es la sortida de Barcelona pels túnels de Vallvidrera per empalma a Manresa amb la C.16.

Des del Sud per la Autopista (AP-7) Sortida a Martorell per seguir la A2 per seguir el mateix itinerari que des de Barcelona, o la N340 que es seguirà fins la sortida a Molins de Rei per continuar per la AP-2 i seguir el mateix itinerari que venim per la AP-7 o des de Barcelona.

TRANSPORT PÚBLIC

Autobús

Alsa. .Fins Bagà

Des de Bagà segui en Taxi

Taxis
Rosell: Tel. 608 033 141. Marceló: Tel. 608 590 350

RECORREGUT

Itinerari sense problemes que transcorre per prats alpins i pedregosos.

0h 00min. Coll de Pal (2.110 m.): L'ascensió s'inicia seguint el GR-150-1 per un tram herbós (prat alpí amb fites de pedra i pintura) que ´mes amunt es combina en trams de pedregosos.
0h 20 min. Coma Floriu (2.190 m.): Un bon mirador on a l'esquerra surt un camí que baixa en direcció al refugi del Rebost . El camí segueix pedregós per tornar més endavant al prat alpí.
0h 50min. Rasos de Comabella (2.373 m.): L'itinerari fa un descens. Devant es mostra ja el refugi de la Tossa d'Alp al que accediren per la carena, sense pèrdua
1h 30 min. Tossa d’Alp o Pedró del Quatre Batlles (2.531 m.). Cim
El descens pel mateix itinerari de l'ascensió

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ.
La millor temporada per l'ascensió son a finals de primavera, estiu i primers mesos de la tardor. Per la resta es molt possible trobar neu especialment a l'hivern que obliga a d'utilització d'equí o raquetes.

PUNTS D'INTERÉS.

La Població de Bagà i Gréixer, sota mateix de le sPenyes Altes del Moixeró

CLIMA I VEGETACIÓ.

La vegetació a l'itinerari es de prat alpí i el clima propi de l'alta muntanya

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d'abric, especialment roba de defensa contra el vent. L'excursió es pot fer-la amb calcat tou. Es recomana dur aigua, màquina de retratar i llargavistes.

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntamentde Bagà: Tel. 938 244 013

ALLOTJAMENT

Refugidel Rebost

Refugi Niu d’Aliga: tel. 636 973 912

Cal’Amagat. Tel. 938 244 032

Camping Bastareny. Tel. 938 244 420

Refugi Niu d’Aliga. Tel. 636 973 912

ON MENJAR

Cal’Amagat. Tel. 938 244 032

TOSSA D'ALP (2.536,4 M.) o PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES

CIM: Tossa d’Alp o Pedró dels Quatre Batlles (2.536,4 m.)

COMARCA: Berguedà i Cerdanya
DESNIVELL: 426,4
HORARI: 2h 35min. (1h30 + 1h 05min.)
CARTOGRAFÍA: Moixaró – La Tosa

RESUM
La Tossa d’Alp o Pedro dels Quatre Batlles, entre els muntanyencs i sobre tots esquiador es coneix com La Tossa, te al seu cim a 2.536,4 m. que es la divisòria de les comarques de la Cerdanya i Berguedà, que apleguen els municipis de Alp, Urús, Das i Bagà, es des de aquesta darrera població del Berguedà on s’inicia aquest itinerari
La Tossa es a l’hora el punt culminat de dos estacions d’esquí, la Masella, a la seva cara
Nord i la Molina, a la Est.

ACCES PER CARRETERA

Des de Barcelona sortida per la Diagonal Sud per seguir per la A2 direcció Martorell fins el trencall a Abrera que porta a Manresa (C-55). A l'entrada a Manresa seguir direcció Berga per la C-16C que est transforma en la C-16 que cal seguir fins a Bagà població des de la que seguirem la BV-4024 fins a Coll de Pal.

Un avia ràpida es la sortida de Barcelona pels túnels de Vallvidrera per empalma a Manresa amb la C.16.

Des del Sud per la Autopista (AP-7) Sortida a Martorell per seguir la A2 per seguir el mateix itinerari que des de Barcelona, o la N340 que es seguirà fins la sortida a Molins de Rei per continuar per la AP-2 i seguir el mateix itinerari que venim per la AP-7 o des de Barcelona.

TRANSPORT PÚBLIC

Autobús

Alsa. .Fins Bagà

Des de Bagà segui en Taxi

Taxis
Rosell: Tel. 608 033 141. Marceló: Tel. 608 590 350

RECORREGUT

Itinerari sense problemes que transcorre per prats alpins i pedregosos.

0h 00min. Coll de Pal (2.110 m.): L'ascensió s'inicia seguint el GR-150-1 per un tram herbós (prat alpí amb fites de pedra i pintura) que ´mes amunt es combina en trams de pedregosos.
0h 20 min. Coma Floriu (2.190 m.): Un bon mirador on a l'esquerra surt un camí que baixa en direcció al refugi del Rebost . El camí segueix pedregós per tornar més endavant al prat alpí.
0h 50min. Rasos de Comabella (2.373 m.): L'itinerari fa un descens. Devant es mostra ja el refugi de la Tossa d'Alp al que accediren per la carena, sense pèrdua
1h 30 min. Tossa d’Alp o Pedró del Quatre Batlles (2.531 m.). Cim
El descens pel mateix itinerari de l'ascensió

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ.
La millor temporada per l'ascensió son a finals de primavera, estiu i primers mesos de la tardor. Per la resta es molt possible trobar neu especialment a l'hivern que obliga a d'utilització d'equí o raquetes.

PUNTS D'INTERÉS.

La Població de Bagà i Gréixer, sota mateix de le sPenyes Altes del Moixeró

CLIMA I VEGETACIÓ.

La vegetació a l'itinerari es de prat alpí i el clima propi de l'alta muntanya

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d'abric, especialment roba de defensa contra el vent. L'excursió es pot fer-la amb calcat tou. Es recomana dur aigua, màquina de retratar i llargavistes.

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntamentde Bagà: Tel. 938 244 013

ALLOTJAMENTS

Refugidel Rebost

Refugi Niu d’Aliga: tel. 636 973 912

Cal’Amagat. Tel. 938 244 032

Camping Bastareny. Tel. 938 244 420

Refugi Niu d’Aliga. Tel. 636 973 912

ON MENJAR

Cal’Amagat. Tel. 938 244 032

PUIGPEDRÓS (2.915 m.)

CIM: Puigpedrós (2915 m.)
COMARCA: Cerdanya

DISTANCIA: 12 km. Aprox. ( 6 km. + 6 km.)

HORARI: 5 h (2h 55 + 2h 05 min.)

DESNIVELL: 787 m.

DIFICULTAT: Media

CARTOGRAFÍA: Ed. Alpina La Cerdanya

RESUM
Es un dels cim mes visitants del Pirineu. Una interessant atalaia amb un recorregut variat que curiosament des de la cota 2.700 m. el terreny es molt pla. El servei del refugi facilitat la ascensió.

ACCÉS PER CARRETERA

Des de Barcelona sortida por la Meridiana para seguir la C-17 (Antiga N-152) Fin a Puigcerdà. Per seguir per la N260 direcció la Seu d'Urgell. Desvio Meranges por la GIV-4031. d'entrar a Puigcerdà.

A Meranges també s'accedeix des de Barcelona sortim per la Diagonal direcció Tarragona seguint la B23 i la A2 per a l'alçada de Abrera continuar direcció Manresa per la C55. Arribam a Manresa seguir la C16C direcció Seu d'Urgell- Puigcerdà- Andorra pel túnel del Cadi per la C16. A la sortida N. Del Túnel seguir per la C16F fins la N260 que seguiren direcció Puigcerdà fins la cruïlla amb la GIV-4031 que puja a Meranges.

Altra opció es sortir de Barcelona per els Túnels del Vallvidrera fins Manresa on es segueix la C16 per túnel del Cadí.

Per arribar al refugi de Malniu, on s'inicia l¡ascensió, cal sortir de Meranges per una pista forestal asfaltada en una petita part que passa pel veïnat de Girul (a 1 km) i arriba al pla de Campllong (a 3,5 km de Meranges). Aquí la pista s'enfila a la dreta, cap a l'est, i als 5 km (8 km des de Meranges) enllaça amb una altra pista que ve de Guils i gira cap a l'esquerra fins al refugi (10 km des de Meranges).

ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC

En Ferrocarril

RENFE fins a Puigcerdà.

TAXIS

Des de Puigcerdà: Tel. 972 880 011.

RECORREGUT

0 h 00 min.: Refugi de Malniu (2.128 m). Cal retornar per la pista d'accés i, als 100 m, a l'esquerra del torrent que baixa de l'estany de Malniu, agafar un camí molt marcat, senyalitzat amb les franges blanques i vermelles del GR-11 (sender de gran recorregut), que s'endinsa al bosc tot pujant. El camí volta cap a l'est per retornar al nord apropant-se de nou al torrent i deixant el GR 11, que se'n va a la dreta, a l'est, cap al refugi de la Feixa, Fontanera, Guils i Puigcerdà.
0 h 25 min.: Estany de Malniu (2.240 m). Cal travessar el seu desguàs i voltar l'estany cap al nord-oest deixant-lo a la dreta.
Als 200 m la vora de l'estany comença a girar cap al nord i s'ha de seguir recte cap al nord-oest, separant-se de l'estany i pujant pel camí, que fa petites ziga-zagues en un bosc de neret, deixant a la dreta un serrat rocós Després d'uns 400 m de ascensió forta, s'arriba a un coll (2.350 m.) en el qual el bosc deixa lloc als prats. De seguida el camí recobra el fort pendís de pujada, sempre en direcció nord-oest, fins al pas dels Lladres on, en els darrers metres, el pendent encara s'accentua més i el terreny empitjora a causa dels nombrosos blocs despresos.
2 h 10 min.: Pas dels Lladres (2.700 m). S'és a l'inici de l'extens pla que caracteritza el cim del Puigpedrós. Des d'aquí la pujada esdevé molt suau (encara que pot ser un terreny perdedor si hi ha boira). A l'extrem nord-oest del pla es veu el cim del Puigpedrós, format per uns blocs granítics que destaquen de l'entorn.
2 h 55 min.: Puigpedrós (2.915 m). Com molts d'aquests cims tan plans, el cim és doble. El situat al sud-est té el vèrtex geodèsic, però no és més alt que el situat 100 m al nord-oest, on s'accedeix passant per un collet (2.902 m) que els separa.

EPOCA ASONSELLABLE PER FER L'ASCENSIÓ

La millor època es la primavera i l¡estiu. A la tardor la neu pot fer la seva aparició sobtadament ment ras que a l'hivern es manté cobert de neu.
Descens pel mateix camí de l'ascensió.

EQUIPAMENT

Tot i que l'època de l'any marca les necessitats, donat que ens mourem en terreny d'alta muntanya, tot es possible, la roba d'abric es sempre recomanable no oblidar-la. Botes de muntanya (canya alta), ulleres, crema solar, aigua, bastons.

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntament de Meranges. Tel 972 880 074.

ON ESMORZAR

Si s'estria la ruta de Barcelona Puigcerdà per la C17.

Bar Esports a Sant Quirze de Besora. Esmorzars de forquilla espectacular.

ON DORMI
Refugi de Malniu

Barcelona, juliol 1998

PENYES ALTES (2.276 m.)

CIMA: Penyes Altes (2.276 m) Per la Cerdanya
COMARCA: Cerdanya
HORARI: 6h 15 min. (4 h. 30 min. 2 h. 15 min.)
DESNIVELL: 466 m.
DIFICULTAT: Mitjana

NOTA PRELIMINAR:
La ruta d'ascensió transcorre per la comarca de la Cerdanya una comarca pirinenca que s'estén al llarg de l'ampli i lluminós vall de capçalera del riu Segre, orientada d'est a oest i envoltada d'altes muntanyes.
És una de les comarques màgiques de Catalunya amb més llegendes sobre bruixeria (guia de la Catalunya paranormal i màgica "Miguel G. Aracil, protus 1986.), Bandolerisme (nyerros i cadells) i sobretot, per la seva situació geogràfica frontera amb França i Andorra, els contrabandistes, fets que afegeixen a les seves virtuts paisatgístiques un atractiu especial
L'harmonia de la fèrtil vall, on alternen prats i conreus, regats pel Segre i per un gran nombre d'afluents, els boscos que s'enfilen per les vessants de les muntanyes, paratges de gran bellesa i els estanys de la Pera i de Malniu, fan que la Cerdanya sigui un lloc ideal per als amants de la natura, en totes les seves expressions des de la simple contemplació a l'escalada més arriscada passant per l'excursionisme, travessia, esquí alpí i de muntanya, bicicleta de muntanya, espeleologia i un llarg etc. ..
El clima es beneficia de l'orientació est-oest de la vall i es caracteritza per ser sec i assolellat (2.500 hores de sol anuals).
La regió natural de la Cerdanya va ser un important comtat català medieval.
El 1659, però, el Tractat dels Pirineus entre França i Espanya la va dividir entre aquests dos estats, i el sector septentrional de l'Alta Cerdanya roman des de llavors sota administració francesa, excepte l'enclavament de Llívia.

ACCÉS PER CARRETERA
Com arribar per carretera des de qualsevol punt d'Espanya.
Per confeccionar la ruta accedir a la pàgina RAC

AMB TRANSPORT PÚBLIC:
Autobús:Alsina Graells (parada a Bellver de Cerdanya). Consultar horaris (Tel. 973 350 020).
Taxis:
A Puigcerdà: 972 880 011 (trucar des de l'estació). El preu (aproximat) des de Puigcerdà a Riu de Cerdanya és de: 22 €
Tot Taxi: Tel 608 745 961 / 973 510 414
Taxis Josep Bertran: Tel 973 510 113 / 610 271 638
Ferrocarril: RENFE o Tel 902 240 202

RECORREGUT
Sortim del poble de Riu, en vehicle, per la pista que baixa a creuar el riu i puja per l'altra vessant (trams asfaltats) fins al refugi del Serrat de les Esposes, amb la seva àrea de pícnic molt freqüentada a l'estiu.
Més amunt la pista esdevé del tot asfaltada i voreja un turó amb molt de bosc conegut amb el nom de Mata Negra. En aquest punt hi ha una barrera metàl·lica que, de vegades, sobretot a la tardor, està tancada. Si no és així, continuem per la pista fins al mirador dels plans de Boro (9 km), on deixa de ser asfaltada. Després s'endinsa en fort pendent a la vall de l'Ingla i deixa la Font Freda a la dreta. Just en el moment que la pista descriu un angle pronunciat per creuar el torrent sec del coll de la Trapa es deixa el vehicle. Al costat dret hi ha una bassa. Ja a peu, es puja al coll de la Trapa en 10 minuts seguint un sender de bestiar que puja per la torrentera.

0:0 h. : Coll de la Trapa (1.810m). La pista continua al S. És millor, però, recórrer-la a peu per tal
i admirar a poc a poc la particular bellesa del lloc. Pugem a un petit coll i continuem per pla El camí, ample, gira a l'esquerra i travessa el frondós bosc. Arribem a un collarí més marcat.
0:50 h. : Pla del Moixeró (1.950 m). No cal anar al coll del mateix nom. Baixem a la font i seguim el camí marcat que per terreny pedregós es dirigeix a l'esquerra pel vessant N del pic de Moixeró. Quan el camí s'esborra en l'herba, unes estaques clavades ens indiquen per on cal anar. Voregem un tossal al N i pugem lleugerament.
2:00 h. : Coll de Moixeró (2.045 m). Pal indicador. Pal indicador. Per la vessant del Berguedà
baixa el camí del canal de la Serp en direcció a Greixer. Entrem de nou al bosc. Ascensió suau.
3:10 h.: Coll de Raset (2.100 m). Pal indicador. Deixem, a l'esquerra, un camí marcat que voreja les penyes Altes pel N. Es dirigeix al coll. Nosaltres començarem a pujar per una forta pendent i terreny rocós previ al cim. Els millors passos es troben a la vessant de la Cerdanya. Recorregut sinuós per cornises, contraforts i colls.
4:30 h.: Penyes Altes de Moixeró (2.276 m). El bosc de pi negre arriba molt a prop del cim. La punta bessona (2.260 m) és a 3 minuts en sentit E, després d'una petita bretxa. El descens es realitzarà pel mateix itinerari de l'ascensió envoltant el cim del Moixeró per la seva vessant Nord
6:15 h.: Coll de la Trapa

ÈPOCA RECOMANADA
Primavera i estiu. La resta de l'any la neu és un protagonista habitual i l'ascensió augmenta considerablement la seva dificultat.

PUNTS D'INTERÈS:
El paisatge és l'encant principal.

EQUIP:
Motxilla, aigua, roba d'abric, Botes de trekking, màquina de fotografiar i prismàtics. Portar aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS: 
Ajuntament Bellver de Cerdanya

PIC DE CAMBRE D'ASE (2.711 m.)

• CIM: Pic de Cambre d'Ase (2.711 m.)
  CORMARCA: Cerdanya / Conflent
  HORARI: 4h. 15 min. (2h 45min. +`1h 30 min.)
  DESNIVELL: 1.160 m. (acumulat)
  DIFICULTAT: Alta
  
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  Aquest cim està situat en una llarga carena que, en direcció nord, es despenja del llom fronterer entre la Cerdanya i el Ripollès pel cim de la Torre d’Eina. Endinsat cap a la plana i solitari, sembla que hagi estat dipositat damunt de la planura que separa la Cerdanya del Conflent. De fet la divisòria passa pel cim. Aquesta situació fan del cim un mirador privilegiat sobre les esmentades comarques i d’altres veïnes.
  El pic es troba al mig d’un cercle glacial molt reduït que hi ha a la cara nord i queda tancat per dos lloms que baixant per llevant i ponent del cim, en direcció nord, moren a la plana, on si troba una estació d’esquí. Aquest cercle de la cara nord, amb forts espadats, presenta moltes dificultats per ascendir-hi, però fent-ho per qualsevol dels dos lloms, la excursió esdevé molt senzilla i fàcil. És més el de la banda de ponent, en la part baixa, està ocupat per les pistes de l’estació d’esquí de Sant Pere dels Forcats i per on pujarem.
  
  ACCÉS PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir a Puigcerdà. Travessarem la Guingueta, on hi ha una rotonda que fa de cruïlla. A l’esquerra cap a Puigmorens i Andorra. Nosaltres seguirem cap a la dreta que porta direcció a Mont Lluís i Perpinyà. Deixem enrera els pobles de Ix, més endavant Sallagosa i arribem al Coll de la Perxa, on deixarem dues carreteres a dreta i esquerra del coll.
  Seguim cap a Perpinyà i uns metres més endavant del coll, abandonem aquesta carretera, per tal de desviar-nos, a la dreta i en baixada, per un altre carretera que du als pobles de la Cabanassa i a Sant Pere dels Forcats. Passat els pobles, seguim fins l’estació d’esquí i aparquem a tocar del nucli central de l’estació, en un ampla replà, a uns 50 metres abans d’un telesella desembraga-ble.
  
  RECORREGUT
  La excursió munta per la pista principal d’esquí. En arribar a una explanada, decantem a la dreta per agafar-ne un altre que ja puja pel llom de ponent de la muntanya. Passem un nou tele i quan s’acaben les pistes d’esquí, seguim per llom voltant la muntanya fins el cim.
  Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:
  
  0 minuts: Aparcament. (1.590 m.) Sortim en direcció sud per la pista d’esquí. De fet hi ha dues pistes, però les dues porten al mateix lloc. Una que és una dreta pala que després gira a la dreta i l’altre un camí que surt cap a la dreta i després gira a l’esquerra. Seguim aquesta pista, la principal, envoltats de bosc de trèmols, arbre blanc, moixeres i pi negre. També ens acompanyen uns pals que, a l’hivern, llencen neu artificial.
  40 minuts: Trencant. (1.940 m). Arribem a un gran pla, on s’acaba el tele desembragable i a més fa de distribució de pistes. De fet, un pel abans d’arribar-hi, decantem cap a la dreta deixant la pista principal que marxa de front i agafant una pista lateral que du, en 50 metres, al començament d’un telearrossegador. Ara hem de seguir, entre bosc i direcció sud, el tall entre bosc que marca la línia recta d’aquest arrossegador. Seguim els pilons del tele, ara per la dreta i algun cop per l’esquerra. A la part superior el pendent és fort i dur.
  1 hora i 15 minuts: Final del Telearrossegador. (2.210 m.) En arribar-hi, sortim cap a la dreta, on hi ha un altre pista d’esquí que remuntarem en no gaire pendent, voltats en el marges per pi negre i neret. A l’estiu, anem trepitjant herba de prat. Passem unes tanques de fusta protectores del vent per tal de que no se’n dugui la neu i de seguit arribem al final d’aquesta pista, on un nou telearrossegador ens arriba per la nostre dreta.
  1 hora i 45 minuts: Final d’un nou Telearrossegador. (2.420 m.) Aquí s’acaben les pistes i nosaltres seguim, direcció sud, per un ampli llom, ara amb més pedres que abans, en forta pujada i sense camí. Hem d’anar cap a una fita de pedrers molt marcada i que conté un pal de ferro. Sembla que estigui situada a dalt de la carena. Una referència més del camí, és que a la nostre esquerra hi ha una carena amb grans fites que arriben al metre d’alçada.
  2 hores i 05 minuts: Fita de pedres (2.540 m) Arribem a aquesta característica fita. Aquí el llom s’estreny i esdevé carena. Comencem a trobar camí i la direcció pren rumb sud-est. Seguim per aquesta carena, en suau pujada, fins un primer bony, on hi ha una creu.
  2 hores 30 minuts: Creu. (2.700 m) Estem en un avantcim on llueix aquesta creu. Seguim la carena, ara planera, en direcció llevant, cap al cim.
  2 hores i 45 minuts: Pic de Cambre d’Asa (2.711 m.) Cim ampli i pedregós. Bones vistes en totes direccions.
  La baixada la podem fer pel mateix camí o bé seguint la carena, planers, cap a llevant, per anar a cercar, per camí fressat, un altre cim de 2.708 metres, on hi arribarem en 10 minuts. Aquest cim es ampli, arrodonit i farcit d’herba. Ara caldrà baixar cap a l’esquerra per una gran tartera, sense camí, però sense deixar unes petites fites que ens guiaran per passar pel millor indret. Més avall entrarem al bosc, on ja trobarem camí fressat i anirem, seguint-lo, direcció nord, fins a l’estació d’esquí. Compte abans d’entrar al bosc, doncs la tartera du a una vall paral·lela a la nostre i nosaltres en arribar als primers arbres, hem de decantar fort cap a l’esquerra sense deixar les fites.
  
  HORARI
  Farem 2 hores i 45 minuts de pujada i 1 hora 1/2 de baixada si ho fem pel camí de pujada i 1 hora ¾ si donem el vol pel llom dret del cim.
  
  DESNIVELLEl desnivell total acumulat de l’excursió és de 1.160 metres de pujada i 1.160 de baixada. Si fem la volta pel cim de la dreta el desnivell serà de 1.190 m.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  A peu, aquesta ruta es pot fer des de finals de primavera fins a Novembre, quan el terreny no està pas cobert per la neu. A l’hivern a banda de la neu, molt abundosa, per fer l’excursió cal travessar les pistes d’esquí. El cim és aconsellable amb esquís, encara que és fàcil trobar gel a la cresta. Recomanem fer l'excursió els mesos de Juny, Juliol i a partir d’octubre, doncs la calor no és especialment angoixant.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Interessant és la morfologia de la cara nord del cim, així com la vegetació que hi podem trobar en primavera. En quan a vistes, al nord tenim la serralada fronterera de Catalunya amb l’Ariege i podem distingir, entre altres el Carlit o el Puig Peric. També es veuen les estacions d’esquí de Les Angles i Font-Romeu. A Llevant hi ha serralades com la de Madrès o el Canigó, mentre que al sud veurem tots els cims que limiten la Cerdanya i el Conflent amb el Ripollès.
  A ponent distingirem fàcilment el Pedraforca, el Cadí, tota la plana Ceretana i de l’Alt Urgell i altres cims com la Tossa Plana, la Carabassa o el Puigpedrós.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima en aquest indret és mediterrani pirinenc oriental. Al hivern la neu és abundosa i les gelades sovintegen des del mes de Setembre o Octubre, fins ben entrada la primavera. La neu aguanta fins a mitjans de Maig i a l’enclotada paret nord pot aguantar fins a primers de juliol. Terreny de fort vent, el torb, a gaire bé tota època de l’any. A l’estiu hi ha fortes calors barrejades en dies rúfols, amb boires, tempestes o tronades que creixen sobtadament.
  La vegetació presenta un estatge subalpí a les parts baixes i alpí a les altes, amb alguna influència atlàntica. Fins els 1800 metres d’alçada hi trobem bosc de trèmol, moixeres i arbre blanc, més amunt pi negre barrejat amb pastures i matolls.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric. Cal dur roba protectora del vent. L'excursió, un cop s’enretira la neu, es pot fer perfectament en botes de tresc. Recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
  
  Barcelona 10 d’octubre de 2002

PIC DE BONY MANYER (2.793 m.)

CIM: Pic de Bony Manyer (2.793 m.) per la Vall del Riu Dura
COMARCA: Cerdanya
HORARI: 5h 05 min. (3h 05 min. + 2h)
DESNIVELL: 1.150 m.
DIFICULTAT: Mitja (alta muntanya)

RESUM
Els cims del Bony Manyer, el formen dues puntes, la nord amb 2.793 metres i la sud amb 2.788. Aquests es troben al mig d’una llarga carena, d’uns 10 quilòmetres, que baixa de la serra fronterera andorrana- occitana i que en direcció de nord a sud, forma les serres de L'Esquella, Calm Colomer i La Carabassa, per tal d'acabar a les planes que envolten Bellver de Cerdanya. Aquesta serra separa les valls dels rius de La llosa i del Duran.
El cim nord, excel·lent mirador d’aquesta regió, separa les valls d'Engorgs, La Llosa i la de Calm Colomer. Aquesta darrera vall presenta un bonic llac, el de Calm Colomer, petit, d’origen glacial, d’aigües turqueses, envoltat de grans tarteres i sense que aparentment cap riu o font li aporti l’aigua. Terra esquistosa a les parts altes amb restes de malmeses i antigues morrenes glacials.
L’excursió, molt aconsellable, és senzilla i còmoda amb dues parts molt diferenciades, la part baixa fins al Refugi dels Engorgs molt bucòlica i la part superior més feréstec i alpina.

ÀCCES PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir a Puigcerdà i des d’aquesta vila prendrem la carretera direcció La Seu d’Urgell. Uns quilometres més enllà i just deixar el poble de Ger a la nostre dreta, hi ha un trencant, també a la dreta que per carretera i en 10 qm. ens durà al poble de Meranges. Compte només hi ha un petit indicador d’aquest poble.
Travessarem el poble i seguirem uns dos o tres qm. per malmès asfaltat, fins que aquesta carretera fa dos pronunciats revolts i arriba a un pla. Aquí trobarem que a la nostre esquerra surt una pista que, en baixada, du a La Carabassa. A un centenar de metres d’aquest esmentat trencant, n’hi torna a haver un altre, just quan la carretera per on anem, fa un revolt molt fort a la dreta. En aquest segon trencant hem de deixar el vehicle. Hi ha un petit lloc per aparcar. Davant nostre tenim un gran pla anomenat de Campllong.

ÀCCES AMB TRANSPORTS PÚBLIC
Tren RENFE fins Puigcerda

RECORREGUTLa excursió s’enfila direcció nord pel marge esquerra de la Vall, fins arribar a un gran pla on hi ha el Refugi d'Engorgs. D’aquí prendrem direcció ponent per tal d’enfilar-nos a la llarga carena i cercar el cim.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 min.: Pla de Campllong (1.680 metres) Seguirem la pista, apta per vehicles 4x4, direcció nord, per tal de travessar el gran pla, deixarem una pista que surt a la nostre dreta cap a un camp, també deixarem a la nostre esquerra dues palanques de ciment damunt del riu i un altre pista. La pista fa dos revolts, s’acosta al marge esquerra de la vall, fa una petita pujada i arriba a un replà. Aquí, a la nostre dreta, hi ha un pal indicador i un corriol que hem d’agafar, deixant la pista que, planera, s’acaba uns metres més endavant.
15 min.: Pal indicador (1.760 m) Aquest corriol en principi és planer, després entra en un bosc de pins i comença a pujar, fent algun revolt.
45 min.: Pla de les aigües (2.000 m. aprox.) El bosc s’esclarissa, trobem restes de troncs arrossegats per un antic i important allau. Travessem el pla.
55 min.: Final del Pla de les aigües. El camí ara puja fort per pedregam, terra i mates de gòdua. Estem fora del bosc.
1 h. i 10 min.: Cabana del Tarter (2.140 m) Petita cabana de pedres prou malmesa. El camí segueix pujant, ara mig desdibuixat, per entre prats cap unes penyes. Ens anem acostant al riu Duran. En arribar a les esmentades penyes, sembla que haguem d’entrar en un engorjat, llavors hem de dirigir-nos totalment a la nostre dreta per superar-les.
1 h. i 25 min.: Forat del Bou (2.260 m) Just superar aquestes penyes el camí planeja per entre bosc de pi negre. El riu, que es troba a la nostre esquerra, fa un llarg i espectacular corredor amb força saltants d’aigua. El seguirem a mitja alçada i de flanc.
1 h. i 35 min.: Enllaç amb el GR 11 ( 2.280 m) De la nostre dreta arriba planer el camí del GR. que prové del Refugi de Malniu. Compte al tornar que és fàcil errar el camí en aquest punt. Seguim direcció nord el G.R., ara sense gaire vegetació, de flanc, per tal d’arribar a un pla, on hi comença la Coma dels Engorgs.
1 h. i 40 min.: Pla (2.310 m) Prats i pastures. A l’altre banda del riu hi ha el Refugi dels Engorgs. Cap allí anem.
1 h. i 50 min.: Refugi dels Engorgs.(2.375 m) Edifici petit d’una sola planta amb menjador, llar de foc, taula, cadires i lliteres per 14 places. Refugi lliure, brut i desendreçat. Sortim en direcció ponent seguint el GR. per tal d’anar a cercar una petita vall que remuntarem per entre herba de prat fins un llom.
2 h. i 05 min.: Llac d'Engorgs. (2.530 m) És el primer dels llacs, petitó, i resta sota nostre. Aquí hem de prendre direcció nord i seguir el llom per tal d’anar-ne a buscar un altre que baixa del Bony Manyer (muntanya allargassada que resta a la nostre esquerra).
2 h. i 25 min.: Llom (2.530 m) Des d’aquí davant nostre, direcció nord, tenim els llacs d'Engorgs. Ara girarem a l’esquerra per tal d’enfilar-nos direcció ponent cap a la carena. Ho farem anant a caçar els llocs per on hi ha més herba, per tal d’estalviar-nos la gran quantitat de pedres del terreny. Deixem el GR. i comencem una dura pujada.
2 h. 50 min.: Carena. (2.740 m.) Entre el cims del Bony Manyer Nord, a la nostre dreta i Sud, a l’esquerra. Cap el cim nord ens dirigim per carena i vessant de ponent.
3 h. 05 min.: Cim Nord del Bony Manyer ( 2.793 m.) Allargassat, pedregós, amb una fita de pedres amuntegades. Molt bones vistes sobre la vall i el llac de Calm Colomer.
Si resseguim la carena cap el sud, en 15 minuts podem arribar-nos al cim Sud del Bony Manyer de 2.788 m., amb una fita semblant a la del Nord i les mateixes vistes.
La baixada la farem desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta a peu es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’hivern, on la neu habitualment glaçada en les parts més altes, obliga a dur material alpí. Cim no apta per raquetes, però si molt adient per fer-lo amb esquís, això si des de la vall de Calm Colomer.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l’any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L’excursió, encara que no hi hagi neu es aconsellable fer-la amb calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. A les parts baixes trobarem aigua, no així a la banda alta i per tant cal dur aigua.

PUNTS D’INTERÈS
Al marge de la varietat de flors de muntanya que podem trobar en el recorregut, les vistes des del cim són força importats. Així una mirada ràpida a ponent ens permetrà contemplar el bonic llac i vall de Calm Colomer, així com la vall Civera i tota la serralada fronterera amb Andorra, des de la Tossa Plana de Lles fins els Envalires.

Cap a el Nord, podem distingir en primer pla la Portella d'Engorgs i els cims de Calm Colomer i Engorgs. Més enrere la Portella blanca d'Andorra, a l’esquerra i el Roc Colom, a la dreta. Ja a llevant, tenim el Puigpedrós i part de l’alta Cerdanya. Sota nostre la Coma del Engorgs. Al Sud veurem les serres del Cadí, Moixeró i Tossa d'Alp. Més enrere el Puigmal.

CLIMA I VEGETACIO
El clima és alpí, amb influencies humides. Fortes nevades i sobretot fred al hivern, amb fortes ventades de nord. Tant estiu com a hivern pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i, per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat que ens poden dur molt de fred. A l’estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes. La neu a les parts altes sol enretirar-se a partir del mes de Maig..
La vegetació també és alpina i a parti de 2.000 metres només trobarem herba de prat.



DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Meranges

Barcelona a 17 de juny de 2003

PUIG DE LES TRES CANALETES (2.618 m.)

• CIM: Puig de les Tres Canaletes (2.618 m.)
  COMARCA: La Cerdanya
  HORARI: 4 h 30 min. ( 2 h. 30 + 2 h.)
  DESNIVELL: 825 m.
  DIFICULTAT:
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
  RESUM
  El massís del Cadí és una serralada pre pirinenca, separada dels Pirineus axials i formada de pedra calcària eocènica, que forma un llarg cordó d'uns 40 qm. i que en direcció Est-Oest separa les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell al nord, i Berguedà i Solsonès al sud. És al nord on té la vall del riu Segre, mentre que cap el sud les seves aigües declinen per la part oriental cap el Llobregat i per l'occidental cap el Segre, a través del riu Lavansa.
  Aquesta serra presenta una cara nord molt característica pels seus espadats de més de 500 metres de desnivell, mentre que la cara sud és molt suau i més àrida. També té com a característica el fet de que la carena es molt sostinguda i planera i on els cims costen de distingir, essent el puig de les Tres Canaletes, un cim amb tres puntes molt juntes, gaire bé imperceptibles, i situat un pel a occident del centre del massís. A sota del cims i a mitja paret de la cara nord, surten tres petites carenes que formen 3 dretíssimes canals que baixen formant el torrent d'Osca i riu de Cadí.
  Per situar-nos direm que de llevant a ponent, primer hi ha la canal de Canaló, després la punta oriental del Tres Canaletes, (2.617 m) d'on surt la carena que du al roc de la Roca del Mig (2.310 m), tot seguit la canal de l'Aigua, després ve la punta central (2.618 m) d'on surt la carena de la Roca Grossa (2.440 m), tot seguit la canal de Migdia i finalment el cim occidental (2.617 m), d'on surt la carena de la Roca Viladre (2.420 m). (Aquestes antigues denominacions, en algun cas, no coincideixen amb els noms que dóna l'Institut Cartogràfic de Catalunya, doncs han estat modificades en els planells que ells editen)
  L'excursió és molt agradable, sense dificultats i també senzilla, encara que té algun tros de dura pujada. La marxa es desenvolupa pel Parc natural del Cadí-Moixeró, hi ha molta abundor d'Isards i pocs turistes. La ruta és molt feréstec i solitària. Amb boira es aconsellable oblidar-se de la ressenya i de l’ascensió.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Josa del Cadí. Ho podem fer des de Manresa i Berga, per la carretera que duu al Túnel del Cadí. Just abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, després de passar la vila de Cercs i la cruïlla de Sant Corneli, trobarem una desviació a l'esquerra que porta a Vallcebre, Saldes i Gósol. Uns quilòmetres després de Gósol trobarem el bonic i encantador poble de Josa.
  També podem arribar a aquesta cruïlla de la carretera des de la Cerdanya pel Túnel del Cadí i Guardiola de Berguedà. Un altre alternativa és anar des de La Seu d'Urgell per Tuixent. Un cop a Josa i de davant del poble (a ma dreta de la carretera si venim de Gósol) hi ha una pista amb un indicador de "Coll de Jovell". L'hem de remuntar fins l'esmentat coll.
  La pista és molt estreta, però no hi passa gaire bé ningú i el coll de Jovell no té pèrdua, doncs és el primer coll que trobem. Una amplia explanada d'herba de prat, un pal indicador i un eixamplament de la pista ens permetran deixar l'automòbil en la mateixa collada. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  Tal com hem arribat al coll a la nostre esquerra ens queda l'escarpat cim del Cadinell i a la nostre dreta la serra del Cadí. La nostre excursió la farem enfilant-nos per fort pendent, direcció nord, seguint primer un PR. que ens aproparà a una cinglera i després, ara amb fites, ara sense, arribarem a terreny de pendent més suau des d'on veurem en la mateixa direcció la carena i els cims de les Canaletes.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Aparcament (1.790 m). Sortim en direcció nord seguint les marques d'un PR. (pintura groga i blanca) Travessem el prat que hi ha en el mateix coll i entrem als primer matolls. Uns metres més amunt les marques del PR. i alguna fita decanten cap a l'esquerra i nosaltres les anem seguim, ara per entre matolls, ara per damunt de tartera i en algun cas per damunt de rocallam. Ens dirigim cap un petit cingle, on en arribar-hi decantarem uns metres cap a la nostre dreta (llevant) per tal de superar la placa de pedra. Ens enfilem a una petita carena.
  1 hora i 10 minuts: Petita carena (2.180 m.) Aquí es perd el PR. i ara hem de seguir unes fites. Dura pujada, direcció nord, encara que de tant en tant les fites van de totalment de flanc i planeres per tal de superar alguna placa de pedra. Aquests flancs tenen de 15 a 30 metres com a molt i tot seguit tornen a enfilar-se fort, seguint la mateixa direcció. Els boixos minven, així com algun pi negre que hi ha en aquest indret.
  1 hora i 30 minuts: Petit pla (2.315 m) Arribem a un petit replà. Aquí s'acaben les fites i nosaltres anem ara una mica en direcció NNE., com si volguéssim fer una mica de diagonal, per herba de prat i pedres. Una mica més amunt el terreny perd una mica el fort pendent i ja prop del cim trobem unes fites que en marcada direcció nord arriben al cim, que no veurem fins estar-hi a sobre.
  2 hores i 30 minuts: Cim Central de les Canaletes (2.618 m). Una petita fita de quatre rocs marca el punt més alt d'aquest cims. El oriental i el occidental resten a ambdues bandes i a molt poca distància.
  La baixada la farem pel mateix camí d’anada.
  
  EPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat al pic de l'hivern quan la neu és abundosa. Itinerari apta amb esquís, encara que tractant-se de cara sud, terreny calcari i molt poc protegit del vent i del sol, és difícil trobar dies en que valgui la pena ascendir amb aquest mitja. A l’estiu et pots ofegar de calor.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Cal dir que tota la ruta passa pel parc natural del Cadí-Moixeró, on el bestiar teòricament està protegit i és possible veure’n. Ara bé, el més interessant són les vistes des del cim que cap el sud ens mostren davant mateix la paret nord del Pedraforca. Al fons serralades com el Montseny, La Mola o Montserrat i més a prop la serra d'Ensija. Ja mirant cap a ponent veiem serralades com la del Verd, Port de Compte, el propi Cadí i al fons, entre altres, el massís del Cotiella o el Turbon, ja en terres de la Franja.
  Més al nord tenim tot el cordó pirinenc des de les muntanyes dels Pallars fins les del Capcir. Podem distingir, entre altres, cims com els Biciberris, Montsent, Pica d'Estats, Comapedrosa, Tossa Plana, Puigpedros, Carlit o serra de Madrés. Seguint cap a Llevant distingirem el Moixeró, la Tossa d'Alp, el Puigllençada i més enrera cims com el Puigmal o serres com les de Puigsacalm, Cavallera o Milany.
  
  CLIMA I VEGETACIÓEl clima i la vegetació és sub-alpina. A les parts baixes hi dominen els matolls de ginebró i boix amb alguns pins, a les parts altes, la vegetació és minsa, composta de matolls i herba de prat, amb flors de muntanya a primavera.
  El clima és molt contrastat, molt de fred al hivern, amb dies calorosos si fa sol i no hi ha vent, i a l'estiu la calor pot ser angoixant. Al hivern, sol fer vent i hi abunda la neu a les parts altes. En dies de pluja, neu, boira o humitat, el fred pot ser molt intens, sobretot a les carenes. A l'estiu poden haver-hi sobtades tronades i tempestes.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur preventivament roba protectora del vent. L'excursió sense neu, es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur força aigua.


• Barcelona a 9 de Novembre de 2004

MONTURULL o TORRE DELS SOLDATS (2.761 m.)

CIM: Monturull o Torre dels Soldats (2.761 m.)
COMARCA: Cerdanya
HORARI: 3h 45 min. (2h 45 min. + 1h 00 min.)
DESNIVELL: 855 m.
DIFICULTAT: fàcil

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Aquest cim forma part d’un cercle glacial molt ben definit que es troba a l’extrem nord occidental de la comarca, al límit amb Andorra i està compost majoritàriament per materials de l’època paleozoica formats per granits i gresos configurats per les darreres glaciacions que han deixat materials d’arrossegament a les parts altes i de sedimentació a les baixes, amb un entorn lacustre que es manifesta en els estanys de la Pera.
La banda nord de la muntanya presenta les mateixes característiques glacials, si bé més acusades sobretot a la vall de la Claror. És en aquesta cara nord on les aigües marxen cap al riu Valira a través del riu Claror, mentre que a la banda sud van al Segre mitjançant el riu del Molí. El cim situat en la llarga carena fronterera pirinenca tanca el cercle amb una llarga serra, anomenada Airosa o també de la Valleta, que es despenja cap el sud-est i acaba al Segre, un pèl més avall de Martinet.
L’excursió, senzilla i còmoda, la farem per la banda sud de la muntanya, donant la volta a part del cercle i muntant, per tant també, el cim de Perafita o Tossal de les Truites.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble d’Arànser. Per anar-hi cal pujar des del poble de Martinet. Aquesta darrera vila es troba a la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà. Just passat el poble, venint de Puigcerdà, hi ha a ma dreta el trencant que puja a Salilles, Arànser, Travesseres i Lles.
Fem 7 quilòmetres d’aquesta carretera i trobem una desviació a ma esquerra que du a Arànser. Entrem al poble i seguim per carretera asfaltada direcció l’estació d’esquí i estanys de la Pera. En arribar a l’estació d’esquí de fons, hi ha una tanca i la prohibició de passar-hi de Novembre a Maig, doncs la pista es fa servir per esquiar. Aquí s’acaba l’asfalt i hem de seguir per pista de terra uns 8 quilòmetres aproximadament, deixant un refugi a ma esquerra, i arribant a un pla, on hi ha el petit refugi de la Font de les Palomeres, una bassa d’aigua, un gran pic-nic a la dreta i un ampli aparcament per a vehicles.Rutómetre del RACC

TRANSPORT PÚBLICFerrocarril: RENFE fins Puigcerdà
Autobús: Alsina Graells. Puigcerdà-La Seu Fins Martinet Tel. 973 350 020
Taxis Sala: tel. 973 515 054 (de Martinet a Lles)

RECORREGUT
El itinerari s’enfila per un bosc direcció nord-oest i seguint les marques del G.R. 11, fins el refugi d’estanys de la Pera. Aquí segueix la mateixa direcció fins el port de Perafita, on prenem, ara direcció ponent, un nou G.R. que ens durà al cim de Perafita. En direcció gaire bé sud, farem una baixada al coll de Claror i nova ascensió al cim de Monturull.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
0 minuts: Refugi Font de les Palomeres: (2.135 m.) Sortim seguint la pista i unes marques de G.R. i de pintures grogues amb el número “1” en negre. Uns metres més endavant, travessem el riu i trobem un pal indicador a estanys de la Pera. Deixem la pista i entrem al bosc de pi negre i prats, seguint aquesta indicació. Més amunt travessem per dos cops la pista principal i diverses vegades el rierol. La pujada es lleugera, el bosc poc espès i els senyals clars.
30 minuts: Pal indicador: (2.290 m) Hi arribem i enllacem amb la pista principal. Sense tocar aquesta pista girem 90 graus a la dreta i, d’acord les indicacions del pal, ens enfilem cap al refugi, ara en pujada més decidida i seguint les pintures.
40 minuts: Refugi d’estanys de la Pera (2.335 m.) Guardat a l’estiu, ampli i endreçat. Sortim per la pista principal que arriba al refugi per la banda nord. Fem una baixada (-10 m.) fins un pal indicador (direcció a l’estany gran de la Pera), on deixarem aquesta pista i prendrem un camí a la dreta per on va el G.R. i el camí a l’estany i al Port de Perafita.
45 minuts: Estany de la Pera: (2.355 m) El deixem a la nostre esquerra i de flanc ens enfilem fins un gran pla. Aquí compte en no travessar el riu que va pel mig del pla. Hem d’apropar-nos al marge que tenim a la nostre dreta i enfilar-nos una mica per seguir les marques del G.,R. Aquest camí, en pujada decidida, fa un gran vol, primer direcció nord i desprès voltant a ponent, per tal d’anar a cercar el Port.
1 hora i 25 minuts: Port de Perafita: (2.580 m.) En arribar-hi, girem cap a la nostre esquerra, deixant el G.R. 11 per seguir en lleugera pujada, la planera carena i tot seguit fer una lleugera baixada (-5 m.) abans d’emprendre una sostinguda pujada per un camí que du al Perafita, a voltes per la banda sud de la carena i a estones pel mig.
1 hora i 55 minuts: Perafita o Tossal de les Truites: (2.750 m.) Cim planer, arrodonit, amb herbes, carregat de moltes fites de pedres, un piolet metàl·lic, un petit ròdol de pedres protectores del vent i, a 5 metres del cim, una antena d’una estació meteorològica trencada. Seguim ara direcció sud-oest per la carena, on trobem rastres d’un G.R.
2 hores i 10 minuts: Coll de Claror: (2.550 m.) En arribar-hi, seguim la mateixa direcció per enfilar-nos per una aresta que no presenta dificultats, llevat la forta pujada, i que té senyals rodons i vermells mig esborrats. A dalt tenim un gran pla, on hi ha el cim.
2 hores i 40 minuts: Cim del Monturull o Torre dels Soldats: (2.761 m.) Ròdol de pedres protectores del vent, vèrtex geodèsic, fita de ciment i restes d’un pessebre. Tornem enrera per on hem vingut.
2 hores i 55 minuts: Coll de Claror: (2.550 m.) Baixem per unes pales d’herba (dreta) direcció llevant fins el fons de la vall, on hi ha la pista.
3 hores i 25 minuts: Pal indicador: (2.290 m.) Enllacem amb la pista i el camí d’anada.
3 hores i 45 minuts: Refugi Font de la Palomera: (2.135 m.)

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓLa millor època és a finals de primavera per la bonica floració del terreny. A partir del mes de desembre i fins el mes d’abril, quan el terreny es troba nevat, es recomanable anar amb raquetes o amb esquís. Al pic de l’estiu podem passar molta calor si fem la ruta al migdia.

PUNTS D’INTERÉS
És molt interessant la morfologia i orografia del terreny amb el cercle glacial de la Pera. Les vistes des dels dos cims també són força interessants i així si en dirigim cap el nord veurem totes les muntanyes dels Pirineus, des de les Maladetes fins el Carlit, incloent-hi totes les muntanyes andorranes. En sota nostre, la part baixa de la vall de Madriu.
A ponent podem distingir, en dies clars, des de les muntanyes dels Pallars (Orri, Montsent, Punta Alta, Biciberris, etc.) fins el Boumort i la plana de la Seu d’Urgell. Al sud tenim la serra del port de Compte, tota la cara nord del Cadí i fins i tot la serralada del Montseny, mentre que a llevant veurem cims com el Setut, la Tossa Plana de Lles, el Puigmal, el Moixeró o la Tossa d’Alp.
CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació és la clàssica dels estatges alpins amb força herba de prat acompanyada a les parts baixes de pi negre, bruguerola i algun ginebró. El clima també és alpí, amb poca influència dels aires mediterranis. Això fa que en dies clars es produeixin fortes diferències entre les temperatures nocturnes i diürnes. A l’hivern sovintegen els dies molts freds i de fort vent i fortes glaçades, combinats amb dies de calor. A l’estiu aquesta calor encara es reforça més i es combina moltes vegades amb el desenvolupament de sobtades i fortes tempestes.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Roba d’abric també a tota època. Cal dur també roba protectora del vent. L’excursió convé fer-la amb calçat dur. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
Barcelona a 8 d’agost de 2008.

DIRECTORI DE SERVEISAjuntament de Lles/Aranser
Ajuntament ed Montellà i Martinet Tel. 973 515 012

TOSSA PLANA DE LLES (2.916 m.)

• CIM: Tossa Plana de Lles (2.916 m.)
  COMARCA: Cerdanya
  HORARIO: 3h 10 MIN. (2h. 05 min. + 1 h.)
  DESNIVELL: 815 M.
  DIFICULTAT: fàcil amb fort desnivell


• 
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.


• 
  RESUM
  Aquest cim forma part juntament amb el Puigmal, el Carlit i el Puigpedrós, del grup de quatre pics de més de 2.900 metres de que disposa la Cerdanya i es troba situat al centre de la llarga carena fronterera amb el país Andorrà i que va des de l’enfonsament del riu Valira fins la capçalera del riu de la Llosa, ja a tocar del Ariege. La muntanya pertany als Pirineus axials i està formada bàsicament per pedra granítica.
  Pel vessant sud-est del pic es pot apreciar una morfologia glacial incompleta, fruit d’un desglaç avançat a l’erosió del terreny i que es pot veure marcat en la gran plana superior del cim i el gran cercle glacial que cau amb fort pendent damunt del llac i clot de l’Orri. La cara nord de la muntanya, ja en terreny andorrà, presenta forts desnivells i espadats, fruit d’una més marcada glaciació. Les aigües d’aquest indret van a parar al riu Madriu i després al Valira, mentre que la resta ho fan al riu Segre mitjançant els rius Setut i la Muga.
  L’excursió, molt senzilla i còmoda, la farem per la banda sud de la muntanya, per terrenys de pastures i sense grans pendents.


• 
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Lles de Cerdanya. on hi arribarem fent nou quilòmetres per una carretera que puja des de el poble de Martinet. Aquesta darrera vila es troba a la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà. Just passat el poble, venint de Puigcerdà, hi ha a ma dreta el trencant que puja a Salilles, Arànser, Travesseres i Lles.
  Un cop a Lles, la carretera entra al poble, gira a la dreta deixant l’hotel Mirador a l’esquerra, segueix fins les darreres cases, deixa un trencant a ma dreta que porta a Viliella i arriba fins les pistes d’esquí de fons de Lles. Aquí trobem unes edificacions i una font a l’esquerra i un refugi a la dreta.
  En aquest indret prenem una pista de terra que surt a l’esquerra de la carretera que acaba davant de l’esmenta’t refugi. Hi ha una tanca i la prohibició de passar-hi de Novembre a Maig, doncs la pista es fa servir per esquiar. Seguim aquesta ampla pista i uns sis quilometres més endavant trobem a ma esquerra, un pèl apartat i en sota, el Refugi de Pradell. Aquí aparcarem el vehicle al costat de la pista on hi ha espai per aparcar. Rutómetre del RACC


• 
  RECORREGUTEl itinerari s’enfila per un bosc direcció nord i seguint unes marques grogues fins el pla de les Someres. Aquí segueix un llom, deixa les marques que porten al cim per una ruta més directa i volta un pèl més al nord per pujar el cim per la banda sud-oest.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:


• 
  0 minuts: Refugi Pradell: (2.100 m.) Sortim des de la pista a l’alçada del refugi i just on hi ha un pal indicador. Seguim la pista direcció ponent (seguint contrari al que hem arribat) per fer-ne uns 50 metres fins un nou pal indicador, que assenyala la direcció a la Tossa Plana de Lles. Aquí deixarem la pista i ens enfilarem per uns prats que tenim a la nostre dreta. Ara, ja trobarem alguns senyals grocs. Fem uns 100 metres de prat en lleugera pujada i arribem a un bosc de pi negre.
  5 minuts: Entrada al bosc: (2.120 m) Just entrar-hi tenim un trencant. Deixem el camí que seguíem que marxa planer de front i en prenem un altre a la nostre dreta que s’enfila més decididament. Aquí hi ha fites i també els senyals grocs amb el número 19 al centre. Anem pujant per aquest camí que tota l’estona va per entre bosc i seguint les pintures.
  30 minuts: Pla de les someres (2.280 m.) Arribem al final del bosc i travessem en lleugera pujada i diagonalment un pla d’herba, on també trobem les restes d’una cabana de pedra. Anem direcció nord cap a un ample llom allargassat. A la nostre dreta resta el gran pla de les Someres compost d’herba de prat. A la nostre esquerra, un bosc de pi ens tapa la vall de Cantabrà. El camí segueix el llom en minsa pujada fins que aquest es comença a desdibuixar. Aquí trobarem una pedra gran i és el lloc on deixarem les pintures.
  45 minuts: Desviació: (2.350 m) En aquest indret, gairebé al final del llom, fites i pintura segueixen rectes cap a una gran pala d’herba i pedres. Nosaltres decantem un pèl a l’esquerra seguint el llom i la vall de Cantabrà que ara ja veiem a la nostre esquerra, degut a que el bosc ha minvat. Seguim un camí que va de flanc en lleugera pujada, travessem el rierol Cantabrà, fins arribar a un poc marcat llom que baixa del cim.
  55 minuts: Trencant: (2.470 m.) En arribar al llom i just veure, en sota, la bassa de Setut, hem de girar 90 graus a la dreta i enfilar-nos, ara més decididament pel llom. Aquí anirem trobant fites i anirem també cercant el millor pas per entre alguna pedra granítica i els matolls de bruguerola i ginebró. Més amunt les fites decanten un pèl a l’esquerra, entren en una petita vall, la travessen i per l’altre cantó d’aquesta vall, munten fins la carena.
  1 hora i 55 minuts: Carena. (2.890 m.) En arribar-hi, girem cap a la nostre dreta per seguir la planera carena que ens porta en lleugera pujada fins el cim.
  2 hores i 5 minuts: Pic de la Portelleta o Tossa Plana de LLes. (2.916 m.) Molt ampli i pedregós. Una fita, un pessebre i unes pedres disposades circularment per tal de protegir del vent.
  La baixada la farem desfent el camí d’anada.


• 
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  La millor època és a finals de primavera per la bonica floració del terreny. A partir del mes de desembre i fins el mes d’abril, quan el terreny es troba nevat, es recomanable anar amb raquetes o amb esquís. Al pic de l’estiu podem passar molta calor si fem la ruta al migdia.


• 
  PUNTS D’INTERÉS
  És molt interessant la morfologia i orografia del terreny amb un cercle glacial molt ben definit a la cara sud. Les vistes des del cim també són força interessants i així si en dirigim cap el nord veurem totes les muntanyes dels Pirineus, des de les Maladetes fins el Carlit En sota nostre la vall andorrana de Madriu amb l’estany de l’Illa com a més destacat i les crestes de Gargantillar.
  A ponent podem distingir, en dies clars, des de les muntanyes dels Pallars (Orri, Montsent de Pallars, Mainera, Punta Alta, Biciberris, etc.) fins els Montsecs d’Ares i Rubió. Al sud tenim tota la cara nord del Cadí, el Moixeró i la Tossa d’Alp, mentre que a llevant veurem els cims de Fontnegre, el Puigpedros, Roc Colom i fins el Puigmal.


• 
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és la clàssica dels estatges alpins amb força herba de prat acompanyada a les parts baixes de pi negre, bruguerola i algun ginebró. El clima també és alpí, amb poca influència dels aires mediterranis. Això fa que en dies clars es produeixin fortes diferències entre les temperatures nocturnes i diürnes. Al hivern sovintegen els dies molts freds i de fort vent i fortes glaçades, combinats amb dies de calor. A l’estiu aquesta calor encara es reforça més i es combina moltes vegades amb el desenvolupament de sobtades i fortes tempestes.


• 
  EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Roba d’abric també a tota època. Cal dur també roba protectora del vent. L’excursió convé fer-la amb calçat dur. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
  Barcelona a 2 d’agost de 2008.


• 
  DIRECTORI DE SERVEISAjuntament de Lles
  Ajuntament de Montellà i Martinet Tel. 973 515 012
• 
  TRANSPORT PÚBLIC
  Ferrocarril: RENFE fins Puigcerdà
  Autobús: Alsina Graells. Puigcerdà-La Seu Fins Martinet Tel. 973 350 020
  Taxis Sala: tel. 973 515 054 (de Martinet a Lles)

PUIGLLANÇADA (2.409 m.)

• CIM: Puigllançada (2.409,2 m.) pels Alabaus
  
• COMARCA: Berguedà
  
• HORARI: 2m 20 min. (1h 35 min. + 45 min.)
  
• DESNIVELL: 610 m.
  
• DIFICULTAD: fàcil
• 
  
• RESUM
• Aquesta muntanya molt característica de la Cerdanya i de l'estació d'esquí de La Molina, on el teleselles arriben prop del cim, pertany íntegrament a la Comarca del Berguedà i juntament amb la Tossa d'Alp, formen part d'una llarga carena dels Pirineus axials que, des del Moixeró, s'allarga fins el Puigmal passant per la collada de Tosses.
  
• Formada per calcàries d’aviòniques i conglomerats, les seves aigües tributen pel nord al riu Segre i pel sud al riu Llobregat. Terreny de pastures, el Puigllançada té diverses rutes d’accés, pel sud des de coll Roig, al nord des de La Molina, per ponent des de Coll de Pal i per llevant la ruta que descriurem seguidament, pujant per les pistes dels Alabaus.
  
• Excursió, senzilla, fàcil i curta que només presenta dificultats d’orientació al tram final de pujada al cim, en cas de boira.
  
• 
  
• ACCES PER CARRETERA.
  
• Amb automòbil ens hem de dirigir fins a les pistes d’esquí de La Molina anomenades dels Alabaus. Per fer-ho tenim tres opcions. La primera des de La Seu d’Urgell i Puigcerdà direcció La Molina i un cop passat el poble i els Teles de Pista Llarga i Roc Blanc, trencar en una cruïlla a la dreta que porta a Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet. Just entrar en aquesta carretera a 100 metres hi ha a la dreta un gran aparcament de vehicles i un telesella. Estem als Alabaus i aquí aturarem el vehicle.
  
• La segona opció es venint des de Manresa i Berga per les esmentades poblacions de La Pobla i Castellar, passant pel coll de la Creueta i des d’on també arribarem al aparcament dels Alabaus. Una tercera ruta és des de Barcelona o Girona per Ripoll i Ribes de Freser, muntant tota la Collada de Tosses i al seu cap d’amunt prendre el trencant a l’esquerra que du a La Molina. En un parell de quilometres arribarem al trencant de La Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug que restarà, ara, a la nostre esquerra. Rutómetre del RACC
  
• 
  
• RECORREGUT
  
• La nostre excursió el que farà és seguir, direcció ponent les pistes d’esquí dels Alabaus fins el seu final. Aquí, ja gaire bé per carena seguirem, també direcció ponent, fins el final del telesella del Torrent Negre i en la mateixa direcció travessarem uns plans que ens duran al peu del cim. Només restarà pujar-hi.
  
• Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
• 
  
• 0 minuts: Aparcament dels Alabaus. (1830 m.) Sortim en direcció sud-oest muntant, per herba de prat, les pistes d’esquí. Tenim el telesella a la nostre esquerra. Trobem algun pi i la pujada que ha començat suau, més amunt es fa un pèl més forta, fins que arribem a un petit pla. Just travessar-lo comencem a seguir unes rastres que ha deixat una retrac de les pistes d’esquí, ara en dura pujada. Travessem el telesella per sota, de seguit el pendent minva i arribem al final d’aquest telesella.
  
• 55 minuts: Final del telesella (2150 m.) Ara el terreny, sense arbres, només herba de prat es planer, fins i tot fem una lleugera baixada (-5 m.) on al seu final trobem un indicador.
  
• 1 hora: Pal indicador. (2180 m.). Marca la direcció al Clot de l’Hospital cap a la nostre esquerra. Seguim direcció sud-oest, ara per una pista de muntanya, en suau pujada que de seguit es torna pla i arriba al final del telesella que puja per la nostre dreta del torrent Negre.
  
• 1 hora i 10 minuts: Final del Tele del Torrent Negre. (2220 m.) Seguim, per entre prats, la pista que surt del final del Telesella i que ens porta, també direcció ponent, a superar un petit llom. Un cop passat aquest llom ja veiem el cim un pèl a l’esquerra. El terreny és planer, molt perdedor en cas de boira, fem una baixada (-10 m.) travessem un nou pla força gran i deixem la pista que ens portaria al cim, per fer drecera i enfilar-nos en suau pujada per herba i unes pedres, ara direcció sud, fins el cim.
  
• 1 hora i 35 minuts: Puigllançada. (2409 m.) Vèrtex geodèsic, pessebres i altres estris i també una gran pantalla de comunicacions. Extraordinàries vistes.
  
• Baixada desfent el camí d’anada.
  
• 
  
• ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  
• Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que al hivern acostuma a haver-hi neu en tot el recorregut. Ruta molt recomanable amb esquís o raquetes,. Sempre i quan no hi hagi boira. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia per la forta calor que podem passar. L'indret sol ser molt ventós.
  
• 
  
• PUNTS D’INTERÈS
  
• Una mirada a Ponent a més del Cadí, Pedraforca i Tossa d'Alp que tenim davant, podem abastar totes les muntanyes del Pallars i fins el Turbon, ja en terres de la Franja de Ponent.
  
• Cap el nord, tota la plana i cims de La Cerdanya i el Capcir i cap a llevant el massís del Puigmal i totes les muntanyes de les valls de Ribes i de Núria. Al sud entre moltes altres el Montseny, Sant Llorenç i Montserrat. La tèrmica de Cercs i la vall alta del Llobregat estan als nostres peus.
  
• 
  
• CLIMA I VEGETACIÓ
  
• La vegetació d'aquesta ruta és típica d’un estatge subalpí. Algun pi a la part baixa i herba de prat en tota la caminada.
  
• El clima en aquest indret és alpí amb influències humides de la mediterrània, molt diferent de la resta de la Cerdanya que tenim a tocar, on sol ser més eixut. Fortes ventades i glaçades a l’hivern i sobtades tronades i tempestes a l’estiu. Al hivern a la part alta sol abundar-hi el gel, fruit de les ventades i el desglaç que es produeix durant el dia, degut a la forta variació de temperatures que si dona.
  
• 
  
• EQUIPAMENT
  
• Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, sense neu, es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per herba o per pista. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes i sobretot aigua.
  
• Barcelona a 5 de Juliol de 2008.
  
• 
  
• DIRECTORI DE SERVEIS
  
• Ajuntament d’Alp
  
• La Molina
  
• 
  
• TRANSPORT PÚBLIC
  
• Per Ferrocarril fins a La Molina RENFE / Rodalies de Catalunya