CANIGO (2.784 m.) per Cortalets

CIM: Canigó (2.784 m.) per Cortalets

COORDENADES CIM: 42°31′10″N, 02°27′22″E

COMARQUES: Roselló, Conflent i Vallespir

HORARI: 3h 15 min. (2 h + 1h15 min.)

DESNIVELL: + 660 m.

DIFICULTAT: Mitjana (per el fet de ser alta muntanya)

CARTOGRAFÍA: Massif du Canigou. Escala 1:25.000 (IGN 2349ET)

Muntanya símbol dels Països catalans. Cada 22 de juny es recull el foc al cim per portar-ho a tots els racons dels Països Catalans el dia de Sant Joan. La primera ascensió s'adjudica a Pere el Gran

ACCÉS PER CARRETERA

El accés per carretera fins el refugi de Cortalets per Prada de Conflent i Villerac s'arriba desde Puigcerdà per la N116 i sensa entrar en la Guingueta seguir per la carretera fins a Villerac al sortir del poble la carretera es converteig en una pista foresta que en 23 km. Per la Vall del llec pasa pels refugis de La Molina i Prat Cabrera per arribar al aparcament desde el que ja a peu en uns 10 minuts s'arriba al refugi de Cortalets

Des de l'últim pàrquing del ras de Cortalets situat sota el refugi, en uns 10 minuts ,seguir una pista de terra o un sender –situat més avall del darrer pàrquing, en el revolt tancat– per fer 550 metres de distància amb 50 metres de desnivell positiu.

ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC

· Accés amb tren i després a peu: Des de l'estació de Prada, s'arriba al poble de Taurinyà pel GRT83, que passa pel monestir de Sant Miquel de Cuixà (1:30 h de marxa). Des d'allà per Llaceres, el roc Mosquit, la Soucarrade, el ras de Cortalets, fins al refugi dels Cortalets en 5 hores de marxa (desnivell +1.780 m). És a dir, de Prada al refugi: 6:30 hores; tornada 4:45 hores.

· En 4x4. També podeu pujar-hi en transport públic (vehicle 4x4), informeu-vos-en : Montagne et transports 04 68 30 02 82 - Villaceque 04 68 05 51 14 - TSA 0 609 719 162 – La Caravelle du Conflent 06 11 22 48 79 • Per a muntar en buggy dos llocs: a conduir vostè mateix, vostè estigui acompanyat per un conductor d'Ille Sud Tet Franck 06 80 43 54 73.

· A cavall. Per pujar amb ases o a cavall Amb ases: 1. Fabien BOYER 06 02 29 34 54 boyerfabien@laposte.fr http://www.caravanigou.fr/ 2. AltiPyr & La Licorne - Moli d’Oli à Mosset - 06 83 47 52 04 A cavall: Contacteu amb Sébastien Amiel al +33(0)6 79 86 39 98.

DESCRIPCIO DEL RECORREGUT

Des de Cortalets (ruta clàssica)

00 min (2.150 m): Sortim del refugi de Cortalets en direcció sud-oest (sortint a mà esquerra) i avancem per un camí que transita entre prats de muntanya  i un petit bosquet.0h 05 min. : pla dels Estanyols. Seguim el camí que, després de vorejar l'estanyol, va guanyant alçada en direcció sud-oest (cap a la dreta).
El sender, ben marcat, enfila deixant enrere la vegetació boscosa, que va sent substituïda per matollars i algun pi negre escadusser.

0h 35 min: Al cap de 30 minuts arribem a la font de la Perdiu Just després de la font, el camí fa un revolt brusc cap a l'esquerra i pren direcció sud-est, cap a l'altra vessant de la muntanya.
A partir d'aquí, enfilem una llarga cresta que, pujant pujant, voreja les roques que formen el Pic Jofre (2362 m) i, uns metres més enllà, el Roc dels Isards (2378 m). El sender continua ben marcat i per un terreny cada cop més rocós en direcció a la Pica del Canigó, tot passant per una bretxa oberta a la roca.

1h 45min.: la Portella  L'últim tram de l'ascensió, el camí fa un seguit de ziga zagues per guanyar alçada i porta directament al Cim

2h 00 min.: Pica del Canigó (2,784 m.).

Descens pel mateix itinerari en 1h 10 min.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIO

Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any. A l'hivern es esquís.

PUNTS D’INTERÈS

· A nivell monumental a Prada de Conflent destaca l'església parroquial de Sant Pere (SXVII)

· Cementiri Tomba d'en Popeu Fabra on anualment s'encens la Flama de la Llengua Catalana a carreg d'una entitat excursionista dels Països Catalans.

· Espai Pau Casals: 33, rue de l’Hospice 1er étage Médiathèque (accès handicapé)
66500 Prades. Tél  04 68 96 28 55

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret. Llevat a l’estiu, cal dur roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.

ON DORMIR

· Refugi Cortalet

http://www.cortalets.com

· Camping Municipal Plaine Saint Martin a Prades. Telèfon +33 4 68 96 29 83,

http://www.camping-prades.sitew.com

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntament Prada

http://www.prades.com/

Resenya, 2007

PIC DE CAMBRE D'ASE (2.711 m.)

• CIM: Pic de Cambre d'Ase (2.711 m.)
  CORMARCA: Cerdanya / Conflent
  HORARI: 4h. 15 min. (2h 45min. +`1h 30 min.)
  DESNIVELL: 1.160 m. (acumulat)
  DIFICULTAT: Alta
  
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  Aquest cim està situat en una llarga carena que, en direcció nord, es despenja del llom fronterer entre la Cerdanya i el Ripollès pel cim de la Torre d’Eina. Endinsat cap a la plana i solitari, sembla que hagi estat dipositat damunt de la planura que separa la Cerdanya del Conflent. De fet la divisòria passa pel cim. Aquesta situació fan del cim un mirador privilegiat sobre les esmentades comarques i d’altres veïnes.
  El pic es troba al mig d’un cercle glacial molt reduït que hi ha a la cara nord i queda tancat per dos lloms que baixant per llevant i ponent del cim, en direcció nord, moren a la plana, on si troba una estació d’esquí. Aquest cercle de la cara nord, amb forts espadats, presenta moltes dificultats per ascendir-hi, però fent-ho per qualsevol dels dos lloms, la excursió esdevé molt senzilla i fàcil. És més el de la banda de ponent, en la part baixa, està ocupat per les pistes de l’estació d’esquí de Sant Pere dels Forcats i per on pujarem.
  
  ACCÉS PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir a Puigcerdà. Travessarem la Guingueta, on hi ha una rotonda que fa de cruïlla. A l’esquerra cap a Puigmorens i Andorra. Nosaltres seguirem cap a la dreta que porta direcció a Mont Lluís i Perpinyà. Deixem enrera els pobles de Ix, més endavant Sallagosa i arribem al Coll de la Perxa, on deixarem dues carreteres a dreta i esquerra del coll.
  Seguim cap a Perpinyà i uns metres més endavant del coll, abandonem aquesta carretera, per tal de desviar-nos, a la dreta i en baixada, per un altre carretera que du als pobles de la Cabanassa i a Sant Pere dels Forcats. Passat els pobles, seguim fins l’estació d’esquí i aparquem a tocar del nucli central de l’estació, en un ampla replà, a uns 50 metres abans d’un telesella desembraga-ble.
  
  RECORREGUT
  La excursió munta per la pista principal d’esquí. En arribar a una explanada, decantem a la dreta per agafar-ne un altre que ja puja pel llom de ponent de la muntanya. Passem un nou tele i quan s’acaben les pistes d’esquí, seguim per llom voltant la muntanya fins el cim.
  Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:
  
  0 minuts: Aparcament. (1.590 m.) Sortim en direcció sud per la pista d’esquí. De fet hi ha dues pistes, però les dues porten al mateix lloc. Una que és una dreta pala que després gira a la dreta i l’altre un camí que surt cap a la dreta i després gira a l’esquerra. Seguim aquesta pista, la principal, envoltats de bosc de trèmols, arbre blanc, moixeres i pi negre. També ens acompanyen uns pals que, a l’hivern, llencen neu artificial.
  40 minuts: Trencant. (1.940 m). Arribem a un gran pla, on s’acaba el tele desembragable i a més fa de distribució de pistes. De fet, un pel abans d’arribar-hi, decantem cap a la dreta deixant la pista principal que marxa de front i agafant una pista lateral que du, en 50 metres, al començament d’un telearrossegador. Ara hem de seguir, entre bosc i direcció sud, el tall entre bosc que marca la línia recta d’aquest arrossegador. Seguim els pilons del tele, ara per la dreta i algun cop per l’esquerra. A la part superior el pendent és fort i dur.
  1 hora i 15 minuts: Final del Telearrossegador. (2.210 m.) En arribar-hi, sortim cap a la dreta, on hi ha un altre pista d’esquí que remuntarem en no gaire pendent, voltats en el marges per pi negre i neret. A l’estiu, anem trepitjant herba de prat. Passem unes tanques de fusta protectores del vent per tal de que no se’n dugui la neu i de seguit arribem al final d’aquesta pista, on un nou telearrossegador ens arriba per la nostre dreta.
  1 hora i 45 minuts: Final d’un nou Telearrossegador. (2.420 m.) Aquí s’acaben les pistes i nosaltres seguim, direcció sud, per un ampli llom, ara amb més pedres que abans, en forta pujada i sense camí. Hem d’anar cap a una fita de pedrers molt marcada i que conté un pal de ferro. Sembla que estigui situada a dalt de la carena. Una referència més del camí, és que a la nostre esquerra hi ha una carena amb grans fites que arriben al metre d’alçada.
  2 hores i 05 minuts: Fita de pedres (2.540 m) Arribem a aquesta característica fita. Aquí el llom s’estreny i esdevé carena. Comencem a trobar camí i la direcció pren rumb sud-est. Seguim per aquesta carena, en suau pujada, fins un primer bony, on hi ha una creu.
  2 hores 30 minuts: Creu. (2.700 m) Estem en un avantcim on llueix aquesta creu. Seguim la carena, ara planera, en direcció llevant, cap al cim.
  2 hores i 45 minuts: Pic de Cambre d’Asa (2.711 m.) Cim ampli i pedregós. Bones vistes en totes direccions.
  La baixada la podem fer pel mateix camí o bé seguint la carena, planers, cap a llevant, per anar a cercar, per camí fressat, un altre cim de 2.708 metres, on hi arribarem en 10 minuts. Aquest cim es ampli, arrodonit i farcit d’herba. Ara caldrà baixar cap a l’esquerra per una gran tartera, sense camí, però sense deixar unes petites fites que ens guiaran per passar pel millor indret. Més avall entrarem al bosc, on ja trobarem camí fressat i anirem, seguint-lo, direcció nord, fins a l’estació d’esquí. Compte abans d’entrar al bosc, doncs la tartera du a una vall paral·lela a la nostre i nosaltres en arribar als primers arbres, hem de decantar fort cap a l’esquerra sense deixar les fites.
  
  HORARI
  Farem 2 hores i 45 minuts de pujada i 1 hora 1/2 de baixada si ho fem pel camí de pujada i 1 hora ¾ si donem el vol pel llom dret del cim.
  
  DESNIVELLEl desnivell total acumulat de l’excursió és de 1.160 metres de pujada i 1.160 de baixada. Si fem la volta pel cim de la dreta el desnivell serà de 1.190 m.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  A peu, aquesta ruta es pot fer des de finals de primavera fins a Novembre, quan el terreny no està pas cobert per la neu. A l’hivern a banda de la neu, molt abundosa, per fer l’excursió cal travessar les pistes d’esquí. El cim és aconsellable amb esquís, encara que és fàcil trobar gel a la cresta. Recomanem fer l'excursió els mesos de Juny, Juliol i a partir d’octubre, doncs la calor no és especialment angoixant.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Interessant és la morfologia de la cara nord del cim, així com la vegetació que hi podem trobar en primavera. En quan a vistes, al nord tenim la serralada fronterera de Catalunya amb l’Ariege i podem distingir, entre altres el Carlit o el Puig Peric. També es veuen les estacions d’esquí de Les Angles i Font-Romeu. A Llevant hi ha serralades com la de Madrès o el Canigó, mentre que al sud veurem tots els cims que limiten la Cerdanya i el Conflent amb el Ripollès.
  A ponent distingirem fàcilment el Pedraforca, el Cadí, tota la plana Ceretana i de l’Alt Urgell i altres cims com la Tossa Plana, la Carabassa o el Puigpedrós.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima en aquest indret és mediterrani pirinenc oriental. Al hivern la neu és abundosa i les gelades sovintegen des del mes de Setembre o Octubre, fins ben entrada la primavera. La neu aguanta fins a mitjans de Maig i a l’enclotada paret nord pot aguantar fins a primers de juliol. Terreny de fort vent, el torb, a gaire bé tota època de l’any. A l’estiu hi ha fortes calors barrejades en dies rúfols, amb boires, tempestes o tronades que creixen sobtadament.
  La vegetació presenta un estatge subalpí a les parts baixes i alpí a les altes, amb alguna influència atlàntica. Fins els 1800 metres d’alçada hi trobem bosc de trèmol, moixeres i arbre blanc, més amunt pi negre barrejat amb pastures i matolls.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric. Cal dur roba protectora del vent. L'excursió, un cop s’enretira la neu, es pot fer perfectament en botes de tresc. Recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
  
  Barcelona 10 d’octubre de 2002

PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT (2.808 m.)

• CIM: Pic de la Fossa del Gegant (2.808 m.)
  COMARCA: Ripollès i Conflent
  HORARI: 7h 40 min. ( 4h 40 + 3h)
  DESNIVELL: 1.700 m.
  DIFICULTAT: Mitjana-alta
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.RESUMEl coll de Noucreus (2.795 m) separa les comarques del Ripollès per la Vall de Nuria i la del Conflent per la Vall de Carança, en el terme de Fontpedrosa. Aquest coll havia estat un pas molt important, sobretot pel pelegrinatge que hi feien els romeus de les terres del Conflent i del Vallespir, al Santuari de Núria. Al mateix coll hi ha nou petites creus clavades a les pedres, en record a nou romeus que, diuen, un dia hi van morir, per causes del mal temps. El coll està situat a la serralada dels Pirineus axials i separa els cims de Noucreus (2.799 m) a ponent i el de la Fossa del Gegant ( 2.808 m) a llevant i està compost bàsicament per licorelles i pedres de gneis (compostos granítics).
  L’excursió, un pel dura però molt còmoda, te dues parts molt diferenciades, la part baixa des de Queralbs fins el Santuari amb l'encisadora i espectacular travessa de les gorges del riu de Núria per l’antic camí del mateix nom, i la part més alta des del Santuari fins el cim, on l’ambient i morfologia de l’alta muntanya es fa molt evident. Fer-la no comporta cap mena de dificultat i el camí en tot moment és molt fàcil de seguir.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Ripoll i des d’aquí, per la N-152, cap a Ribes de Freser. Entrant a aquesta darrera vila pel sud, l’hem de travessar direcció als pobles de Queralbs i Pardines. Prop de l’estació del cremallera de "Ribes poble", hi ha dos carrers, el de l’esquerra que agafarem fins a Queralbs i el de la dreta que deixarem i que es dirigeix cap a Pardines.
  Just abans d’arribar a Queralbs a la nostre esquerra hi ha un important aparcament que pertany a l’estació del cremallera de Núria i on deixarem el vehicle. També amb ferrocarril podem anar fins aquest punt, si prenem la Renfe direcció Puigcerdà, baixem a l’estació de Ribes de Freser i d’aquí agafem l'esmentat cremallera fins l’estació de Queralbs.
  
  RECORREGUT
  La excursió segueix un camí molt fressat i freqüentat que surt des del mateix poble de Queralbs fins el Santuari Núria. D’aquí enfilarem per una ampla vall anomenada de les Molleres que ens durà al coll de Noucreus i d’aquí en menys de 2 minuts arribarem al cim de la Fossa del Gegant. El camí de Núria esta fressat i no te cap mena de pèrdua.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: (1.160 metres) Sortim del aparcament del cremallera en direcció al poble de Queralbs, en pujada, travessem les vies del tren, l’estació resta a la nostre esquerra, i entrem al poble per tal d’anar fins la plaça del Raig, on hi ha una font. Des d’aquí hem de pujar per un carrer empedrar que surt a la nostre dreta, cap a Can Pericó (hi ha un indicador). Aquest carrer du a un altre transversal, també empedrat, que agafarem cap a la dreta fins un trencant a tocar d’unes cases. Aquí prendrem un camí a l’esquerra, que fent revolts, en pujada i travessant prats, ens durà fins la carretera de Fontalba.
  20 minuts: Camí de Núria. Pal indicador (1.295 m) Deixem la carretera i agafem un camí a la nostre dreta en direcció NE., en suau pujada, entre prats i alguna noguera.
  25 minuts: Cases de la Ruïra (1.320 m). Un Mas a la nostre dreta i un altre enlairat a l’esquerra. Seguim el camí, ara planer, per deixar la font de la Ruïra a la nostre esquerra. Bones vistes dels Torreneules i de les Roques de Totlomón. Tot seguit travessem un petit torrent en mig de bosc d'avellaners i freixes. Més endavant el camí fa suaus pujades, a voltes amb restes d’un antic empedrat. Anem envoltats de pedres i matolls.
  1 hora: Pas damunt del cremallera (1.470 m). Deixem la via d’aquest tren sota nostre a la dreta. Estem passant per damunt d’un túnel. El camí passa per una vauma a l’esquerra anomenada Refugi de Sant Pau. De seguit el camí es torna un pèl aeri i va flanquejant per apropar-nos lentament al fons de la vall del riu de Núria que resta a la nostre dreta.
  1 hora i 15 minuts: Pont damunt del riu Núria. (1.510 m).Travessem a l’altre banda del riu i comencem una suau pujada. Anem per l’esquerra de la vall del riu Núria.
  1 hora i 20 minuts: Refugi de Sant Rafael (1.550 m) Vauma a la nostre dreta. Enllacem amb uns pals de la llum i el camí comença una forta pujada.
  1 hora i 35 minuts: Rec d’aigua (1.650 m) Travessem un canal d’aigua, tapat amb fustes i ciment. Segueix la forta pujada A la nostre esquena i a l’altre banda del riu tenim les traces del cremallera i el torrent de Fontalba.
  1 hora i 50 minuts: Refugi de Sant Pere (1.745 m). Davant d’un bonic salt d’aigua anomenat Cua de cavall. El camí ara planeja i s’apropa al riu.
  1 hora i 55 minuts: Pont damunt del Riu Núria (1.760 m). Pont de fusta just a sota d’un pont de pedra del cremallera. El camí puja suau, per entre pedres, prats i bosc de pi negre.
  2 hores i 25 minuts: Coll d’en Riba (1.985 m.). Imponent vista del Santuari i l’embassament d’aigua. A la nostre dreta resta una torre de guaita natural anomenada creu d’en Riba, amb quatre fustes que aturen el vertigen dels visitants. El camí baixa fins el Santuari.(-25 m).
  2 hores i 30 minuts: Santuari de Núria. (1.960 m.) Hem de travessar l’esplanada principal i dirigir-nos, decantant a la nostre dreta, cap a l’estació del cremallera.
  2 hores i 35 minuts: Estació del Cremallera. (1.975 m.) Anem fins el peu del Telesella "La Pala 2" que està un pel enlairat davant de l’estació i sortim en direcció NE., per una pista d’esquí, ara amb herba i que disposa d’un ample camí pedregós. Seguim per aquest camí que ens dirigeix cap a uns pins i s’endinsa en un petit bosc. Passem unes tanques protectores de les pistes d’esquí. Aquí s’acaba el bosc. A la nostre esquerra resta el torrent de les Molleres. Ara ja només trobarem herba de prat. Marxem en la mateixa direcció.
  2 hores i 55 minuts: Pal indicador. (2.090 m) La pista d’esquí i de terra giren 180 graus i agafen direcció SO., a la nostre dreta. Nosaltres seguim recta direcció NE. per estret camí, amb suau pujada i amb marques de G.R.
  3 hores i 5 min.: Palanca damunt del Riu. Pont Escuder. (2.130 m) Just travessar-lo hem de pujar fort, direcció nord, per herba de prat, per un llom que separa el riu que hem travessat i un altre afluent d’aquest que baixa per la nostre esquerra de la Coma del Noufonts. A la dreta amunt es veu un pal indicador.
  3 hores i 15 minuts: Pal indicador (2.165 m). Deixem les marques del G.R. que se’n van cap a la Coma del Noufonts i seguim pujant no gaire fort, endinsant-nos cap el fons de la vall i flanquejant-la, sense cap mena de dificultat. Camí força marcat. Riu a la dreta i nosaltres a mitja alçada. Terreny de pedres i prats.
  3 hores i 55 minuts: Peu d’una pala de rocallam (2.490 m.). El camí puja fort per una antiga morrena glacial molt desdibuixada, per tal d’arribar a un replà que ens durà al peu del coll del Noucreus.
  4 hores i 10 minuts: Peu de la pala final. (2.585 m) Pujada molt dura per pedregam. Seguim camí, el coll no és pas gaire marcat, sembla que pugem a la carena.
  4 hores i 40 minuts: Coll de Noucreus. (2.795 m) Altres tantes creus de ferro, no gaire altes i de diferents dissenys. A 2 minuts tenim el cim de la Fossa del Gegant (2.808 m.) amb una creu envoltada de pedres. Bones vistes de la Coma del Fresser.
  La baixada la farem pel mateix camí de pujada.
  
  HORARI
  Tal com s’ha vist, el recorregut de pujada no arriba a les cinc hores i la baixada es pot fer en menys d'una hora fins el Santuari i d'allí al parking hi podem estar gaire bé dues hores.
  
  DESNIVELL
  El desnivell aproximat de l’excursió és de 1.700 metres de pujada i 1.700 de baixada.ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta a peu es pot fer tot l’any, llevat quan el terreny es troba cobert per la neu. Cim apta amb esquis i amb raquetes, sempre que anem acompanyats de material alpí i fem la sortida des de el Santuari de Núria.
  
  PUNTS D’INTERÈS
  Recorregut força interessant així com la visita al santuari de Núria. Des del cim podrem veure a ponent gaire bé tot el cercle de Núria, des de el Puigmal fins el cim del Noucreus, que resta a pocs metres de nosaltres. Cap al Nord, podem distingir en primer pla la vall de Carança, més enllà les planes, pobles i muntanyes del Capcir, sent les més fàcils de distingir les del Puig Perich, Carlit i la serra de Madrés.
  A llevant, els pics de l'Infern, Bastiment o Gra de Fajol. Més enrere trau el cap el Canigó. Davant mateix la capçalera del Freser. Si dirigim la mirada al Sud podrem apreciar a davant mateix cims com el Balandrau o els Torreneules. Més enllà serres com les de Milany o Puigçacalm. Al fons la plana de Vic i la serralada del Montseny.CLIMA I VEGETACIÓEl clima és subalpí amb forta influència de la mediterrània, el que motiva grans contrastos de temperatures, vent i precipitacions. Al vent de nord, anomenat torb, sol bufar de sobte i amb força intensitat. Gran diferencia de clima de les parts baixes a les altes, el que fa que puguis passar molta calor fins i tot al hivern a les parts de baix i per contra dies d’estiu amb força fred a la part de dalt. A l’estiu son freqüents les tronades i tempestes
  La vegetació està composta també de plantes d' alta muntanya i de clima alpí a partir del Santuari.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L’excursió, a tot època, aconsella dur un calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot força aigua.
  
  TRANSPORT PUBLICRENFE (fins Ribes de Fresser)
  De Ribes de Fresser a Queralbs: http://www.valldenuria.com/
  Barcelona a 13 de juny de 2003

PIC DE L'INFERN (2.869 m.)

CIM: Pic de l’Infern (2.869 m.)
COMARCA: Conflent
HORARI: 4 h. 10 min. (2h 25 min. + 1h 45 min.)
DESNIVELL: 1.025 m.
DIFICULTAT: mitjana pel desnivell (alta muntanya)

RESUM
Excursió força interessant per les capçaleres dels rius Ter i Freser, i ascensió a un dels cims més importants de la regió i que per pocs metres es troba situat dins de la comarca del Conflent, al llinda del Ripollès. La ruta es desenvolupa en un ambient d’alta muntanya i sense grans dificultats.
L’Infern és un cim situat en una petita carena que es despenja, pel nord, de la gran carena principal de muntanyes que van des del Canigó fins la plana Ceretana, en un punt on l’erosió glacial i la duresa de les roques (neís) ha format en la banda nord del cim, una de les zones lacustres i d’orografia glacial més importants dels Pirineus orientals marítims.
L’alçada del pic, la seva posició i la verticalitat de la seva cara nord, fan que tingui una privilegiada situació sobre la regió lacustre de Carançà i totes les muntanyes de la Catalunya nord, Cerdanya, Alt Urgell i Andorra. Terreny molt freqüentat per excursionistes i turistes, poc arbrat i molt emprat pel bestiar degut a les magnífiques pastures que hi ha en tot el recorregut. L’accés final al cim és rocallós.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau i Camprodon. Si venim de la Catalunya nord, haurem d'entrar per la vila de Molló i el coll d'Ares.
De Camprodon anirem a Setcases i d'aquí ens enfilarem cap a la estació d'esquí de Vallter. Només arribar al primer aparcament on hi ha el primer Telecadira, la carretera comença a fer llaçades. En el setè revolt, que gira a la dreta segons el sentit de la marxa, aturarem l'automòbil en un ampli aparcament a la dreta. A la nostre esquerra, en el mateix revolt, hi ha un indicador i un camí que haurem d'agafar.

ÀCCES AMB TRANSPORT PÚBLIC
Amb autobús

TEISA: Fins a Setcases.Tel.972 747181. Horaris Bus-Anada i Tornada
Amb ferrocarril: 

RENFE: Línia Barcelona-Puigcerdà, fins a Ripoll. Tel.972 700644.

RECORREGUT

La excursió segueix la part més alta de la vall del Ter, en direcció ponent per pujar al coll de la Marrana i poder entrar a la vall del Freser. De flanc resseguirem la capçalera d’aquesta vall i ens aproparem a la carena fronterera entre el Ripollès i el Conflent. Seguirem aquesta carena, direcció nord, que ens durà fins el cim.

Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

0h. 0 min.: Aparcament (2.075 m) Sortim del aparcament, en direcció ponent, per un ample camí fressat i en suau pujada. Seguim un G.R. Anem per entre gòdues i pi negre. El riu Ter resta enfonsat a la nostre esquerra i va guanyant alçada i apropant-se a la nostra ruta.

0h. 10 min.: Palanca. (2.155 m.) Una passera de fusta ens ajuda a travessar el riu Ter que ara restarà a la nostre dreta. Forta pujada fins el Refugi.

0h. 20 min.: Refugi d'Ull de Ter. (2.220 m.) Entre pins, lloc pintoresc. Servei de bar, menjars i dormir. Seguim direcció ponent, el camí planeja. A la nostre esquerra deixem un petit cercle glacial amb forts pendents recobertes de tarteres i blocs. S'acaba l'esclarit bosc per on passàvem, travessem en pujada una pista d’esquí, un rierol i arribem a un petit pla que ens durà al peu del coll de la Marrana.

0h. 40 min.: Peu del coll de la Marrana (2.400 m. aprox.) Superem l'ampli coll per l'esquerra. Un camí puja dret per la nostre dreta i un altre ho fa, més suaument, amb una llaçada per sota del Gra de Fajol, per la nostre esquerra. Qualsevol dels dos ens du al Coll.

0h. 55 min.: Coll de la Marrana (2.510 m) Ampli coll herbat. Petit semicercle de pedres protectores del vent. A la nostre esquerra resta el Gra de Fajol, a la dreta el Bastiments. Seguim el camí fressat, amb lleugera baixada, direcció ponent i seguint les marques del G.R:11. Deixem a l’esquerra un petit llac, moltes vegades sec, sobretot al pic l’estiu, passem de flanc una esllavissada de terra i pedres blanquinoses i tot seguit arribem al curs del riu Freser que puja de sota nostre per l’esquerra i se’n va a nàixer al coll de les Comes de Malinfern, molt en sobre a la nostre dreta, entre el cim del Bastiments i el pic del Freser.

1 h. 10 min.: Riu Freser (2.405 m.) El travessem i entrem en uns prats plens de mulleres i reguerots d’aigua. Estem en un indret anomenat Aigols Podrits. El camí fressat segueix el G.R. i alguna fita, superant algun petit llom i, a voltes planer, a voltes en lleugera pujada, va seguint cap el fons de la vall en direcció ponent. Mica en mica ens apropem al centre de la vall. A la nostre esquerra, molt enlairat hi ha unes penyes de quars (color blanc) que formen la muntanya de Tirapits i al mateix costat a la nostre alçada passa el torrent de les Barraques. Veiem al fons de la vall una barraca circular de pedres.

1 h. 55 min.: Barraca de Tirapits (2.700 m.) Uns metres abans d’arribar-hi, el camí fa un revolt a l’esquerra, just on hi ha un pal indicador de “emergències”. La cabana té un radio telèfon de socors, és gran, en bon estat, però només habitable als mesos d’estiu, doncs no té porta i sol estar plena de neu i glaç. Deixem el camí fressat i el G.R., prenem direcció Ne. cap a la nostre dreta per darrera de la cabana i ens enfilem a la carena que limita amb la vall de Carança, ja en el Conflent.

2 h. 00 min.: Coll i Carena. (2.755 m.) Seguim pujant per un petit corriol entremig d’herba de prat, per tal de voltar una penya pel vessant sud de la muntanya. Just superada la penya, el camí baixa un pel (-5 m.) pel vessant nord, anem a parar a un petit coll des d’on pujarem una petita carena d’uns 10 metres (fàcil) decantant sempre pel vessant nord, on trobarem un petit camí que ens durà a un altre coll ja sota el cim. Bones vistes del pic i de la ruta.

2 h. 20 min.: Coll sota el cim. (2.839 m). Entre el cim a l’esquerra i la carena principal a la dreta. Seguim camí fins el cim.

2 h. 25 min.: Pic de l’Infern. Ampli, amb una creu de ferro i una petita fita de ferro. Bones vistes en totes direccions.

La baixada la farem desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que a l'hivern i primavera s’han d’emprar esquís i podem tenir dificultats a la part d'accés al coll de la Marrana, sempre ventat i glaçat i també a la part final d’accés al cim. Cim aconsellable amb esquís.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, si no hi ha neu, és pot fer amb calçat lleuger. També recomanem dur una màquina de retratar i uns allargavistes. A les part baixa trobarem aigua, no serà pas així un cop superat el Refugi, per tant es molt aconsellable dur-ne.

PUNTS D’INTERÈS

Les vistes des de el cim és un dels atractius d’aquesta excursió, que ens permetrà veure a ponent les muntanyes de Núria i més al fons les de la Cerdanya sud i Andorra. Així fàcilment podem reconèixer el Puigmal o la serralada del Cadí. Cap el nord tenim les muntanyes de la Cerdanya nord, on podem distingir el Carlit, i en sota els llacs de Carançà.

Ja a llevant, tenim com a més rellevant el massís del Canigó, la serra de Madrés i les muntanyes de Vallter. Al sud, veurem la vall del Freser i Coma de Vaca, el Balandrau i al fons nombroses serralades com la del Puigestela, Milany, Montseny o Montserrat.

CLIMA I VEGETACIÓ

La regió en si, és molt ventosa, fins i tot en jornades d'estiu i de forta calor. Al 'hivern el torb o vent de nord, bufa sovint de forma perillosa. El clima és d'alta muntanya amb dies de fort sol i calor i dies de fred rigorós. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera, sobretot en les parts superiors al refugi. La neu, a les parts altes, sol enretirar-se a partir del mes de Maig. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.

La vegetació està composta a la part baixa per matolls de gòdua i pi negre i a partir de 2.200 metres per herba de prat i flors d' alta muntanya a primavera.

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntament de Setcases

Barcelona a 10 de juny de 2005

CANIGO, PICA del (2.784 m.)

CIM: Canigó, Pica del (2784 m.)
COMARCA: Conflent
HORARI: 3h.15 min. (2h + 1h15 min.)
DESNIVELL: 730 m.
DIFICULTAT: fàcil

RESUM
Aquest cim molt emblemàtic dels països catalans, lloat per mossèn Cinto Verdaguer, forma part dels Pirineus axials i està compost majoritàriament per llicorelles i granits del paleozoic, molt motllurats per l’erosió duta a terme per les glaciacions del quaternari, que han deixat una bona empremta fins alçades de 1.600 metres. És el darrer cim de més de 2.500 metres abans de que la serralada Pirinenca decaigui damunt del mar. S’hi troba a uns 70 quilòmetres de distància.
La muntanya amb unes aigües que davallen cap als rius Tet i Tec mitjançant diverses rieres com les de Rojà, Taurinyà, Llentillà o Comalada, presenta una vegetació molt variada i amb forts contrastos. Això és degut a la seva important alçada contrastada amb la proximitat amb la Mediterrània, de manera que fins als 600 metres hi trobem alzinar, fins als 1000, rouredes, a partir d’aquí i fins els 1600, fagedes i més amunt avetar i pi negre. A partir dels 2300 només hi ha pastures
És bo saber que l’excursió per aquesta ruta, una carena de la banda nord anomenada dels Cortalets, és la més fàcil i senzilla, a diferencia d’altres accessos, sobre tot de la cara sud, on l’accés està definit per una aresta i parets verticals. A la cara nord i a l’esquerra de l’aresta dels Cortalets, hi ha un cercle glacial força estret i enfonsat, amb parets verticals de més de 300 metres de desnivell que resguarden restes d’una antiga gelera.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a la vila de Prades de Conflent. Per arribar-hi ho podem fer des de Puigcerdà i la Guingueta per la N-116 que du a Perpinyà. Lògicament també si pot anar des d’aquesta darrera vila per la mateixa carretera. Venint de Perpinyà, just al entrar a Prades de Conflent hi ha una rotonda on ens hem de desviar i prendre la carretera D-35 fins el poble de Villerac. Un altre opció es desviar-se a Marquixanes, poble situat a 4 Km. abans de Prades, on un altre carretera puja fins Villerac.
Un cop a Villerac cal travessar el poble i ja ens situem en una pista forestal que en 20 i escaig quilòmetres ens porta al Ras dels Cortalets.
Aquesta pista, malgrat que en algun petit tram té restes d’un revestit d’asfalt, ens entretindrà gaire bé una hora. El Ras dels Cortalets és una petita explanada amb diversos indicadors, una pista que marxa planera cap a la dreta interdita als vehicles, un aparcament aconsellable i la pista que segueix en pujada fins un Refugi, el de Cortalets. La pista fins aquests refugi encara es pot seguir una estona, però a l’estiu el pas està barrat i en contrapartida hi ha un servei de carruatges que du a l’esmentat refugi. Deixem el cotxe al Ras dels Cortalets. Rutómetre del RACC

TRANSPORT PÚBLIC
Ferrocarril: RENFE fins a La Tour de Carol. Desde La Tour de Carol Tren Groc fins a Vilafranca de Conflenc

RECORREGUT
En resum, l’excursió puja al refugi, d’aquí marxa direcció ponent a cercar una carena que puja al cim per la banda nord.
0 minuts: Aparcament del Ras de Cortalets. (2.055 m). Seguim la pista que puja al refugi seguint les marques d’un G.R.. Una mica més amunt trobem la tanca que barra el pas als vehicles i tot seguit un petit replà amb l’aparcament pel carruatge. En aquest indret deixem la pista i ens desviem per un camí que surt a la nostre esquerra i que seguint el G.R. porta al refugi. Hi ha un pal indicador que així ho anuncia. Anem pujant sostingudament per bosc d’avets i pi negre fins el refugi.
20 minuts: Refugi dels Cortalets. (2.150 m). Guardat, força gran amb dues construccions, la segona més petita, i capacitat per a 111 i 22 places respectivament. Deixem el refugi a la dreta i per un ampli camí planer anem direcció sud-oest per entre bosc gens espès. Més endavant travessem un rierol, deixem un camí que s’enfila a l’esquerra, superem un llom, deixem el bosc i arribem a un pla a on hi un petit estanyol que també deixem a l’esquerra. Aquí ens enfilem molt suau pel camí que, ara en direcció nord-oest, sense deixar el G.R., fa un llarg flanc.
40 minuts: Font de la Perdiu. (2.260 m) Aquí hi ha un trencant. El G.R. segueix un camí que baixa a la nostre dreta. Nosaltres seguim de front unes marques de pintura de color groc per l’ample camí que continua de flanc anant voltant la muntanya. Més endavant arribem a una mena de llom que baixa del cim Jofre i per on el camí comença a fer llacades per tal de guanyar alçada i arribar a un desdibuixat coll al peu de l’esmentat cim.
55 minuts: Primer coll. (2.350 m.) Sota del pic Jofre. Seguim de flanc, ara per la banda de ponent de la muntanya, en direcció nord, seguint les marques grogues. Des d’aquí ja es veu la Pica i el camí que haurem de seguir. A la nostre dreta resta la vall de Conques amb el poble de Vernet al fons. La pujada és suau per entre herba de prat.
1 hora 10 minuts: Segon coll. (2.470 m). Passem per un segon coll i seguim l’ample camí de flanc i les pintures grogues. Anem cap a un tercer coll que s’anomena de la Portella.
1 hora 30 minuts: Portella. (2.580 m). De fet és una escletxa en la roca. Aquí la vegetació minva, el camí és rocallós i comença a fer llaçades per tal de guanyar alçada fins el cim.
2 hores: Pica del Canigó. (2.784 m) Estreta, allargassada, tot de pedres, una taula d’orientació, una creu de ferro i moltes enyorances dels Països Catalans.
La baixada la farem desfent el camí d’anada amb una mica més d’una hora.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat als mesos d’hivern, on la neu hi és present. Aquesta neu habitualment sol estar molt ventada i glaçada, en les parts altes, i per això pot obligar a dur grampons. Cim apta per pujar-hi amb esquís i no pas amb raquetes.

PUNTS D’INTERÉSUna mirada ràpida de llevant ens permet veure la plana del riu Tet amb la vila de Perpinyà, les basses de Salses i la Mediterrània. Al nord, tenim la plana Occitana on es poden distingir, entre altres, viles com Tolosa, Carcassona, Marsella o Montpeller. Al sud veurem viles com Roses o Cotlliure i serralades com les Alberes, el Montseny, Montserrat i fins les muntanyes de Prades a la comarca de l’Alt Camp. Finalment a ponent trobem, en primer terme, el cim de Costabona i la vall de Mentet, seguida de les muntanyes de Núria, las de la Cerdanya amb la Tossa Plana de Lles i al fons la Pica d’Estats.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí. Al hivern la neu cobreix tota la muntanya, encara que per la carena hi ha poc gruix. Aquesta sol estar glaçada. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol, sense vent, en que fa molta calor i també, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que podem passar molta fresca. Terreny força ventós. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació és alpina i la part que fem a peu està composta d’avet, pi negre, matolls de ginebre, bruguerola i pastures.
EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu. Cal dur roba protectora del vent. Són recomanables les botes de tresc i a l’hivern material d’alpinisme. També recomanem dur una màquina de retratar, llargavistes i aigua.
A Barcelona a 16 d’Agost de 2008