MONTCLAR (417 m.)

• CIM: Montclar (417 m.)
  COMARCA: Baix Empordà
  HORARI: 2h 15 min.(1h 20 min.. + 55 min.)
  DESNIVELL: 400 m.
  DIFICULTAT: fàcil
  
  RESUM
  Aquest cim es troba situat a la serralada litoral catalana, a l’extrem de llevant de la serra de Sant Grau o de les Cadiretes i dins de la muntanya de les Gomes. El puig i els seus voltants formen part de l’Espai d’interès natural del Massís de les Cadiretes. Les aigües del cim totes marxen cap a la riera de Ridaura i d’aquí al mar. Ho fan per la banda sud a través de la riera de Sant Baldiri i per la banda nord mitjancen la riera de Solius.
  Curta, còmoda, però molt interessant excursió a un cim que té un accés molt destacable a través dels Carcaixells d’en Dalmau, una mena de cresta fàcil i equipada en algun tram per cadenes i fins i tot un pont metàl·lic, per tal d’ajudar-nos en l’ascensió. La ruta descrita evita aquests passos i puja força emboscada pel vessant meridional de la muntanya, per un terreny granític força descompost per la humitat de la Mediterrània i que dóna lloc a uns camins farcits de sauló.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Llagostera. Ho podem fer des de Barcelona per la C-35 venint de Granollers, Sant Celoni, Hostalric i Maçanet o per la N-II per Mataró i Tordera. Des de Vic es pot anar per l’Eix fins Santa Coloma i des de Girona baixant cap a Maçanet. Des de Llagostera i sense entrar en el poble, hem de prendre la C-65 que porta a Sant Feliu de Guíxols. La C-35 a l’alçada d’aquest poble es converteix en la C-65.
  Un cop a la C-65 hem de seguir fins el quilòmetre 6,5 i agafar la sortida a Santa Cristina d’Aro, Solius i Romanyà. Només sortir, hi ha una rotonda on prenem direcció Solius. Fem 1 quilòmetre d’aquesta carretera i en trobar a ma dreta el Mas Pla, ens desviem per una ampla pista forestal que tenim a la nostre esquerra.
  Seguim aquesta pista uns 150 metres fins que arriba a un trencant on hi ha diverses indicacions. Seguim direcció als Carcaixells, prenent la pista de més a la dreta (en tenim una a l’esquerra i un altre al front), fem uns 400 metres i trobem un nou indicador.
  Aquí hem de desviar-nos per una pista a l’esquerra que, en lleugera pujada, porta a Can Llaurador. En 400 metres més, som a aquesta Masia (resta a l’esquerra) i seguim uns 100 metres més endavant, on veurem un petit bosc d’alzines i un pal indicador i on deixarem el vehicle al costat mateix de la pista. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  La nostre excursió segueix la pista en direcció sud per tal d’apropar-se als Carcaixells, unes grans penyes granítiques, i abans d’arribar-hi, es desvia per anar pel costat d’una riera. Més amunt deixem la vall i ens enfilem a la carena, a l’alçada d’una torre elèctrica. Des d’aquí una pista va voltant la muntanya per arribar al cim en direcció nord i ponent.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Aparcament (80 m) Sortim per la pista direcció SO., per entre bosc d’alzines, sureres, arboç i pi pinyoner. La vegetació és típica mediterrània. La pista força malmesa és ample i terrosa amb força sauló.
  5 minuts: Menhir de Can Llaurador. (90 m.) A la nostre esquerra. Té un petit rètol explicatiu. Seguim la pista que a estones fa petites pujades i baixades i passem per un indret on hi ha abundor d’eucaliptus. Ens acompanyen marques grogues i blanques d’un P.R. i anem deixant algun camí secundari a banda i banda de la pista.
  20 minuts: Pal indicador. (80 m) Estem en una cruïlla on s’acaba la pista. El camí de la dreta marxa cap el Carcaixells i el Montclar. El de l’esquerra ho fa també al Montclar i al coll de Ceps. Prenem cap a l’esquerra, travessem un petit rierol i arribem a un indicador.
  25 minuts: Nou indicador. (100 m.) A la dreta altre cop camí als Carcaixells. Seguim de front i 50 metres més endavant, a l’esquerra, un petit corriol amb un indicador ens diu com anar a la Roca Rodona. Seguim de front per bosc mediterrani i força emboscats, sense deixar el P.R.. Un torrent resta a la nostre esquerra, a estones anem planers i a estones amb pujada.
  35 minuts: Desviament. (165 m.) En mig del bosc, deixem la pista i prenem un corriol que s’enfila a la nostre dreta. Hem d’estar a la guaita de les marques del P.R. que també s’enfilen pel corriol. La pujada és dura cap a una torre elèctrica.
  45 minuts: Pal elèctric. (240 m.) Just a la carena, aquí fem un petit baixant i tot seguit una pujada, ara per una antiga pista molt malmesa i en direcció sud. Aquí la vegetació és menys espessa, trobem algun grèvol, planegem i fem una baixada (-15 m.), fins arribar a un enllaç.
  1 hora: Enllaç (270 m.) Trobem una pista que ens travessa. La seguim cap a la dreta, acompanyats del G.R., primer planers i tot seguit fent uns forts pujants. La pista fa un gir a la dreta i es torna més planera. Més amunt arribem a un pal indicador.
  1 hora i 5 minuts: Indicador (310 m.) A l’esquerra cap a Sant Baldiri, a la dreta cap al Montclar. Anem cap a la dreta seguint les marques del P.R. i altres de blaves. Anem planers fins que una baixada (-10 m.) ens porta fins el collet de Montclar.
  1 hora i 10 minuts: Coll de Montclar. (350 m.) Nou indicador, a la dreta cap als Carcaixells, a l’esquerra hi ha una pista en baixada que no està indicada i de front un corriol que, per entre bosc i en pujada, ens porta fins el peu d’una penya que superem fàcilment per un granit força adherent i que ens du a una carena pedregosa que planerament ens atansa al cim.
  1 hora i 20 minuts: Montclar (417 m.) Uns pessebres d’obra sota del cim, una banca també d’obra al canto dret i una fita amb un pal i senyera al cap d’amunt. Cim ample, arrodonit, pedregós i alguna surera que pas tapa la extraordinària vista des del pic.
  Baixada desfent el camí d’anada o bé baixant pels Carcaixells. Aquesta darrera ruta té certa dificultat i no és apta per persones amb vertigen.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Sens dubte la millor època és el hivern. Cal evitar anar-hi fora d’aquesta època, per la forta calor que podem passar.
  
  PUNTS D’INTERÈS
  És molt interessant la varietat de vegetació i sobretot la morfologia i orografia del terreny. Fantàstiques vistes des del cim que cap al nord abasten tots els Pirineus, des del Puigmal fins el Canigó i les Alberes. També cap aquest cantó podem veure part de la plana del Gironès, la del Pla de l’Estany i fins i tot part de la Garrotxa, amb el cim del Puigsacalm. En sota nostre tenim la vila de Llagostera i les seves comunicacions.
  A ponent resta el massís de les Cadiretes, el Montseny i més al fons, enmig, el Corredor. Cap al Sud la serra de Sant Baldiri i la Mediterrània. També veurem la Mediterrània a llevant, amb viles com Platja d’Aro i Palamós. En sota la vall del Ridaura amb Santa Cristina d’Aro.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  La vegetació és típica de la Mediterrània humida, amb abundor d’arboç, surera i alzina. El clima també és mediterrani amb força humitat i molt temperat Destaca sobre tot la xafogor que pot fer a partir de primavera i fins ben entrada la tardor. En aquesta estació poden haver-hi temporals de llevant i al hivern poden presentar-se dies rúfols amb vent, però sense neu.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Al hivern cal dur roba d’abric i protectora del vent. L’excursió convé fer-la amb calçat dur i amb sola adherent, doncs ens ajudarà a superar la part rocallosa del camí. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.
  Barcelona a 21 de desembre de 2008