SANT MIQUEL (734 m.)

 

CIM: Sant Miquel (734 m.)
COMARCA: l’Anoia
HORARI: 1h 55 min.. (1h 10 min. `45 min.)
DESNIVELL: 185 m.
DIFICULTAT: fàcil

RESUM
Aquest puig es troba situat a l’extrem sud-oest de la serra de Rubió, una petita serralada de l’alta Anoia que s’endinsa fins el Bages i que forma part de la depressió central catalana. El cim es troba prop i al sud del poble de Rubió i és una massa d’argiles barrejades a la part més alta amb algun conglomerat. Les aigües del cim totes marxen per diverses rieres i torrents cap al riu Anoia.
La excursió és molt senzilla, còmoda i fàcil, doncs tot el recorregut es fa per pista forestal, seguint les marques d’un P.R., llevat el tram final que va per un camí. A més en els trencants sol haver-hi indicacions. Sota del cim trobarem l’ermita de Sant Pere d’Ardesa, molt malmesa i en fase de restauració. Data del segle XI i pertanyia al Castell d’Ardesa, datat de l’any 989 i del que pràcticament no se’n veuen restes.
ACCES PER CARRETERA.
Per muntar aquest pic cal anar fins a les proximitats del Poble de Rubió. Per apropar-se a aquest indret, per la banda sud, cal anar fins Igualada. Ho podem fer des de Barcelona o Lleida per la A-2. Un cop a Igualada venint de Barcelona, hem de seguir direcció Lleida i  prendre la sortida de Calaf, Pons Andorra. Aquí prenem la carretera C-1412a en direcció a Calaf i al cap de 2 Km., a poc de passar el punt quilomètric 55, a ma dreta, hi ha un trencant que porta al poble de Rubió. Des de la banda nord es pot venir des de Calaf per la mateixa C-1412a.
Prenem aquest trencant, és la carretera BV-1037, i seguim fins el punt quilomètric 2, on a ma dreta veurem, prop d’unes cases, una pista forestal i un munt de indicadors de diverses masies. Entre elles hi ha la de cal Tudó i Ermita de Sant Pere d’Ardesa. Agafem aquesta pista que baixa cap a un rierol i al cap d’uns 500 metres travessem un pont i arribem a un trencant. Aquí hi ha un indicador que a l’esquerra du, entre altres, a cal Tudó i a la dreta, per on seguirem, a l’ermita  de Sant Pere, Espelt i Igualada.
Seguim la pista que és força planera, deixem alguna que altre pista secundària fins arribar a una casa que hi ha a ma dreta, molt arranjada i amb un gran dipòsit d’aigua rodó i de color verd. Ens trobem al Pla de Rubió.  Aquí davant de la casa, podem aparcar el vehicle. Rutómetre del RACC
 
RECORREGUT
La ruta segueix per pista fins l’ermita de Sant Pere d’Ardesa per camps i bosc. Poc abans de l’ermita deixarem la pista, ens enfilarem a un turó i ja des d’allà, en direcció nord, pujarem al cim per un camí.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
0 minm:  Aparcament (550 m) Sortim seguint la pista que circula planera per entre camps de conreu i algun bosc. La pista està en bon estat pels vehicles.
10 minuts: Cruïlla (560 m) Trobem un trencant amb indicadors, on a la dreta assenyalen cap a l’Espelt, de front no diuen res i a ma esquerra, que és per on seguim, diu Sant Pere d’Ardesa 2,4 quilòmetres. Seguim aquesta pista i les marques d’un P.R.. Anem planers amb el mateix paisatge.
20 minuts: Fort revolt (570 m) La pista fa un fort revolt cap a l’esquerra just quan comença un revestit de quitrà. Superem en pujada un llom, trobem una casa mig enrunada a ma esquerra, s’acaba el quitrà i la pista de terra segueix planera pel camps de conreu.
30 minuts: Carretera (610 m) De la nostre esquerra surt una pista revestida de quitrà que marxa cap al fons de la vall. Hi ha un rètol de Pla de Rubió. Seguim la pista de terra.
35 minuts: Pista (615 m). Deixem una pista a ma dreta que marxa en lleugera pujada, just quan la nostre fa un petit gir a l’esquerra per seguir planera i de flanc per la muntanya, deixant la vallenfonsada a la nostre esquerra. S’han acabat els camps de conreu, ara anem per bosc de pi jove i seguint el P.R.
45 minuts: Nova pista (620 m). La deixem a ma esquerra i en baixada, també va cap al fons de la vall. Seguim la nostre pista planera, de flanc i acompanyats del P.R.
50 minuts: Fites (630 m). Trobem unes fites, el P.R. deixa la pista per la banda dreta. A dos metres hi ha un camí que s’enfila a un petit turó seguint la carena i per on marxarem. La pista volta aquest Turó per la esquerra, mentre que el P.R. ho fa planer per la dreta de la muntanya. Fem la pujada per entre matolls de romaní i ginebre i al cap damunt ja tenim davant l’ermita.
1 hora: Ermita de Sant Pere d’Ardesa (650 m). Romànica, sense sostre, amb un peu de gall i en fase de reconstrucció. Té també un cartell explicatiu. Passem pel seu darrera per prendre, en forta pujada, un camí que per carena i matolls i seguint el P.R., deixa quatre pedres que són restes del antic castell i s’atansa fins el cim.
1 hora i 10 minuts: Puig de Sant Miquel (734 m). Ample, arrodonit, de terra amb pedres, voltat de matolls i amb una decoració compost per un pal amb senyera, un vèrtex geodèsic, un pessebre i un pal indicador del cim. Bones vistes en totes direccions.
Baixada desfent el camí d’anada.
ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l’estiu. Cal evitar-ne també els dies de forta calor. La ruta no està protegida per cap bosc.
PUNTS DE INTERÉS
És interessant conèixer la història de l’ermita que, a grans trets, es troba explicada en el panell informatiu a peu de la mateixa.  En quan a vistes, des del cim, podem abastar cap al sud la plana de l’Anoia amb la vila d’Igualada i la resta de pobles i comunicacions. També al fons podem veure serres menors com les d’Ancosa, Queralt, Miralles o Tallat.
A ponent tenim la depressió Central Catalana amb les planúries de la Segarra i d’Urgell, mentre que cap el nord podem guaitar la serralada de Rubió amb els seus molins de vent, la de Pinós, més enrere, tapant les muntanyes dels Pirineus que encara es veuen amb dificultat i la serralada del Montsec. A llevant resta part de l’Anoia i pla de Bages, amb muntanyes com el Montseny, Sant Llorenç i Montserrat.
CLIMA I VEGETACIÓ
El clima en aquests indrets és dels que s’anomena de caire submediterrani continental, amb temperatures extremes, sobretot al hivern, on es barregen els dies fred i humits amb boires i els temperats pel sol. Clima de transició entre el mediterrani sec i el continental europeu, més humit i extremat. A l’estiu la plana registre fortes calors.
La vegetació també presenta les mateixes característiques amb matollar més típic de la mediterrània al tractar-se de cara sud. També hi ha alguns pins joves, doncs els antics boscos foren cremats. 
EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Al hivern cal dur roba d’abric i contra la humitat o pluja. L’excursió es pot fer amb calçat tou, doncs pràcticament tot el recorregut va per pista forestal. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut no trobarem pas fonts, així que recomanem dur aigua.
Barcelona a 1 de Novembre de 2008
DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Rubio