MONTMALUS (2.781 m.)

• 
  
• CIM: Montmalús (2.781 m.)
  
• COMARCA: Valls d’Andorra
  
• HORARI: 3h 05 min. ( 2h + 1h 05 min.)
  
• DESNIVELL: 710 m.
  
• DIFICULTAT: fàcil
  
• 
  
• NOTA PRELIMINAR
  
• Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
• 
  
• RESUM
  
• Aquest cim, força desconegut pel vessant català de la vall Civera i de la Llosa, és un clàssic de les muntanyes andorranes, sobretot per les seves ascensions amb esquís. La seva situació, cara nord, i la seva accessibilitat, tant en quan a la muntanya en sí com als seus accessos amb vehicle, fan del cim una ruta molt atractiva.
  
• El cim forma part d’un antic cercle glacial al sud de Grau Roig i de la llarga carena fronterera que separa el país de comarca de la Cerdanya i que es despenja des de la Portella Blanca d’Andorra, primer direcció ponent i després sud. Compost de granit aixecat pels plegament Hercinià i Alpí i erosionat en l’època glacial, les seves aigües marxen al nord cap al riu dels Collels, afluent de la Valira i al sud cap al llac de Montmalús, afluent del riu de la Llosa.
  
• L’excursió és molt fàcil i senzilla, per un terreny de pastures que a la banda alta esdevé pedra, per arribar tot seguit a una gran plana que forma el cim.
  
• 
  
• ACCES PER CARRETERA
  
• Amb automòbil ens hem de dirigir a Grau Roig, al nord d’Andorra. Ho podem fer des de la Seu d’Urgell per la N-2, travessant el Principat i passant per Sant Julià, Andorra, Les Escaldes, Encamp, Canillo i Soldeu, per tal d’arribar al túnel del Pas de la Casa. Deixem en una rotonda la carretera al túnel i seguim cap al port. Uns metres més endavant trobarem a la dreta la desviació que du a Grau Roig i per on ens hem de desviar per tal d’anar al pàrquing més elevat de l’estació.
  
• Venint des de Puigcerdà, seguirem direcció Andorra per una ruta que passa pel coll de Puimorén i s’enfila cap a el Pas de la Casa. Remuntarem el Pas de la Casa i a la baixada ja veurem la comentada desviació a l’esquerra del Grau Roig. Al arribar al aparcament superior de l’Estació i abans de que s’acabi la gran plaça asfaltada, deixarem el vehicle. Rutómetre del RACC
  
• 
  
• RECORREGUT
  
• La excursió segueix, en direcció nord, la pista d’esquí anomenada de Montmalús. Un cop acabat el telearrossegador i en la mateixa direcció, s’enfila per una vall fins el coll de Montmalús, on direcció ponent s’atansa el cim.
  
• Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:
  
• 
  
• 0 minuts: Aparcament de Grau Roig. (2.110 m.). Des d’on s’acaba l’asfalt, sortim per una pista de terra que en direcció nord travessarà les pistes d’esquí. Deixem un hotel a l’esquerra i el bar i guixetes a la dreta. La pista va en lleugera pujada i deixa també 2 teleselles a l’esquerra.
  
• 5 minuts: Trencant (2.125 m.) Una pista surt de la nostre dreta i en baixada se’n va cap al fons de la vall, on hi ha més instal·lacions de les pistes. La pista de terra per on veníem segueix la pujada i nosaltres seguim planers per entre les dues pistes, per herba de prat i de flanc, cap al fons de la ampla vall, on es veu un tallafocs per on puja el telearrossegador del Montmalús. Fem una petita pujada i tot seguit una baixada (-15 m.), per tal d’arribar a un bar que deixem a la dreta i un pont de ciment que travessem.
  
• 20 minuts: Pont sobre el riu dels Colells (2.120m.) Just passar el pont, girem a l’esquerra per tal de seguir els pilons del telearrossegador del Montmalús, deixant una edificació també a l’esquerra. Pugem pel tallafocs del bosc de pi negre, per on va el telearrossegador, en pujada més decidida. Més amunt arribem a un terreny més planer on hi ha una pista de terra que no seguim i emprenem una nova pujada, sempre seguint les pilones del tele. Anem acompanyats d’herba de prat, alguna pedra i pi negre. Més amunt tornem a planejar i s’acaben els pins.
  
• 45 minuts: Gir del telearrossegador (2.320m.) El telearrossegador fa un gir a la dreta de 90 graus, just quan enllacem amb la pista de terra. Ara la seguim deixant aquest tele a la nostre dreta. La pista porta en una curta llaçada al final del telearrossegador.
  
• 1 hora i 5 minuts: Llac de Montmalús. (2.435 m). S’acaba el telearrossegador i davant mateix, un pel enfonsat, tenim el llac de Montmalús. Aquí girem a l’esquerra, deixem un pal indicador del pic i del refugi i un petit monument a en Viladomat. Fem una lleugera baixada (-5m.) i sense arribar al fons de la vall, el camí enfila de flanc pel seu vessant dret deixant aquesta una mica enfonsada. Camí marcat i alguna fita. Més amunt travessem un pla i muntem per un llom. El camí fa alguna llaçada per tal de superar una forta pujada, just abans d’entrar a la coma glacial del Montmalús, sota el coll i el cim que es troben a la dreta.
  
• 1 hora i 30 minuts: Coma del Montmalús. (2.620 m). Travessem el pla herbós que forma aquesta coma i de seguit el camí, molt marcat, enfila per entre pedres, primer de flanc i després fent llaçades, fins el coll.
  
• 1 hora i 45 minuts:Coll del Montmalús. (2.705 m). Una fita i un pal de ferro molt singular, amb mecanisme per arrossegar un cable, es troben al mig del coll. Nosaltres girem a la nostre dreta per seguir un camí que, pel vessant sud, enfila de flanc fins el cim.
  
• 2 hores: Cim del Montmalús. (2.781 m.) Molt ampla i pla, cobert d’herba i amb una gran fita de pedres al lloc més elevat de la plana.
  
• La baixada la farem desfent el camí d’anada.
  
• 
  
• ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  
• Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu, quan el terreny no està pas cobert per la neu. Al hivern i a primavera és molt aconsellable munta-hi amb esquís o raquetes. A l’estiu cal evitar les hores de màxima radiació solar.
  
• 
  
• PUNTS D’INTERÈS
  
• La vista que hi ha des del cim és del més interessant de l’excursió i així si mirem cap al sud veurem tota la vall Civera, amb l’estany de Montmalús i els pics de la Muga i la Tossa Plana. També veurem la vall de la Llosa i al fons el Cadí i una punta del Pedraforca. A llevant tenim el Bony Manyer, el Puigpedrós, els Negres d’Envalira, la Portella Blanca i els pics de Fontfreda. Més enrere veurem la coma d’en Garcia i el Pic de Coma d’Or.
  
• 
  
• Cap al nord tenim la serralada fronterera d’Andorra amb Occitània, amb cims com l’Ascobas, Fontargent, Sarrera, Cassamanya i fins la Pica d’Estats. A ponent els pics de Gargantillar ens tapen la millor vista cap aquest indret.
  
• 
  
• CLIMA I VEGETACIÓ
  
• 
  
• La vegetació és alpina amb un estatge sub-alpí a les parts baixes i alpí a les altes. La ruta travessa un bosc de pi negre. El clima és també alpí amb fortes nevades i gelades al hivern i que s’allarguen fins el mes de Maig. Forts contrastos entre la calor de dia i el fred de nit. A l’estiu es poden desenvolupar ràpides i fortes tempestes.
  
• 
  
• EQUIPAMENT
  
• Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l’estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja, en tenim prou per fer l’ascensió. Cal dur aigua i calçat de muntanya. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Si volem anar a primavera o hivern, cal dur material d’alpinisme.
  
• Barcelona a 4 d’octubre de 2008
  
• 
  
• DIRECTORI DE SERVEIS
  
• Turisme d’Andorra
  
• 
  
• TRANSPORT PÚBLIC
  
• Autobús: Fins Andorra La Vella amb Alsina Graells