PIC DE NERIOLO (2.857 m.) pèr Capdella

• CIM: Pic de Neriola (2.857 m.) per Cabdella. Vall Fosca
  COMARCA: Pallars Jussà
• HORARI: 6h 20 min. (3h 50 min.. + 2h 30 min)
  DESNIVELL: 1.450 m.
  DIFICULTAT: Mitjana (pel desnivell). Alta muntanya
• 
  
  
  RESUM
  El Pic de Neriolo, també anomenat de Mariolo, és el punt culminat d'un nus de carenes que separa les valls de Neriolo i Aigüestortes (Alta Ribagorza) pel nord, la important vall lacustre d'Estany Gento al SE. i la no menys important zona lacustre de la Coma del Mig pel SO.. Aquestes dos darreres valls, situades ja en el Pallars Jussà, duent les seves aigües al riu Flamisell, mentre que la primera les tributa a la Noguera de Tort.
  Aquest cim de marcada morfologia glacial es troba ala regió de Pessó-Mussoles, a la vall Fosca, gaudeix d'una fantàstica panoràmica dels Pirineus centrals, des dels Posets a la Pica d'Estats, i permet visitar l'important regió lacustre que envolta el Parc d'Aigüestortes. De totes maneres i malgrat la privilegiada situació, el cim no és pas gaire visitat i això, a més, fa que un bon tros de l'excursió es faci amb ambient feréstec i solitari.
  Travessia un pel dura pel seu llarg recorregut i desnivell, en bona part sense cap camí ni senyal, però molt agradable, senzilla i sense cap mena de dificultat, llevat amb boira.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur. A La Pobla, hi ha un trencant que per carretera porta a Senterada i Pont de Suert. Hem d'anar a Senterada i en aquesta vila prendre un altre carretera direcció La Pobleta de Bellveí, Els Molins, La Torre i Cabdella. Arribats a Cabdella, hem de deixar el poble a l'esquerra i seguir l'asfalt fins l' embassament de Sallente.
  Just a la presa, veurem al fons del embassament unes instal·lacions que és cap on va la carretera. Nosaltres trencarem a la dreta on hi ha un ramal, també asfaltat, que passant per damunt del mur de contenció de l'aigua porta a l'altre costat de la presa. Aquí s'acaba la carretera i és on deixarem el vehicle. Tenim força espai per aparcar.
  
  RECORREGUT
  La excursió ens durà, guanyant alçada per el marge esquerra de la vall de Cabdella, des de la presa de Sallente fins una antiga via de vagonetes. Un cop a la via i mantenint alçada, anirem cap el nord fins al llac d 'Estany Gento i d'aquí amb direcció més aponentada, entrarem a la regió lacustre de l'Estany Tort. Tot seguit agafarem una vall lateral que ens durà, direcció ponent, al coll de Neriolo i d'aquí ja vers el nord, fins el cim.
  Les referències i horaris aproximats de l’excursió, sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Presa de Sallente (1.770 m.). Sortim per un camí molt fressat i pedregós que, en pujada i direcció sud, surt del mateix aparcament. De seguit fa un revolt, empren direcció nord i deixa, en sota, a la nostre esquerra, l'esmentat embassament. Pujada sostinguda i terreny molt poc arbrat, per la canal de Pígolo.
  10 minuts: Trencant. (1.855 m). A la nostre esquerra, un camí baixa cap a l’altre extrem de la presa, on hi ha les edificacions elèctriques i s’acaba la carretera. Una de les edificacions està destinada a fer d’estació de sortida d’una mena de cistella aèria que du turistes fins al llac de l'Estany Gento. El nostre camí segueix en pujada i comença a fer revolts, sense fites ni marques però amb camí força clar. Més amunt arribem a un pal indicador.
  50 minuts: Font i vies de ferro. (2.145 m). Arribem a una font i un pal indicador, al peu d’un ampli i planer camí amb restes de vies. Aquestes construccions foren fetes als anys 40 pels presos del franquisme, per tal de transportar material per les obres elèctriques. Seguim aquesta via cap a la nostre esquerra i passem 4 túnels, tots molts curts, llevat el tercer que, amb degoters inclosos, és el més llarg. (no cal dur llum de pila),
  1 hora: Estany Gento (2.155 m). Presa amb rescloses. La via s'acaba i nosaltres passem per damunt d'aquestes rescloses, per tal d'apropar-nos a sota d'un gran xalet.
  1 hora i 10 minuts: Xalet i Estació de la cistella aèria. (2.170 m). Deixem el xalet enlairat a la nostre esquerra i l'estació final de la cistella aèria. També a la dreta deixem un planell informatiu i una drecera que puja al estany de la Colomina. Seguim ara en baixada per un camí, a estones empedrat, direcció NW., cap el coll dels Gavatxos i La Colomina.
  1 hora i 20 minut: Trencant. (2.125 m). De la nostre esquerra i del fons de la vall puja un camí que prové de Boí, del Port de Rus i de la regió lacustre de Cogomella. Aquest camí du marques de GR. i enllaça amb el nostre en aquest punt. El seguirem cap a la dreta en pujada i fent llaçades. Direcció NW.
  1 hora i 45 minuts: Via i pal indicador. (2.290 m). Trobem una nova via de vagonetes. A la dreta se'n va cap a La Colomina, juntament amb els senyal de GR. i a l'esquerra, el nostre camí, direcció colls de Dellui y dels Gavatxos. Seguim la via fins el seu final. En dos minuts arribem al estany Tort, un dels més grans de la regió i curiosament suspès al marge esquerra de la vall, de manera que a la nostre esquerra, al fons, resta el riu Flamisell. Seguim la via fins el seu final.
  1 hora i 50 minuts: Primera resclosa. (2.305 m). Just al acabar-se la via. La resclosa fa guanyar cabuda al llac Tort. Seguim camí planer, amb fites, vorejant el llac direcció NW.
  1 hora i 55 minuts: Segona resclosa. (2.285 m). Restes d'edificacions. Seguim el camí fent pujades i baixades. Terreny de prats i pedres.
  2 hores: Tercera resclosa (2.275 m.) El nostre camí fressat fa una pujada, tot seguit planeja i comença a baixar. Aquí, molt de compte, doncs just iniciar la baixada, a la nostre esquerra, hi ha dos petits llacs, on hem de desviar-nos ( A l'estiu poden estar assecats).
  2 hores i 10 minuts: Petits llacs i trencant. (2.290 m.) Hem de deixar el camí fressat que segueix baixant, i desviar-nos cap a la nostre esquerra. Hem de passar per entremig dels dos petits llacs, que quedaran a la nostre esquerra i el camí fressat, a la nostre dreta. Ens enfilem per uns lloms d'herba i pedres sense cap mena de camí o fita, decantant a l'esquerra, fins al cap damunt dels lloms. Just el terreny es fa planer, veurem a la nostre esquerra el riu Flamisell que puja fins enllaçar amb la nostre ruta.
  2 hores i 25 minuts: Riu i replà. (2.360 m.) Ens ajuntem amb el riu i seguim el seu curs per un allargassat pla. Al seu final ens enfilem pel marge esquerra del riu. Rastres de camí.
  2 hores i 40 minuts: Nou replà i gir a ponent (2.460 m.) Arribem a un nou pla, on girem a l'esquerra seguint el curs del riu que també gira a ponent. Primer ho fem pel marge dret i més amunt pel de l'esquerra. Anem cap el fons de la vall, a cercar el coll de Neriolo, entre el Tossal Fresser a l'esquerra i el pic de Neriolo a la dreta. Poc abans d'arribar al escarpat i pedregós coll, hem de decantar cap a la nostre dreta per ressalts de pedra i herba, per tal d'anar a cercar una pala herbosa, força dreta, a la dreta de l'esmentat coll. No hi ha camí.
  3 hores i 25 minuts: Carena. (2.685 m) Un pel per sobre del coll del Neriolo, just a tocar d'un pal de ferro. Terreny herbós amb alguna pedra. Curiosament en aquesta carena que enfilem cap a la dreta i decantant pel vessant de ponent, hi podem trobar algun pi que no aixeca més de dos pams de terra. Camí fàcil, en pujada, fins el cim.
  3 hores i 50 minuts: Cim del Mariolo o Neriolo (2.857 m). Pic allargassat, amplós, amb herba i blocs de pedra. Una petita fita de pedres corona el cim. Fantàstiques vistes en totes direccions.
  Baixada desfent el camí d’anada.
  
  HORARI
  Pujada de gaire bé quatre hores. La baixada es fa en dues hores i mitja.
  
  DESNIVELL
  El desnivell total de l’excursió és de 1.450 metres de pujada i 1.450 de baixada.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu un cop s'enretira la neu, de Juny a Octubre aproximadament. Als mesos d’hivern aquesta és molt abundosa. El cim es pot fer amb esquís, encara que és aconsellable fer-lo amb dues etapes, degut al fort desnivell i la distància a recórrer.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Recorregut per l’entorn del parc nacional d'Aigüestortes, en una important regió lacustre amb ambient d’alta muntanya i de caire glacial. Bones vistes en totes direccions que podem concretar al nord, amb vistes cao als Biciberris, Punta Alta, Colomers, Ratera o Saboredo,. Al fons, el Tuc del Mill ja a l'Aran. Sota nostre, a la dreta, la vall d'Aigüestortes i, a l'esquerra la magnífica vall lacustre per on hem pujat. A llevant, podem distingir fàcilment el Peguera, Mainera, Pica d'Estats i bona part de les muntanyes d'Andorra, l'Alt Urgell i la Cerdanya.
  Cap el sud tenim el Monterroio, el Montsent de Pallars, el Cim de l'Orri (Portainé). Sota nostre la vall Fosca i la regió lacustre de Cogomella, amb els llacs, entre altres, de Reguera, Salat i Morera. A ponent distingim, a tocar, el pic de les Mussoles, al fons, el Turbon i el Cotiella i molt més cap el nord i molt enlairats, el Posets, el Perdiguero i les Maladetes, aquesta darrera des d'una òptica no gaire habitual.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima és alpí. Al hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. Cara l’estiu, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
  La vegetació també és de caire alpí, el terreny pràcticament no està arbrat i en tot el recorregut hi ha abundor de pastures.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, barret, ulleres, crema solar, roba d’abric i protectora del vent, inclòs al pic de l’estiu. En aquesta època cal dur calcat sòlit. Al hivern i amb neu es requereix material alpí i opcionalment esquís. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
  
  Barcelona a 21 d’octubre de 2003