TOSSA DE SIRVENT o PIC DEL RACÓ DE LA MAIANA (2.750 m.)

• CIM: TOSSA DE SIRVENT o RACÓ DE LA MAIANA (2.750 m.)
  COMARCA: Valls d'Andorra
  HORARI: 5h 40 min. (3h 40 min. + 2h.)
  DESNIVELL: 1.550 m.
  DIFICULTAT: (alta muntanya)
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  RESUMLa serra de Sirvent és un llarg cordó de muntanyes que fan frontera entre Andorra i l'Alt Urgell i la Cerdanya. De ponent a llevant, la formen els cims de la Tossa de Sirvent o Pic de la Raconada de la Maiana, Els Estanyons o Tossa de la Caülla (2.835 m), el Tossal Bovinar ( 2.842 m), el Pic de Sirvent (2.869 m) i la Tossa Plana de Lles (2.905 m).
  Recorrerem un tros de la vall del riu Madriu, anys enrere una de les més industrials i transitada de les Valls d'Andorra, i avui, l’única vall de relleu de tot el Principat, que encara no hi ha feta cap carretera. També seguirem la vall de Perafita, prou feréstega i també solitària, i camí, anys enrere, molt transitat pel comerç i també pels estraperlistes.
  Excursió molt interessant i bonica, un pel dura pel seu desnivell i un feixuc empedrat que trinxa els peus, sobretot de baixada, ambient de solitud, per un terreny granític, de morfologia glacial, amb gran vegetació a les parts baixes i extensos prats amb força aigua a les mitges. Bones vistes sobre el cercle dels Estanys de la Pera.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Si entrem per La Seu d’Urgell, hem de travessar el poble de Les Escaldes per la seva variant de llevant que s’agafa a Sta. Coloma. La carretera fa un fort pujant i gaire bé superat el poble, que resta sota nostre a l’esquerra, hi ha una mena de canvi de rasant i un trencant a la nostre dreta que du a Engolasters. Des d’Encamp, hem d’agafar la variant just abans d’entrar a Les Escaldes (ens desviem cap a l’esquerra). Fem uns 400 metres de pujada i arribarem al trencat comentat.
  Prendrem aquesta carretera (CS-200) i un cop fets 1,6 quilòmetres arribarem a un altre trencant. La carretera de l’esquerra du a Engolasters i la de la dreta (CS-101) du a Espanya. Agafarem aquesta darrera carretera, que just a la mateixa cruïlla travessa un pont sobre el riu Madriu. Farem 100 metres i deixarem aparcat l’automòbil (poc espai) al voltant d’un camí a l’esquerra que indica "A Ràmio, Entremesaigües i Camí de la Muntanya" . Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  La excursió puja per la vall de Madriu, fins a Entremesaigües. Aquí, és deixa la vall i en direcció sud es puja per la vall de Perafita fins la mateixa carena fronterera. Poc abans del Refugi deixem la vall de la Claror a la nostre dreta. Un cop a la carena, per llom direcció llevant arribarem al cim.
  
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Inici del camí de la muntanya (1.230 m) Seguirem el camí, molt ben empedrat per entre bosc. Suau pujada i marques del GR 7. El riu Madriu resta a la nostre esquerra.
  10 minuts: Pont Sassanat (1.305 m) Travessem el riu Madriu que ara restarà a la nostre dreta. Just passar el pont, deixem una casa a la nostre esquerra. El camí esdevé una mica més estret, a voltes té doble sentit de circulació, segueix l’empedrat, la suau pujada, el GR.
  30 minuts: Entremesaigües (1.460 m) Petit conjunt de cases de pedra ben conservades. Trencant a la dreta que agafem. Deixem el GR.7 i prenem el GR.11. per camí també empedrat, però aquest més fet malbé. Travessem el riu Madriu, deixem la seva vall i entrem a la de Perafita. El seu riu resta allunyat a la nostre dreta.
  40 minuts: Font Pixadera (1.510 m) Molt bonica i singular, la trobem a la nostre esquerra i l’aigua brolla abundosa per un forat al mig d’una gran pedra isolada. Seguim en suau pujada, anem deixant algun prat a la dreta i també travessem alguna morrena glacial farcida de rocs granítics, tot enmig d’un bonic bosc. El riu, a estones, passa just pel costat del camí.
  1 hora i 25 minuts: Pleta dels graus (1.905 m) Lloc amb grans blocs granítics que travessem. Deixem l’antiga vegetació per entrar en un bosc de pi negre, ara ja amb el camí sense empedrar. En forta pujada, anem guanyant alçada, seguint el GR i en direcció llevant.
  1 hora i 55 minuts: Final del bosc. (2.090 m) El camí, ara per prat, resta força desdibuixat. Compte al tornar en no errar l’entrada al bosc. La vall s’eixampla, a la dreta tenim la vall de Claror. Pugem per una petita vall farcida de mulleres en la seva part alta. Deixem una cabana amagada a l’esquerra, el camí canvia la direcció a SE. i entrem en un gran pla.
  2 hores i 05 minuts: Refugi de Perafita. (2.200 m). Lliure, amb 6 lliteres, taula, banca, llar de foc i un annex amb dues places. Davant nostre, al SE., tenim tota la serralada de Sirvent. Cap allí anem, deixant un altre camí a la nostre esquerra que, en direcció est, du al pic de la Maiana. Seguim pel costat del petit riu que passa per davant del Refugi intentant no perdre les marques de GR. i decantant-nos cap a l’esquerra, malgrat que el coll de Perafita resta una mica a la dreta. Travessem uns grans prats, pugem pel marge dret d’un torrent ( fa una mena de corredor) i arribem a un altre pla.
  2 hores i 35 minuts: Llac de Perafita (2.375 m) El veiem després de deixar un petit llac (sec a l’estiu) a la nostre dreta. El de Perafita resta una mica allunyat, per sota nostre. Enfilem un llom d’herba i pedres a la nostre esquerra i arribem a un altre petit pla. Aquí veurem un camí marcat que, en direcció ponent i seguint el G.R., puja diagonalment.
  3 hores: Peu del Port de Perafita. (2.510 m.) Girem a l’esquerra, per agafar direcció sud, per tal d’anar a cercar el coll. Forta pujada per entre herba i pedres. El coll te una gran fita de rocs. A la dreta del coll seguint la carena es veu el cim de Perafita o Monturull.
  3 hores i 10 minuts: Port de Perafita. (2.580 m) Seguim ara en direcció llevant, cap a la nostre esquerra, per un allargassat llom d’herba cap a un avant cim. La Tossa de Sirvent encara no es veu.
  3 hores i 30 minuts: Avant cim. (2.730 m) Veiem la Tossa i els espadats de la cara nord. Hem de baixar a un coll (-15 m.) i tot seguit, pel vessant sud, forta pujada fins el cim.
  3 hores i 40 minuts: Tossa de Sirvent o Pic del Racó de la Maiana ( 2.750 m). Petita fita de pedres, lloc no gaire ample, amb forts espadats que baixen cap el Madriu, a la banda nord.
  Baixada desfent el camí d’anada i compte en no perdre el camí al sortir del Refugi.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu. Al hivern pot presentar dificultats a les parts altes. Cim no aconsellable amb esquís, per aquesta ruta, degut al bosc i l’alçada de la sortida. Amb raquetes si és viable, encara que cal dur material alpí.
  
  PUNTS D’INTERÈS
  La visita a unes valls protegides i solitàries és un punt d’interès important, juntament amb les vistes des del cim que cap a ponent ens permeten veure el cim de Perafita o Monturull i més enllà la Torre dels Soldats, amb tot el cercle dels Estanys de la Pera, i el de Claror. Més al fons totes les muntanyes dels Pallars i fins i tot les Maladetes. Al Nord, podem distingir la pròpia vall de Perafita i a l’altre vessant la Torre de Braibal. També dominem, més al fons, tota la serralada nord fronterera andorrana amb l'Ariege i el conjunt Pica d'Estats-Montcalm.
  Ja a llevant, tenim la capçalera de la Vall Madriu i, entre altres, els cims de Gargantillar, els Envalires i la resta de pics de la serra de Sirvent. Al sud veurem totes les planes i pobles de la baixa Cerdanya, així com les serralades del Cadí i Moixeró.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  Clima alpí que es manifesta en la cara nord per on pujarem amb força fred i nevades al hivern, que es poden allargar fins al mes de maig. Terreny de forts vent a les parts altes A l’estiu forta calor barrejada en dies freds i poden ser freqüents i fortes, les tempestes.
  La vegetació també és alpina a les parts altes i amb bosc de ribera a les baixes.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l’any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L’excursió, cara que no hi hagi neu, s’ha de fer amb calçat sòlid. El camí empedrat de les parts baixes, fa inviable dur unes febles sabates. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
  Barcelona 30 de juny de 2003
  
  TRANSPORT PÚBLICAutobús: Alsina Graells