PUIG ESTELA (2.013 m.)

CIM: Puig Estela (2.013 m.) 
COMARCA: Ripollès 
HORARI: 2h 30 min. (1h 35 min. + 55 min.) 
DESNIVELL: + 603 m
DIFICULTAT: fàcil  

RESUM 
El Puig Estela pertany als Pirineus axials i és el punt màxim de la Serra Cavallera, entre les valls, al sud, del riu Ter a l’alçada de Sant Joan de les Abadesses i la vall, al nord, del riu Sagadell a Pardines. Aquesta serra formada principalment per roca calcària amb incrustacions carboníferes, presenta dos massissos, el de Puigestela a ponent i el del Pla de les Pasteres a llevant. Per ponent aquesta serra enllaça amb la de Conivella en la qual destaca el cim del Taga. 
La excursió és molt còmoda, curta, agradable i fàcil per aquest vessant sud; o sigui des d’Ogassa i la farem seguint un bon tros per carena, la qual cosa permet gaudir de molt bones vistes en totes direccions. 

ACCES PER CARRETERA. 
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Sant Joan de les Abadesses. Ho podem fer per Vic i Ripoll o bé per Olot. Venint de Ripoll i just al entrar a les primeres cases de Sant Joan, hem de prendre un trencant a ma esquerra que du a Ogassa (hi ha un indicador).

• Hem de fer 4,5 quilòmetres de carretera fins a Ogassa. Travessem el poble i la carretera esdevé pista revestida de ciment que, fent revolts, en 1 quilòmetre més, ens du al veïnat de Prat Pinter (antiga colònia minera). Seguim per la pista de ciment i al cap 700 metres trobem un trencant. A l’esquerra vas al Taga i coll de Jou, a la dreta a Camprodon, Puigestela i Ref. Montserrat (hi ha pal indicador).
  Prenem cap a la dreta i fem 1,4 quilòmetres més fins un nou trencant, on seguirem en direcció al Refugi Montserrat (pal indicador). Amb 500 metres més de pista arribarem a Sant Martí Sarroca (dues cases i una Ermita). Aquí un nou trencant fa que anant cap a l’esquerra prenguem direcció a l’esmentat Refugi.
  Després de 1,5 quilòmetres de forta pujada i a l’alçada de Can Bac de la Roda, que resta a la nostre esquerra, s’acaba el ciment. La pista, ara de terra, fa una lleugera baixada, i en 100 metres de recorregut arribem el torrent del Bac. Just abans de passar-lo, deixarem el vehicle en un petit eixamplament. A davant tenim la font de la Roda.
  
  RECORREGUT
  La nostre excursió puja seguint la pista, ara molt malmesa, passa el Refugi Montserrat i arriba a un abeurador on s’acaba. D’aquí ens enfilem a un coll, el de Pal, i tot seguit per carena, direcció ponent, atansarem el cim.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Aparcament de la Font de Roda (1.410 m) Sortim seguint la pista, ara en pujada, i fent algun revolt. Estem envoltats de boixos, gavarres i algun freixe.
  7-8 minuts.- Can Frare (1.440 m). Deixem la casa a la nostre esquerra en un dels revolts que fa la pista. Minven els arbres i ja sols trobem herba de prat i arbusts. La pista segueix pujant i fent revolts.
  30 minuts: Refugi Montserrat. (1.645 m) En un revolt de la pista i sota nostre a ma dreta, veiem el teulat. Ens hi apropem, en baixada (-10 m.). El refugi és doble, part pel bestiar i part lliure amb llar de foc, taula, banques, lliteres per 16-18 persones i una icona de la Verge. Tornem a la pista que, més planera i sense revolts, mica en mica va prenen direcció NO. El torrent del Bac resta enfonsat a la nostre esquerra i el terreny ja només està compost d’herba de prat. Un pel més endavant la pista planeja i prop del Coll del Pal fa una baixada (-25 m.), per tal d’anar a morir en un gran abeurador.
  45 minuts: Font i abeurador. (1.675 m) Aquí la pista s’acaba i per un petit corriol seguirem fins el coll. Abans d’arribar-hi podrem veure a la dreta, restes de tres petits túnels d’antigues mines.
  1 hora: Coll del Pal (1.765 m) Des d’aquí hem de girar cap a la nostre esquerra direcció SO., seguint per carena i per rastres de corriols fets pel bestiar. A la nostre dreta un fil-ferrat en acompanyarà fins un bony on hi destaca una fita. Bones vistes de les muntanyes de Núria.
  1 hora i 15 minuts: Primer bony a la carena. (1.890 m) Una petita fita de pedres i dos ferros es troben al mateix bony. Seguim la carena ara més planera.
  1 hora i 25 minuts: Segon bony a la carena. (1.930 m) Encreuament de filferrats pel bestiar i una petita creu de ferro. La carena fa una lleugera baixada (-5 m) i veiem davant nostre un tercer bony, arrodonit i una mica pedregós. Ens hi atansem, en pujada, per superar-lo i en arribar-hi ja tenim el cim a tocar.
  1 hora i 35 minuts: Cim del Puig Estela. (2.013 m). Està coronat per una gran fita rodona feta de rocs d’uns 2 metres d’alçada. Bones vistes en totes direccions.
  La baixada la farem pel mateix camí de pujada en gaire bé 1 hora.
  
  HORARI
  Cal assenyalar que aquesta ruta és molt senzilla i fins i tot es pot fer amb boira, doncs el recorregut per la pista i després la carena permeten una bona orientació.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que a l'hivern, a les parts més altes, podem trobar-hi neu i habitualment glaçada per l’efecte del vent. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. L'indret sol ser ventós.
  
  PUNTS INTERES
  Només enfilem per la carena, ja podem tenir molt bones vistes de les valls i muntanyes del Ripollès. Des del cim, en dies clars, la vista és fantàstica i així, al nord podem distingir des del Puigllançada fins el Canigó, passant per totes les muntanyes de les valls de Núria, del Freser i del Ter. Darrera de la collada de Tosses podem veure el Puigpedrós. A ponent veiem el Pedraforca i diverses serralades com les d’Ensija, Verd o Port de Compte. També hi tenim els pobles de Campelles i Pardines, l’estany del Gorg i el cim del Taga.
  Al sud, tenim els pobles d’Ogassa, Sant Joan i Ripoll, tota la serralada transversal i més al fons el Montseny, Sant Llorenç i Montserrat. A llevant hi ha la pròpia serra Cavallera i cap el fons les muntanyes de Baget amb el cim del Bassegoda com al més important.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima i la vegetació és típica de la mitja muntanya, matollar a les parts baixes i pastures a les més altes, aquestes molt castigades pel vent. El terreny es desarbrat.
  El clima es molt fred a l'hivern, on les glaçades i el vent el fan molt cru. A les parts més baixes el clima ja és més temperat, malgrat que les gelades hi sovintegen. A l'estiu la calor pot ser angoixant, encara que en dies de pluja, boira i humitat, el fred és pot fer sentir a les carenes. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí o per pista . També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.
  En el recorregut trobarem fonts, malgrat això recomanem dur aigua, sobretot a l'estiu.
  Barcelona a 02 de desembre de 2004
  
  DIRECTORI DE SERVEISAjuntament d’Ogassa