CREU DE GURB (845 m.)

• CIM: Puig de la Creu de Gurb (845 M.)
  COMARCA: Osona
  HORARI: 1h 40 min. (1 h + 40 min .)
  DESNIVELL: 357 m.
  DIFICULTAT: fàcil
  
  
  RESUM
  Aquest puig, força interessant per les seves vistes i el seu entorn, es troba situat a ponent de la vila de Vic, just quan la plana comença a enlairar-se i prop de la banda sud del Lluçanès. La muntanya està formada per unes significatives margues blaves (argiles i carbonat calci) del període eocè i es manifesten en forma de xaragalls molt característics de tota la plana de Vic.
  Aquest terreny forma part de la Depressió Central Catalana, ja en el seu extrem de llevant, i les seves aigües van a parar al Ter pel riu Gurri, que les rep per diverses torrenteres, sent la més important la de la banda de ponent i sud anomenada torrent de Sant Julià.
  La excursió, molt bonica per la morfologia del terreny i la vegetació que l’envolta, es desenvolupa per l’Espai d’Interès Natural anomenat Turons de la Plana Ausetana i visita l’ermita de Sant Roc, aixecada al 1.888 en agraïment a la intercessió del Sant en la pesta que va assolar al Terme al 1.885. Dalt del cim, també veurem les runes de l’antic Castell de Gurb, del que, enrunat al segle XV, resten una cisterna i quatre pedres. El recorregut és fàcil, doncs tot el camí està senyalitzat amb marques de P.R.
  
  ACCES PER CARRETERA
  Amb automòbil ens hem de dirigir fins la vila de Vic. Ho farem per l’eix transversal, o bé per la C-17 si venim de Barcelona o Ripoll. Venint de qualsevol d’aquests llocs i sense entrar a Vic, des de la C-17, hem de prendre la sortida que diu Gurb i Sant Bartomeu de Grau. Només sortir premen la carretera BV-4601, direcció Gurb, i anem fins el punt quilomètric 3,4 d’aquesta carretera, on veurem a ma esquerra un trencant que diu “Parròquia de Sant Andreu de Gurb”.
  Seguim aquesta estreta carretera i, sense deixar l’asfalt, farem cap a Sant Andreu, on hi arribarem fent uns 700 metres d’aquesta carretera. Davant de l’església, on hi ha un pal indicador, podem aparcar o també al cementiri que hi ha al costat dret, tal com hem arribat. Cal fer menció que 100 metres abans d’arribar a l’església, en un fort revolt que la carretera fa a l’esquerra i abans de la pujada, hi ha un trencant a ma dreta, una pista, i 10 metres abans de la pista, un petit corriol per on comença el camí al cim, seguint les senyar del PR
• 
  
• TRANSPORT PÚBLICFerrocarril amb RENFE fins a Vic
  Autobús: de Vic a Gurb Autocars Rovira
  RECORREGUTLa nostre excursió surt en direcció contraria al cim, va a voltar-lo, primer en direcció nord i més tard gira a sud, per enfilar-se fort per la banda de llevant.
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  
  0 minuts: Sant Andreu de Gurb. (530 m.) Sortim baixant per la carretera per on hem arribat fins el trencant que ja hem dit. Aquí una pista, ara a ma esquerra, porta al Sitjar. Fem 5 metres més de carretera avall i, a ma esquerra, veurem un camí i uns petits indicadors de fusta que assenyalen a Sant Roc i La Creu. Seguim aquest camí planers i les marques del G.R., travessem un rierol, tot emboscats, fem una pujada deixant la riera a ma esquerra i una casa a l’altre banda del riu, fins que arribem a una pista.
  10 minuts: Pista forestal. (580 m.) La travessem deixant una casa a ma dreta i enfilem, en suau pujada, per bosc de pi jove i alzines. Passem per unes margues blaves fins l’ermita.
  15 minuts: Sant Roc. (600 m.) Pal indicador i ermita. Girem a ma esquerra i entrem planers en un bosquet. Just passar-lo, fem una lleugera baixada per un terreny de margues (-10 m.), per tal de fer una sifonada cap a l’altre banda d’un torrent.
  20 minuts: Enllaç. (620 m.) Abans de completar el sifó, enllacem amb una pista molt malmesa. Seguim aquesta pista planers, fem la sifonada travessant el torrent esmentat, entrem al bosc, ara en suau pujada, i no deixem les marques del P.R. Un pèl més endavant la pista esdevé camí.
  35 minuts: Clariana. (690 m.) Arribem a una clariana en el bosc, quan de la ma esquerra arriba un camí que té una fita. Indret amb uns bonics xaragalls. Seguim planers per tornar al bosc.
  37 minuts: Desviació. (690 m.). Només entrar-hi, deixem el camí per on veníem que marxa planer i en prenem un altre que surt a la nostre dreta i que, en pujada, segueix pel bosc fent algun giravolt. La pujada ara és més ferma fins arribar a la carena.
  55 minuts: Pal indicador. (800 m.). A ma dreta a Sant Julià de Sessorba a l’esquerra la Creu de Gurb. Seguim cap a l’esquerra per carena i entre bosc. Decantem una mica cap al flanc nord de la muntanya, per tal de situar-nos al peu del cim, on veurem un trencant a l’esquerra que, en dura pujada, arriba fins el mateix puig.
  1 hora: Creu de Gurb. (845 m.). Cim ampli, planer, herbós, amb una cisterna i restes del castell. Una taula d’orientació amb llibre de registre, un pal amb senyera, algun pessebre i la creu de ferro forjat.
  Baixada desfent el camí d’anada. Ta,bé es posible baixar per l'altre banda del cim (Solei),seguín per un corriols que mes tard es converteix en pista seguint les senyals del PR. El temps es aproximadament el mateix
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Recomanem fer l’excursió al hivern.
• 
  
• EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Al hivern cal dur roba d’abric i contra la humitat o pluja. L’excursió no és recomanable fer-la amb calçat tou, llevat que el terreny estigui molt sec. Recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua
  PUNTS D’INTERÈSSón interessants l’església de Sant Andreu de Gurb, datada a l’any 942, amb un campanar preromànic, però molt modificada. També és força interessant el terreny, l’entorn i les vistes que hi ha des del cim. Així cap al nord veurem tots els Pirineus i els prepirineus, des del Port de Compte fins el Canigó.
  A llevant tenim, en sota, tota la plana de Vic amb les seves viles i comunicacions. També hi veiem el Puigsacalm, els cingles de Cabrera i Aiats i les Guilleries. Cap al sud tenim el massís del Montseny, el Congost, el Castell de Tona i el Collsuspina. I finalment cap a la banda de ponent, tenim la serra de Fontfreda i el serrat dels Lladres.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima en aquests indrets és dels que s’anomena de caire submediterrani continental, amb temperatures extremes, sobretot al hivern, on es barregen els dies fred i humits amb boires i els temperats pel sol. Clima de transició entre el mediterrani sec i el continental europeu, més humit i extremat. A l’estiu la plana registre fortes calors i xafogors.
  La vegetació també presenta les mateixes característiques, si bé en aquest cas, el indret presenta rouredes, alzines i pins més típics de la mediterrània.
• 
  
• ON MENJAR
• Àrea de picnic amb taules a l'ermita de Sant Roc
• 
  DIRECTORI DE SERVEIS
• Ajuntament de GurgAjuntament de Sant Andreu de Gurb
• 
  
• Barcelona a 22 de novembre de 2009