COGÙL (1.526 m.)

• CIM: Cogùl (1.526 m.)
  COMARCA: Solsonés
  HORARI: 4h 35 min. ( 2h50 + 1h 45 min.)
  DESNIVELL: 900 m.
  DIFICULTAT: fàcil
  
  NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.
  
  RESUM
  Aquesta serralada prepirinenca es força singular, doncs amb uns dos quilòmetres de llargada per un d’ample i orientada de llevant a ponent, la part superior és un gran pla amb algun petit aixecament del terreny, però totalment envoltada per cingleres de més de 300 metres. Vista de lluny la serra sembla inaccessible, però aquesta té dos punts d’accés, un per llevant, per on farem l’excursió i l’altre per ponent, on l’any 1952 s’obrí un camí que permetí l’accés amb vehicle a la plana on encara hi ha quatre masies i l’ermita de Sant Cristòfol de Busa.
  La serra està formada per sediments, principalment conglomerats, dipositats al Oligocè a la línia de la costa que tenia en aquest indret l’antic llac de la depressió Central i provinents dels materials arrossegats pels llavors curts rius pirinencs. Les aigües al nord marxen per torrenteres cap al Cardener i al sud ho fan al riu de l’Aiguadora.
  L’excursió, força interessant, és còmoda i fàcil, encara que requereix coneixements d’orientació. De sortida veurem el Santuari de Sant Lleïr, un antic pont romànic, una vella serradora que encara funciona amb aigua del riu i, si es obert, el petit Museu de la Vall d'Ora. En arribar a l’ermita, pujarem al cim de la Llebre i d’aquí marxarem cap al Cogul, amb unes fantàstiques vistes sobre els prepirineus i els gran estimballs de la cara nord.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Cardona. Si venim de Manresa per la C-55, seguirem direcció Solsona i al km. 64,4, en desviarem per un trencant a ma dreta on hi ha un rètol que diu Navés. Seguim aquesta carretera direcció Navès uns 3,5 qm. fins un nou trencant. Aquí deixem la carretera i en seguim per un altre a ma dreta que d’acord un indicador du a Sorba, Vilandeny i Gargallà. Fem 9 quilòmetres més d’aquesta carretera, deixem alguna pista secundaria, passem per l’àrea recreativa de Terracuques i arribarem a una carretera que ens travessa (és la va de Berga a Solsona). Nosaltres només la travessarem, doncs a l'altre banda segueix la nostre ruta cap a Vall d'Ora i Sant Pere de Graudescales (Hi ha rètol indicador).
  Fem 11 quilòmetres d'aquesta carretera, tot deixant camins secundaris i passant dos cops el riu. Just passar el tercer pont i 150 metres més enllà, a ma dreta, hi ha un aparcament per 8-10 autos. Aquí deixem el nostre vehicle.
  Just davant del aparcament, a l'altre banda de la carretera, hi ha un monument a Guifré el pilós i un camí amb dos indicadors de Museu de la Vall d'Ora, Molí, serradora de ca l'Ambrós, Busa i Presó del Capolatell amb un mapa de la regió no gaire entenedor. 50 metres més amunt per la carretera trobarem Sant Lleïr i 4 quilòmetres més endavant, Sant Pere de Graudescales. Rutómetre del RACC
  
  RECORREGUT
  La nostre excursió ens aproparà a la cinglera que tenim al nord. Aquesta cinglera es divideix en dos, l'inferior d'uns 200 metres de desnivell i la superior d'uns 100. Entremig trobarem una pista i una casa, els Orriols. Aquí anirem cap a ponent per tal de muntar al pla de Busa pel grau de l’escala vella. Travessarem el pla direcció ponent fins l'Ermita i, en direcció nord pujarem al cim de la Llebre. Aquí cap a ponent pujarem al Cogul i tornarem al pla per direcció llevant tornar per la collada d’Orriols. Al fons del pla, cap a ponent, hi ha la l'espectacular i singular presó del Capolatell, on es aconsellable anar-hi.


• 
  Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
  0 minuts: Aparcament de la vall d'Ora. (750 m.) Sortim direcció ponent, travessant la carretera i agafant un ampli camí, tot seguint els indicadors de Busa, Molí, etc.. Ho fem en baixada (-15 m.) cap a la ribera. A uns 200 metres de la carretera i abans de creuar el riu per un bonic pont romànic, en una petita edificació a la nostre esquerra, hi ha el Museu. A l'altre banda del pont, també a l'esquerra, hi ha el molí i la serradora. Els deixem a la nostre esquena, doncs l'ampli camí gira a la dreta i planer empren direcció a un gran Mas (Can Pujol) que es troba enlairat, ara davant nostre. 200 metres més endavant el camí gira fort a l'esquerra i nosaltres seguim recte per un corriol que s'enfila cap a Can Pujol, en direcció nord. Aquí trobem uns pals indicadors de 1 m. d'alçada que porten a la Casa.
  10 minuts: Can Pujol. (770 m.) Passem per davant de la casa -resta a l’esquerra- i la voltem per anar a buscar una pista que surt o arriba per darrera de la casa. Al nord-est i a la mateixa alçada del Pujol, hi ha els masos de Can Solà i Can Riuet. Cap allí anem seguint la pista del Pujol uns 400 metres, fins arribar a un trencant a ma dreta, d’on surt un altre pista planera que agafarem superant una cadena que barra el pas. La pista ens du de flanc als esmentats masos fen una lleugera baixada (-15 m.)
  20 minuts: Can Riuet i Can Solà. (780 m.) Deixem les cases a la dreta -estan separades uns 100 metres- i del darrera de la segona (trobem els pals indicadors) surt una nova pista que seguirem uns metres fins que aquesta gira a l’esquerra. Un metres després de fer el gir a ma dreta veurem un pal i una fita a la nostre dreta que assenyala la sortida d’un corriol per on ens enfilem. Abandonem la pista, seguim el corriol en pujada i fent algun revolt. Anem per entre bosc de roure i podem gaudir en algun tram, de boniques formacions calcaries i conglomerats. Pujada decidida per superar el primer cingle.
  55 minuts: Trencant. (1.070 m.) En mig del bosc hi ha un pal indicador que ens avisa d'aquest trencant. Hem de prendre el camí de l'esquerra que porta a Busa. Ara la pujada és més suau i el bosc menys espès.
  1 hora: Pista forestal i Can Orriols. (1.110 m) Arribem a una pista que prenem cap a l'esquerra. A 200 metres hi ha Can Orriols. Uns 10 metres després de la casa i el cobert, a ma dreta veiem un camí que s’enfila i ens porta fins un nou trencant
  1 hora i 05 minuts: Trencant del grau. (1.130 m) Un gran pal indicador ens diu que el camí de l'esquerra porta a Busa pel grau de l'escala vella i el de la dreta també, però per la Collada d'Orriols. Pujarem pel grau i de baixada ho farem per la collada d’Orriols; així que, seguim el camí de l’esquerra que puja suaument i fent algun revolt.
  1 hora i 15 minuts: Bauma i salt d’aigua. (1.170 m.) Espectacular paret conglomerada habitualment sense aigua. Seguim el planer camí, per entre pi, boix i alzina.
  1 hora i 20 minuts: Grau de l’Escala vella. (1.205 m.) Pas singular que supera el cingle pujant una escala metàl·lica d’uns 6 metres i una dreta canal molt arranjada amb graons de fusta i un passamà de cable de ferro.
  1 hora i 25 minuts: Final del Grau i senyera. (1.245 m.) Trobem una “estelada” i seguim el camí que de seguit es torna planer, per tal d’entrar al pla de Busa. Només fer-ho (pal indicador) travessa quatre pins, deixa el rastre d’una pista i pràcticament es perd. Nosaltres travessem el pla en direcció a un gran mas enlairat, anomenat La Bartolina.
  1 hora i 35 minuts: La Bartolina. (1.320 m.) Del darrera de la masia, direcció ponent, surt una pista planera que seguirem. Més endavant ja es veu l’Ermita enmig del bosc.
  1 hora i 45 minuts: Enllaç. (1.325 m.) De la nostre dreta arriba una pista que és la que haurem d’agafar de tornada. Seguim planers i per entre bosc de pins. Hi ha indicadors.
  1 hora i 55 minuts: Trencant i pal indicador (1.330 m.) Seguim per la pista de la dreta en lleugera pujada. Més indicadors.
  2 hores: Nou trencant: (1.350 m.) Al costat d’una petita bassa d’aigua, surt de la nostre dreta un altre pista que du a l’Ermita. Deixem la pista que porta a la presó.
  2 hores i 5 minuts: Sant Cristòfol de Busa (1.360 m.) Petita ermita d’estil indefinit, però de la que se’n té constància des de l’any 1.043 quan era de la Parròquia de Galten. Del darrera de l’ermita surt un camí que en pujada passa quatre arbres, s’enfila per una pala plena de còdols, ja sense camí, i al seu final, quan un bosc ens barra el pas, decantem cap a l’esquerra (ponent), sense camí i esquivant mates, per tal d’arribar a la carena.
  2 hores i 25 minuts: Carena. (1.500 m.) Girem a l’esquerra i per corriol en mig de matolls de boixos anem fins el cim de la Llebre.
  2 hores i 30 minuts: Cim de la Llebre. (1.517 m.) Allargassat i acinglerat per la banda nord. El deixem enrere i seguim el corriol per entre matolls i direcció ponent. Anem per la carena cap a un coll que es troba al peu del cim del Cogul.
  2 hores i 35 minuts: Coll (1.480 m.) Seguim per carena un corriol que du fins el cim.
  2 hores i 50 minuts: El Cogùl. (1.526 m.) Cim rocallós, ampli, allargassat i envoltat de boixos i amb fort espadats verticals pel vessant nord. Una petita antena marca el cim. Tornem al coll, on podem baixar per un corriol fins un mas abandonat per terreny conglomerat i de pedra nua. En arribar a la casa enllacem amb la pista i girem cap a la esquerra direcció a l’ermita i més enllà fins el trencant de La Bartolina.
  3 hores i 15 minuts: Enllaç. (1.325 m.) Deixem a la dreta la pista per on hem vingut i que porta a La Bartolina i seguim la de l’esquerra en lleugera pujada cap a un coll.
  3 hores i 20 minuts: Coll. (1.340 m.) La pista fa baixada, flanqueja, deixa uns camps, també deixa llunyana La Bartolina a ma dreta i s’enfila per entre bosc a un nou coll.
  3 hores i 35 minuts: Nou coll (1.325 m.) Molt desdibuixat, en realitat es un pas a la carena i per on entren en cara nord. Seguim en baixada fent un revolt a l’esquerra, un a la dreta i un tercer a l’esquerra, on hi ha un pal indicador. Estem a la collada d’Orriols
  3 hores i 45 minuts: Collada d’Orriols. (1.220 m.) Deixem la pista i trobem dos corriols que surten a la dreta. Prenem el de més en sobre que ressegueix la cinglera. L’altre, el d’en sota baixa fort. Seguim de flanc per sota la cinglera fins l’encreuament del grau de l’escala.
  3 hores i 55 minuts: Trencant del grau. (1.130 m.) Enllacem amb el camí de pujada. Seguim cap a els Orriols i baixem al Solà i la Masia del Pujol.
  4 hores i 35 minuts: Aparcament. (750 m.)
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer tot l’any, fins i tot al pic de l'hivern, on pràcticament mai hi ha neu. Cal evitar anar-hi a l'estiu per la forta calor que podem passar.
  
  PUNTS D’INTERÈSA més dels punts ja descrits, cal destacar la solitud del terreny, la immensa plana de Busa, l’original grau de l’escala vella, els espadats del cim, les seves vistes que cap al nord arriben des del port de Compte fins a la serra d’Ensija, amb la vall de Lord als peus, Santa Llorenç i l’embassament de la Llosa del Cavall. A ponent tenim el Boumort, al sud Montserrat i a llevant els Rasos de Peguera.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima i la vegetació és Mediterrània per aquesta cara sud per on pujarem, si bé a les parts altes desapareixen les rouredes i alzinars, per entrar en una vegetació composta de pins, boixos i ginebres. Al pla de Busa hi ha pastures. El clima en aquests indrets es força suau i malgrat que a l'hivern fa fred, només disposem d'una mica de sol, la calor guanya ràpidament terreny. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, gorra o barret. A l'hivern cal dur roba d'abric i de defensa contra el vent. L'excursió es recomanable fer-la amb calçat dur i també cal dur força aigua.
  Barcelona 13 de Març de 2009