15 de juny del 2009

TAGA (2.039,9 m) per Pardines


CIM: Taga (2.039,9 m)
COMARCA: Ripollès
HORARI: 3h ( 2 h + 1 h)
DESNIVELL: 775 m

DIFICULTAT: fàcil

RESUM
Aquest cim és molt característic i emblemàtic de la Vall de Ribes, al Ripollès. Molt esvelt domina les valls del Freser, Rigard i Segadell al Nord i la conca alta del Ter al Sud. El cim està situat a l'extrem Oest de la serra de Conivella, la qual enllaça per llevant i pel coll de la Portella d'Ogassa, amb la serra de Cavallera, formant un cordó de més de 8 qm. de llargada, orientats de llevant a Ponent. El pic, el més alt d'aquestes dues serralades, pertany al anomenat Pirineus axials Ripollesos i està format per pedres calcàries devòniques, encara que cap a la banda sud, aquestes estan assentades damunt de llicorelles carboníferes
El terreny és molt agradable, terra de bestiar i de pastures. L'excursió, una clàssica, és molt senzilla, gaire bé una passejada, encara que a la part alta s'han de superar desnivells. Si hi ha boira és recomanable no fer l'ascensió, doncs no hi ha pas cap mena de referència.

COM ARRIBAR-HI
ACCÈS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a Ripoll i des d'aquí, per la N-152, cap a Ribes de Freser. Entrant a aquesta darrera vila pel sud, l'hem de travessar direcció als pobles de Queralbs i Pardines. Prop de l'estació del cremallera de "Ribes poble", hi ha dos carrers, el de l'esquerra que du a Queralbs i el de la dreta que agafarem cap a Pardines.
A 5 quilòmetres aproximadament de Ribes i just en un revolt que la carretera fa a l'esquerra, es comença a veure el poble de Pardines. És aquí, on a la dreta, veurem un indicador i un trencant que assenyala la direcció d'un Càmping. Cap allí ens hem de dirigir per una pista revestida de ciment que comença a baixar suaument cap el riu Sagadell. Fem 1,2 quilòmetres d’aquesta pista fins arribar a un pont sobre l'esmentat riu. Només passar el pont, hem de deixar a la dreta un altre pista que, en pujada, du al Càmping i seguir per la principal 600 metres més per arribar a un conjunt de cases de pagès.

Des de aquestes cases encara farem 800 metres més de pista, en forta pujada, per entre un petit bosc, fins arribar a una altre casa de pagès, d'on naix a l'esquerra una pista de terra que recula cap a Pardines per l'altre banda de la vall. Davant mateix tenim l'Ermita de Santa Magdalena. En aquest indret, a la dreta i abans de passar l'Ermita, deixarem l'automòbil. Rutómetre del RACC

TRANSPORT PÚBLIC
RENFE (fins a Ribes de Fresser) Tel. 72 727 488 / 902 240 202
Autocars TEISA

Autocars Mir
Taxis Tornet: Tel. 619 708 346
Taxis Pareja: Tel. 616 644 884

RECORREGUT
La excursió segueix una pista que, suaument i fent revolts, puja en direcció sud com si anés cap a la Portella d'Ogassa. Més amunt quan ja s'acaben els arbres hem d'abandonar aquesta pista per prendre direcció SO. i anar a cercar la coma del rierol de les Nou fonts, superar-la i enfilar per una pala d'herba de prat, cap el cim.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:
0 min: (1.260 metres) Sortim seguint la pista revestida de ciment, en suau pujada. Deixem l'Ermita a la nostre esquerra. Anem entre prats, freixes i pollancres.
4 min: Can Roca. (1.295 m) S'acaba la pista emporlanada. Un altre pista, de terra i apte sols per 4x4, surt a la nostre dreta en direcció sud. La prenem i uns 50 metres més endavant, en un trencant, deixem una altre pista a l'esquerra. Seguim en suau pujada, ara entre prats, avellaners i freixes, deixem un petit rec d'aigua a la nostre esquerra, la pista pren diverses direccions en funció al revolts que va fent, per més amunt entrar en un petit bosc de pi, arbre blanc, freixes, avellaners, arç blanc i boix.
35 min: Trencant (1.390 m). Replà sortint del bosc. De la nostre dreta surt una pista que travessa el riu de les Nou fonts, riu que nosaltres hem d'enllaçar més amunt quan arribem a la Coma del mateix nom. Aquesta pista du, en direcció ponent, al coll del Bac. Fa un itinerari que també podem seguir a l'hivern quan no hi ha herba als prats i que consisteix en arribar al coll i anar travessant pels prats, de flanc, direcció SE., per voltar per sota d'un bosc i pujar ara ja direcció sud, cap a la Coma esmentada. Nosaltres seguim la pista principal en direcció sud. Aquí els arbres minven.
45 min: Nou trencant. (1.605 m) Després d'un important revolt (300 graus) que fa la nostre pista, en deixem una altre a l'esquerra que tot planejant, en direcció llevant, porta als plans de Moraroles, sota la portella d'Ogassa. Agafarem la de la dreta, també força planera, que ens portarà, en direcció ponent, a un petit pla.
50 min: Pla de les Nou fonts (1.620 m) Sense arbres, només algun boix recremat pel fred i pel vent, amb dos grans abeuradors pel bestiar. Deixem la pista que, travessant el prat en direcció ponent, s'acaba en una barraca a l'altre banda del riu. Terra de panicals blaus i d’évols. Nosaltres hem de sortir en direcció SO. per un ampli camí fet pel bestiar, en pujada més forta, a cercar el lateral dret (nostre esquerra) d'una Coma entre dos bonys plegats d'herba. Al entrar a la Coma, el camí planeja per tal d'ajuntar-nos amb el riu i l'altre ruta descrita anteriorment.
1 h 05 min: Part superior de la Coma. (1.710 m) A tocar d'un grup de boixos a la nostre dreta. El rierol, totalment sec, ara és desdibuixa, s'omple d'herba de prat, i per aquí remuntarem, direcció SO., seguint un marcat camí fet pel bestiar. Al fons decantant a la nostre dreta ja es veu la gran creu que hi ha al cim. De la nostre esquerra baixa un altre torrent també molt desdibuixat i que es perd sota la Portella d'Ogassa. Estem en terra de talps. Més amunt i desprès de travessar alguns camins fets per les vaques, el camí marcat és perd, així com el torrent que esdevé un prat planer. El travessem en la mateixa direcció cap a una important pala.
1 h 30 min: Peu de la Pala. (1.890 m). A tocar d'uns aïllats pins que hi ha a la nostre dreta, en la cara nord del cim. Pugem la pala poc a poc, fent llaçades, per anar a cercar la carena en un lloc on aquesta, despullada d'herba, ens ensenya unes pedres. Dura pujada.
1 h 45 min: Carena (1.985 m). Aquí trobem un petit camí, amb alguna marca de pintura, que en direcció ponent, ara en suau pujada, ens durà fins el cim.

1 h 50 min: Cim del Taga. (2.035 m) Allargassat amb uns 150 metres de carena d'herba i alguna pedra calcaria. Cim ampli. Vèrtex geodèsic, una gran creu i un altre de petita, uns ferros, restes d'estaques d'una antiga tanca pel bestiar i un petit altar. La vessant sud del cim, molt dreta, domina el coll de Jou, que separa el nostre cim del de Sant Amanç i les valls d'Ogassa a llevant i la de Bruguera a Ponent.
La baixada la farem pel mateix camí amb gaire bé una hora.


ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’hivern, on la neu habitualment glaçada en les parts més altes, obliga a dur grampons. Cim apta per raquetes, si anem a voltar-lo per la Portella d'Ogassa i després el pugem per la carena. No recomanem pas, sigui estiu o hivern, fer l'excursió amb boira.

PUNTS D’INTERÉS
Del recorregut podem destacar el conjunt de la vall del riu Sagadell i del cim les bones vistes que cap a ponent ens permetrà contemplar gran serralades com la d'Ensija o la del Port de Compte, el Pedraforca i el Puigllançada. Davant mateix els pobles que volten la collada de Tosses amb Campelles i Ribes com a més significatius.

Cap a el Nord, podem distingir en primer pla la vall del Sagadell amb el poble de Pardines, més enrera la vall de Nuria i del Freser, amb vistes sobre cims tant emblemàtics com el Puigmal, Torreneules, Malandrau o Canigó. Darrera de la Collada de Tosses podem distingir el cim del Puigpedrós.
A llevant, la serra Cavallera, la vall d'Ogassa i la de la alta conca del riu Ter, amb el poble de Sant Joan de les Abadesses. Si dirigim la mirada al Sud podrem apreciar a davant mateix la serralada transversal, amb serres com les de Milany o Bellmunt. Al fons despunten serralades com el Montseny, Sant Llorenç del Munt o Montserrat.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima és subalpí molt influenciat per la Mediterrània, amb aires atemperats i humits, però també rep, principalment al hivern el vent de tramuntana, anomenat torb en aquesta regió, molt fred i, a l'hora, més eixut. El contrast d'aquestes dues masses pot produir grans nevades fins i tot a cotes baixes.
Així, hi pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor, fins i tot a l'hivern i, per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat que ens poden dur molta fresca. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació està composta principalment de pastures, amb plantes de mitja muntanya i de clima mediterrani, a les parts baixes.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any, llevat al pic de l'estiu. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, a l'estiu es pot fer perfectament en wambes, però tant a la tardor com a primavera és recomanable dur calçat sòlid, doncs hi podem trobar restes de neu i molt de fang. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. A les parts baixes trobarem aigua, així com al pla de les Nou fonts. De totes maneres es aconsellable dur-ne.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Pardines
Ajuntament de Ribes de Freser

Barcelona, 5 de Maig de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada