26 de febrer del 2015

TURÓ DE CASTELLRUFF (457,8 M.)


CIM: Turó de Castellruf (457,8 m.)
COMARCA: Vallès Oriental
HORARI: 1h 40 min- (1h + 40 min.)
DESNIVELL: 285 m.
DIFICULTAT: Fàcil
CARTOGRAFÍA: Serralada de Marina- 1:25.000 / E. Alpina



RESUM
Aquest cim, es troba situat a la serralada litoral catalana, dins del Parc Natural de la Serra Marina i en el terme de Santa María de Martorelles. De fet, la serra on es troba el cim, és una petita serralada que es despenja del Turó d’en Galzeran i està composta de granits molt esmicolats per la humitat de la marinada, de manera que el terreny està farcit d’aquestes roques i per tant de sauló. Les seves aigües marxen totes cap al riu Besòs, pels torrents de la Font Sunyera, ponent i nord, i el de Can Gurri, llevant i sud.
Excursió molt curta i senzilla, sense pèrdua, que majoritàriament passa per una ample i costeruda pista que ens permetrà veure les restes molt malmeses d’un poblat ibèric. El cim és molt emboscat, pràcticament no té vistes, només una mica cap a la banda sud, però abans d’arribar-hi, en una clariana que hi ha a la pista, podrem gaudir de bona visibilitat sobre Sant Llorenç, Montserrat i tot el Vallès.

ACCÉS PER CARRETERA.
Per fer aquesta ruta haurem de dirigir-nos a Santa Maria de Martorelles. Podem fer-ho des de Mataró o Barcelona anant per la N-II i a Badalona sortir direcció Mollet per la B-500 fins a Sant Fost de Campsentelles, on al seu final prendrem la BV-5006 fins Martorelles i Santa Maria, o bé arribar-nos a Sant Fost per la C-17 (Barcelona a Vic) i sortint a Mollet. Un altre opció és anar per la AP-7 o també l’autopista de petge i igualment sortint a Mollet. Des de Badalona, hi ha una darrera alternativa per la carretera de La Roca, BV-5001, que puja de Santa Coloma de Gramanet.
Al entrar a Santa Maria de Martorelles ho fem seguint la carretera BV-5006 (carrer d’Anselm Clavé) que arriba a una mena de petita plaça i on girem a l’esquerra per entrar al carrer de la Font de Ca. Seguim uns 500 metres aquest carrer i on s’acaben les cases, en veurem quatre d’adossades a l’esquerra i una de solta. A la dreta, desprès d’aquestes cases, ja podrem aparcar doncs ja no tenim cap edificació.

ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLIC
Autobús:
Des de l’estació de Mollet-San Fost, surt un autobús que fa la ruta de Mollet de Vallès – Martorelles – Santa Maria de Martorelles, de l’empresa Sagales.http://www.sagales.com

Amb tren:
RENFE: Trens de rodalies, des de Barcelona, Granollers, Sant Celoni , amb parada a l’estació de Mollet-Sant Fost, i des d’aquí amb l’autobús. Barcelona – Puigcerdà, amb parada a l’estació Mollet – Santa Rosa.


RECORREGUT
En resum la nostre excursió seguirà una pista, primer direcció llevant, tot seguit decantarà a sud-est i voltarà la muntanya, per prendre un corriol que entrarà al cim, per la banda de llevant.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

0 minuts: Aparcament. (190 m.) Sortim pel carrer asfaltat direcció contraria per on hem vingut amb el vehicle, fem una 50 metres i a la nostre esquerra trobem una pista amb una cadena que barra el pas. Deixem la carretera asfaltada i prenem aquesta pista que, en pujada, ens porta en uns 300 metres a una gran explanada, on a la nostre dreta veurem edificacions en desús, d’una antiga pedrera que hi havia en aquest indret.
10 minuts: Petita explanada. (240 m.) Restes d’edificacions i un camí que marxa planer a la dreta. La pista aquí fa un gir molt pronunciat a l’esquerra per seguir un tram planera fins que al cap d’uns 100 metres deixa una pista amb cadena que baixa a la nostre esquerra. Aquí de nou la pista comença a pujar decididament per entre bosc de pi i alzina, fa un parell de revolts per tal de guanyar alçada i es va apropant a un munt de torres elèctriques. Minven els pins, no deixem el terra sorrenc i no trobem cap rastre de pintures.
30 minuts: Primera Torre elèctrica. (370 m.) La deixem enlairada a la nostre esquerra. Seguim la pista, ara més planera, i al cap de uns dos minuts deixem, també a l’esquerra, un altre torre elèctrica. Avancem pujant, uns tres minuts més, fins una tercera torre elèctrica que es troba a la dreta, a peu de pista. Aquí fem una lleugera baixada per tot seguit seguir pujant i voltant la muntanya. A 50 metres d’un encreuament de pistes,trobem a la dreta una fita i un corriol molt tancat que puja de baix el torrent de la Font Sunyera, un altre ruta al cim des de Santa Maria. Arribem al encreuament.
40 minuts: Encreuament de camins. (415 m.) De la nostre dreta surt una pista que marxa per carena cap el Galzeran i a la nostre esquerra hi ha un corriol mol emboscat que ens portarà cap el cim, d’acord les explicacions que dóna un petit pal indicador que hi ha en aquesta cruïlla de camins. Seguim en pujada i sense cap vista pel corriol fins un trencant.
45 minuts: Trencant i forat. (440 m.) Arribem a un trencant on hi ha un gran forat davant nostre. El cim es troba seguint el corriol de la dreta, però val la pena seguir el de l’esquerra, doncs ens porta a un mirador,
47 minuts: Mirador. (450 m.) Sobre dos grans blocs de granit i des d’on podem guaitar el cim del Galzeran o de les Mates, la serra de les Maleses, el cap del Tibidabo i part del Vallès. Seguim el corriol planers fins unes restes ibèriques.
50 minuts: Restes del poblat (455 m.). Estan molt maleses i cobertes per la vegetació. Tornem enrere fins el mirador i tot seguit fins el trencant del forat, per seguir pel corriol que ara ens ve de front i arribar emboscats, desprès d’un pendent i una marxa planera, fins el cim.
55 minuts: Castellruf i poblat Ibèric (459 m.) Cim menjat per la vegetació, sobretot alzines. Ample planer, molt emboscat i amb més restes del poblat ibèric a la banda nord. Sense vistes en cap direcció.

Baixada desfent el camí d’anada, sense tornar al mirador.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu per la forta calor. No recomanable a partir del mes d’abril fins a octubre.

PUNTS D’INTERÈS
A banda de les restes ibèriques que és un bon punt d’interès, des del cim, no tenim vistes, però des del Mirador, veurem el paisatge ja descrit i més avall, des de la tercera torre elèctrica, si que gaudirem d’una visió que arriba, a més del que ja s’ha dit, a la serra de l’Ordal, Montserrat i Sant Llorenç, a més de gaudir d’una vista de totes les viles i comunicacions del Vallès.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és Mediterrani amb fortes influencies humides. Al ’hivern no hi sol glaçar mai, mentre que a l’estiu, malgrat que no es superen els 30/32 graus, fa una forta xafogor. Cim exposat a llevantades que solen venir a la tardor.
La vegetació està composta també de plantes de caire mediterrani i on destaquen el pi, l’arboç i l’alzina.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret i roba protectora del vent tot l’any. Llevat a l’estiu, cal dur roba d’abric. L'excursió es pot fer amb calçat tou i és Imprescindible dur aigua. També recomanem dur una màquina de retratar i uns prismàtics.


Barcelona 09 de febrer de 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada