PIC CAMPIRME (2.633 m.)

CIM: Campirme (2.633 m.) per l’Estany del Diable

COMARCA: Pallars Sobirà
HORARI: (4 h. 2h 30 min. + 1h 30 min)
DESNIVELL: 920 m.
DIFICULTAT: física mitja
CARTOGRAFIA: Parc Natural Alt Pirineu


RESUM
El cim del Campirme és troba situat a la comarca del Pallars Sobirà, entre les serres de Mascalida al nord i la de Campirme al sud, dues serralades que de nord a sud provenen del creuament de serres que surt del cim del Montroig situat ja a la carena fronterera amb Occitània. La carena baixa cap al pic de la Gallina, Ventolau i Coma del Forn i després del Campirme segueix la seva direcció sud fins a morí a la serra d’Aurati, ja a tocar de Llavorsí.

El cim separa les valls d’Unarre (Vall d‘Àneu) i d’Estaón (Ribera de Cardós), si bé l’accés d’aquesta ressenya munta per la banda nord de la muntanya, on s’hi troba el cercle glacial de l’alta vall de Mascalida, afluent del Noguera de Cardòs.

L’excursió, senzilla i fàcil es desenvolupa per un terreny format bàsicament per pastures assentades damunt majoritàriament de pissarres i gresos i no presenta més dificultat que el desnivell que s’ha de superar i l’orientació en cas de boira de la part final del recorregut. Les vistes des del cim són extraordinàries en totes direccions.

 ACCÉS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de dirigir a la vila de Llavorsí (Pallars Sobirà). Pel nord, s'hi arriba des de la vall d'Aran pel port de la Bonaigua i pel sud, per Tremp, La Pobla de Segur i Sort. De Llavorsí agafarem una carretera, la L-504, direcció Ribera de Cardós, deixant a ma dreta una carretera que du a Tírvia i a Areu.
Un cop a Ribera de Cardós, travessem la vila i seguim la L-504 fins a Tavescan. Al sortir d’aquest poble, hi ha una Central elèctrica a ma esquerra i tot seguit a la mateixa ma, una carretera més estreta que porta a l’estació d’esquí de la Pleta del Prat. Si seguíssim de front aniríem a Certescan i plans de Boavi. Hem d’arribar al final de la carretera on hi ha el Refugi de la Pleta.
RECORREGUT

La excursió comença seguint les pistes d’esquí alpí de la Pleta, direcció sud-oest, fins que les deixem per prendre direcció nord-oest, per seguir el curs del torrent de Mascalida i voltar un esperó de la muntanya que ens tornarà a situar en direcció nord-oest per tal d’arribar a l’estany del Diable. D’aquí pujarem a un coll i ja en direcció ponent per una ampli llom arribarem al cim.

Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:

0 minuts.- Pleta del Prat (1.720 m.): Sortim de l’aparcament en direcció a les pistes d’esquí alpí, deixant el refugi a la dreta. Passem el telesella i enfilem una pala d’herba flanquejada per bosc de pi, avet i arbre blanc. Més amunt el pendent minva i tornem a passar el tele.
15 minuts.- Telesella. (1.840 m): El travessem per sota i ara restarà a la nostre esquerra. Seguim la vall en direcció sud-oest. La pista es divideix en dos i prenem la de la dreta, més pedregosa, però en menys pendent.
25 minuts.- Telesella (1.890 m): Novament el creuem i ara resta a la dreta. La pujada és més forta i novament tornem a creuar el tele, ara per la pilona número 10. A uns 50 metres d’aquesta pilona s’arriba a un petit pla, que a vegades serveis d’amorriador del bestiar.
40 minuts.- Pla i desviació. (1.990 m): En aquest pla, deixem les pistes i el tele i girem a la nostre dreta (direcció oest) per fer un petit baixant (-5 m.) i travessar la riera de Gavàs que baixa de les pistes. El bosc minva i, tot seguit, el camí va a buscar el torrent de Mascalida que també travessarem per enfilar-nos pel seu marge esquerra (riu a la dreta) i seguint unes fites i restes de pintura, farem un curt flanc enrere i pujarem una pala d’herba. Més amunt el camí gira 90 graus a l’esquerra i de flanc i planer entra en un gran pla allargassat. Comencem a travessar-lo deixant una borda enrunada a la dreta i un pal mesurador de neu a l’esquerra, just quan arribem a diverses cabanes.
1 hora i 5 minuts.- Bordes enrunades (2.130 m): Només n’hi ha una que aguanta el teulat. Seguim travessant el pla que de seguit s’acaba i una curta pala ens situa en un nou pla, més petit. Sense deixar les fites, el passem i seguim el camí que en pujada fa un gir a l’esquerra (direcció SO.) per tal de anar de flanc i en diagonal fins l’estany del Diable.
1 hora i 25 minuts.- Estany del Diable. (2.320 m): Arrodonit, no gaire profund i envoltat de prats. A la nostre esquerra enlairada hi ha les restes d’un altre cabana. Per anar al Campirme podem pujar per un collet amb una pala d’herba (S.S.E.) o bé pel coll de Mascalida (Sud) que resta desdibuixat una mica més a la dreta del collet. Tots dos itineraris travessen el desguàs del llac, però al poc, nosaltres deixem a la dreta el camí al coll de Mascalida i enfilem la pala d’herba, on el camí va fent llaçades.
1 hora i 50 minuts. Collet. (2.460 m): En arribar-hi girem a la dreta i direcció Sud-oest seguim per un ampli llom herbós, en suau pujada i seguin un camí desdibuixat que de tant en tant té alguna fita. Bones vistes de les muntanyes dels Pallars.
2 hores i 5 minuts. Coll de Mascalida. (2.540 m): Ni te’n adones del coll si no decantes molt cap a la dreta del llom. Aquí, de la nostre esquerra arriba un marcat camí que no arriba a saltar el coll i que prové de la serra Plana i d’Unarre. Compte a la tornada en no desviar-nos per aquest camí fresat. Ara seguim cap a una carena travessera.
2 hores i 20 minuts. Carena (2.625 m): Tota d’herba, amb alguna penya, ampla i planera. En arribar-hi voltem cap a l’esquerra, on de seguit veurem el cim.
2 hores i 25 minuts. Pic del Campirme. (2.605 m): De fet és un bony al mig de l’ampla carena. El cim és ample, rocallós i està envoltat de restes de paravents fets amb pedres. Disposa d’una fita i d’un vèrtex geodèsic.


 Vistes desde el cim.

Baixada desfent el camí d’anada i compte no errar amb el camí marcat descrit.

HORARI
Pujada, sense comptar parades, de 2 hores i mitja. Baixada en menys d’1 hora i 30 minuts.

DESNIVELL
El desnivell total acumulat de l’excursió és de 920 metres de pujada i 920 de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu. Al hivern es aconsellable anar amb esquís o bé amb raquetes. Cal dur material alpí doncs hi ha risc de trobar glaç.

PUNTS D’INTERÈS
Des del cim tindrem molt bones vistes, llevat cap a la banda nord on aquesta resta un pèl limitada pel cims de la Coma del Forn i el Ventolau; de totes maneres podrem contemplar des de les Maladetes fins el Certescan, cim que enllaça, ja més a llevant amb la Pica d’Estats, Sotllo o Baborte i les muntanyes d’Andorra com la Comapedrosa. el Monteixo o el Salòries.
Cap al Sud, tenim la Torreta de l’Orri, el Boumort i part dels Montsec, a banda de les valls del Noguera Pallaresa. Ja a ponent podrem gaudir del Montsent de Pallars, Monterroio o Mainera i resta de muntanyes que enllacen amb la vall d’Àneu i la de Bonaigua.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí amb una mica d'influència atlàntica. Al hivern hi ha força neu i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació, marcada per un estatge alpí, està composta per bosc d’avets, bedolls i pins a les parts baixes i herba de prat a les altes.

EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, inclòs al pic de l'estiu. Cal dur roba protectora del vent i de la pluja així com calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.

Barcelona a 8 d’agost de 2011