SANT MAMET (1.391 m.)

CIM: Sant Mamet (1.391 m.)
COMARCA: La Noguera
DESNIVELL: 520 m. (Acumulat)
HORARI: 2h 30 min. (1h 30 min. + 1h)
DIFICULTAT: Fàcil

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Interessant excursió a una serralada aïllada que en direcció nord-oest / nord-est, fa de primer contrafort després de la plana de la Noguera i abans del Montsec, a les valls de Meià. Formada per materials margosos i gresos eocènics, on damunt si han assentat roques calcàries mesozoiques, les seves aigües marxen al sud, llevant i nord directament al Segre per diverses torrenteres i a ponent també, però a través de la Noguera Pallares
La excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil, permet veure les restes del Castell de Rocaspana, que sembla que es construí al segle X, si bé es troba documentat a partir de 1304. També veurem el malmès castell d’Orenga, amb referències des de l’any 1.040 i al cim trobarem l’ermita de Sant Mamet, patró de les dides, amb una construcció romànica datada possiblement a l’any 1.024 i que ara al 2000 ha estat reconstruïda amb no gaire fortuna, doncs al romànic s’hi ha afegit un refugi, una cisterna i una antena de comunicacions a la paret nord.

ACCÉS PER CARRETERA.
Per fer aquesta ruta ens hem d’apropar al poble de Santa Maria de Meià. Per fer-ho cal anar primer a la vila d’Artesa de Segre, on hi podem arribar des de Tàrrega venint de Barcelona o Lleida per la A-2 i també des de Girona passant per l’eix transversal fins a Cervera. Des de Tarragona, caldrà pujar fins a Lleida. Un cop a Tàrrega prendrem la carretera C-14 que s’arriba fins Artesa, després de passar per Agramunt. Per aquesta carretera també es pot baixar des de La Seu d’Urgell o Ponts.
Un cop a Artesa, i des de dins la mateixa vila, cal agafar una carretera, la L-512, que va a Isona i Tremp per Comiols i seguir-la fins el punt quilomètric 3,8, on a ma dreta hi ha una carretera que porta a Alentorn i Vilanova de Meià. Només entrar a Vilanova, ja veurem un indicador que porta a Santa Maria de Meià en 3 quilòmetres.
Travessem tot el poble de Santa Maria i al final, a l’esquerra hi ha una Església. Aquí, a ma dreta, surt una pista ample, arranjada i amb greda que porta a Figuerola de Meià i Fontllonga. Hi ha un cartell indicador. Fem un quilòmetre d’aquesta pista i en deixarem un altre a ma dreta que porta a Rubies i a l’ermita de Sant Sebastià (està indicat).
Continuem per la pista principal i en 3,7 quilòmetres més, arribarem al coll de l’Orenga (també està senyalitzat) i encara haurem de fer, des del coll, 600 metres més de pista, per arribar a un trencant, a ma esquerra, des de on surt un altre pista secundària per on es comença l’excursió. Aquí deixem el vehicle.

ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC
Autocar: Alsina Graells fins Artesa de Segre i la mateixa companyia des de Artesa de Segre a Vilanova de Meià. Des de Vilanova de Meià 3 km. per carretera

RECORREGUT
En resum l’excursió segueix un tram de la pista forestal del trencant i s’enfila per camí direcció sud-est fins el coll de les Comes. D’aquí pren un camí dret direcció sud cap a una carena, on poc abans d’arribar-hi troba una pista molt malmesa, que ens atansa al cim.

Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

0 minuts.Peu de carretera (870 m.): Sortim seguint la pista que fa un petit pujant i tot seguit planera travessa un camp fins un corral, on hem de girar cap a l’esquerra, deixant-lo a ma dreta, per seguir aquest camp uns 50 metres més i agafar una antiga pista que surt en pujada. Just aquí surt també un altre pista paral•lela, i a la dreta de la que seguirem, que planera segueix pel mig del camp. A la nostre esquerra, enlairada en una carena, hi ha les restes del Castell de Rocaspana. Seguim, en direcció sud-est, aquesta pista que a estones esdevé corriol, per anar planers i fer un sifó que supera el barranc de Gener. Just travessar-lo, enfilem cap al coll de les Comes i 200 metres abans d’arribar-hi trobem un trencant a ma dreta.
25 minuts.Trencant. (980 m.): Trobem un corriol molt marcat, que puja fort i per on faríem una mica de drecera, però prenem l’opció d’arribar-nos fins el coll.
30 minuts.- Coll de les Comes (1.010 m.): En mig d’un antic camp de conreu. A l’esquerra enlairat les restes del castell de l’Orenga, a la dreta matollars de boix, algun pi i un corriol que puja fort direcció sud. Hi ha una fita que l’assenyala. Seguim aquest corriol desdibuixat sense perdre les fites fins arribar a un replà, on enllacarem amb el camí del trencant.
45 minuts.- Enllaç amb la drecera. (1.100 m.): Aquesta ve de la nostre dreta i l’agafem per continuar pujant fort i de dret, sense voltes. Seguim per entre matolls, poc arbrat i amb trossos de pedra. Quan el camí decanta un pèl a l’esquerra i supera unes alzines, de seguit trobem una pista.
1 hora i 10 minuts.- Antiga pista. (1.240 m.): Està molt malmesa, però la seguim cap a l’esquerra, cap a la dreta és perd. Més endavant la pista fa una llaçada, dreta/esquerra per tal d’arribar a la carena i cop allí ja veiem el cim. Ara, anem planers, enllacem amb un altre pista més arranjada que puja per la dreta de l’altre banda de la muntanya (Alòs de Balaguer) i en 100 metres ja arribem al cim.
1 hora i 30 minuts.- San Mamet. (1.391 m.): Cim molt gran i planer, farcit d’herba de prat, amb dues antenes de comunicacions amb les seves respectives casetes, Ermita amb una antena de comunicacions clavada a la paret nord, refugi i una cisterna adossades, vèrtex geodèsic i una taula d’orientació que gaire bé no informa de res. Bones vistes en totes direccions.
Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es recomanable al hivern. La resta t’exposes a passar fortes calors.

PUNTS D’INTERÉS
A part de poder gaudir de les restes dels Castells i de l’Ermita del cim, també tindrem molt bones vistes, de manera que així, cap al sud, podem distingir tota la depressió Central, la Noguera, el Segrià, el Urgell i al fons les muntanyes de Prades. Cap a ponent tenim les muntanyes de la Franja i el embassament de Camarasa. Al nord podem veure el Montsec d’Estall, el d’Ares i el de Rubió i entremig, una mica a llevant, es pot distingir el Port de Compte i el Cadí. A llevant resta Santa Maria de Meià, Vilanova, el Montmagastre, la vall del mig Segre, l’altiplà de l’alta Segarra i el baix Solsonès.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima en aquest indret és continental amb influencies humides, el que fa que les temperatures siguin força contrastades, sobretot a primavera i tardor. Al hivern difícilment hi ha neu, encara que es registren glaçades. A l’estiu la calor es deixa notar força, amb risc de tronades. No es terreny de grans ventades, però si de boires que pugen de la Depressió Central.
La vegetació està composta també de plantes de caire mediterrani i on destaquen els pins de curta alçada, alguna alzina i algun matoll variat, com el ginebre o el boix.

EQUIPAMENT
Cal dur motxilla, gorra, ulleres, roba d’abric i de defensa del vent al hivern. Convé també dur botes de tresc i sobretot aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament Vilanova de Meia

Barcelona 13 de Març de 2011