GRA DE FAJOL (2.714,3 m.)

CIM: Gra de Fajol (2.714,3 m.)
COMARCA: Ripollés
HORARI: 2h 20 min. (1h20 min. + 1h.)
DESNIVELL: 639 (acumulat)
DIFICULTAT: Mitjana (Alta Muntanya)

RESUM
El Gra de Fajol és un cim esvelt que disposa de dos puntes, la més meridional, més baixa, i la que descriurem, més al nord, amb més alçada, però al mateix temps amb més bones vistes. La ruta que seguirem és des de Vallter i ens permetrà veure valls de modulació glacial i cims emblemàtics dels Pirineus orientals com són els que van des del Canigó fins al Puigmal. A més l’excursió també ens permetrà veure el naixement de rius com el Ter, l’Orri o el Fresser.
Un altre atractiu d’aquesta excursió al marge de l’ambient d’alta muntanya, és la composició del terreny, força interessant a tocar del cim per les seves grans betes de marbre blanc format pel calcita de gran puresa.
La ruta és molt senzilla i còmoda, sense dificultats i amb camí fins el mateix cim. Ruta molt transitada que només requereix de trobar bon temps, doncs en aquesta regió el vent i la boira sol ser habitual.

ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a Ripoll i d’aquí a Camprodon. Si venim de la Catalunya nord, haurem d'entrar per la vila de Molló i el coll d'Ares fins arribar a aquesta vila.
De Camprodon anirem a Setcases i d'aquí ens enfilarem cap a la estació d'esquí de Vallter. Només arribar al primer aparcament on hi ha el primer telesella, la carretera comença a fer llaçades. En el setè revolt, que gira a la dreta segons el sentit de la marxa, aturarem l'automòbil en qualsevol dels dos amplis aparcaments a dreta i esquerra. També a la nostre esquerra, en el mateix revolt, hi ha un indicador i un camí que haurem d'agafar.

RECORREGUT
La excursió s'enfila per aquest camí direcció ponent cap al coll de la Marrana. Aquí girarem al SE. (ma esquerra) per puja al Gra de Fajol.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

0 min: Aparcament (2.075 m) Sortim del aparcament, en direcció ponent, per un ample camí fressat i en suau pujada. Fins el coll de la Marrana trobarem marques de G.R. Anem per entre matolls de gòdua i pi negre. El riu Ter resta enfonsat a la nostre esquerra, encara que mica en mica guanya alçada i s'apropa a la nostra ruta.
10 min: Palanca. (2.155 m) Una palanca de fusta ens ajuda a travessar el riu Ter, que ara restarà a la nostre dreta. Forta pujada fins el Refugi.
20 min: Refugi d'Ull de Ter. (2.220 m) Entre pins, lloc pintoresc. Servei de bar, menjars i dormir. Seguim direcció ponent, el camí planeja. A la nostre esquerra deixem un petit cercle glacial amb forts pendents recobertes de tarteres i blocs d'una antiga morrena glacial que es despenja del Gra de Fajol. S'acaba l'esclarit bosc per on passàvem.
30 min: Pista d'Esquí (2.270 m). El camí s'ajunta amb una pista d'esquí i la remunta paral·lelament per la banda dreta. A partir d'ara, ja només veurem pastures i algun matoll de neret. Més amunt travessem la pista d'esquí, passem un rierol i pugem per la seva petita vall, per tal d'arribar a un pla que ens durà al peu del coll de la Marrana. A la nostre dreta hi ha, en sota i darrera un petit llom, unes mulleres que són el naixement del riu Ter.
45 min: Peu del coll de la Marrana (2.400 m aprox.) Superem l'ampli coll per l'esquerra. Un camí puja dret per la nostre dreta i un altre ho fa, més suaument, amb una llaçada per sota del Gra de Fajol, per la nostre esquerra. Qualsevol dels dos ens du al Coll.
1 h: Coll de la Marrana (2.510 m) Ampli coll herbat. Petit semicercle de pedres protectores del vent. Bones vistes de la alta vall del Fresser. A la nostre esquerra resta el Gra de Fajol, a la dreta el Bastiments. Seguim cap a l’esquerra, deixem el G.R. i també l’herba de prat, doncs ara un camí marcat, per entre pedres, puja cap a la carena, primer suaument i després més fort. Trobem fites que ens ajuden a seguir el millor camí.
1 h 15 min: Carena. (2.680 m). Bones vistes sobre la vall de la Coma de l’Orri. Girem a l’esquerra i per la mateixa carena de marbre blanc ens arribem fins el cim.
1 h 20 min: Gra de Fajol (2.710 m) Una creu de disseny i diversos estris, pessebres, ferros, plaques, etc, decoren el cim. Vistes espectaculars sobre els cercles d’Ull de Ter amb les seves pistes d’esquí. També bones vistes sobre el cercle de la Coma de l’Orri.
Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que a l'hivern o quan hi ha neu, no és aconsellable fer-la a peu, doncs el terreny, sobretot d'accés al coll de la Marrana, està sempre ventat, glaçat i a vegades amb una cornisa. Cim aconsellable al hivern amb esquís, si bé el tram final de pujada al cim és força dret. No s’aconsella amb raquetes. El que tampoc és recomanable és fer la marxa amb boira o vent fort.

PUNTS D’INTERÈS
Al marge de la composició del terreny, pastures, pedres i marbre, des del cim podem tenir molt bones vistes. Així cap al nord veurem des del Pic del Infern fins el Canigó. A ponent totes les muntanyes que envolten el Santuari de Núria, a més de la Coma del Fresser. Al Sud resten la carena que baixa cap al Balandrau, la vall del ter i serres com la de Cavallera i més lluny el Montseny. A ponent tenim el la carena del Comabona i l’estació d’esquí de Vallter.

CLIMA I VEGETACIÓ
La regió en sí és molt ventosa, fins i tot en jornades d'estiu i de forta calor. A l'hivern el torb o vent de nord, bufa sovint de forma perillosa. El clima és d'alta muntanya amb dies de fort sol i calor i dies de fred rigorós. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera, sobretot en les parts altes, on la neu sol enretirar-se a partir del mes de Maig. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
La vegetació és de caire alpí i està composta, a la part baixa, per matolls de gòdua i pi negre. A partir de 2.200 metres només hi ha herba de prat i flors d’alta muntanya a la primavera.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d’abric tot l'any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, si no hi ha neu, és pot fer amb calçat lleuger. També recomanem dur una màquina de retratar i uns prismàtics. A les parts baixa trobarem aigua, no serà pas així un cop superat el Refugi, per tant és molt aconsellable dur-ne.

Barcelona a 31 de juliol de 2003