11 de gener de 2010

PIC DE CAMBRE D'ASE (2.711 m.)


  • CIM: Pic de Cambre d'Ase (2.711 m.)
    CORMARCA: Cerdanya / Conflent
    HORARI: 4h. 15 min. (2h 45min. +`1h 30 min.)
    DESNIVELL: 1.160 m. (acumulat)
    DIFICULTAT: Alta


    NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

    RESUM
    Aquest cim està situat en una llarga carena que, en direcció nord, es despenja del llom fronterer entre la Cerdanya i el Ripollès pel cim de la Torre d’Eina. Endinsat cap a la plana i solitari, sembla que hagi estat dipositat damunt de la planura que separa la Cerdanya del Conflent. De fet la divisòria passa pel cim. Aquesta situació fan del cim un mirador privilegiat sobre les esmentades comarques i d’altres veïnes.
    El pic es troba al mig d’un cercle glacial molt reduït que hi ha a la cara nord i queda tancat per dos lloms que baixant per llevant i ponent del cim, en direcció nord, moren a la plana, on si troba una estació d’esquí. Aquest cercle de la cara nord, amb forts espadats, presenta moltes dificultats per ascendir-hi, però fent-ho per qualsevol dels dos lloms, la excursió esdevé molt senzilla i fàcil. És més el de la banda de ponent, en la part baixa, està ocupat per les pistes de l’estació d’esquí de Sant Pere dels Forcats i per on pujarem.

    ACCÉS PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir a Puigcerdà. Travessarem la Guingueta, on hi ha una rotonda que fa de cruïlla. A l’esquerra cap a Puigmorens i Andorra. Nosaltres seguirem cap a la dreta que porta direcció a Mont Lluís i Perpinyà. Deixem enrera els pobles de Ix, més endavant Sallagosa i arribem al Coll de la Perxa, on deixarem dues carreteres a dreta i esquerra del coll.
    Seguim cap a Perpinyà i uns metres més endavant del coll, abandonem aquesta carretera, per tal de desviar-nos, a la dreta i en baixada, per un altre carretera que du als pobles de la Cabanassa i a Sant Pere dels Forcats. Passat els pobles, seguim fins l’estació d’esquí i aparquem a tocar del nucli central de l’estació, en un ampla replà, a uns 50 metres abans d’un telesella desembraga-ble.

    RECORREGUT
    La excursió munta per la pista principal d’esquí. En arribar a una explanada, decantem a la dreta per agafar-ne un altre que ja puja pel llom de ponent de la muntanya. Passem un nou tele i quan s’acaben les pistes d’esquí, seguim per llom voltant la muntanya fins el cim.
    Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar les aturades, són:

    0 minuts: Aparcament. (1.590 m.) Sortim en direcció sud per la pista d’esquí. De fet hi ha dues pistes, però les dues porten al mateix lloc. Una que és una dreta pala que després gira a la dreta i l’altre un camí que surt cap a la dreta i després gira a l’esquerra. Seguim aquesta pista, la principal, envoltats de bosc de trèmols, arbre blanc, moixeres i pi negre. També ens acompanyen uns pals que, a l’hivern, llencen neu artificial.
    40 minuts: Trencant. (1.940 m). Arribem a un gran pla, on s’acaba el tele desembragable i a més fa de distribució de pistes. De fet, un pel abans d’arribar-hi, decantem cap a la dreta deixant la pista principal que marxa de front i agafant una pista lateral que du, en 50 metres, al començament d’un telearrossegador. Ara hem de seguir, entre bosc i direcció sud, el tall entre bosc que marca la línia recta d’aquest arrossegador. Seguim els pilons del tele, ara per la dreta i algun cop per l’esquerra. A la part superior el pendent és fort i dur.
    1 hora i 15 minuts: Final del Telearrossegador. (2.210 m.) En arribar-hi, sortim cap a la dreta, on hi ha un altre pista d’esquí que remuntarem en no gaire pendent, voltats en el marges per pi negre i neret. A l’estiu, anem trepitjant herba de prat. Passem unes tanques de fusta protectores del vent per tal de que no se’n dugui la neu i de seguit arribem al final d’aquesta pista, on un nou telearrossegador ens arriba per la nostre dreta.
    1 hora i 45 minuts: Final d’un nou Telearrossegador. (2.420 m.) Aquí s’acaben les pistes i nosaltres seguim, direcció sud, per un ampli llom, ara amb més pedres que abans, en forta pujada i sense camí. Hem d’anar cap a una fita de pedrers molt marcada i que conté un pal de ferro. Sembla que estigui situada a dalt de la carena. Una referència més del camí, és que a la nostre esquerra hi ha una carena amb grans fites que arriben al metre d’alçada.
    2 hores i 05 minuts: Fita de pedres (2.540 m) Arribem a aquesta característica fita. Aquí el llom s’estreny i esdevé carena. Comencem a trobar camí i la direcció pren rumb sud-est. Seguim per aquesta carena, en suau pujada, fins un primer bony, on hi ha una creu.
    2 hores 30 minuts: Creu. (2.700 m) Estem en un avantcim on llueix aquesta creu. Seguim la carena, ara planera, en direcció llevant, cap al cim.
    2 hores i 45 minuts: Pic de Cambre d’Asa (2.711 m.) Cim ampli i pedregós. Bones vistes en totes direccions.
    La baixada la podem fer pel mateix camí o bé seguint la carena, planers, cap a llevant, per anar a cercar, per camí fressat, un altre cim de 2.708 metres, on hi arribarem en 10 minuts. Aquest cim es ampli, arrodonit i farcit d’herba. Ara caldrà baixar cap a l’esquerra per una gran tartera, sense camí, però sense deixar unes petites fites que ens guiaran per passar pel millor indret. Més avall entrarem al bosc, on ja trobarem camí fressat i anirem, seguint-lo, direcció nord, fins a l’estació d’esquí. Compte abans d’entrar al bosc, doncs la tartera du a una vall paral·lela a la nostre i nosaltres en arribar als primers arbres, hem de decantar fort cap a l’esquerra sense deixar les fites.

    HORARI
    Farem 2 hores i 45 minuts de pujada i 1 hora 1/2 de baixada si ho fem pel camí de pujada i 1 hora ¾ si donem el vol pel llom dret del cim.

    DESNIVELLEl desnivell total acumulat de l’excursió és de 1.160 metres de pujada i 1.160 de baixada. Si fem la volta pel cim de la dreta el desnivell serà de 1.190 m.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    A peu, aquesta ruta es pot fer des de finals de primavera fins a Novembre, quan el terreny no està pas cobert per la neu. A l’hivern a banda de la neu, molt abundosa, per fer l’excursió cal travessar les pistes d’esquí. El cim és aconsellable amb esquís, encara que és fàcil trobar gel a la cresta. Recomanem fer l'excursió els mesos de Juny, Juliol i a partir d’octubre, doncs la calor no és especialment angoixant.

    PUNTS D’INTERÉS
    Interessant és la morfologia de la cara nord del cim, així com la vegetació que hi podem trobar en primavera. En quan a vistes, al nord tenim la serralada fronterera de Catalunya amb l’Ariege i podem distingir, entre altres el Carlit o el Puig Peric. També es veuen les estacions d’esquí de Les Angles i Font-Romeu. A Llevant hi ha serralades com la de Madrès o el Canigó, mentre que al sud veurem tots els cims que limiten la Cerdanya i el Conflent amb el Ripollès.
    A ponent distingirem fàcilment el Pedraforca, el Cadí, tota la plana Ceretana i de l’Alt Urgell i altres cims com la Tossa Plana, la Carabassa o el Puigpedrós.

    CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima en aquest indret és mediterrani pirinenc oriental. Al hivern la neu és abundosa i les gelades sovintegen des del mes de Setembre o Octubre, fins ben entrada la primavera. La neu aguanta fins a mitjans de Maig i a l’enclotada paret nord pot aguantar fins a primers de juliol. Terreny de fort vent, el torb, a gaire bé tota època de l’any. A l’estiu hi ha fortes calors barrejades en dies rúfols, amb boires, tempestes o tronades que creixen sobtadament.
    La vegetació presenta un estatge subalpí a les parts baixes i alpí a les altes, amb alguna influència atlàntica. Fins els 1800 metres d’alçada hi trobem bosc de trèmol, moixeres i arbre blanc, més amunt pi negre barrejat amb pastures i matolls.

    EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric. Cal dur roba protectora del vent. L'excursió, un cop s’enretira la neu, es pot fer perfectament en botes de tresc. Recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.

    Barcelona 10 d’octubre de 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada