10 de gener del 2010

PUIG DE SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS (1.547 m.)


  • CIM:Puig de Santa Magdalena de Cambrils (1.547 m.)
  • COMARCA: Ripollès
  • HORARI: 3h 45 min. (2h 15 min. + 1h 30 min.)
  • DESNIVELL: 685 m. (acumulats)
  • DIFICULTAT: Mitja
  • NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

    RESUM
    Aquest cim que disposa de la petita i humil ermita de Santa Magdalena de Cambrils, es troba situat a la serralada Transversal catalana, dins del conjunt de les serres d’espai d’interès natural de Santa Magdalena, Milany, Puigsacalm i Bellmunt i dins del terme de Vallfogona de Ripollès, al llindar amb el de Vidrà.
    Les seves aigües al nord van a parar a la riera de Vallfogona afluent del Ter, mentre que al sud ho fan al torrent de Santa Magdalena que és tributari de la riera del Gurn i aquesta del Fluvià. La serra està formada per roques pudingues de calcàries dures (semblants als conglomerats) i margues intercalades, principalment a les parts baixes.
    La excursió és molt còmoda i senzilla, potser un pèl obligada en orientació al començament, degut a que les marques de pintura que ens acompanyen fins el cim estan desdibuixades, però és molt agradable i ens permetrà visitar unes boniques fagedes, uns transparents rierols i l’ermita de Santa Magdalena, romànica, amb un atri descobert i de la que se’n tenen dades des de 1326. Aquesta ermita força malmesa, amb el campanar d’espadanya mig enderrocat, encara conté una imatge gòtica d’alabastre.

    ACCÉS PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Vallfogona de Ripollès. Ho podem fer des de Ripoll o des de Olot. Just entrar al poble, que venint de Ripoll resta a la dreta, hem de prendre el segon carrer que hi ha a la nostre esquerra, carrer Puig Estela, per passar per un bar, les escoles, l’ajuntament i l’església de la Salut. Aquí per aquest carrer podem aparcar, doncs l’excursió comença seguint per aquest carrer.

    RECORREGUTEl nostre itinerari surt del poble i baixa fins la riera de Vallfogona, la segueix uns metres i de seguit enfila per bosc, direcció sud-est, cap a una casa i després cap a un càmping. En la mateixa direcció arriba al Mas i planes de Puigvasall, on ja per carena i sense perdre la direcció esmentada, segueix fins el cim.
    Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:

    0 minuts: Vallfogona de Ripollès (960 m) Sortim seguint el carrer on hem aparcat que de seguit esdevé pista revestida de ciment. Anem planers direcció llevant i deixem en sota a la dreta una piscina i un poliesportiu i en sobre a l’esquerra el cementiri. De seguit fem baixada cap a la riera de Vallfogona.
    10 minuts: Riera de Vallfogona (920 m) Hi ha un pal indicador que ens orienta a seguir pel marge del riu per anar a Santa Magdalena. Sense travessar la riera, la seguim planers pel seu marge dret (riera a la dreta). Anem per entre bosc de ribera.
    15 minuts: Passera (920 m) Travessem la riera per unes pedres i enfilem de front en pujada decidida per entre mates i arbres fins un prat que travessem planers fins un mas.
    20 minuts: Mas Ciutadia (950 m) Arribem al mas que resta a l’esquerra i a la pista de ciment que li dona accés. Seguim cap a la dreta la pista uns 10 metres i la deixem per seguir a l’esquerra per entre bosc, un petit camí que puja fort fins un pla.
    30 minuts: Camp de Colònies (985 m) En aquest pla d’herba, a l’esquerra, hi ha dues petites edificacions que són de les acampades de colònies. Seguim paral·lels al pla, trobem marques de pintura i planers ens apropem a la riera, que seguirem uns metres sense travessar-la. Arribem a un pont.
    35 minuts: Pont sobre la riera de la Bauma (1010 m) Original, molt estret, amb baranes de xarxa. Només travessar-lo arribem a una pista de ciment on hi ha una font, la dels burros. Seguim la pista a la dreta i a 300 metres trobem un càmping.
    45 minuts: Mas i càmping la Bauma (1030 m) Anem fins les edificacions de la casa i davant mateix de la primera construcció, a l’esquerra, hi ha unes escales de ciment que duent a les parcel·les del càmping i per on hem de seguir. Ara trobem més pintures. Passem les parcel·les, entrem dins de bosc i el camí s’enfila més fort cap a un trencant.
    1 hora: Trencant (1190 m) Deixem un camí que marxa planer a l’esquerra. Està ben indicat per les pintures grogues. Seguim el de la dreta que, en pujada i per entre bosc, ens du fins uns plans que de flanc per la muntanya ens porten fins a un mas.
    1 hora i 20 minuts: Mas Puigvasall. (1240 m) Abans d’arribar-hi ens hi podem enfilar per passar-lo pel seu darrera. També es pot voltar per davant. La casa té algun tros enderrocat i està abandonada. Deixem el mas a la nostre esquena i entrem en una pista de terra que ens porta fins a unes planes, on al seu final hi ha un trencant.
    1 hora i 35 minuts: Trencant (1260 m) Prenem una pista que surt a la dreta i deixem la que veníem que de front comença a baixar. Fem 100 metres de pista i una pintura enlairada a la nostre esquerra ens la fa deixar i prendre un corriol que puja per entre bosc.
    1 hora i 45 minuts: Pista travessera (1330 m) Travessem la pista i seguim, en lleugera pujada, el corriol i les pintures fins que novament enllacem amb la pista.
    1 hora i 55 minuts: Desviació (1.370 m) En un revolt a l’esquerra que fa la pista i sota d’una penya la deixem i en prenem un altre que és intransitable i que al cap de uns 30 metres també la deixem per agafar un corriol que hi ha a ma dreta. Hem de seguir les pintures. Anem pujant per entre fageda.
    2 hores i 5 minuts: Pista travessera (1480 m) Tornem a travessar una pista i no deixem les pintures. Ara anem per entre fageda, per carena i en pujada més decidida.
    2 hores i 15 minuts: Santa Magdalena de Cambrils (1547 m) Pal indicador. Envoltada de faig i algunes vistes cap al nord i ponent.
    Baixada recomanable pel mateix camí.

    HORARIItinerari aproximat de 2 hores i ¼ de pujada i 1 hora i ½ de baixada

    DESNIVELLEl desnivell total acumulat per la tota la ruta és de 685 metres de pujada i 685 de baixada.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que els mesos d’estiu és molt penosa per la calor que fa en aquest indret. Algun hivern sol haver-hi neu a les parts altes, doncs la ruta va per cara nord. Recomanem fer l’excursió per primavera o tardor.

    PUNTS D’INTERÈS
    És interessant tot el recorregut i la visita a l’ermita, on al primer diumenge d’agost s’hi fa un aplec. De vistes des del cim poques, degut a que la vegetació és força espessa i no permet visió cap al sud i llevant. Això si cap al nord podem veure la serralada pirinenca oriental, especialment les muntanyes de les valls de Núria i el Taga i el Puigestela. A ponent, amb sort, veurem el poble de Vallfogona i diverses serralades com les de la collada de Tosses i el Puigllançada.

    CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima i la vegetació son de caire mediterrani prepirinenc orientat, típic de la mitja muntanya. Boixos, ginebres i faig son els elements més destacats, barrejats amb pastures.
    El clima es fred al hivern, on les glaçades sovintegen i el sol li costa arribar al tractar-se de cara nord. A l’estiu la calor pot ser angoixant, encara que en dies de pluja, boira i humitat, el fred és pot fer sentir a les parts obagues. A l’estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.

    EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. Al hivern cal dur roba d’abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L’excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per pista o prat. Recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut trobarem una font, però recomanem dur aigua.
    Barcelona a 31 d’agost de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada