PIC DELS VIDALS (2.902 m.)

• CIM: Pic dels Vidals ( 2.902 M.)
  COMARCA: Pallars Jussà
  HORARI: 6h 10 min. (3h 40 min. + 2h 30 min.)
  DESNIVELL: 1.270 m.
  DIFICULTAT: difícil (molt desnivell i alta muntaya)
  
  NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
  RESUM
  Aquest cim del Pallars Jussà, també anomenat antigament com de Punta de Mar, es troba separant tres importants zones lacustres de la part alta de la conca del Flamisell, la de Tort-Cubiesso-Castiesso, la pròpia conca de Vidals i la de Colomina-Mar-Saburó.
  Terreny granític, de marcada morfologia glacial, desarbrat, a tocar del Parc Nacional d'Aigüestortes i amb un itinerari feréstec, solitari i d'alta muntanya, marquen aquesta interessant ruta. El cim, malgrat la seva alçada i estratègica posició dominant de les esmentades valls, no es gens freqüentat.
  L'excursió és senzilla, un pel incòmoda pels blocs i pendents a superar, però no presenta cap mena de dificultat, malgrat que bona part del recorregut es fa sense fites o camí. Amb boira l'itinerari pot ser perillós, doncs en algun punt una desviació de la ruta pot dur a estimballs no superables.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur. A La Pobla, hi ha un trencant que per carretera porta a Senterada i Pont de Suert. Hem d'anar a Senterada i en aquesta vila prendre un altre carretera direcció La Pobleta de Bellveí, Els Molins, La Torre i Cabdella. Arribats a Cabdella, hem de deixar el poble a l'esquerra i seguir l'asfalt fins l' embassament de Sallente.
  Just a la presa, veurem al fons del embassament unes instal·lacions que és cap on va la carretera. Nosaltres trencarem a la dreta on hi ha un ramal, també asfaltat, que passant per damunt del mur de contenció de l'aigua porta a l'altre costat de la presa. Aquí s'acaba la carretera i és on deixarem el vehicle. Tenim força espai per aparcar.
  
  RECORREGUTLa excursió ens durà, guanyant alçada per el marge esquerra de la vall de Cabdella, des de la presa de Sallente fins una antiga via de vagonetes, per la canal de Pígolo. Seguirem la via fins lal llac d 'Estany Gento i d'aquí amb direcció més aponentada, entrarem a la regió lacustre de l'Estany Tort. En arribar al llac, pujarem una pala (Ne.) per tal de trobar un camí que de flanc cap el nord ens introduirà a la Coma de Vidals. D'aquí passarem uns llacs i pujarem fins la carena, per sobre del coll dels Carboners i d'aquí cap el Ne. al cim.
  Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:
  
  0 minuts: Presa de Sallente (1.770 m.). Sortim per un camí molt fressat i pedregós que, en pujada i direcció sud, surt del mateix aparcament. De seguit fa un revolt, empren direcció nord i deixa, en sota, a la nostre esquerra, l'esmentat embassament. Pujada sostinguda i terreny molt poc arbrat, per la canal de Pígolo.
  10 minuts: Trencant. (1.855 m). A la nostre esquerra, un camí baixa cap a l'altre extrem de la presa, on hi ha les edificacions elèctriques i s'acaba la carretera. Una de les edificacions està destinada a fer d'estació de sortida d'una mena de cistella aèria que du turistes fins al llac de l'Estany Gento. El nostre camí segueix en pujada i comença a fer revolts, sense fites ni marques però amb camí força clar. Més amunt arribem a un pal indicador.
  50 minuts: Font i vies de ferro. (2.145 m). Arribem a una font i un pal indicador, al peu d'un ampli i planer camí amb restes de vies. Aquestes construccions foren fetes als anys 40 pels presos del franquisme, per tal de transportar material per les obres elèctriques. Seguim aquesta via cap a la nostre esquerra i passem 4 túnels, tots molts curts, llevat el tercer que, amb degoters inclosos, és el més llarg. (no cal dur llum de pila),
  1 hora: Estany Gento (2.155 m). Presa amb rescloses. La via s'acaba i nosaltres passem per damunt d'aquestes rescloses, per tal d'apropar-nos a sota d'un gran xalet.
  1 hora 10 minuts: Xalet i Estació de la cistella aèria. (2.170 m). Deixem el xalet enlairat a la nostre esquerra i l'estació final de la cistella aèria, una mena de meccano força alt a la nostre dreta. També a la dreta deixem un planell informatiu i una drecera que puja al estany de la Colomina. Seguim ara en baixada per un camí (-45 m), a estones empedrat, direcció NW., cap el coll dels Gavatxos, estany Tort i La Colomina.
  1 hora 15 minuts: Trencant. (2.125 m). De la nostre esquerra i del fons de la vall puja un camí que prové de Boí, del Port de Rus i de la regió lacustre de Cogomella. Aquest camí du marques de GR. i enllaça amb el nostre en aquest punt. El seguirem cap a la dreta en pujada i fent llaçades. Direcció NW.
  1 hora 40 minuts: Via i pal indicador. (2.290 m). Trobem una nova via de vagonetes. A la dreta se'n va cap a La Colomina, juntament amb els senyal de GR. i a l'esquerra, el nostre camí, direcció colls de Dellui y dels Gavatxos. En dos minuts arribem al estany Tort i just arribar-hi hem d'emprendre una dura pujada, entre blocs i nerets, per una pala a la nostre dreta. Ho fem cap el NE., perpendicularment a aquest extrem del llac, seguint una mena de canalot fet per l'aigua i per tal d'anar sota d'unes penyes per on hi passa un camí.
  2 hores: Camí transversal. (2.395 m). El seguim cap a la nostre esquerra flanquejant la pala per damunt del Tort. Aquí el camí actualment és molt estret i una mica desdibuixat pels despreniments de terra, però més endavant és ample i fins i tot en algun tram està empedrat. Més endavant el camí va girant cap el NE., entra en un pla i resta perdut per l'herba de prat. Aquí decantem cap a l'esquerra, sense camí, passem unes mulleres, fem una petita baixada (-25 m) i arribem al llac de Vidals.
  2 hores i 25 minuts: Estany Vidals. (2.470 m). Molt bonic, envoltat de blocs, herba i ressalts. Només arribar-hi hem d'anar cap a l'esquerra a cercar una petita resclosa de pedra que hi ha al seu extrem de ponent per on desaigua cap el Tort. Passem la resclosa i ens enfilem per la banda esquerra (nostre dreta) d'una torrentera en direcció nord, superant diversos ressalts. Una mica més amunt, passem uns blocs i enfilem una dura pala d'herba amb alguna fita i rastres de camí.
  2 hores i 55 minuts: Petit llac. (2.655 m.) El superem enfilant-nos pel seu marge esquerra (nostre dreta) Al fons de la Coma ja veiem a l'esquerra els pics Tort i Tossal del Prat, al mig el coll de Carboners i a la dreta el Vidals.
  3 hores: Estany Vidals d'Amunt. (2.670 m.) El deixem a la nostre esquerra i ens enfilem a un llom, on a l'altre banda hi ha el segon llac Vidals d'Amunt. Passem per entre els dos llacs i pugem una dreta pala en direcció a la carena, sortejant, per l'herba de prat, els nombrosos blocs que conté. No cal pas decantar a la nostre esquerra, on hi ha el coll de Carboners que de seguit deixarem en sota.
  3 hores 30 minuts: Carena. (2.845 m.) Seguim cap a la nostre dreta, per sota carena, pel costat meridional, on per herba de prat, amb algun rastre de camí i algun bloc arribarem a un avantcim. En dos minuts, per carena i pedres estarem al cim. Pel vessant de llevant i per sota carena hi ha un petit corriol que ens ajudarà a l'ascensió final.
  3 hores i 40 minuts: Pic de Vidals (2.902 m.) Allargassat, pedregós, prou ample, amb una petita fita al mig. Forts espadats al vessant nord i molt bones vistes en totes direccions.
  Baixada desfent el camí d’anada, amb cura de no errar en baixar la pala de sota la carena.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer a peu un cop s'enretira la neu, de Juny a Octubre aproximadament. Als mesos d’hivern aquesta hi és present i molt abundosa. Cim apta amb esquís, encara que gens aconsellable per aquest itinerari. Per anar bé s'hauria de fer per Colomina i en dues etapes.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Recorregut per l’entorn del parc nacional d'Aigüestortes i en una important regió lacustre de caire glacial. Des del cim les vistes són força bones i així cap al nord, podrem veure pics com el Colomers o el Contraig. Darrera el Mauberme. També a Ponent podem reconèixer fàcilment pics com les Mussoles o el Mariolo. En sota l'imponent vall lacustre de Tort-Castiesso-Morto i al fons el Cotiella, Posets, Maladetes o Punta Alta.
  Cap el sud destaquen el Montsent de Pallars, tota la vall Fosca i els cims que envolten les valls de Flivià i Cogomella. Al fons els Montsecs. Seguint cap a llevant tenim en sota el conjunt de llacs de Mar-Saburo-Colomina i podem distingir al costat nostre el Peguera, el Saburó o el Mainera. Més enrera veiem muntanyes andorranes com la Tossa Plana o ceretanes com el Puigmal o el Cadí. També és fàcil distingir el Port de Compte.
  
  CLIMA I VEGETACIÓEl clima és alpí. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
  La vegetació també és de caire alpí, el terreny pràcticament no està arbrat i en tot el recorregut hi ha abundor de pastures.
  
  EQUIPAMENTMotxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric inclòs al pic de l’estiu. Cal dur roba protectora del vent. L’excursió s’ha de fer, amb calçat sòlid. Al hivern cal dur material alpí. Recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i força aigua.
  Barcelona a 21 de setembre de 2004
  
  DIRECTORI DE SERVEISAjuntament la Torre de Capdella