10 de juliol de 2009

PUIG DE L' OBIOL (1.546 m.)


  • CIM: Puig de l'Obiol (1.546 m.)
    COMARCA: Ripollès
    HORARI: 2h 50 min. (1h45min + 1h 05 min.)
    DESNIVELL: 555 m.
    DIFICULTAT: baix

  • NOTA PRELIMINAR
    Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

  • RESUM
    Aquest puig és el més alt de les serres de Sta. Magdalena i Milany, que estan situades a la banda nord de la serralada transversal catalana i a la part sud-est de la comarca del Ripollès. Les dues serres, allargassades de ponent a llevant, estan enllaçades pel coll de l’Espinal i les seves aigües al nord van a parar a la riera de Vallfogona, mentre que al sud, per la cara est se’n van al Fluvià i per ponent cap el Ter per la vall de Vidrà.
    La serra està formada per roques pudingues calcàries dures (semblants als conglomerats) i margues intercalades principalment a les parts baixes i del període bartonià (Eocè).
    La excursió és molt còmoda, curta, agradable i fàcil, si bé unes bones vistes dels Pirineus orientals i les serralades prelitorals, sols les podrem tenir des de una carena que es troba a uns 500 metres abans de l’Obiol. Cim no gaire fàcil de trobar.

  • ACCES PER CARRETERA.
    Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Vallfogona de Ripollès. Ho podem fer des de Ripoll o des d’Olot. Just entrar al poble, hem de prendre el segon carrer que hi ha a la nostre esquerra per passar per les escoles, l'església i unes piscines que resten enfonsades a la nostre dreta.
    Des del poble hem de fer 3,9 quilòmetres de pista abans d’aparcar el vehicle. Primer, la pista està revestida de ciment, travessa la riera de Vallfogona per un pont, deixa un mas a ma dreta i tot seguit una pista a l’esquerra, fins arribar a un trencant. Aquí s’acaba el ciment, una pista puja a ma esquerra i un altre baixa ma dreta cap a una casa. Nosaltres seguim de front, ara per pista de terra.
    Aquesta pista de terra, passa per una font (la tosca), travessa un torrent per un pont de ciment i arriba a uns prats, on deixa una pista a ma esquerra i tot seguit un pal indicador a la dreta. Fem 400 metres més d’aquesta pista principal fins arribar a un revolt de 90 graus a l’esquerra on hi ha una explanada per aparcar (Revolt de Malhivern) i completar els 3,9 quilòmetres que hi ha des del poble. Aquí deixem el vehicle.

  • RECORREGUTL’excursió remunta aquesta pista fins arribar a un torrent. El seguirem en direcció nord fins un coll, entre el Castell de Milany i el Puig de l’Obiol i d’aquest coll seguirem cap a llevant (esquerra) per carena, per tal de atansar-nos fins el cim.
    Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

  • 0 minuts: Aparcament de l revolt del Malhivern (1.110 m) Sortim cap el nord seguint la pista, aquí força planera. Anem envoltats de pins i de faigs. Aquí no hi ha més història.
    35 minuts: Trencant a la barraca (1.250 m). A ma esquerra surt una pista en pujada que porta a una casa (la Barraca). Seguim la nostre pista, ara pel mig d’un bonic bosc de faig. Amb cotxe podem arribar-nos fins aquest indret si volem estalviar-nos ½ de pista.
    40 minuts: Rec de Villaura. (1.275 m) La pista fa un revolt a ma dreta i travessa un torrent. A 50 metres del torrent agafem un corriol que surt de ma esquerra de la pista. Hi ha marques de G.R. i una fita. Seguirem una mica enlairats aquest rec per entre bosc de faig.
    45 minuts: Can Gallart. (1.335 m). Casa en runes a la nostre dreta. Hem de seguir fitxant-nos en les marques de G.R., doncs en aquest indret el bestiar fa corriols que poden confondre’ns. La pujada es suau i el bosc força tancat, llevat alguna clariana.
    1 hora: Font i abeurador. (1.435 m). A la nostre esquerra i a tocar del rec de Villaura. Seguim en suau pujada per entre bosc i seguint les marques del G.R.
    1 hora i 5 minuts: Pista planera (1.465 m). Una pista planera ens travessa. Aquí hem d’anar cap a la nostre dreta doncs el camí per on anem modifica la seva direcció uns 90 graus. Seguim les pintures. Fem uns 100 metres de pujada i arribem a una nova pista just quan aquesta fa un revolt. Pràcticament no cal ni tocar-la, la deixem a la nostre dreta i seguint les marques del G.R., ara ens enfilem un pel cap a la esquerra.
    1 hora i 10 minuts: Coll de Milany (1.485 m) Arribem per entre mig de bosc a una tanca d’un filferrat, una pista travessera i un coll. A la dreta veiem enlairades les restes del Castell de Milany i un munt d’antenes. Dos pals indicadors ens orienten. Anem per la pista cap a l’esquerra. Fem uns 50 metres per la pista i la deixem per desviar-nos cap a l’esquerra, on trobem un prat allargassat amb una cabana i una antena a ma esquerra. A l’alçada de la cabana, decantem a la dreta per endinsar-nos al bosc, on seguirem per un corriol, per entre boixos i faig i seguint marques de P.R., fins apropar-nos a la carena.
    1 hora i 15 minuts: Trencant. (1.515 m) Arribem a la carena just quan trobem una tanca de filferrat. Enllacem amb les marques del G.R. que ens duran fins el cim i les seguim cap a la nostre esquerra. Bosc de faig barrejat amb pastures. Compte a la tornada en desviar-nos.
    1 hora i 20 minuts: Primer Turó. (1.530 m) Arribem a un petit turó, fem un baixant per un prat allargassat (-20 m) fins un coll, un nou prat i altre baixada (-10 m) fins un altre petit coll. Marxem tota l’estona gaire bé per carena, sempre seguint les marques de pintura.
    1 hora i 35 minuts: Avancim (1.535 m) A la nostre esquerra, damunt d’un turó, veiem enlairada una antena i una petita cabana que estan força malmeses. Pugem al cim doncs és l’únic lloc on tindrem vistes sobre les serralades prelitorals. Baixem (-30 m) fins un ampli coll, on al seu final hi ha un pal indicador.
    1 hora i 40 minuts: Collet de l’Amorriador (1.500 m) Aquest indicador ens queda a l’altre banda del fillferrat. Aquí hi ha una maneta per on travessem a l’altre banda del fil i seguim en pujada amb el filferrat a ma dreta. Anem per entremig del bosc i just quan el camí planeja i se separa del filferrat, arribem a un petit pla, on a l’esquerra tenim un faig amb marques de G.R. Voltem el faig cap a l’esquerra i a 10 metres ja tenim el cim.
    1 hora i 45 minuts: Puig de l’Obiol (1.546 m) En mig del bosc, amb uns blocs de pedres calcàries conglomerades, unes marques de pintura del G.R. i una fusta amb el seu nom.
    La baixada la podem fer pel mateix camí de pujada en 1 hora i 10 minuts.

  • HORARI
    La pujada dura un hora i ¾ i la baixada un pèl més d’1 hora.

  • DESNIVELL
    El desnivell acumulat i aproximat de l’excursió és de 555 metres, fent el avanci'm., tant de pujada com de baixada.

  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que els mesos d’estiu és molt penosa per la calor que fa en aquest indret. Algun hivern sol haver-hi neu a les parts altes, doncs la ruta va per cara nord. L'indret sol ser ventós.

  • PUNTS D’INTERÉSEl interès principal de la sortida es troba en les importants fagedes del recorregut. Des del cim no veurem pràcticament res, degut a que està envoltat de faig, però des de una carena anterior al cim, en dies clars, podem guaitar al nord part de la serrada pirinenca oriental, des del Puigllençada fins el Canigó. A ponent veurem el Pedraforca i diverses serralades com les d’Ensija o del Cadí, ja més a prop tenim el Taga i el Puig Estela i al sud, tota la serralada Transversal i més al fons el Montseny, Sant Llorenç i Montserrat. A llevant res.

  • CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima i la vegetació és típica de la mitja muntanya amb trets centra europeus, boixos, ginebres i faig com a elements més destacats, barrejats amb pastures a les parts altes
    El clima es fred a l'hivern, on les glaçades sovintegen. A l'estiu la calor pot ser angoixant, encara que en dies de pluja, boira i humitat, el fred és pot fer sentir a les parts obagues. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.

  • EQUIPAMENTMotxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per pista o prat. Recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i sobretot aigua.
    Barcelona a 5 d’agost de 2009
  • DIRECTORI DE SERVEISAjuntament de Vallfogona de Ripollès
    TRANSPORT PÚBLICAutobús TEISA Bus “exprés”, línea Ripoll – Olot – Girona
    Ferrocarril
    RENFE. Estacions de Ripoll i Girona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada