3 de juliol de 2009

CASTELL DE MONTGRÍ (301 m.)


CIM: Castell de Montgrí (301 m.)
COMARCA: Baix Empordà
HORARI: 1h 30 min. ( 50 min. + 40 min.)
DESNIVELL: 300 m.
DIFICULTAT: fàcil

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM

Aquest cim és la punta més alta d’un petit massís calcari del cretaci que, isolat, s’aixeca enfront de la costa mediterrània, enmig de la plana de l’Empordà i separant les desembocadures dels rius Ter al sud i Fluvià al nord.
Damunt del cim s’aixeca un gran castell que fou començat a edificar al 1294 pel Compte de Barcelona Jaume II, per defensar-se dels Comptes d’Empúries i que, minvats els perills, s’abandonà al 1301, abans d’acabar-se. De totes maneres es pogueren aixecar quatre grans torres, les parets i les cisternes que es troben molt ben conservades.
Breu, però entretinguda i molt interessant excursió per un terreny que volen declarar Parc Natural, que està sense vegetació doncs la varen incendiar ja fa uns anys, no té cap interès ecològic, però disposa d’unes grans vistes i un castell que val la pena visitar. També val la pena arribar-se a l’ermita de Santa Caterina que resta en sota del castell i a una mitja hora a peu des del coll del mateix nom.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a la vila de Torroella de Montgrí. Ho podem fer des de Barcelona per la C-35 o la N-II per Granollers, Sant Celoni, Hostalric i Maçanet. Un cop a Maçanet hem de seguir per la C-35 direcció Llagostera. A l’alçada d’aquesta vila, la C-35 esdevé la C-65 fins arribar a Santa Cristina d’Aro, on la carretera torna a canviar el nom per la C-31. Aquesta C-31 porta a Palamós, Pals i Torroella.
Només entrar a Torroella, la C-31 passa per la rambla del poble i al seu final hi ha una rotonda d’on surt a la dreta una carretera que porta a l’Estartit. Fem 100 metres d’aquesta nova carretera per dins del mateix poble i a ma esquerra veurem un carrer amb un indicador de “Castell de Montgrí a peu”.
Seguim aquest carrer i les indicacions, fem unes voltes per dos carrers del poble fins arribar-ne a un de més ampla anomenat Roda de Pau Casals i on, al seu final, tenim aparcament senyalitzat a banda i banda del carrer. Aquí deixarem el cotxe.
Rutómetre del RACC

ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLICAutobús: les empreses SARFA i AMPSA tenen serveis regulars des de Barcelona, des de Girona i des de les principals poblacions de la Costa Brava.
Ferrocarril:
RENFE, estacions de Girona i Figueres

RECORREGUT
La nostre excursió segueix, en direcció nord, el flanc de la muntanya, on al seu damunt es veu el Castell, per tal d’arribar al coll de la creu de santa Caterina. D’allí per carena i direcció sud-est, ens arribarem fins el cim.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 minuts: Aparcament (60 m) Sortim seguint la Ronda Pau Casals en la direcció contraria per on hem vingut i girem a l’esquerra, seguint un indicador, per fer una baixada (-10 m.) que ens porta a una petita plaça, des d’on surt, a ma dreta, una pista de terra que en lleugera pujada surt del poble. A la entrada a la pista hi ha una placa de “carrer sense sortida” i un cartell d’explicacions sobre el castell. Seguim la pista per entre antics camps de conreu i oliveres, acompanyats per les marques de un G.R.
5 minuts: Trencant. (80 m) A ma esquerra deixem una pista que marxa planera. Seguim de front, aquí s’han acabat els camps de conreu, només quatre pins salvats del foc i matolls típics de la mediterrània. La pista fa, en pujada, una llaçada per tal de guanyar alçada i arriba a una tartera que la travessa i s’acaba esdevenint camí, que primer planeja, deixa a ma dreta la penya que arriba fins dalt del castell i tot seguit baixa (-10 m.) per passar un banc de pedra i arribar a un oratori.
20 minuts: Capella i oratori. (150 m) A ma dreta, el superem i enllacem amb un altre camí que puja de sota per la nostre esquerra. Seguim aquest nou camí que té algun tram empedrat i que, en pujada més decidida, va fent revolts per tal de guanyar alçada. Seguim amb minsa vegetació el G.R., passem dos capelles més i ens apropem a un ample coll.
30 minuts: Coll de la Creu de Santa Caterina. (205 m.) També anomenat del Duc de Torroella i presidit per una creu de ferro damunt d’una ample i rodona base de rocs collats amb ciment. Girem a la dreta i seguint el G.R., fem un tros de camí pla, però molt incomoda per la disposició de les pedres del terreny, fins la base de la muntanya, on comencem a enfilar-nos per un camí que va fent revolts fins el mateix cim.
50 minuts: Cim del Montgrí. (301 m.) Molt ample i gran cobert de pedres i algun matoll amb el castell al mig. Entrem per la porta principal, travessem el patí d’armes i ens dirigim a la torre nord, on una escala metàl·lica de cargol, ens portarà fent 46 graons fins dalt del castell.
55 minuts: Castell de Montgrí (318 m.) Aconsellem fer tota la volta pel cim del castell, per gaudir millor de totes les vistes.


ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓSens dubte la millor època és l’hivern. Cal evitar anar-hi en altres estacions per la forta i angoixant calor que podem passar.

PUNTS D’INTERÈS
És molt interessant la morfologia i orografia del terreny, però sens dubte el millor són les vistes que, per la banda nord, arriben fins a les Alberes, amb tota la plana de l’Alt Empordà al seu davant. Veiem el Cap de Creus i la badia de Roses. A llevant tenim les viles de l’Escala i de l’Estartit, amb les Illes Medes i el Mar.
Al sud hi ha la desembocadura del Ter, amb els arrossars de Pals i tota la plana del Baix Empordà amb les seves viles i comunicacions. Al fons el massís de les Cadiretes. Ja cap a ponent podrem gaudir de les vistes sobre el Montseny, la conca baixa de la Tordera, les planes del Gironès i del Pla de l’Estany, amb les Guilleries i la serralada Transversal, on hi destaca el Puigsacalm. Al fons els Pirineus, des del Puigmal fins el Canigó.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima és típic de la Mediterrània humida. Destaca sobre tot la xafogor que pot fer a partir de finals d’hivern i fins ben entrada la tardor. El vent de tramuntana sovinteja tot l’any i a la tardor poden presentar-se llevantades. La vegetació és molt minsa degut als incendis, de totes maneres en el recorregut podem trobar algun matoll de garric i també algun pi i alsina isolades que es va salvar de la cremada.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric, doncs es poden trobar dies rúfols amb vent. Cal dur també roba protectora del vent. L'excursió convé fer-la amb calçat dur i amb sola adherent. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes i sobretot aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntament de Torroella de MONTGRI

ON MENJAR
Si la sortida es per carretera s'aconsella para a Calonge a Can Tonet Carrer Doctor Josep Maria Vilaseca 1 (Tel. 686 755 705). Ofereixen la possibilitat de que es porti el menjar demana al Bar el veure. Entre altres plats per esmorzar de forquilla i ganivet tenen, entre altres, un bacallà amb samfaina excel·lent amb una molt bona relació qualitat preu.
Ja terrassa exterior i una coberta a la part del darrera. Tenen aparcament darrera del restaurant.

Barcelona a 19 de gener de 2014


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada