22 de juliol de 2009

MAINERA (2.906 m.)


  • CIMS: Mainera (2.906 m.)
    Comarca: PallarsJussà
    HORARI: 6h 50 min. (4h. 05 min. + 2h 45 min.)
    DESNIVELL: 1.350 m.
    DIFICULTAT: fàcil (alta muntanya)


  • NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.


  • RESUMLa Mainera és un dels grans cims dels Pirineus centrals catalans i que tanca per llevant el cercle glacial de la Colomina, ja dins del parc Nacional d’Aigües Tortes. El pic està situat en l’enllaç de tres fraccionades carenes, una que es despenja pel nord des de la vall de Peguera, un altre que prové aponentada del pic del mateix nom, i una tercera que segueix cap el sud fins el Montsent de Pallars i d’aquí cap a La Pobleta de Bellveí , a tocar gaire bé de La Pobla de Segur.
    El cim també separa els importants cercles glacials de Berasti que baixa fins Llessuí, Peguera que arriba fins Espot i la Colomina que va fins Cabdella. Terreny granític del període cambrià, amb forts contrastos entre la banda de llevant de pendents herboses i la banda de ponent, amb una important modulació glacial amb fortes pales productes de l’erosió i també una de les més importants morrenes glacials de la regió.
    L'excursió és senzilla, un pel incòmoda pels blocs i pendents a superar, però no presenta cap mena de dificultat. A més, és molt completa, el paisatge és molt variat, la regió presenta llacs, pedreres, crestes, pendents i tots els ingredients morfològics, orogràfics i botànics típics de l’alta muntanya.


  • ACCES PER CARRETERA
    Amb automòbil ens hem de dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur. A La Pobla, hi ha un trencant que per carretera porta a Senterada i Pont de Suert. Hem d'anar a Senterada i en aquesta vila prendre un altre carretera direcció La Pobleta de Bellveí, Els Molins, La Torre i Cabdella. Arribats a Cabdella, hem de deixar el poble a l'esquerra i seguir l'asfalt fins l'embassament de Sallente.
    Just a la presa, veurem al fons del embassament unes instal·lacions que és cap on va la carretera. Nosaltres trencarem a la dreta on hi ha un ramal, també asfaltat, que passant per damunt del mur de contenció de l'aigua, porta a l'altre costat de la presa. Aquí s'acaba la carretera i és on deixarem el vehicle. Tenim força espai per aparcar.
    Rutómetre del RACC

  • RECORREGUT
    La excursió ens durà, guanyant alçada per el marge esquerra de la vall de Cabdella, des de la presa de Sallente fins una antiga via de vagonetes que seguirem fins Estanygento. Aquí, en direcció nord, anirem fins el llac i el Refugi de la Colomina, on en direcció llevant passarem els llacs de Frescau i de Mar., per tal de travessar una gran morrena glacial i remuntar unes pales herboses que, en direcció nord, ens duran fins el cim.
    Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:


  • 0 minuts: Presa de Sallente (1.770 m.). Sortim per un camí molt fressat i pedregós en pujada i direcció sud. Aquest, de seguit fa un revolt, empren direcció nord i deixa, en sota, a la nostre esquerra, l'esmentat embassament. Pujada sostinguda i terreny molt poc arbrat.
    10 minuts: Trencant. (1.855 m). A la nostre esquerra, un camí baixa cap a l'altre extrem de la presa, on hi ha les edificacions elèctriques i s'acaba la carretera. Una de les edificacions està destinada a fer d'estació de sortida d'una mena de cistella aèria que du turistes fins al llac de l'Estanygento. El nostre camí segueix en pujada i comença a fer revolts. Estem a la canal de Pigolo. No tenim ni fites ni marques que indiquin direcció però el camí és força clar i, a més, arranjat. Més amunt travessem uns prats que ens duent fins un pal indicador.
    50 minuts: Font i vies de ferro. (2.145 m). Arribem a una font i un pal indicador, al peu d'un ampli i planer camí amb restes de vies. Aquestes construccions foren fetes als anys 40 pels presos del franquisme, per tal de transportar material per les obres elèctriques. Seguim aquesta via cap a la nostre esquerra i passem 4 túnels, tots molts curts, llevat el tercer que, amb degoters inclosos, és el més llarg. (no cal dur llum de pila).
    1 hora: Estanygento (2.155 m). Presa amb rescloses. La via s'acaba i nosaltres passem per damunt d'aquestes rescloses, per tal d'apropar-nos a sota d'un gran xalet.
    1 hora 10 minuts. Xalet i Estació de la cistella aèria. (2.170 m). Deixem el xalet enlairat a la nostre esquerra. L'estació final de la cistella aèria, una mena de meccano força alt, resta davant nostre. Just front del camí que dona accés al xalet, a la nostre dreta hi ha unes pedres per on hem d’enfilar-nos. Hi ha rastres de camí, pintures rodones i roges molt desdibuixades i un pel més amunt, fins i tot un passamans de ferro. Pujada forta fins uns grans prat. Per anar a La Colomina es pot seguir un altre camí, però dona més volta.
    1 hora i 25 minuts: Replà. (2.290 m.) Restes d’un tancat de ferro i un camí que ara es torna més planer. De seguit , al fons (nord) veiem el refugi de La Colomina
    1 hora 55 minuts: Llac i Refugi de la Colomina. (2.390 m). Hem de voltar el llac pel sud, deixant-lo a la nostre esquerra, fins arribar a un trencant, on ja veurem una petita i estreta vall a la dreta per on hem d’enfilar-nos, direcció ESE, fins un coll. En el trencant el camí de l’esquerra segueix vorejant el llac. Dalt del coll, el camí és planer, hi ha herba i de seguit gira per prendre direcció nord-est i fer una petita baixada que ens apropa al llac Frescau.
    2hores i 10 minuts: Llac Frescau. (2.410 m.) El deixem a la nostre dreta, també deixem una resclosa que és de un altre estany, el de Mar, i unes petites edificacions en runes. Aquí el camí comença a enfilar-se, direcció nord-est, per una petita vall força ampla fins un desdibuixat coll. Les pedres es fan més abundoses.
    2 hores i 30 minuts: Fals coll (2.450 m.) Des d’aquí, al fons veiem la coma de la Mainera, el coll del mateix nom i un pel a l’esquerra el cim. Impressionant camp de blocs de pedres que omple l’amplia i planera vall. Hem de travessar aquests blocs, direcció unes pales d’herba molt dretes que es troben al fons de la vall, un pel a la dreta (nostre esquerra) del coll i on veurem que l’herba arriba a la mateixa carena. Travessia lenta, entretinguda i feixuga, sense camí, que alleujarem si seguim escrupolosament unes fites que, primer van enlairades per la banda esquerra de la vall (nostre dreta), després passen al centre i finalment passen al costat dret de la vall. Les fites van a parar al peu de la pala.
    3 hores i 15 minuts: Peu d’una pala d’herba: (2.670 m.) Pugem la rosta pala d’herba fins la carena, tenint cura, a la part alta, amb les pedres que hi ha.
    3 hores i 40 minuts: Carena. (2.845 m.) Passem a l’altre cantó de la carena (llevant), on per herba i terreny suau seguirem cap a l’esquerra fins un munt de pedres que és el cim.
    4 hores i 05 minuts: La Mainera (2.906 m.) Petita fita de pedres i molt bones vistes.
    Farem la baixada pel mateix camí.


  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
    Aquesta ruta es pot fer a peu un cop s'enretira la neu, de Juliol a Octubre aproximadament. Als mesos d’hivern aquesta hi és present i molt abundosa. Cim apta amb esquís pel cantó de Llessui, encara que pas aconsellable per aquest itinerari, per la dura i exposada pala d’herba que hi ha entre el coll i el cim.


  • PUNTS D’INTERÉS
    Ruta força interessant per un indret que es troba a l’entorn del Parc Nacional d'Aigüestortes, una de les regions lacustres més importants dels Pirineus, amb una estricta protecció en vers la flora i la fauna. Des de la sortida anirem gaudim de la vista a grans llacs, barrejats amb prats i forces penyes i blocs. Ambient d'alta muntanya i de caire glacial.
    Des del cim podem gaudir de vistes sobre importants regions lacustres amb llacs com, entre altres, el de Mainera a llevant, els de Llostra, Coveta, Tort i Negre de Peguera al nord i Frescau, Mar i Colomina a ponent. També des del cim, podem guaitar a ponent serralades llunyanes com Cotiella, Maladetes, Possets o Mont Perdut i més a la vora el Pessó o el Mariolo.
    Al nord veurem cim emblemàtics com els Biciberris, la Punta Alta o el Gran Tuc de Colomers i més a la vora el Saburó o el Peguera. A llevant les muntanyes frontereres amb Andorra i cims destacats com el Montroig, Ventolau o Pica d’Estats. És al sud on la vista resta més limitada, però tenim molt a la vora la Pala Pedregosa i el Montorroio.


  • CLIMA I VEGETACIÓEl clima és alpí, d’alta muntanya. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. Pel bon temps, el clima en aquesta banda sud pot ser molt extrem o continental i pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. A l'estiu son freqüents i sobtades les tronades i tempestes.
    La vegetació també és de caire alpí, el terreny pràcticament no està arbrat i en tot el recorregut hi ha abundor de pastures.


  • EQUIPAMENT
    Motxilla, barret, ulleres, crema solar i de llavis i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu, on amb roba protectora del vent i de la pluja en tenim prou per fer l'ascensió. L'excursió s'ha de fer, a darrers de primavera, a l'estiu i tardor, amb calçat sòlid. Al hivern calen botes i és necessari el piolet i els grampons. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. És aconsellable dur aigua, doncs no en trobarem a les parts més altes.
    Barcelona a 21 de setembre de 2004


  • DIRECTORI DE SERVEISPallars Jussà
    Ajuntament de La Tortre de Capdella


  • TRANSPORT PÚBLIC
    Ferrocarril:
    RENFE fins La Pobla de Segur
    Autobús:
    Alsina Graells de La Pobla de Segur a Senterada i la Torre de Capdella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada