17 de juny de 2009

PUNTA CURULL (1021 m.)


  • CIM: Punta Curull (1.021 m.)
  • COMARCA: Les Garrigues / Conca de Barberà
  • HORARI: (40 min. + 30 min.)
  • DESNIVELL: 200 M.
  • DIFICULTAT: fàcil

  • NOTA PRELIMINAR
  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

  • RESUM
  • En Juliol 2006 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va fer una aposta per donar a conèixer les muntanyes del nostre país i així va nàixer el repte dels 100 cims. Es tracta de muntar, sense límits de temps, als cims més emblemàtics de Catalunya, repartits per totes les comarques del nostre país. La Punta del Curull n’és un dels escollits.
  • Aquest cim, està situat a l’extrem nord de les muntanyes de Prades i és el punt culminant de la serra de la Llena. A cavall de les comarques de les Garrigues, al nord, i de la Conca de Barberà, al sud, les seves aigües que menant al nord i oest al riu set, al sud al riu Prades i Montsant pel barranc de la Coma i a llevant al Francolí pel barranc de Viern.
  • Excursió curta, senzilla i agradable per un terreny configurat per granits i saulons a les planúries que envolten la vila de Vilanova de Prades i calcàries i conglomerats oligocènics a les parts altes.

  • ACCES PER CARRETERA.
  • Per fer aquesta ruta ens hem d’apropar a la vila de Vilanova de Prades. Per fer-ho, potser el més còmode és arribar-se fins a Vimbodí, lloc de pas entre Lleida i Tarragona per la N-240. També des de Girona o Barcelona per autopista. El accés des del Vendrell i Valls passa per arribar-se primer a la vila de Montblanc i d’aquí a Vimbodí.
  • Altres alternatives per anar a Vilanova son des de Prades per l’Espluga de Francolí (T-700) i d’aquí a Vilanova, o bé directament des de La Granadella i Ulldemolins per la mateixa carretera T-700. Un cop a Vimbodí hem de prendre direcció a Vilanova de Prades. Només entrar en aquesta vila venint de Vimbodí, hi ha una rotonda i en la primera de les eixides, a ma dreta, surt una pista de porland que té un indicador de Mirador de Curull.
  • Aquesta pista marxa contraria a la direcció per on veníem per la carretera, paral·lelament i un pèl enlairats. Uns 100 metres després de la rotonda, la pista esdevé de terra i just quan s’acaba el ciment, a ma dreta tenim un eixamplament del terreny on deixem el vehicle. En aquest indret tenim, a ma esquerra, el darrera d’un càmping que s’hi entra per l’esventada rotonda. Rutómetre del RACC

  • RECORREGUT
  • En resum seguirem la pista en direcció nord-est, resseguint el peu d’un allargassat cingle, on al seu damunt hi ha el Curull, voltarem la muntanya per llevant i muntarem el cim per la seva banda nord.
  • Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

  • 0 minuts: Aparcament (880 m.) Seguim la pista de terra planera en direcció nord. Aquesta pista va flanquejant la muntanya per entre camps de conreu. Fem uns dos cents metres i deixem una pista secundària que prové de la nostre esquerra. La nostre pista, la principal, ara té una mica de ciment al terra.
  • 10 minuts: Enllaç (910 m.) Deixem una nova pista secundària barrada per una gran pedra, que s’ajunta a la nostre per l’esquerra. La pista principal ara fa una lleugera pujada i per entre alzines s’apropa a un petit coll.
  • 15 minuts: Petit coll. (940 m.) En realitat es tracta d’un llom que la pista supera i comença a fer una lleugera baixada, ara entrant en un bosc de pi (-30 m.).
  • 20 minuts: Trencant. (910 m.). Deixem una pista a la dreta que continua baixant, la nostre continua planera o en suau pujada, anant voltant la muntanya per la banda de llevant. Aquí trobem senyals de pintures de tots colors. Un pèl més endavant la pista fa un gir l’esquerra de 270 graus i planera arriba altre cop a estar revestida de ciment.
  • 28 minuts: Desviació (960 m.) Just on comença el ciment tenim a la nostre esquerra una fita i un camí que s’enfila en direcció nord. Comencem a pujar el pedregós camí envoltats de romaní, sabines, porrases, alzines i algun pi. Més amunt planegem una mica, fem un flanc i enfilem fins la carena
  • 38 minuts: Carena. (1.010 m.). A la dreta allunyades hi ha unes antenes, a l’esquerra a tocar el cim. Cap allí anem.
  • 40 minuts: Punta del Curull (1.021 m.) Ample, envoltat de vegetació i una caiguda per la banda sud. Un pal indicador, un pessebre, una fita i un llibre de registre completen la decoració del cim. Bones vistes en totes direccions.
  • Baixada desfent el camí d’anada.

  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  • Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu per la forta calor.

  • PUNTS D’INTERÉS
  • Com s’ha dit el més interessant de l’excursió, són les vistes que tenim des de el cim. En dies molt clars podem distingir a ponent, la continuació de la serra de la Llena i tot seguit, majestuosa, la serra major del Montsant.
  • Al sud, podrem apreciar totes les muntanyes de Prades on sobresurt el cim de la Baltassana, mentre que cap a llevant distingim tota la plana de la Conca de Barberà amb diverses serres menors com les de Miramar, Comaverd o Carbonària. Cap al Nord, tenim tota la plana de Les Garrigues, el Montsec i darrera els Pirineus centrals.

  • CLIMA I VEGETACIÓ
  • El clima és submediterrani. Al hivern no hi sol nevar mai, però a les bandes obagues i pot glaçar. El clima és sec i el vent hi pot sovintejar, principalment l’eixut mestral (Nord-oest). A l’estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes i també que hi faci força calor.
  • La vegetació està composta també de plantes de clima mediterrani, amb un estatge muntà a la banda nord.

  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, gorra o barret, ulleres i, a l’hivern, roba d’abric, especialment roba protectora del vent. Fora d’aquesta època, es pot anar en calça curta. L’excursió es pot fer en bambes. També és recomanable una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut no trobarem pas aigua, cal dur-ne.
  • Barcelona 5 d’abril de 2008

  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament Vilanova de Prades

  • TRANSPORT PÚBLIC
  • Autocares Planas (desde Reus)
  • RENFE (fins a Reus)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada