17 de juny de 2009

SANT PATLLARI (647 m.)


  • CIM: SANT PATLLARI (647m.)
  • COMARCA: Pla de l’Estany
  • HORARI: 1h 40 min. (55 min. + 45 min.)
  • DESNIVELL: 290 m.
  • DIFICULTAT: fàcil

  • NOTA PRELIMINAR
  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

  • RESUM
  • Aquest cim és el punt culminant de la serralada del mateix nom, que es troba situada al contrafort nord de la serra de Rocacorba, amb unes aigües que per sud van a la riera de Matamoros, afluent del Terri, a llevant a la riera de Vilar cap al llac de Banyoles i per nord i ponent, per diverses rieres, l’aigua marxa cap el Riutort i d’aquí al Fluvià.
  • Bonica excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil per una serra que forma part dels plegaments de la serralada Transversal i està composta per material calcari i sediments en base margues i gresos de l’època eocènica. Bones vistes sobre el Pla de l’Estany, el Gironès i el llac i vila de Banyoles i preciosa ermita romànica de Sant Patllari al cim.

  • ACCES PER CARRETERA.
  • Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Banyoles. Ho podem fer des de Girona o Ripoll i Olot per la C-66. Situats a Banyoles, cal anar a cercar la carretera Gi-524 que va per la vora del llac i dirigir-nos cap a la banda sud, on prendrem un altre carretera la Gi-5247 que du a la Perpinyana, Puigsurís i Pujarnol. Deixem els dos trencants dels dos primes nuclis, esquerra i dreta respectivament i seguim uns 6 quilòmetres fins arribar a Pujarnol
  • Pujarnol és un nucli de quatre cases amb una església que es troba a l’esquerra de la carretera i 100 metres abans d’arribar-hi, a ma dreta, hi ha una pista forestal amb un rètol que anuncia Sant Patllari. Per aquesta pista començarem l’excursió, si bé aparcarem a una gran explanada que hi ha davant de Pujarnol. Rutómetre del RACC

  • RECORREGUT
  • En resum seguirem l’esmentada pista en direcció llevant. Més amunt la deixarem per un camí que en direcció ponent i nord ens dura fins una carena, des d’on, en direcció ponent, ens atansarà al cim.
  • Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

  • 0 minuts: Aparcament Pujarnol (370 m.) Sortim en baixada (-5 m.) per la carretera fins la pista forestal que ara resta a l’esquerra i que té el rètol de Sant Patllari. La pista va per entre camps de conreu i freixes. Deixem a l’esquerra, enlairat, un dipòsit circular metàl·lic d’aigua. Pista de greda que marxa en lleugera pujada.
  • 10 minuts: Finca (400 m.). A ma dreta, una tanca hi barra el pas. Aquí la pista fa dos revolts consecutius per tal de guanyar una mica d’alçada. Del segon revolt surt un camí a ma esquerra, que deixem per seguir la pista principal, tal com assenyala un altre sageta groga muntada damunt d’un petit pal. Anem planers o en lleugera pujada per entre bosc d’alzina.
  • 20 minuts: Pal indicador. (450 m.) Deixem una pista a ma dreta que baixa a una casa en mig del bosc. 100 metres més endavant arribem a un trencant on hi ha un pal indicador que anuncia la ruta a Sant Pallari. En aquest trencant, a la dreta hi ha una pista que baixa i a l’esquerra Can Camós. Seguim la pista de front en lleugera pujada.
  • 25 minuts: Trencant. (460 m.) En un suau revolt cap a l’esquerra que fa la pista, la deixem per tal de prendre un ample camí que surt també de l’esquerra, d’acord les indicacions de la sageta groga que hi ha al damunt d’un petit pal. Més endavant el camí s’estreny i enllaça amb un filferrat que ens acompanya un bon tros per la nostre esquerra. Anem per un camí farcit de rocs, en lleugera pujada i per bosc d’alzina i pi blanc.
  • 28 minuts: Cruïlla. (500 m.) A l’esquerra una porta del filferrat, a la dreta un camí planer. Seguim de front les indicacions d’un petit pal indicador. Més endavant s’acaba el filferrat.
  • 35 minuts: Desviació. (560 m.) De la nostre dreta surt un camí que du al Mirador. Hi ha un rètol que així ho anuncia. Seguim de front en lleugera pujada per dins del bosc
  • 45 minuts: Carena. (610 m.) Arribem a la carena, on troben una pista que ens travessa. La prenem cap a l’esquerra. En aquest indret hi ha un munt de pintures indicadores. Fem 50 metres més i deixem una pista planera que marxa cap a l’esquerra i on hi ha un indicador que poc ens ajuda. Anem planers o en lleugera pujada per dins del bosc i més endavant deixem una indicació a l’esquerra que diu “Pedra de la ma de Deu. 20 metres”. Tot seguit ja veiem l’ermita damunt del cim.
  • 55 minuts: Sant Patllari. (647 m.) Vèrtex geodèsic amb una ermita romànica datada del 1.327, petita, d’una sola nau, d’absis semicircular amb campanar d’espadanya, hi on hi ha una petita edificació adossada. Cim planer, terròs, arrodonit i amb algun pessebre. Cim envoltat d’alzines i arboç que no impedeixen gaire la bona vista que hi ha.
  • Baixada desfent el camí d’anada.
  • .
  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  • Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Recomanem fer l'excursió al hivern.

  • PUNTS D’INTERÈS
  • Al marge de l’ermita, al nord veurem totes les Alberes i el Canigó, mentre que a llevant tenim una bona vista, gaire bé aèria, del llac i vila de Banyoles. A més veiem tota la plana del Pla de l’Estany, les serralades litorals i la mediterrània.
  • Al sud distingirem tota la plana del Gironès, amb les serralades litorals com la de les gavarres, mentre que a ponent, a banda de la propera serra de Rocacorba, gaudirem de les muntanyes del Collsecabra i part de las de la serralada transversal.

  • CLIMA I VEGETACIÓ
  • La vegetació és típica de la Mediterrània, molt influenciada per la marinada. Hi predominen les alzines, el marfull, el pi blanc i a la carena l’arboç.
  • El clima en aquests indrets és mediterrani i humit, sobretot les bandes obagues. L’indret rep influencies marítimes humides i temperades, fet que fa que a l’hivern pràcticament no hi glaci. Terreny força protegit del vent.

  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, gorra o barret. A l'hivern cal dur roba d'abric. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí o pista . També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. Recomanem dur aigua.
  • Barcelona a 2 de maig de 2008

  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament de Camós

  • TRANSPORT PÚBLIC
  • Autobús: Teisa: Tel. 972 204 868 (desde Girona i Banyoles)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada