25 de juny de 2009

MONTCORBISON (2.176 m.)


  • CIM: Montcorbison (2.176 m.)
  • COMARCA: Val d’Aran
  • HORARI: 1h 50 min. (1h 05 min. + 45 min.
  • DESNIVELL: 450 m.


  • RESUM
  • Aquest és un cim que pertany als Pirineus axials i que es troba situat al final d’una llarga carena que es despenja en direcció sud/nord del cim del Mulleres i de la carena principal muntanyosa que limita la Catalunya física de l’Occitània, separant les aigües d’era Garona i la Noguera. La seva situació, gaire bé al centre de la Vall i la seva proximitat a Vielha, li permet gaudir d’unes bones vistes de tota la vall i també de les Maladetes, ja fora de l’indret.
  • El terreny de la muntanya, a diferencia de la resta de la vall, està dominat per roques calcaries i esquists argilosos del període devonià (uns 350 milions d’anys). Totes les aigües del cim van a para a era Garona i ho fan mitjançant els torrents des Comes (sud i llevant) i d’era Gèles a través d’arriu Joeu (ponent i nord).Excursió senzilla i còmoda desenvolupada gaire bé tota per carena i que visita un petit oratori dedicat a Eth Santet, situat al mig del coll del mateix nom. Diu la llegenda que en aquest indret desaparegueren i no es trobaren mai els seus cossos, un capellà i 16 lladres de bestiar. El dia 2 de juliol de cada any aquí s’hi fa un aplec.

  • ACCES PER CARRETERA.
  • Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Vielha. Ho podem fer pel port de la Bonaigua per la C-28. També hi podem accedir per la N-230 pel túnel de Vielha o bé venint de Les per la frontera francesa. Un altre opció és pujar des de Bagneres de Luchon pel port d’eth Portilhon.
  • Un cop a Vielha ens hem de dirigir cap al túnel i uns 500 metres més amunt, al trobar el parador Nacional, veurem que la carretera té un trencant a la dreta que porta al poble de Casau, just en un fort revolt que la carretera fa a ma esquerra, voltant l’esmentat Parador. Seguim la carretera a Casau que es troba a uns 200 metres i abans d’arribar-hi, a ma esquerra, hi ha una pista amb un indicador.
  • Hem de seguir aquesta pista que puja molt suaument per entre bosc fent algun revolt, deixant als 7,5 quilòmetres un trencant a l’esquerra i, ara per prats, al cap de 2,7 quilòmetres més, aparcar al vehicle en un eixamplament de la pista que hi ha a la dreta. En aquest lloc aquesta pista fa un fort revolt a ma esquerra, per fer una llaçada que la portarà fins el coll d’Eth Santet. També aquí un reguerot al terra, no permet el pas a determinats vehicles. Rutómetre del RACC
  • RECORREGUT
  • El nostre itinerari, surt d’en sota del coll d’Eth Santet i l’atansarem pujant en direcció ponent per un petit torrent sec. Un cop al coll seguirem per carena un camí que pren direcció nord-est i per herba de prat ens porta al cim de Letassi. D’aquí, també per carena fins un coll i el cim del Montcorbison.
  • Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:

  • 0 minuts: Aparcament a la pista (1.910 m.) Seguim per herba de prat un torrent sec que puja fins al coll d’Eth Santet, deixant la pista just quan aquesta fa un gir a l’esquerra per guanyar alçada fins l’esmentat coll.
  • 15 minuts: Coll d’Eth Santet. (2.015 m.) Enllacem amb la pista quan arribem al ampli coll on es troba l’oratori d’aquest sant i també una borda pel bestiar. La pista aquí s’acaba i nosaltres girem a la nostre dreta per prendre, en pujada, un camí que s’enfila cap a una carena que, en direcció nord-est i seguin unes pintures blaves, fa alguna llaçada per tal de muntar fins un petit ressalt.
  • 30 minuts: Petit bony en la carena. (2.110 m.) A partir d’aquí la pujada minva i anem seguint les marques pel mig de la pelada carena fins el cim de Letassi.
  • 40 minuts: Cim del Letassi (2.173 m.). Planer, ampla, herbós amb unes pedres al cap d’amunt. Seguim la carena en la mateixa direcció i en baixada cap un coll.
  • 50 minuts: Coll (2.090 m.) El superem i enfilem una pujada sempre per carena ara més estreta i superant algun tros pedregós. Un pel més amunt planegem, fem una lleugera baixada i seguim pujant fins el cim.
  • 1 hora i 05 minuts: Montcorbison (2.176 m.). Ampla, planer, amb herba i una fita. Uns 300 metres més endavant del cim i en sota hi ha unes antenes i una petita edificació.
  • Baixada desfent el camí d’anada.
  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
  • Aquesta ruta es pot fer tot l'any, encara que a l’hivern trobarem neu. Ruta aconsellable amb esquís o raquetes, si bé haurem de fer molta pista i a la carena podem trobar gel o manca de neu pel vent.
  • PUNTS D’INTERÈS
  • Les vistes des del cim son molt bones, sobretot de la banda sud on veurem des de els Biciberris i Punta Alta fins el cercle d’Espingo passant, entre altres, pels cims de Mulleres, Aneto, Malpas o Quayrat. Al est tenim en sota Vielha, la vall del mig i Naut Aran amb Beret al fons i les muntanyes dels cercles de Saboredo i de Beret.
  • Una mirada ràpida a ponent ens permet detectar totes les muntanyes fronteres amb Occitània pel cantó de Luchon amb el port de Portilhon i la banda del baix Aran. Al nord resten també muntanyes frontereres amb Occitània con el Mauberme i també les que separen la vall d’era Garona amb la de Toran amb cims com eth Montlude o eth Tuc de Cauilha.

  • CLIMA l VEGETACIÓ
  • El clima és subalpí amb influències atlàntiques. Això vol que dir que el terreny està marcat per l’abundor de boires i pluja, que al hivern es transforma en neu. A l’estiu les temperatures difícilment superen els 20 graus, llevat quan bufa el vent d’espanya, clarament de direcció sud. La vegetació presenta les mateixes característiques i en el recorregut només hi ha herba de prat. De pujada per la pista trobarem majoritàriament pi i bedolls.

  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d'abric tot l’any. Recomanem calçat dur i amb neu, com a mínim grampons i piolet. Terreny de forts vents. També és recomanable una màquina de retratar i uns llargavistes. Cal dur aigua.
  • Barcelona 2 de Setembre de 2008

  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament Vielha e MIjaran



1 comentari:

  1. Hola, moltes gràcies per la teva ressenya. M'ha costat molt trobar informació sobre el Montcorbison per aquesta ruta. Volem fer-la al setembre amb una nena de 15 mesos a la motxilla. Hi ha algun pas complicat? S'ha de grimpar en algun lloc?
    Moltes gràcies

    ResponElimina