24 de juny de 2009

CANIGO, PICA del (2.784 m.)


CIM: Canigó, Pica del (2784 m.)
COMARCA: Conflent
HORARI: 3h.15 min. (2h + 1h15 min.)
DESNIVELL: 730 m.
DIFICULTAT: fàcil


RESUM
Aquest cim molt emblemàtic dels països catalans, lloat per mossèn Cinto Verdaguer, forma part dels Pirineus axials i està compost majoritàriament per llicorelles i granits del paleozoic, molt motllurats per l’erosió duta a terme per les glaciacions del quaternari, que han deixat una bona empremta fins alçades de 1.600 metres. És el darrer cim de més de 2.500 metres abans de que la serralada Pirinenca decaigui damunt del mar. S’hi troba a uns 70 quilòmetres de distància.
La muntanya amb unes aigües que davallen cap als rius Tet i Tec mitjançant diverses rieres com les de Rojà, Taurinyà, Llentillà o Comalada, presenta una vegetació molt variada i amb forts contrastos. Això és degut a la seva important alçada contrastada amb la proximitat amb la Mediterrània, de manera que fins als 600 metres hi trobem alzinar, fins als 1000, rouredes, a partir d’aquí i fins els 1600, fagedes i més amunt avetar i pi negre. A partir dels 2300 només hi ha pastures
És bo saber que l’excursió per aquesta ruta, una carena de la banda nord anomenada dels Cortalets, és la més fàcil i senzilla, a diferencia d’altres accessos, sobre tot de la cara sud, on l’accés està definit per una aresta i parets verticals. A la cara nord i a l’esquerra de l’aresta dels Cortalets, hi ha un cercle glacial força estret i enfonsat, amb parets verticals de més de 300 metres de desnivell que resguarden restes d’una antiga gelera.

ACCES PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a la vila de Prades de Conflent. Per arribar-hi ho podem fer des de Puigcerdà i la Guingueta per la N-116 que du a Perpinyà. Lògicament també si pot anar des d’aquesta darrera vila per la mateixa carretera. Venint de Perpinyà, just al entrar a Prades de Conflent hi ha una rotonda on ens hem de desviar i prendre la carretera D-35 fins el poble de Villerac. Un altre opció es desviar-se a Marquixanes, poble situat a 4 Km. abans de Prades, on un altre carretera puja fins Villerac.
Un cop a Villerac cal travessar el poble i ja ens situem en una pista forestal que en 20 i escaig quilòmetres ens porta al Ras dels Cortalets.
Aquesta pista, malgrat que en algun petit tram té restes d’un revestit d’asfalt, ens entretindrà gaire bé una hora. El Ras dels Cortalets és una petita explanada amb diversos indicadors, una pista que marxa planera cap a la dreta interdita als vehicles, un aparcament aconsellable i la pista que segueix en pujada fins un Refugi, el de Cortalets. La pista fins aquests refugi encara es pot seguir una estona, però a l’estiu el pas està barrat i en contrapartida hi ha un servei de carruatges que du a l’esmentat refugi. Deixem el cotxe al Ras dels Cortalets. Rutómetre del RACC

TRANSPORT PÚBLIC
Ferrocarril: RENFE fins a La Tour de Carol. Desde La Tour de Carol Tren Groc fins a Vilafranca de Conflenc

RECORREGUT
En resum, l’excursió puja al refugi, d’aquí marxa direcció ponent a cercar una carena que puja al cim per la banda nord.
0 minuts: Aparcament del Ras de Cortalets. (2.055 m). Seguim la pista que puja al refugi seguint les marques d’un G.R.. Una mica més amunt trobem la tanca que barra el pas als vehicles i tot seguit un petit replà amb l’aparcament pel carruatge. En aquest indret deixem la pista i ens desviem per un camí que surt a la nostre esquerra i que seguint el G.R. porta al refugi. Hi ha un pal indicador que així ho anuncia. Anem pujant sostingudament per bosc d’avets i pi negre fins el refugi.
20 minuts: Refugi dels Cortalets. (2.150 m). Guardat, força gran amb dues construccions, la segona més petita, i capacitat per a 111 i 22 places respectivament. Deixem el refugi a la dreta i per un ampli camí planer anem direcció sud-oest per entre bosc gens espès. Més endavant travessem un rierol, deixem un camí que s’enfila a l’esquerra, superem un llom, deixem el bosc i arribem a un pla a on hi un petit estanyol que també deixem a l’esquerra. Aquí ens enfilem molt suau pel camí que, ara en direcció nord-oest, sense deixar el G.R., fa un llarg flanc.
40 minuts: Font de la Perdiu. (2.260 m) Aquí hi ha un trencant. El G.R. segueix un camí que baixa a la nostre dreta. Nosaltres seguim de front unes marques de pintura de color groc per l’ample camí que continua de flanc anant voltant la muntanya. Més endavant arribem a una mena de llom que baixa del cim Jofre i per on el camí comença a fer llacades per tal de guanyar alçada i arribar a un desdibuixat coll al peu de l’esmentat cim.
55 minuts: Primer coll. (2.350 m.) Sota del pic Jofre. Seguim de flanc, ara per la banda de ponent de la muntanya, en direcció nord, seguint les marques grogues. Des d’aquí ja es veu la Pica i el camí que haurem de seguir. A la nostre dreta resta la vall de Conques amb el poble de Vernet al fons. La pujada és suau per entre herba de prat.
1 hora 10 minuts: Segon coll. (2.470 m). Passem per un segon coll i seguim l’ample camí de flanc i les pintures grogues. Anem cap a un tercer coll que s’anomena de la Portella.
1 hora 30 minuts: Portella. (2.580 m). De fet és una escletxa en la roca. Aquí la vegetació minva, el camí és rocallós i comença a fer llaçades per tal de guanyar alçada fins el cim.
2 hores: Pica del Canigó. (2.784 m) Estreta, allargassada, tot de pedres, una taula d’orientació, una creu de ferro i moltes enyorances dels Països Catalans.
La baixada la farem desfent el camí d’anada amb una mica més d’una hora.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat als mesos d’hivern, on la neu hi és present. Aquesta neu habitualment sol estar molt ventada i glaçada, en les parts altes, i per això pot obligar a dur grampons. Cim apta per pujar-hi amb esquís i no pas amb raquetes.

PUNTS D’INTERÉSUna mirada ràpida de llevant ens permet veure la plana del riu Tet amb la vila de Perpinyà, les basses de Salses i la Mediterrània. Al nord, tenim la plana Occitana on es poden distingir, entre altres, viles com Tolosa, Carcassona, Marsella o Montpeller. Al sud veurem viles com Roses o Cotlliure i serralades com les Alberes, el Montseny, Montserrat i fins les muntanyes de Prades a la comarca de l’Alt Camp. Finalment a ponent trobem, en primer terme, el cim de Costabona i la vall de Mentet, seguida de les muntanyes de Núria, las de la Cerdanya amb la Tossa Plana de Lles i al fons la Pica d’Estats.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí. Al hivern la neu cobreix tota la muntanya, encara que per la carena hi ha poc gruix. Aquesta sol estar glaçada. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol, sense vent, en que fa molta calor i també, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que podem passar molta fresca. Terreny força ventós. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació és alpina i la part que fem a peu està composta d’avet, pi negre, matolls de ginebre, bruguerola i pastures.
EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, llevat al pic de l'estiu. Cal dur roba protectora del vent. Són recomanables les botes de tresc i a l’hivern material d’alpinisme. També recomanem dur una màquina de retratar, llargavistes i aigua.
A Barcelona a 16 d’Agost de 2008


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada