23 de juny de 2009

CAP DE LA SERRA DEL VERD (2.288 m.) pel Coll de Mola

CIM: Cap de la Serra del Verd (2.288 m.)  pel Coll de Mola

COMARCA: Alt Urgell i Solsonès 
HORARI: 2h 40 min. (1h 40 min: + 1 h.) 
DESNIVELL: 590 m. 
DIFICULTAT: fàcil 

RESUM 
Aquesta serra formada per calcàries eocèniques pertany a la serralada pre-pirinenca i té el seu punt culminant en el Cap del Verd, indret que separa les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès. Situada al sud del Cadí per on hi enllaça pel coll de Josa i coll de Mola, fa un recorregut d’uns 8 quilòmetres transversals de llevant a ponent per acabar al coll de Port, indret on enllaça amb el massís del Port de Compte. La banda sud està delimitada per cingleres que cauen damunt de l’alta vall del Cardener. 
Les seves aigües pel costat nord-oest van al riu La Vansa, afluent del Segre, mentre que les del nord-est i de llevant van al riu Aigua de Valls, afluent també del Cardener. Aquest darrer riu també separa la serralada del Verd de la d’Ensija. 
Excursió senzilla i còmoda pel vessant nord de la serra i que es desenvolupa per carena, Es travessa un bonic bosc de pi negre i presenta unes gran vistes, sobretot del Cadí i Pedraforca. 

ACCÉS PER CARRETERA. 
Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Gósol. Ho podem fer des de la Seu d’Urgell passant per Tuixén, o bé des de Guardiola de Berguedà (Túnel del Cadí o Manresa) passant per Vallcebre i Saldes. El trencant a Saldes i Gósol es troba a 2 quilòmetres al sud de Guardiola. 
En arribar a Gósol venint de Saldes, hi ha una rotonda, on si seguim de dret entrarem al poble i a l’esquerra anirem, segons diu un indicador, a un Càmping i “al Verd 10”. Prenem direcció “al Verd 10”, esquerra, per fer uns 200 metres i arribar a un indret on s’acaba l’asfalt i on un nou trencant ens desvia cap a la pista de la dreta direcció Tuixén (la de l’esquerra du al Càmping). Aquesta pista volta el poble planerament i uns fa 500 metres més, per tal de deixar un altre pista a la dreta que s’enfila a la banda nord del poble. Aquí un indicador ens dirigeix a l’Alberg i Molí de Gósol. 
Des d’aquest trencant, fem 500 metres més per deixar a l’esquerra la pista que du a l’Alberg i Molí. També deixem un pel més amunt un altre pista a l’esquerra que porta al Torrent Senta i seguim cap a la dreta les indicacions de un pal informatiu de “al verd 10”. Ara fem 1,2 km. per deixar una nova pista, ara a la dreta, que porta a l’Ermita de Santa Margarita, visible des d’aquest indret. De nou fem 1,2 km més, per tal de deixar, en un fort revolt a la dreta de la nostre pista, un altre pista a l’esquerra que baixa cap al riu. 
En aquest punt la pista fa alguns revolts per tal d’arribar en 3,3 quilòmetres a un coll, el de Mola, on hi ha unes grans torres elèctriques. Aquí aparquem el vehicle. En total son 7 quilòmetres de pista apta per a turismes. Rutómetre del RACC 

ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLIC 
Autobús Alsina Graells
RECORREGUT 
L' itinerari segueix, des del Coll de Mola, una carena en direcció nord, primer per bosc, després per prat, per tal d’anar a cercar el coll de Belitres. Des d’aquest coll, en direcció ponent, muntarem el cim. 
Les referències més importants i horaris sense comptar parades son: 

0 minuts: Coll de Mola (1810 m.) Tal com hem arribat per la pista principal, aquesta gira 180 graus i torna enrera per l’altre costat de la muntanya. Nosaltres tenim davant un pla d’on surten 3 pistes, la de l’esquerra que marxa en lleugera pujada i amb un rètol de final a 1,5 qm., la del mig que puja fort i que seguirem i una tercera que marxa planera cap a la dreta. Seguim aquesta pista del mig per entre bosc de pi negre. 
5 minuts: Pista (1850 m.) La nostre pista decanta a la dreta per tal d’enllaçar amb un altre, que planera travessa el bosc. Deixem la pista que seguíem just quan aquesta decanta, ens enfilem de dret uns 5 metres, travessem la pista planera i seguim en forta pujada per un petit corredor fet per la baixada de troncs d’una recent tala de pins. En aquests punt tenim com a referència un pal indicador que anuncia “Reserva Nacional de Caça”. Dura pujada, direcció nord, per l’ampla carena. 
20 minuts: Final de la pujada (1960 m.) El bosc es fa més clar, arribem a un allargassat prat que travessem, fem un petit pujant i decantem una mica a la dreta seguint la carena, on hi anem trobant pals de “Reserva Nacional de Caça”. 
30 minuts: Portell de l’Os (2010 m.) És un petit Turó en la carena. Des d’aquí es veu tot el recorregut que farem per l’esmentada carena. Ara, fem una curta baixada (-15 m) per arribar a la planera Solana dels Ginebrons, des d’on tornem a remuntar un pel, per tot seguit fer una nova baixada (-15 m) que ens porta a travessar el Planell de la Font i al seu extrem, una nova baixada (-25 m) ens durà a un petit coll. 
45 minuts: Petit Coll (1990 m.) Una antiga pista hi passa pel mig, la travessem i ens enfilem seguint unes roderes que han malmès el prat i fetes possiblement per algun brètol amb 4x4. Un pel més amunt la carena i les roderes decanten un pel a l’esquerra, deixem un dipòsit d’aigua pel bestiar i ens acostem, en suau pujada, a un prat que s’estreny. 
1 hora: Prat estret i Pal de “reserva”. (2065 m.) Passem per un petit corredor de prat voltat de pins i veiem un petit corriol que decanta cap a l’esquerra. El seguim, el prat s’eixampla i al fons, per sobre i un pel a l’esquerra, veiem el coll de Belitres. Tot seguit trobem una antiga pista que podem seguir per tal d’arribar a l’esmentat coll. 
1 hora i 15 minuts: Coll de Belitres. (2145 m.) Molt gran i planer, cobert d’herba de prat. Girem cap a la nostre dreta, direcció ponent, per tal d’enfilar-nos per una ampla vall coberta d’herba i rocs i també algun pi, i que ens conduirà fins el cim. 
1 hora i 40 minuts: Cap de la Serra del Verd (2288 m.). Molt ampla i planer. Una senyera metàl·lica i una petita caseta de fusta aixecada, antic pessebre que ara serveix per deixar-hi diversos llibres de registre. Molt bones vistes en totes direccions. 
Baixada recomanable pel mateix camí. 

EQUIPAMENT
 A més del que es diu a la nota preliminar, motxilla, gorra o barret, ulleres i roba d’abric i protectora del vent a l’hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar en bambes. També és recomanable una màquina de retratar i uns prismàtics. En tot el recorregut no hi ha fonts, així que és obligatori dur aigua.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any llevat al mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió, i al pic del hivern, on la neu pot impedir la pujada. Indret on es pot pujar amb esquís de muntanya i amb raquetes, si bé per aquesta darrera opció en lloc de muntar pel corredor que s’ha explicat, s’hauria de seguir les pistes per guanyar alçada planerament. 

PUNTS D’INTERÈS 
Recorregut: A banda del bonic bosc de pi i els prats que hi ha a les parts altes, pel que fa a les vistes podem gaudir cap a llevant del Pedraforca, la vall de l’Aigua de Valls, per on podem veure totes les muntanyes de la collada de Toses, i la serra d’Ensija. Ja cap el sud els Rasos de Peguera, el Montseny, Sant Llorenç Montserrat i la vall del Cardener. 
A ponent tenim a tocar el Port del Compte i més al fons el Turbón i el Cotiella, ja a la Franja de Ponent. També hi tenim tot els Pirineus de Lleida des de el cims de la vall Fosca, fins els de la vall d’Àreu. Girant al nord, tota la serralada del Cadí. 

CLIMA I VEGETACIÓ
 El clima és el propi de la mitja muntanya molt influenciat pels aires de la mediterrània. Al hivern sol haver-hi neu des del coll de Mola i podem trobar dies de molt fred i sobretot vent. A l’estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes en breus espais de temps. 
La vegetació està composta en aquest indret de la cara nord, per bosc de pi negre i pastures que a primavera presenten unes boniques i variades flors de muntanya. 

DIRECTORI DE SERVEIS
 Ajuntament de Gósol

Barcelona 20 de gener de 2007 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada