5 de maig de 2016

L'AGULLA GROSSA (846,5 m.)



CIM: L'Agulla Grossa (846,5 m.) 
COMARCA: Anoia 
HORARI: 2h35 (1h 35 min. + 35 min.) 
DESNIVELL: 312 m. 
DIFICULTAT: fàcil

RESUM
Cim de la serra de Miralles, serralada prelitoral catalana, que en direcció sud-est, sud-oest, separa les rieres de Tous de la de Carme, totes dues afluents de Anoia. La serra enllaça amb la de Queralt, a l’extrem sud-est de la comarca, al llindar amb la Conca de Barberà. Al costat i a llevant del Grony, hi ha una esmolada agulla anomenada Agulla Grossa, que és un pèl mes baixa que el Grony de Miralles.
La excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil es desenvolupa per un Paratge de interès natural anomenat de Miralles-Queralt i permet, a part d’unes bones vistes des del cim, gaudir d’una vegetació típica mediterrània, majoritàriament amb pins, sabines i garrics, un terreny calcari i la visita a les restes del Castell de Miralles amb la seva ermita romànica de Santa Maria de Miralles. El Castell té els seus orígens a l’any 960 i l’església és d’una nau amb volta de canó i portal d’arc rodó.


ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins al poble de Santa Maria de Miralles, una vila sense nucli urbà, però representada en aquest cas, pel restaurant Ca l’Escolà que és on comença l’excursió. Per fer-ho tenim les opcions de venir per la C-37 des de Valls, o bé per a mateixa carretera des de Manresa i Igualada. Venint de Barcelona per la A-2 i per tal de no fer-se un embolic per dins d’Igualada, podem prendre la sortida 559 que du a Igualada est i Vilafranca.
En sortir prenem direcció Igualada i per una circumval•lació a aquesta vila, sortirem per un ramal que du a Valls i Santa Margarida de Montbui. Seguim la C-37 i en uns 13 quilòmetres arribarem a Santa Maria de Miralles. Veurem en un revolt a l’esquerra de la carretera i també a l’esquerra el Restaurant masia de ca l’Escolà. Davant de la casa hi ha una pista asfaltada amb un mapa indicador i que porta fins el castell i l’ermita. Podem aparcar en aquest indret o bé seguir la pista fins el castell, on hi ha un bon aparcament.


RECORREGUT
La nostre excursió segueix direcció majoritàriament nord per camins i pistes per entre bosc i algun camp. Tot seguit gira a ponent per enfilar-se a una carena, on gira cap al sud per arribar a un coll i les restes d’una casa, la de l’Agulla grossa, on, a banda i banda, té el Grony de Miralles (ponent) i l’agulla grossa (llevant). 
Les referències més importants, alçades i horaris aproximats, sense comptar parades són: 
0h 00 min.: Ca l’Escolà. (550 m.) Seguim la pista asfaltada que puja suaument per entre bosc de pi, fa un revolt i arriba a un pla on hi ha l’ermita i el Castell. Val la pena destinar 5 minuts i enfilar-s’hi. 
0h 05 min.: Ermita. (630 m.) Travessem el pla deixant l’ermita un pèl enlairada a ma dreta i al final del pla veurem un rètol que diu “volta al castell”. Seguim aquest indicadors, uns pals a mitja alçada que volten el castell. El camí fa un lleuger descens per terreny molt embroçat i arriba a un camp. 
0h 10 min.: 1er. camp de conreu. (610 m.). Només entrar al camp el voltem per no trepitjar-lo, abandonem les marques de volta el castell i per l’extrem nord del camp veurem una pista forestal que seguirem fins un segon camp. 
0h 25 min.: Segon. camp de conreu. (620 m.). Al mig del camp hi ha una torre elèctrica i a l’altre banda del camp ja trobem una pal indicador i un altre pista. La seguim cap a l’esquerra direcció Agulla de Miralles. La pista al principi fa una lleugera baixada, va de flanc per la cara sud de la muntanya i, envoltada de pins, arriba a un revolt a ma esquerra, on hi ha un torrent, un indicador i on ens desviem per un corriol que hi ha a ma dreta
.0h 35 min.: Trencant. (650 m.) Pugem un marge, anem primer de flanc pel torrent i desprès entrem dintre i seguim per la llera. Seguim marques de G.R. i més endavant trobem una desviació ama dreta. 
0h 45 min.: Desviació. (680 m.). Hi ha un petit pal indicador que assenyala que ens hem de desviar cap a la dreta. Deixem la llera del torrent per on segueix un camí i seguim el G.R. enfilant-nos suaument cap a un petit coll. Abans d’arribar-hi trobem un camí que puja per la nostre esquerra. 
0h 50 min.: Petit coll. (730 m.) En mig del bosc, que ens orienta per tal de que seguim de front cap a l’Agulla grossa. A la dreta aniríem a les Roques blanques. Ara el camí fa lleugera baixada i després segueix el G.R. de manera planera, per tal d’arribar a una pista.
0h 55 min.: Enllaç amb una pista. (720 m.). Pal indicador que ens orienta a seguir la pista, en pujada força decidida, cap a l’esquerra. El bosc es manté. 
1h 15 min.: Coll i creuament de 4 pistes. (800 m.) Anomenat Bord de termes. També hi ha indicador. Prenem la de més a l’esquerra i la seguim planers sense G.R. 
1h 20 min.: Coll i casa de l’Agulla Grossa. (810 m.) A la dreta de la pista, les quatre pedres de l’antiga casa. Hi ha un pal indicador que ens diu que l’Agulla grossa està pujant a la dreta. Creiem que no és així i enfilem per dins de bosc cap a l’esquerra per un corriol que ens porta a unes pedres i d’aquestes al cim. No hi ha cap mena de dificultat.
 1h 25 min.: Agulla Grossa. (846,5 m.) Cim allargassat, tot de pedra, un pàmpol amb la imatge d’un Jesucrist i penya-segat al sud.
Baixada desfent el camí d’anada.

NOTA
Un cop al coll i en pocs minuts es pot fer un segon cim el més alta de la Serra
1h 27 min.: Coll i casa. (810) Seguim per un ample corriol que passa per entre la casa enrunada, esquerra, i restes d’una construcció, dreta. Pujada més decidida.
1h 35 min.:
Grony de Miralles (866 m.) Cim pedregós, allargassat, amb matolls de garric i petites alzines, vèrtex geodèsic, taula d’orientació no gaire encertada, penya-segat a la banda sud, restes de pessebres i llibre de registre.
Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Recomanem fer l'excursió a finals de tardor o hivern.

PUNTS D’INTERÈS
Bones vistes des dels cim. Així cap al sud podem veure el Garraf i Ordal, la serra d’Ancosa i fins les muntanyes de Prades. Més a llevant les serres de Montserrat i Collserola, amb torta la plana de l’Anoia i la seva capital, Igualada. Girant al nord tenim tots els Pirineus, des de Les Maladetes, muntanyes d’Andorra i Puigmal, amb les prepirinenques de Port del Compte o Peguera. Més a ponent trobem els Montsecs i més propers els Tossal del Suró i el de Santa Maria.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima en aquests indrets és dels que s’anomena mediterrani continental. Temperatures contrastades, sobretot al hivern. En aquesta estació a més es barregen els dies freds, humits i emboirats, amb els temperats pel sol. Clima de transició entre el mediterrani sec i el continental de la depressió central catalana, més sec i extremat. A l’estiu aquest indret registre fortes calors i poca pluviositat.
La vegetació també presenta les mateixes característiques de la mediterrània continental, majoritàriament amb pins, alzines, sabines, garrics i bruc.


EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret i ulleres. Al hivern cal dur roba d'abric i contra la humitat o pluja. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs gaire bé tot el recorregut va per camins molt fressats o pista de terra. També recomanem dur una màquina de retratar i uns prismàtics. En el recorregut no trobarem fonts, així que recomanem dur aigua.



Ajuntament Santa Margarida de Montbiu

Barcelona a 18 de desembre de 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada