PUIG D'ESTELA (1.361,3 m.)

CIM: Puig d’Estela (1.361,3 m.)

COMARCA: Ripollès

HORARI: 1h 05 min. (40 min. + 25 min.)

DESNIVELL: + 240

DIFICULTAT: Fàcil

CARTTOGRAFÍA:

RESUM

Aquest cim, es troba situat en una petita serralada que du el mateix nom i que va de llevant a ponent, dins de la banda est del terme de Vallfogona. Pertany a la serralada transversal catalana amb unes aigües que per la banda sud i de ponent marxen cap al Ter per la riera de Vallfogona i al nord i llevant, al Fluvià pel rec de Santigosa. La serra està formada per roques calcàries dures (semblants als conglomerats) i margues intercalades.

La excursió és molt còmoda, curta, agradable i fàcil, si seguim les marques del PR un cop estem dins del bosc.

ACCÈS PER CARRETERA.

Amb automòbil ens hem de dirigir fins al coll de Canes, un lloc situat a la carretera N-260 A, entre les localitats de Ripoll i Olot, de fet el coll fa de separació entre la riera de Vallfogona (Ripollès) i la de Ridaura (Garrotxa).

Per arribar-hi ho podem fer des d’Olot si venim des de Girona per l’esmentada carretera que porta a Ripoll, fins aproximadament el Km.100, on es troba el coll. Compte no ens confonguem amb la carretera C-26 que també du a Ripoll per Sant Joan de les Abadesses i és més ràpida. Venint d’altres indrets hem d’anar a Ripoll per agafar la mateixa carretera, direcció Vallfogona de Ripollès i Olot. El coll es troba passat Vallfogona.

En arribar al coll de Canes, venint de Ripoll, trobarem a mà dreta una ampla explanada amb diversos indicadors i d’on surten dues pistes. Aquí podem aparcar i la pista que hem de prendre és la que es troba a l’altre costat de la carretera, guardada per una cadena que barra el pas a vehicles.

ACCÈS EN TRANSPORT PÚBLIC

Tren

RENFE fins a Ripoll

Autobús:

TEISA www.teisa-bus.com Tel. 972 702 095 Ripoll

Taxi
Taxis Manel. Pl. Dr. Robert, 17 tel. 972 130 235 / 636 190 092

Taxis Bosch. Ps. de la Muralla, 8. Tel. 972 740 215 / 620 875 363

RECORREGUT

L’excursió pren una pista que travessa, fent revolts, uns prats i desprès s’endinsa al bosc. Un cop allí, un corriol en direcció nord ens apropa fins el cim.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 min.: Coll de Canes (1.120 m.) Sortim travessant la carretera i la cadena que tanca al pas a una pista un pèl desdibuixada que avança pel mig d’uns prats, direcció nord-est. Seguim les marques del PR-C59 i anem en lleugera pujada. De seguit, la pista fa un tomb a l’esquerra i s’apropa a una torre elèctrica i a quatre faigs que hi ha enmig del gran prat. Abans d’arribar al pal elèctric la pista torna a fer un tomb, ara a la dreta, i 50 metres més endavant en deixa un altre que, també desdibuixada, marxa fent un revolt a la nostre esquerra. Nosaltres seguim la pista que va de front fins arribar a un nou revolt, ara a l’esquerra, que dona entrada a un bosc.

10 min.: Entrada al bosc (1.165 m.). Una barreja de faig i avellaners que ens acompanyaran fins el cim. Seguim la pista en lleugera pujada i les marques del PR., passem una petita clariana i al cap d’uns metres ja veurem un trencant.

15 min.: Trencant. (1.205 m.) A ma dreta tenim un corriol força costerut indicat per una fita i uns senyals de pintura. Les marques del PR, grogues i blanques, segueixen el corriol per on nosaltres ens enfilarem i n’hi ha unes altres de grogues, sense més afegits, que segueixen la pista. Enfilem el corriol que va fent revolts per tal de guanyar alçada i hem d’estar pendents de les marques, doncs en algun indret el bestiar ha fet algun corriol, encara que aquest solen ser planers. El bosc aquí és molt tancat i seguirà així fins arribar prop de la carena on minven els arbres i s’ajunta amb nosaltres, per la nostre dreta, un filat de fil espinós que seguirem un centenar de metres fins que a la nostre esquerra ja veurem enlairat el vèrtex geodèsic que assenyala el cim. Travessem un petit prat en pujada fins el cim.

40 min.: Puig d’Estela. (1.361,3 m.). Allargassat, estret, planer, amb herba i pedres, un vèrtex geodèsic i un pessebre vell al seus peus. A la banda nord un espès bosc de faig i avellaner que tapa la vista, fins i tot, la que està un pèl a llevant i a ponent.

La baixada la podem fer pel mateix camí de pujada, tenint en compte no perdre el corriol i les marques del PR.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que els mesos d’estiu és molt penosa per la calor que fa en aquest indret. Algun hivern sol haver-hi neu a les parts altes. L'indret sol ser ventós. Recomanem fer l'excursió a la primavera o tardor. 

PUNTS D’INTERÉS

És interessant la vegetació del recorregut  i les vistes des del cim per la banda sud, on veurem gaire bé tota la serralada transversal amb el Puigsacalm, Santa Magdalena de Cambrils i la serra de Milany. També podrem veure tota la vall de Vallfogona i més a llevant una part de la Garrotxa. Des de la clariana a sota del cim encara es pot veure, en dies clars, la zona prepirinenca del Bergadà.

Font de La Tosca o dels Encantats a 1,5 klm. De la població.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima i la vegetació és típica de la mitja muntanya amb trets centreeuropeus. Prats, avellaners i faig, son els elements més destacats.

El clima es fred al hivern, on les glaçades sovintegen. A l'estiu la calor pot ser angoixant, encara que en dies de pluja, boira i humitat, el fred és pot fer sentir a les parts obagues. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any, malgrat que gaire be tot el recorregut està emboscat Al hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. Recomanem calçat de tresc, una màquina de retratar i uns llargavistes.. Recomanem també dur aigua.

ON MENTJAR

El Fornet

http://elforn.cat/

ON DORMIR

Càmpin la Bauma. Tel. 972 700 712

Ajuntament de Vallfogona del Ripollés

http://www.vallfogona.cat/

Barcelona a 23 de juliol de 2015