PUIG DE SOLANES (913,9 m.)

                                                                                                                   Jordi PIno al cim del Puig de Solanes

CIM: Puig de Solanes (913,9 m.)

COMARQUES: Alt Penedès, Alt Camp i Anoia

HORARI: 55 min. (35 min. + 20 min.)

DESNIVELL: 140 m.

DIFICULTAT: Fàcil

Aquest cim fa divisòria entre les comarques de l’Anoia, l’Alt Camp i l’Alt Penedès i es troba situat a l’extrem sud de la serra dels Esgavellats. Cim planer que separa la Plana d’Ancosa de la vall del riu Ponton. Les seves aigües per la banda sud van a parar al Foix, passant per la riera de Pontons, mentre que pel nord ho fan cap al riu Anoia per la riera de Carme.

Aquesta serra es troba situada a l’extrem sud-oriental de la depressió central catalana, i està formada, més que per plegament, per l’erosió regressiva que hi ha hagut sobre uns materials molt tous i que han originat que l’aigua s’escoli per nombroses torrenteres, que donen a l’indret una aparença muntanyosa que, llevat a la plana d’Ancosa, no sembla que pertanyi al sistema de l’esmentada depressió central.

L’excursió és  breu, senzilla, còmoda i força agradable a l’hivern, per una serralada on es barregen la pedra calcària, amb margues, gresos de color rogenc i argiles.

ACCES PER CARRETERA.

Per carretera el més aconsellable és anar fins a la vila de La Llacuna. Ho podem fer des d’Igualada per la C-37, des de Santa Coloma de Queralt per la B-220 o des de Vilafranca del Penedès per la BP-2121. Encara hi ha la BV-2138 que ve de Vilafranca, passant per Sant Joan de Mediona. Un cop a La Llacuna cal prendre l’esmentada BP-2121, direcció Vilafranca, i al quilòmetre 25 que es troba en un coll, el de la Serra, cal desviar-nos a ma dreta per prendre una carretera asfaltada que anomenen camí rural a Pontons.

Prenem aquest camí rural i fem uns 3,6 quilòmetres, per tal d’estar a la guaita d’un revolt que la carretera fa a l’esquerra, doncs en aquest indret, a ma dreta, tenim una gran alzina d’on surt una pista que s’enfila cap a un gran Mas, el de Solanes. En aquesta alzina deixem el vehicle. Una referència de l’indret és que a peu de carretera i al començament de la pista que puja al Mas, al costat de l’Alzina, hi ha dos pals elèctrics junts amb unes cintes petites de color verd i blau.

ACCES AMB TRANSPORT PUBLIC

Autobús: Hispano Igualadina – Montbus. Tel. 902 292 900

RECORREGUT

En resum, la ruta segueix una pista que en direcció llevant passarà per el Mas i seguirà cap a la serra de l’Abellar, un petit serrat que baixa de la dels Esgavellats, en direcció sud, i per on, en direcció nord, pujarem fins el cim.

Les referències més importants i horaris, sense comptar parades, son:

0 min.: Aparcament de Can Solanes (770 m.) Seguim la pista, en pujada, en direcció al Mas que deixarem a ma dreta. Seguim les esporàdiques marques verdes.

5 min.: Can Solanes (780 m.) Força gran, la deixem a la nostre dreta, així com un parell de pistes que hi donen accés. Seguim la pista principal que entra dins d’un bosc d’alzines.

10 min.: Trencant (790 m.) Deixem una pista que surt de la nostre dreta i seguim per la de l’esquerra, en lleugera pujada. Ara, a més d’alguna alzina, tenim també camps de conreu. A 50 metres d’aquest trencant deixem un altre pista planera a l’esquerra. Seguim la pista principal, pedregosa, amb senyals verds esporàdics, lleugera pujada i ara amb bosc de pi i alzina.

20 min.: Desviació (840 m.) La pista fa un suau revolt a l’esquerra i aquí un camí surt de front, marcat amb senyals verds. Deixem la pista i prenem aquest camí que es fica en bosc més espès. Cal no perdre els senyals. que solen estar en els arbres.

22 min.: Enllaç (845 m.) De la nostre esquerra arriba un camí marcat amb senyals de G.R. Seguim aquest camí fressat cap a la dreta uns 50 metres, per tal de estar a la guaita i tornar a desviar-nos per un altre camí, força desdibuixat, a ma dreta, deixant els senyals del G.R. i seguint-ne uns altres  de verdes i blanques. Cal no perdre els senyals que solen estar en els arbres i són molt abundosos. No hi ha pèrdua. Ara la pujada es fa més forta, passem per una tartera, anem entre bosc d’alzina i arribem a una penya que superem amb l’ajut de les mans, per tal d’arribar a una carena.

32 min.: Carena (910 m.) Hem de girar a l’esquerra, seguint els senyal verds i blancs i unes xapes del “Àrea” de caçar. Anem entremig de bosc d’alzines, sense cap vista.

35 min.: Puig de Solanes (914 m.) De sobte enmig del bosc trobem un pal anunciador del cim, amb un llibre de registre i una petita fita de ciment amb inscripcions. Estem al cim, envoltats d’alzines, boix i ginebre, sense cap vista en cap direcció.

Descens desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Aquesta ruta es pot fer tot l’any llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió. Recomanem fer-la al hivern.

PUNTS D’INTERÉS

Ni des del cim ni des de la carena tindrem vistes. Per poder veure alguna cosa cal desplaçar-se per la carena uns 30 metres del cim i arribar a una penya descoberta que ens pot donar alguna visió de l’indret.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima és Mediterrani interior, molt poc influenciat per la marinada que resta retinguda per les serralades prelitorals i això fa que aquest clima tingui trets continentals amb gelades al hivern i angoixant calor a l’estiu. Marcat contrast tèrmic. La vegetació és mediterrània molt influenciada pel clima continental de l’altiplà del nord, així que es desenvolupa per terreny força sec i presenta trets molt àrids.

EQUIPAMENT

Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba protectora del vent a l’hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar en calça curta. L’excursió es pot fer en bambes. També és recomanable una màquina de retratar i uns prismàtics. No trobarem aigua, així que cal dur-la.

DIRECTORI DE SERVEIS

Ajuntament de Pontons

Barcelona 13 d’abril de 2008.