5 d’octubre del 2014

TURÓ DE SANT MATEU (499 m.)



CIM: Turó de Sant Mateu (499 m.)
COMARCA: Maresme
HORARI: 1h 50 min. (1h05 min- + 45 min.)
DESNIVELL: 360 m.
DIFICULTAT: Fàcil

RESUM
Aquest cim també anomenat turó d’en Lledó, pertany a la serralada litoral catalana, en concret a la serra de Sant Mateu. El turó està coronat per una petita ermita romànica, de la que se’n tenen referències des del any 993, i les vistes que hi ha des del cim, són nul·les.
Excursió curta, senzilla i agradable pel parc de la serralada Litoral i uns terrenys compostos majoritàriament per granits, aixecats en el període hercinià i que, per motius de una erosió deguda principalment a la forta humitat de l’entorn,  expliquen la gran presència de terra sorrenca i de sauló. Les aigües d’aquest cim marxen majoritàriament, cap a la Mediterrània; hi ho fan, per ponent i sud, per la riera de Teià i per llevant per la de Vilassar. Per la banda nord del cim, l’aigua s’escola cap el riu Mogent, per la riera de Vallromanes.

 ACCÉS PER CARRETERA
Per fer aquesta ruta ens hem d’apropar a la Vila de Teià, en concret al seu cementiri. Per fer-ho, hem de dirigir-nos per la N-II o per l’autopista de Barcelona a Mataró. Venint de Barcelona per la N-II, tot just passat el poble de Masnou, trobarem una desviació a l’esquerra que porta per la carretera BV-5026 a Teià. Si venim de Mataró la desviació a Teià la trobarem a la dreta, just després de passar la vila de Premià. Anant per l’autopista, haurem de sortir a l’eixida d’Alella i desplaçar-nos fins la N-II, per enllaçar en la ja referida desviació a l’esquerra, cap a Teià.
A la entrada d’aquesta vila trobarem una rotonda, on agafarem direcció cap al centre de la Vila. Seguim el carrer principal edificat sobre la mateixa riera de Teià i uns 500 metres més endavant, arribarem a un indicador que ens assenyala que cap a la dreta, per un carrer estret, es troba el cementiri. Hem de seguir aquest carrer, en lleugera pujada, primer entre cases i desprès envoltats de vinyes, fins sortir del poble i apropar-nos fins al cementiri, lloc on hi ha un aparcament per vehicles.

ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLIC
TREN: Fins l’estació de Masnou-Ocata + autobus.
AUTOBUS: SarbusSagales
TAXIS TEIA: Tel. 670 225 812 / 607 498 111


RECORREGUT
En resum la nostre excursió seguirà una pista, direcció majoritària nord, passant prop d’una carena i fins arribar a un gran pla, on també per pista i direcció NNO., ens atansarem fins uns conreus i un mas, on a la banda de llevant es troba el cim i l’Ermita.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:

0 minuts: Cementiri (160 m.) Sortim seguint la mateixa pista per on arribat, deixant el cementiri a la nostre dreta. Portem direcció nord-est. Fem 100 metres de pista i arribem a un altre pista que ens travessa. Hi ha un petit indicador de “Meridià Verd”.
2 minuts: Trencant (180 m.) Seguim aquesta pista planers cap a la dreta, fem uns 50 metres i la deixem per enfilar-nos per un altre pista que té el pas barrat a vehicles i que surt de la nostre esquerra. Hi ha un petit indicador de “Meridià Verd”. Seguim aquesta nova pista, intransitable a vehicles pels rocs, els xaragalls i la forta pujada amb terra de sauló, envoltats de pins pinyoners. La pista, en forta pujada, va fent revolts per guanyar alçada i arribar a un nou enllaç.
35 minuts: Tanca i nova pista (395 m.) Després de superar una tanca que barra el pas a vehicles, enllacem amb una nova pista, aquesta més transitable, que puja de la nostre dreta. La seguim cap a l’esquerra, ara en suau pujada, saltant la carena i per un paisatge a on, a més dels pins, hi trobem alzines. El terreny continua sent granític. Ràpidament arribem a un gran pla.
40 minuts: Gran pla i creuament de pistes. (415 m.) En arribar al pla, una pista que surt cap l’esquerra, s’enfila al Turó d‘en Baldiri, mentre que nosaltres seguim la pista que ens ve de front, direcció NNO., cap al cim de Sant Mateu. Aquesta pista va planera o en lleugera baixada (-10 m.), per un terreny boscós i deixant alguna altre pista o corriol secundari a banda i banda d’aquesta pista principal. De seguit arribem a un nou trencant.
50 minuts: Creuament d’una ampla pista (440 m.) Arribem a un altre pista, molt arranjada, que travessem decantant cap a la dreta. Allí veurem un indicador de “Meridià verd” que és per on hem de seguir. Al costat del indicador, hi ha un camp de conreu que seguirem paral·lelament, ara per camí. Aquest camp, que resta a l’esquerra, s’acaba en un petit bosc d’Alzines que travessarem per arribar a uns prats. Passem per sota d’una gran línea elèctrica i el camí ens du a una nova pista. 
1 h: Trencant (485 m.) Arribem a la nova pista, des d’on a l’esquerra veiem una important masia i a la dreta l’Ermita de Sant Mateu i el cim. Seguim cap a la dreta, planers, fins l’Ermita.
1 h. i 5 min: Sant Mateu (499 m.) Cim molt planer, ample, amb l’Ermita i un edifici annexa i poca vegetació. Vistes només sobre els camps de l’entorn.

Baixada desfent el camí d’anada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu, per la forta calor. No recomanable a partir del mes d’abril fins a octubre.

PUNTS D’INTERÉS
Des del cim no tenim pràcticament vistes, només els conreus i la casa pairal. Però tenim la bonica Ermita de Sant Mateu del Bosc, que dóna nom a tota la serralada. Aquesta Ermita de la que se’n tenen noticies des de l’any 993, és d’estil romànic, amb una única nau, i presenta la característica de que el seu campanar, en forma d’espadanya, es troba perpendicular a la façana principal i a la porta d’entrada. Consta que l’any 1498 s’hi va fer una restauració.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és Mediterrani amb fortes influències humides. Al hivern no hi sol glaçar mai, mentre que a l’estiu, malgrat que no es superen els 30/32 graus, fa una forta xafogor. Cim exposat a llevantades que solen venir a la tardor.
La vegetació està composta també de plantes de caire mediterrani i on destaquen l’arboç, l’alzina i el pi pinyoner, amb matolls de llentiscle, bruc, ginesta i estepa.

EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric al hivern, amb roba protectora del vent. L'excursió és recomanable fer-la amb calçat de tresc, degut al terreny saulenc També recomanem dur aigua.

DIRECTORI DE SERVEIS


VISITES D’INTERES
Alella: Cellers DO Alella.


Barcelona 26 de setembre de 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada