CIM:
Turó de Sant Mateu (499 m.)
COMARCA:
Maresme
HORARI:
1h 50 min. (1h05 min- + 45 min.)
DESNIVELL:
360 m.
DIFICULTAT:
Fàcil
RESUM
Aquest cim
també anomenat turó d’en Lledó, pertany a la serralada litoral catalana, en
concret a la serra de Sant Mateu. El turó està coronat per una petita ermita
romànica, de la que se’n tenen referències des del any 993, i les vistes que hi
ha des del cim, són nul·les.
Excursió curta,
senzilla i agradable pel
parc de la serralada Litoral i uns terrenys compostos majoritàriament per
granits, aixecats en el període hercinià i que, per motius de una erosió deguda
principalment a la forta humitat de l’entorn,
expliquen la gran presència de terra sorrenca i de sauló. Les aigües
d’aquest cim marxen majoritàriament, cap a la Mediterrània; hi ho fan, per
ponent i sud, per la riera de Teià i per llevant per la de Vilassar. Per la
banda nord del cim, l’aigua s’escola cap el riu Mogent, per la riera de
Vallromanes.
ACCÉS
PER CARRETERA
Per fer
aquesta ruta ens hem d’apropar a la Vila de Teià, en concret al seu cementiri.
Per fer-ho, hem de dirigir-nos per la N-II o per l’autopista de Barcelona a
Mataró. Venint de Barcelona per la N-II, tot just passat el poble de Masnou,
trobarem una desviació a l’esquerra que porta per la carretera BV-5026 a Teià.
Si venim de Mataró la desviació a Teià la trobarem a la dreta, just després de
passar la vila de Premià. Anant per l’autopista, haurem de sortir a l’eixida
d’Alella i desplaçar-nos fins la N-II, per enllaçar en la ja referida desviació
a l’esquerra, cap a Teià.
A la entrada
d’aquesta vila trobarem una rotonda, on agafarem direcció cap al centre de la
Vila. Seguim el carrer principal edificat sobre la mateixa riera de Teià i uns
500 metres més endavant, arribarem a un indicador que ens assenyala que cap a
la dreta, per un carrer estret, es troba el cementiri. Hem de seguir aquest
carrer, en lleugera pujada, primer entre cases i desprès envoltats de vinyes,
fins sortir del poble i apropar-nos fins al cementiri, lloc on hi ha un aparcament
per vehicles.
ACCÉS EN TRANSPORT PÚBLIC
TREN: Fins l’estació de
Masnou-Ocata + autobus.
AUTOBUS: SarbusSagales
TAXIS TEIA: Tel. 670 225 812 /
607 498 111
RECORREGUT
En resum la nostre
excursió seguirà una pista, direcció majoritària nord, passant prop d’una
carena i fins arribar a un gran pla, on també per pista i direcció NNO., ens
atansarem fins uns conreus i un mas, on a la banda de llevant es troba el cim i
l’Ermita.
Les referències
més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:
0 minuts: Cementiri (160 m.) Sortim seguint la
mateixa pista per on arribat, deixant el cementiri a la nostre dreta. Portem direcció
nord-est. Fem 100 metres de pista i arribem a un altre pista que ens travessa.
Hi ha un petit indicador de “Meridià Verd”.
2 minuts: Trencant (180 m.) Seguim aquesta pista
planers cap a la dreta, fem uns 50 metres i la deixem per enfilar-nos per un
altre pista que té el pas barrat a vehicles i que surt de la nostre esquerra.
Hi ha un petit indicador de “Meridià Verd”. Seguim aquesta nova pista,
intransitable a vehicles pels rocs, els xaragalls i la forta pujada amb terra
de sauló, envoltats de pins pinyoners. La pista, en forta pujada, va fent
revolts per guanyar alçada i arribar a un nou enllaç.
35 minuts: Tanca i nova pista (395
m.) Després de superar una tanca que barra el pas a vehicles, enllacem amb una
nova pista, aquesta més transitable, que puja de la nostre dreta. La seguim cap
a l’esquerra, ara en suau pujada, saltant la carena i per un paisatge a on, a
més dels pins, hi trobem alzines. El terreny continua sent granític. Ràpidament
arribem a un gran pla.
40 minuts: Gran pla i creuament
de pistes. (415 m.) En arribar al pla, una pista que surt cap l’esquerra,
s’enfila al Turó d‘en Baldiri, mentre que nosaltres seguim la pista que ens ve
de front, direcció NNO., cap al cim de Sant Mateu. Aquesta pista va planera o
en lleugera baixada (-10 m.), per un terreny boscós i deixant alguna altre
pista o corriol secundari a banda i banda d’aquesta pista principal. De seguit
arribem a un nou trencant.
50 minuts: Creuament d’una ampla pista (440 m.) Arribem a un altre
pista, molt arranjada, que travessem decantant cap a la dreta. Allí veurem un
indicador de “Meridià verd” que és per on hem de seguir. Al costat del
indicador, hi ha un camp de conreu que seguirem paral·lelament, ara per camí.
Aquest camp, que resta a l’esquerra, s’acaba en un petit bosc d’Alzines que travessarem
per arribar a uns prats. Passem per sota d’una gran línea elèctrica i el camí
ens du a una nova pista.
1 h: Trencant (485 m.) Arribem a la nova pista, des d’on a
l’esquerra veiem una important masia i a la dreta l’Ermita de Sant Mateu i el
cim. Seguim cap a la dreta, planers, fins l’Ermita.
1 h. i 5 min: Sant Mateu (499 m.) Cim molt planer, ample, amb l’Ermita i
un edifici annexa i poca vegetació. Vistes només sobre els camps de l’entorn.
Baixada desfent el
camí d’anada.
ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es
pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu, per la forta calor. No recomanable
a partir del mes d’abril fins a octubre.
PUNTS D’INTERÉS
Des del cim no
tenim pràcticament vistes, només els conreus i la casa pairal. Però tenim la
bonica Ermita de Sant Mateu del Bosc, que dóna nom a tota la serralada. Aquesta
Ermita de la que se’n tenen noticies des de l’any 993, és d’estil romànic, amb
una única nau, i presenta la característica de que el seu campanar, en forma
d’espadanya, es troba perpendicular a la façana principal i a la porta
d’entrada. Consta que l’any 1498 s’hi va fer una restauració.
CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és
Mediterrani amb fortes influències humides. Al hivern no hi sol glaçar mai,
mentre que a l’estiu, malgrat que no es superen els 30/32 graus, fa una forta
xafogor. Cim exposat a llevantades que solen venir a la tardor.
La vegetació està
composta també de plantes de caire mediterrani i on destaquen l’arboç, l’alzina
i el pi pinyoner, amb matolls de llentiscle, bruc, ginesta i estepa.
EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric al
hivern, amb roba protectora del vent. L'excursió és recomanable fer-la amb
calçat de tresc, degut al terreny saulenc També recomanem dur aigua.
DIRECTORI DE
SERVEIS
VISITES D’INTERES
Alella: Cellers DO
Alella.
Barcelona 26 de
setembre de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada