CIM: La Mola de Sant Llorenç (1.104 m) pel camí dels Monjos.
COMARCA:
HORARI: 1h 45 min (1h 04min + 40 min)
DESNIVELL: +395 / -395
DIFICULTAT: Fàcil
CARTOGRAFIA:
RESUM.
Aquest cim, tot un clàssic, forma part de la serralada de Sant Llorenç del Munt, un gran conglomerat oligocènic d’uns 6 quilòmetres de llargada, orientada de Nord a Sud, entre les comarques del Bages i del Vallès i separant les conques del Llobregat mitjançant la Riera de Les Arenes a ponent i el Besos mitjançant el riu Ripoll, a llevant. La Mola és molt característica per la seva forma que li dona nom i les seves cingleres.
La muntanya forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i per pujar-hi hi ha diverses rutes d’accés. Una d’elles és la del camí dels Monjos que prové de Sant Cugat del Vallès i que està tota indicada, ara bé aquest camí és un dels més turístics i sempre el trobem farcit de gent.
L’excursió és senzilla i fàcil i permet, entre altres punts d’interès, gaudir de l’església romànica de Sant Llorenç, aixecada dalt del cim a l’any 957 i consagrada al 1064. Aquesta església declarada monument Nacional conté, en les seves dependències, un restaurant que funciona per les nits del caps de setmana.
ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a Terrassa. Per anar-hi, va bé fer-ho per l’autovia C-58, on s’hi pot arribar directament des de Manresa o Barcelona o bé enllaçant des de la A-7 si venim de Girona o Lleida. En aquesta autovia, hem de prendre la sortida 17 que du a Matadepera, Rubí i Terrassa. Hem de seguir sempre els indicadors de Matadepera. Passarem per la ronda de Terrassa, per qualsevol dels dos costats de la riera, trobarem alguna rotonda, farem un gir a l’esquerra per seguir per un passeig i un altre a la dreta que ens situarà a la carretera BV-1221. Fins aquí ens acompanyaran unes torres elèctriques
Un cop a la BV 1221, deixarem Matadepera a la dreta i seguirem fins el punt quilomètric 4, on 100 metres més endavant tenim a ma dreta l’entrada a una urbanització. Hi ha indicadors. Entrem al carrer principal, travessem per un pont la riera, arribem a una rotonda on prenem pel carrer de més a l’esquerra, fem 2 rotondes més, sempre seguin indicadores de La Mola i Camí dels Monjos, i comencem a enfilar-nos cap a la part alta de la urbanització.
Quan s’acaben els indicadors, estem al carrer del camí del Moliner, que ens du a una cruïlla, on girem a la dreta per agafar el carrer Belles Roques. Aquest carrer ens portarà fins un trencant que prendrem a la dreta, per pujar pel carrer de Vista Alegre. Aquí de seguit deixarem un petit espai d'aparcament a ma dreta i en dos revolts arribarem a una finca amb una gran casa que hi ha a la dreta i on s’acaba l’asfalt. Just arribar a la finca, també a ma dreta, hi ha un pal indicador i el camí dels monjos. Aquí aparcarem.
ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC
Ferrocarril
FCG (errocarrils de la Generalitat-Metro del Vallés). Estació de Terrassa
RENFE Estació de Terrassa
En Autobús
Terrassa a Matadepera
Taxis
Des de Matadepera o Terrassa
Terrassa: Tel 937 357 777
RECORREGUT.
En resum seguirem aquest camí dels Monjos que, en direcció nord, superarà de flanc, per la banda de llevant, les cingleres de la muntanya i ens situarà al cap de munt de la Mola.
Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, són:
0 min (710 m ): Sortim en suau pujada per un ample camí pedregós que va resseguint la tanca de la finca que resta a la nostre esquerra. El Pal indicador amb moltes referències ens hi ajuda. En 3 minuts enllacem amb un altre ample camí que ve de la dreta. Deixem la tanca de la finca i anem trobant indicadors de tota mena, pintures, pals, etc.
5 min Pla de les Onze hores. (740 m ): El camí que a estones el trobarem empedrat, puja ara suau per un terreny d’alzines i pins. Empedrat, vegetació i senyals ens acompanyaran fins el cim. A 1 minut del pla, deixem un corriol a la dreta i tot seguit fem un flanc, per tal de remuntar una canal que ens durà damunt d’un cingle. Tenim la vall a la nostre esquerra. Seguim un boci de flanc i tot seguit girem a la dreta per arribar a una carena.
25 min: Carena i vista del Monestir (870 m ) En arribar-hi, anem planers direcció nord.
27 min: Cruïlla. ( 880 m ) Deixem dos corriols que baixen a la nostre esquerra i seguim de front l’ample camí pedregós i a estones empedrat.
35 min:Font Soleia i enllaç amb Can Pobla (930m ): Arribem a un trencant amb indicador, on a ma dreta es baixa cap a la font Soleia. Anem un pèl de flanc i, als 100 m , trobem un altre trencant assenyalat que ens indica que el camí que puja de la nostre esquerra porta a Can Pobla. A partir d’aquí el camí comença a flanquejar en suau pujada pel costat de llevant de la muntanya, per entre bosc, guanyant alçada.
50 min: Trencant (1.030 m ). Deixem un corriol que baixa a la dreta. Hi ha pal indicador.
1 h: Plana de La Mola (1080 m ): Arribem a dalt a la plana de la Mola pel cantó sud-est. El camí gira a la dreta i per pedra nua i minsa vegetació anem cap el cim.
1 h 5 min: Cim de La Mola (1.104 m ). Ermita de Sant Llorenç del Munt, vèrtex geodèsic, taula d'orientació, extraordinari mirador, mules pel servei del restaurant, bar i un munt de gent.
Baixada desfent el camí d’anada.
ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ.
Aquesta ruta es pot fer tot l'any, llevat als mesos d'estiu per la forta calor.CLIMA I VEGETACIÓ.
El clima és Mediterrani, prelitoral central. Temperatures contrastades amb les planes que envolten la serra, en un terreny humit però amb minsa pluviositat. El vent sol ser-hi molt present, sobretot fora de l’estiu. Al hivern no hi sol nevar mai, però a les bandes obagues i pot glaçar. A l'estiu és fàcil que es desenvolupin tempestes i també que hi faci força calor.
La vegetació està composta també de plantes de clima mediterrani sub-humit i a la banda nord, a tocar del cim, podem trobar trets de vegetació més europea.
EQUIPAMENT.
Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba d'abric al hivern, especialment roba de defensa contra el vent. Fora d'aquesta època, es pot anar en calça curta. L'excursió no es bo fer-la amb calcat tou. Es recomana dur aigua, màquina de retratar i prismàtics.
Barcelona 8 de desembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada