Afegeix la llegenda |
CIM: Torreta de l' Orri (2.440 m.)
COMARCA: Pallars Sorirà
DESNIVELL: 460 m.
HORARI: 2h 10 min. (1h25 min. + 45 min..)
DIFICULTAT: Fàcil
CARTOGRAFÍA:
RESUM
Aquest cim és un extraordinari mirador de les comarques dels Pallars, però la seva vista s’allarga fins el Ripollès per llevant i la Ribagorça per ponent. Cap al sud aquesta vista arriba fins a Montserrat. El cim és el punt culminant d’una gran muntanya solitària que separa les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà i les valls de la Noguera Pallaresa i la del Segre. RESUM
Al mateix pic hi ha dues grans torres de comunicació i una pista que hi arriba des de l’estació d’esquí de Portainé, indret per on puja aquesta ressenya, doncs els diversos accessos que té la muntanya, especialment per la banda sud, on hi ha el poble de Rubió, són molt àrids, descoberts i, llevat al hivern, sempre i sol fer-hi molta calor.
L’excursió és senzilla i fàcil doncs es desenvolupa per un terreny format bàsicament per pastures i amb la referència d’un telesella que puja fins el mateix cim.
ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir a la vila de Sort (Pallars Sobirà). Pel nord, s'hi arriba des de la vall d'Aran pel port de la Bonaigua i pel sud, per Tremp i La Pobla de Segur. Venint de La Pobla, passem Sort i de seguit trobarem Rialp. 1 quilòmetre més endavant la carretera C-13 travessa el riu Pallaresa i allí mateix, a ma dreta, hi ha una carretera que porta al poble de Roní, al de Beraní i a l’estació d’esquí de Portainé. Aquesta estació d’esquí té dos aparcaments, hem d’arribar fins al darrer, el de més amunt, on hi ha un Hotel. Uns 200 metres abans d’arribar a les edificacions veurem que la carretera s’eixampla i comencen els primers aparcaments per vehicles. Aquí veurem que de la nostre dreta surt una pista forestal que és per on nosaltres començarem el camí. Hi ha un indicador de Pic de l’Orri.
ÀCCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC:
Autobús: ALSA. Desde Barcelona hasta Rialp. Desde Rialp la única forma de llegar a Portainé es en taxi,
RECORREGUT
En resum, l’excursió segueix, en direcció sud i fins el cim, les pistes d’esquí pel torrent de la Coma Negre, a la part alta del barranc del Regueral, i sense pràcticament separar-se de dos teleselles.
Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:
0 minuts.- Aparcament (1.980 m.): Sortim de l’aparcament seguint la pista forestal pedregosa, encara que apta per tot terrenys, en suau pujada. Envoltats de pins i nerets, travessem per sota un primer telesella i ens dirigim cap a altres dos teleselles més que es troben junts.
10 minuts.- Teleselles. (2.020 m): Els travessem per sota i entrem en un petit pla, on s’ajunten tres pistes d’esquí i un altre pista forestal que baixa cap al peu de l’estació. Aquí deixem les pistes forestals i enfilem per una pala d’herba que és una pista d’esquí, sempre paral·lels als dos teleselles que estan junts i que restaran a la nostre dreta. El rierol de Coma Negre també resta a la nostre dreta. 35 minuts.- Pla allargassat (2.160 m): Petit pla que travessem, sempre en direcció sud, deixant una pista forestal que arriba per la nostre dreta i que mort, tot seguit, en un tancat on hi ha una gran bassa d’aigua pels canons de neu artificial, voltada per una tanca metàl·lica. El rierol desapareix i després del pla seguim pujant paral·lels als teleselles, ja sense bosc i amb més pedregam.
50 minuts.- Trencant de pistes d’esquí. (2.250 m): La pista es divideix en dos, una marxa cap a la nostre dreta per sota dels teles i l’altre la seguim de front acompanyats pels canons de neu. Més amunt la pista se separa lleugerament dels teleselles fent un lleuger gir a l’esquerra i tot seguit ja arribem gaire bé a la carena. Aquí trobem una pista forestal que ens travessa i la seguim cap a la dreta, per tal de tornar a ajuntar-nos amb els teleselles. En arribar-hi, un d’ells s’ acaba.
1 hora i 10 minuts.- Final d’un telesella (2.360 m): Deixem la pista forestal i emprenem una dura pujada paral·lels altre cop a l’altre telesella. Ens acompanyen uns canons de neu. Aviat s’acaba el pujant i entrem en un pla que travessem per arribar al final d’aquest segon telesella i on trobarem una nova pista forestal que és la que arriba al cim.
1 hora i 25 minuts.- Torreta de l’Orri. (2.440 m): Cim totalment planer, molt ample, envoltat d’una petita tanca metàl·lica amb dos grans edificis, dos enormes antenes i al mig una plaça on hi ha el vèrtex geodèsic.
Baixada desfent el camí d’anada.
HORARI
Pujada, sense comptar parades, d’una hora i mitja i baixada de 3/4 d’hora.DESNIVELL
El desnivell total acumulat de l’excursió és de 460 metres de pujada i 460 de baixada.
ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu als mesos d’estiu. Al hivern es aconsellable anar amb esquís o bé amb raquetes, si bé haurem de passar per les pistes d’esquí alpí de l’estació de Portainé. PUNTS D’INTERÉS
Des del cim tindrem molt bones vistes en totes direccions, de manera que cap al nord podrem veure les Maladetes, les muntanyes de l’Aran, la vall d’Àneu amb les seves viles i pobles i el conjunt Campirme, Ventolau, Montroig i Certescan. També al nord veurem el conjunt de la Pica d’Estats i les muntanyes de ponent d’Andorra (Comapedrosa, Entrevessada, Lavans i fins al Salòria).
Cap a llevant la vista arriba a tota la vall del Segre fins al Puigmal, incloent-hi el Puigllançada, la Tossa, el Moixeró i el Cadí. La Seu d’Urgell es veu molt propera al fons de la vall. Al sud veiem la serra de Carreu, el Boumort i al seu darrera la serra del Verd, el Port del Compte i els tres massissos del Montsec Més darrera es veu Montserrat. També tenim sota nostre tot el Pallars Jussà amb la vila de Tremp al fons.
A ponent tenim el Turbó ja a la baixa Ribagorça (Franja de ponent) i tot el bloc pirinenc que envolta per llevant la Vall fosca, amb la part sud de la vall de Filià, el Montsent o la Mainera.
CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí amb una mica d'influència atlàntica. Al hivern hi ha força neu i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació, marcada per un estatge alpí, està composta per bosc de pi i nerets a les parts baixes i herba de prat a les altes.
EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, inclòs al pic de l'estiu. Cal dur roba protectora del vent i de la pluja així com calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua.
DIRECTORI DE SERVEIS
Ajuntament de Rialp
Barcelona a 20 d’agost de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada