11 de març de 2011

MONTAU (658 m.)

  • CIM: Montau (658 m.)
  • COMARCA: Baix Llobregat / Alt Penedès
  • DESNIVELL: 380 M
  • HORARI: 1h 45 min. (1h 05 min. + 40 min.)
  • DIFICULTAT: fàcil
  • NOTA PRELIMINAR
  • Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  • RESUM
  • Aquest cim, a cavall de les comarques del Baix Llobregat i l’Alt Penedès, es troba situat a la serralada litoral catalana, al extrem sud del massís de l’Ordal, a tocar del Parc natural del Garraf. Les seves aigües marxen cap a Sitges per la Riera de Begues, fent-ho al sud i llevant per diverses torrenteres, i al nord i ponent pel Fondo de Matabous.
  • L’excursió, molt breu, fàcil i senzilla, es desenvolupa per pista i camí, en un terreny de pedres calcàries dures i compactes, del cretaci i aixecades del fons marí en el període eocè. Ens alguns indrets aquest calcari es troba reomplert per argiles.

  • ACCÉS PER CARRETERA.
  • Amb automòbil ens hem de dirigir cap a la vila de Olesa de Bonesvalls. Per fer-ho tenim la opció sud, des de Vilafranca del Penedès per la N-340 i al quilòmetres 1218, dins del poble d’Avinyonet Nou, hi ha un trencant que du a Olesa.
  • Al inrevés venint de Barcelona pujarem per l’Ordal i en el mateix punt trobarem el trencant. També hi ha l’opció d’anar-hi per Gavà i Begues.
  • Entrem a Olesa per un ample carrer (c/ Hospital) i ens hem d’enfilar al cap de munt d’una Urbanització que hi ha a ma dreta del carrer. Fem uns 500 metres d’aquest carrer i en prenem un altre a ma dreta, just davant del Centre Cívic de la vila que deixem a la dreta, i pugem pel carrer de l’Antiga que en durà, a ma dreta, al carrer Ginesta que ens porta fins el de Josep Maria de Segarra.
  • Quan aquest carrer planeja i comença a baixar, a ma esquerra, hi ha un petit carreró d’uns 20 metres que entre dos xalets i en pujada, ens porta fins un dipòsit d’aigües de la Societat Sorea. Aparquem en aquest indret. A ma dreta hi ha espai.
  • ACCÉS AMB TRANSPORT PÚBLIC
  • AUTOBÚS
  • Hispano Igualadina. Tel 938 901 151
  • Mohn S.L.. Tel. 902 023 393
  • RECORREGUT
  • En resum, la ruta segueix una pista en direcció sud-est i després un camí que ens apropa a una carena. Aquí tornem a prendre una pista que en direcció llevant ens durà fins el cim.
  • Les referències més importants i horaris aproximats, sense comptar parades, son:
  • 0 minuts: Dipòsit. (330 m.) Seguim la pista forestal en lleugera pujada i resseguint una tanca de filferrat a la nostre dreta. Quan aquesta s’acaba, la pista fa una baixada (-15 m.) fins un pla situat en una mena de coll.
  • 10 minuts. Trencant. (340 m.) En aquest coll planer, la pista gira lleugerament planera cap a l’esquerra i nosaltres la deixem per prendre un camí pedregós que s’enfila lleugerament cap a la dreta. Anem per entre bosc de pi, amb alguns boixos, savines i garrics, fent alguna lleugera pujada en direcció sud-est i sense marques de pintura. Més amunt la pujada es fa més sostinguda i ens apropa a una carena.
  • 35 minuts: Carena. (505 m.) Arribem a la carena , on hi trobem una pista que ens travessa. La seguim cap a l’esquerra en lleugera baixada i direcció llevant. En 2 minuts som a un coll, el dels Avencons, on la pista, ara pedregosa comença a pujar per la carena i en direcció a una torre elèctrica. El bosc minva.
  • 45 minuts: Torre elèctrica. (520 m.) Passem pel seu costat, seguint la pista i la carena
  • 51 minuts: Drecera. (555 m.) Just quan s’acaba un fort pujant, la pista tomba cap a l’esquerra i es torna planera. En aquest indret, de la nostre dreta surt un camí pedregós i força rost que fa de drecera.
  • 55 minuts: Enllaç amb la pista. (475 m.) Tornem a trobar la pista i la seguim, ara sense bosc. Deixem a l’esquerra una torre elèctrica, a la dreta una pista que porta a un pla que és la part més alta d’una pedrera i just davant de la pista trobem un pal de ferro que assenyala el camí a la cova/bauma de Montau (arribar-hi costa un parell de minuts). Seguim la pista que s’apropa a una torre elèctrica i una antena de comunicacions, on hi ha el cim.
  • 1 hora i 5 minuts: Montau. (658 m.) Cim pedregós, envoltat d’alguns garrics. Disposa d’una construcció de suport a l’antena de comunicacions, una creu de ferro, restes d’un vèrtex geodèsic, un senyal geodèsic al terra, algunes plaques commemoratives, una torre elèctrica i uns dipòsits d’aigua de la pedrera. Molt bones vistes en totes direccions, malmessos per un bosc de línees elèctriques que van en totes direccions.
  • Baixada desfent el camí d’anada.
  • HORARI
  • Tenim una mica més d’una hora de pujada i uns 40 minuts de baixada.
  • DESNIVELL
  • El desnivell acumulat és de 380 metres, tant per pujar com per baixar.
  • ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  • Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat als mesos d’estiu, on la calor pot fer molt penosa l’ascensió. Recomanem fer-la al hivern.
  • PUNTS D’INTERÉS
  • Les vistes en dies clars són fantàstiques i més tenint en compte l’alçada del cim. Així una mirada a llevant ens permetrà veure tota la plana del Baix Llobregat i del Vallès, amb Montserrat, Sant Llorenç, Montseny, Sant Ramon i Collcerola, amb les seves viles i pobles com Sabadell i Terrassa i el delta del Llobregat. Més al sud tenim el massís del Garraf, amb el cim de la Morella i la mediterrània fins la tèrmica de Cubelles. En dies molts clars es por veure la serra de tramuntana a Mallorca.
  • Ja a ponent veurem els Ports, el Montmell i el Penedès, on hi destaca Vilafranca i cap al nord tenim tota la plana de l’Anoia i al fons els Pirineus orientals.
  • CLIMA I VEGETACIÓ
  • El clima és Mediterrani litoral, molt influenciat per la marinada. Terreny molt sec amb poca pluja i on és difícil trobar dies de fred intens, inclòs al hivern. Destaca el vent que hi sovinteja, especialment de marina. La vegetació està composta també de plantes de clima mediterrani humit, amb abundor de pi, garric, boixos i alguna savina.
  • EQUIPAMENT
  • Motxilla, gorra o barret, ulleres, i roba protectora del vent al hivern. Fora d’aquesta època, es pot anar en calça curta. L’excursió es recomanables fer-la amb botes de tresc. També és recomanable una màquina de retratar, uns llargavistes. No trobarem aigua, així que cal dur-la.
  • DIRECTORI DE SERVEIS
  • Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls
  • Barcelona 5 de març de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada