8 de gener de 2011

TOSSAL GROS 867 m.)




CIM: Tossal Gros (867 m.)
COMARCA: Alt Camp

HORARI: (2 h (1h10min. + 50 min.)
DESNIVELL: 385
DIFICULTAT: fàcil


 NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
Aquest cim, també anomenat d’en Jordà de Prenafeta, forma part de la serra de Miramar, una petita serralada que enllaça al sud amb la serra Carbonaria, tot separant les comarques de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà. El terreny està format a la plana per terres esquistoses, mentre que a muntanya hi ha gresos i conglomerats roijos, coronats per unes cingleres de pedra calcària. Les aigües del cim van a parar al riu Francolí, per la banda sud i de llevant, ho fan per la Rasa de les Aligueres, mentre que a la banda nord i de ponent ho fan per la Rasa de Sant Miquel.
L’excursió és molt fàcil i senzilla, i es desenvolupa per un paratge d’interès natural anomenat de Miramar, on hi destaquen els boscos d’alzina i pi. El 75 % del recorregut es fa per pista i la resta per un corriol marcat que passa per una carena fins el cim, on trobarem unes esplèndides vistes que van des dels Pirineus fins el mar.

ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a la vila del Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp. Per fer-ho, hem d’anar fins a Valls, on podem arribar-hi des de Lleida o Tarragona per la N-240 o per la A-2. Des de Barcelona també podem agafar la A-2, amb l’alternativa d’apropar-nos al Vendrell i d’aquí a Valls. També hi ha l’opció d’escurçar aquest recorregut desviant-nos cap a Vila-rodona i el Pla de Santa Maria, abans d’arribar a Valls.
Un cop al Pla de Santa MarIa, entrarem a la vila per un trencant que hi ha a la banda nord del poble. Hi ha un indicador que amés assenyala la direcció de Figuerola. A les primeres cases de la vila, un nou indicador ens orienta per que girem per una carretera que hi ha a la dreta i que ens portarà a Figuerola del Camp per la TV-2001.
En arribar al poble deixem a l’esquerra un carrer que du a les piscines, escola, etc., on podem deixar el vehicle. També podem pujar pels carrers estrets de la vila fins el cap damunt del poble on hi ha l’Església i on al seu davant hi ha també un aparcament. Des d’aquí comencem l’excursió.

RECORREGUT
En resum l’excursió pren una pista que en direcció nord-oest ens atansa al cap damunt de la serra de Miramar pel coll de Coloma. Un cop al coll girarem a l’esquerra per seguir una carena que, en direcció sud, ens durà fins el cim.
Les referències més importants i horaris i alçades aproximats, sense comptar parades són:


0 minuts: Església (495 m). Sortim deixant-la a ma esquerra, voltant-la pel darrera i en direcció ponent. Anem planers i per una pista asfaltada, fins arribar a una cruïlla.
5 minuts: Cruïlla (495 m.) S’acaba l’asfalt. A ma dreta tenim una pista que fa lleugera pujada, a ma esquerra baixa un carrer revestit de ciment. Nosaltres seguim de front per una pista de terra molt plana. Hi un senyal de color grog en un marge. Fem 50 metres d’aquesta pista i enllacem amb el carrer de ciment que havíem deixat a la cruïlla i que ve de la nostre esquerra. Aquí, quan s’ajunten, se li acaba el ciment i hem de seguir per pista de terra. A pocs metres, deixem un dipòsit d’aigua amb inscripció “camí de Sant Jaume”.
7 minuts: Pal indicador. (510 m.) Camí vell de Miramar. Es troba a l’esquerra, just on surt una curta pista que baixa a una casa. Seguim planers direcció al coll de Coloma. Uns metres més endavant en un revolt de la pista a ma esquerra, deixem una petita casa blanca, d’obra, a la dreta i tot seguit, planers, arribem a un nou trencant.
10 minuts: Trencant (510 m.). Hi ha un pal indicador que ens orienta que de front seguiríem cap a la font dels Escanals i cap a Figuerola, mentre que nosaltres anem cap a la dreta, on hi ha un altre pista, planera, que pren direcció nord-oest i ens durà cap al coll de Coloma. Un rètol ens avisa que a 1000,- metres hi ha una cadena que hi barra el pas. Hi ha alguna pintura. La pista que passa per antics camps de conreu, comença a fer giravolts. Més amunt entra en bosc de pi i alzines i, sense deixar de fer revolts, comença a pujar més decidida.
25 minuts: Barrera (610 m.). Just travessar-la hi ha un pal indicador i una pista que porta, segons el pal, a la “Carrereda de Sucarrat. Seguim la pista que segueix fent revolts.
40 minuts: Cartell informatiu (735 m). A la nostre esquerra, just quan la pista fa revolt a la dreta, ens informa del tipus de bestiar de la zona. Ens anem apropant a una cinglera i abans d’arribar-hi, la pista tomba a ma esquerra i ara sí, planera, ens atansa fins el coll.
50 minuts: Coll de Coloma (765 m). Disposa d’un ampli replà planer amb baranes de fusta, un pal indicador i un cartell informatiu. Deixem la pista i prenem un corriol cap a l’esquerra, en direcció sud, que va per carena de roca calcaria i per mig de garrics. Al vessant de la muntanya de la nostre dreta tenim bosc de pi, a l’esquera cinglera.
54 minuts: Pal indicador. (780 m). Anuncia que seguint un corriol que baixa a la nostre dreta, anirem a la “Planota del Faló”. Seguim per la mateixa carena.
1 hora i 10 minuts: Tossal Gros (867 m). Planer, allargassat, rocallós, amb garrics que l’envolten i estimball al vessant de ponent. Un pal indicador del cim, una petita fita de ciment i un pessebre.
La baixada la farem desfent el camí d’anada.

HORARI
Pujada en una hora i 10 minuts i baixada en 50 minuts. 5 minuts més si sortim de l’entrada al poble.

DESNIVELL
El desnivell acumulat de tota l’excursió és de 375 metres, tant de pujada com de baixada i 15 metres més des de l’entrada del poble.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat a l’estiu, quan la calor pot ser asfixiant. Recomanem fer l'excursió al hivern o primavera.

PUNTS D’INTERÈS
Itinerari que presenta unes grans vistes, malgrat l’alçada del cim. Així, cap a llevant, tenim bones vistes sobre el Montmell, la serra de Montagut i el pla d’Ancosa. Al sud veiem tot el Camp de Tarragona, l’Alt i Baix Camp i Tarragonès, a més de la Mediterrània. A ponent trobem la serra de Llaberia, les muntanyes de Prades i part de la plana del Urgell, mentre que al nord podem veure la resta del Urgell i Noguera, tota la plana de la Conca de Barberà, els Montsecs i els Pirineus Occidentals i Centrals.

 CLIMA I VEGETACIÓ
 La vegetació i el clima és de caire mediterrani. Garrics, estepes, matabou i bosc de pi i alzines configuren bona part de la vegetació d’aquest indret. El clima és sec amb influencies humides de la mediterrània. Fortes calors a l’estiu que contrasten amb jornades de vent, boira i dies rúfols al hivern. A primavera, estiu i tardor sovintegen els dies calitjosos, de forta calor i humitat.

EQUIPAMENT
 Motxilla, gorra o barret. Al hivern cal dur roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns prismàtics. Cal dur aigua.

Barcelona a 30 d’abril de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada