11 de gener de 2010

TURÓ D EL'HOME (1.712 m.)


CIM: Turó de l'Home (1.712 m.)
COMARCA: Vallès Occidental
HORARI: 2h (1h 15 min. + 1h.)
DESNIVELL: 540 m. (acumulats)
DIFICULTAT: Baixa / Mitja

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

RESUM
El Turó de l’home és el punt culminant de la serra del Montseny, amb 1712 metres, si bé en alguns mapes figura la cota 1.706,8. Aquest massís, d’una gran varietat morfològica, orogràfica i sobretot de vegetació, presenta tres grans serres, la de La Calma a ponent, la del Matagalls, entre el Vallés i Osona, al nord i la del Turó de l’Home i les Agudes a llevant. Les aigües del Turó de l’Home, totes tributen a La Tordera, si bé les de la cara nord i de llevant ho fan mitjançant la Riera de Gualba.
Aquesta excursió, una clàssica, la farem des de Santa Fe, seguint per la capçalera de l’esmentada riera. Tot el recorregut es fa pel Parc Natural del Montseny, que, com els d’arreu, té grans contradiccions, no és pot tocar una pedra o una flor, però si, acollir grans antenes, pistes i carreteres que arriben fins el cim.
L’excursió és una passejada molt fàcil, variada i distreta. Tot el camí està indicat per pals verds, de ferro i 0,40 m. d’alçada, els desnivells son suaus i es travessa una gran fageda, amb grèvols a la part de la sortida i una colònia d’avets que és la més meridional d’Europa. Passarem per vessant nord, veurem les restes d’alguns pous de glaç i al cim del Turó trobarem un refugi-estació meteorològica, instal·lada l’any 1932 pel pare de la meteorologia, en Eduard Fontseré (1870-1970).
Molt bones vistes en totes direccions que, en dies molt clars, arriben fins el Puigmajor a Mallorca. Ruta molt transitada per turistes i gossos, tot l’any.

ACCÉS PER CARRETERA.
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Sant Celoni. Pel nord des de Girona o pel sud des de Granollers. Entrem i travessem el poble seguint uns indicadors que duent direcció Santa Fe o Campins. Fem els 23 quilòmetres de carretera fins Santa Fe, deixant-ne una, a ma esquerra, que porta a Mosqueroles i també el poble de Campins.
Just arribar a Santa Fe, deixem l’Ermita i els restaurants a ma dreta de la carretera i seguim 1,1 quilòmetre per arribar a un aparcament a ma esquerra de la carretera, just quan aquesta, fa un revolt a ma dreta i travessa un pont sobre la Riera de Gualba. L’aparcament està indicat, és força ampli i te uns indicadors que informen de la ruta que anem a fer.

RECORREGUT
Sortirem deixant la Riera de Gualba a la nostre dreta, ens enfilarem pel vessant nord de la muntanya, fent llaçades fins l’acabament del bosc. Aquí el camí va un bon tros de flanc per remuntar tot seguit fins la carretera i d’aquí al cim. La ruta és anomenada Passavets- Turó de l’Home, sent el nom de Passavets el d’una font que hi ha just al sortir de l’aparcament.
Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 minuts: Aparcament (1.195 m.) Passem una cadena i agafem un ampli camí, en suau pujada, per entre un immensa fageda i algun grèvol entremig. A 40 metres de la sortida, deixem a ma esquerra la font de Passavets. La riera de Gualba resta a la nostre dreta.
5 minuts: Revolt (1.205 m.). El camí fa un fort revolt a l’esquerra i s’allunya del riu. En aquest revolt també a ma esquerra veurem un cercle de pedres i vegetació que son les restes d’un antic pou de glaç molt malmès. Anem seguint el camí en pujada, a estones més forta a estones més suau. Deixem alguns que altres camins, també amples, que surten pràcticament de cada revolt que fa el nostre. No hi ha perill de prendre un camí errat, doncs aquests trencants solen ser planers i el nostre fa pujada; de totes maneres, la millor ajuda son els pals metàl·lics verds que hi ha en tota la ruta i sobretot en aquests trencants. Més amunt, ja no hi ha grèvols i comencem a veure els primers avets.
30 minuts: Petita colònia d’avets. (1.405 m.) Trobem un grup d’avets i un camí que fa un fort revolt a ma esquerra. Nosaltres seguim de front uns 20 metres i de darrera dels arbres, veiem que el nostre camí s’enfila, fent també un fort revolt a l’esquerra. Aquí deixa un altre camí que segueix de front. Més amunt comencem a planejar i a marxar de flanc, direcció nord, fins i tot el camí fa alguna petita baixada ( -15 m.). Just on comença el planer, podem veure, en sota, un pou de glaç. Una mica més endavant, n’hi ha un altre.
55 minuts: Coll. (1.540 m.) S’acaba la fageda. Damunt nostre a l’esquerra es veu una gran antena, la del Puig de Sesolles i més a la dreta, enlairada, El refugi meteorològic del Turó de l’Home. En aquest punt el camí fa un petit gir a l’esquerra, per tal d’anar resseguint de flanc la muntanya per sota. Un nou revolt ens durà al coll Pregon, on hi ha la carretera i aparcament de vehicles. Terreny de ginebrons i bruguerola.
1 hora i 5 minuts: Coll Pregon. (1.630 m.) Carretera i aparcament. A l’esquerra, el Puig de Sesolles, accessible a uns quants privilegiats, doncs el cim està envoltat per unes xarxes metàl·liques que barren el pas d’aquesta antiga Base americana de comunicacions. A la dreta, el Turó de l’Home, on hi arribem muntant unes rústiques escales de pedra. Només arribar a l’Observatori, un petit camí envoltat de pedres ens atansarà al vèrtex geodèsic.
1 hora i 15 minuts: Turó de l’Home (1.712 m.) Bones vistes en totes direccions. Uns metres en sota hi ha l’Observatori i un servei de bar. Un ample camí volta el cim.
Per anar a les Agudes, cim proper en direcció nord-est, cal baixar al coll nord, anomenat de Sesbasses (1.670 m.), travessar la carretera i baixar per un camí que hi ha al vessant sud-est de la muntanya i on veurem un pal de ferro de 0,40 m. que indica G.R. 5.2 (-20 m.). Després del 1er. pal en trobarem un segon i és aquí on deixarem un camí que segueix baixant i prendrem el de l’esquerra que remuntant cap a la carena la segueix fins el cim.


HORARI
Recorregut, sense comptar aturades, de 1 hora i ¼ i baixada de ¾ d’hora.

DESNIVELL
El desnivell acumulat és de 540 metres, tant de pujada com de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any. Cal evitar anar-hi al pic del estiu i al migdia, per la forta calor que podem passar. Si hi ha oportunitat, és molt recomanable fer l’excursió en dies d’humitats baixes, després de fortes ventades i fora de l’estiu, doncs hi ha possibilitats de veure l’illa de Mallorca. Esporàdicament a l’hivern pot haver-hi neu i pujar-lo amb esquís.

PUNTS D’INTERÉS
És molt interessant la varietat de vegetació, la fageda i sobretot els avets més meridionals d’Europa. Els pous de glaç son força interessants, sobretot els de la part alta.
Bones vistes cap a tot arreu. Al sud, el mar, Mallorca en dies clars, Collcerola, l’Ordal o el Garraf, entre altres massissos. A ponent serralades com Sant Llorenç o Montserrat i al nord podem veure des dels Rasos de Peguera fins el Canigó, amb serres com la del Verd, Cadí, Pedraforca, Tossa d’Alp, muntanyes de Núria amb el Puigmal o la de Vallter. A llevant, les serralades prelitorals de la Selva, la depressió de la Garrotxa i la Mediterrània

CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació és típica de la Mediterrània a la cara sud, encara que el nostre recorregut va per vessant nord i aquí, aquesta té trets europeus, amb importants fagedes i avetars.
El clima en aquests indrets és mediterrani continental humit. Al hivern, les gelades són freqüents fins i tot a primavera. A tot època sol bufar vent, sobretot a la part alta. A l’estiu la calor pot ser angoixant i son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.
Una dada a tenir en compte és que a principis de segle XX i quan encara no s’havien inventat els remuntadors mecànics, uns dels primers campionats d’Europa d’esquí alpí, es celebraren en aquest indret, degut a l’abundosa neu que ara ja no hi ha, i al fet de que Europa tenia la primera guerra (1914-1918).

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret i ulleres. Al 'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i aigua, doncs l’única font del recorregut es troba a la sortida.

Barcelona a 10 de gener de 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada