6 de gener de 2010

COMA ERMADA o PIC DE MONTGRONY (1.995 m.)



  • CIM: Coma Ermada (1.995 m.)
    COMARCA: Ripollès
    HORARI: 2h 35 min. (1h 35 + 1h)
    DESNIVELL: 725 m.
  • DIFICULTAT: MITJA



  • NOTA PRELIMINARHom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya pas té manteniment.

    RESUM
    Aquesta excursió, molt senzilla, còmoda i sense pèrdua, llevat que hi hagi boira, visita la serra de Montgrony per la seva cara sud, travessant grans prats i enfilant-se a dos cims que es troben pràcticament junts, el Coma Ermada o pic de Montgrony, un pel més baix però l'únic de la serra que dona vistes a la vall i Santuari de Montgrony i el Costa Pubilla o pic del Pla de Pujalts, el més alt de tota la serralada i amb bones vistes en totes direccions, sobretot dels Pirineus orientals i la Catalunya Central.
    Aquesta serralada d'uns 10 qm. de llargada, esta orientada de llevant a ponent i naix entre Ribes de Freser i Campdevànol i acaba al coll de la Creueta, port entre les viles de Tosses i Castellar de n'Hug. Al nord tota la vall del riu Rigat (collada de Tosses) i al sud la vall del riu Merdàs. Tot el terreny és d'origen calcari.
    A més optativa-ment podem visitar els Santuaris de Sant Pere i de Santa Maria de Montgrony, tots dos d'estil romànic i a 500 metres de l'aparcament, on deixarem el vehicle. A la Vila de Gombreny podem visitar el museu del Compte Arnau.

    ACCÉS PER CARRETERA.Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Ripoll i Campdevànol. Just arribar a aquesta vila, venint pel sud, hi ha un trencant a ma esquerra que diu Gombrèn i Hospital. Agafem aquest carrer que més endavant esdevé carretera, deixem el Centre mèdic a la nostre dreta i travessem la via del tren de Puigcerdà. Vuit qm. més endavant arribarem al poble de Gombreny, i seguim la carretera uns 2,7 qm. fins un trencant, a la dreta, que diu Montgrony i Castellar de n'Hug.
    Seguim aquesta carretera a estones asfaltada i a estones revestida de ciment, deixem més endavant a l'esquerra la carretera a Castellar i quan ja veiem els Santuaris penjats en un cingle, (400 m. abans d'arribar-hi) trobem a ma esquerra una pista de terra que porta al Refugi de Planelles. Uns 70 metres abans d'aquest trencant, tal com pugem a ma dreta, hi ha un petit aparcament allargassat on hi caben 4 ó 5 cotxes. Aquí deixem el vehicle.

    RECORREGUTLa nostre excursió té un recorregut que s'enfila direcció NO., fent alguna llaçada per entre bosc, fins que aquest s'acaba. Allí tombarem a Nord i, per carena, anirem cap el Coma Ermada, muntanya que ens queda just davant. Per tal de salvar la vegetació i una cinglera allargassada i transversal de la part alta, decantarem a la dreta (llevant) per tal de voltar-la.
    Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

    0 minuts: Aparcament (1.330 m) Sortim tirant enrera per la carretera. El Santuari resta a la nostre esquerra a l'altre banda de la vall. Caminem uns 20 metres i a ma dreta, al marge de la carretera, hi ha una pedra amb una inscripció de pintura vermella que diu Rasos de Coma Ermada. D'aquí surt un estret camí que per entre roures i boixos s'enfila direcció NO., fent revolts de tant en tant. Travessem algun antic prat, ara molt menjat per la vegetació i seguim marques de pintura ataronjades. Compte, no convé deixar aquestes marques, doncs hi ha corriols fets pel bestiar que no duent enlloc.
    20 minuts: Carena en mig de bosc (1.470 m) Arribem a un petit coll que de fet és una carena (hi ha filferrat pel bestiar). Ho distingim perquè és una franja d'herba en mig del bosc. Resseguim aquesta franja cap a l'esquerra. Compte de baixada en encertar el camí. Ara seguim pujant per entre pins, roures, boixos i ginebres, deixem un camí transversal a la nostre dreta assenyalat amb una fita i no deixem les marques de pintura.
    35 minuts: Final del Bosc. (1.540 m) De sobte s'acaben els arbres, just quan arribem a una carena. L'agafem girant a la nostre dreta i prenen direcció N. Seguim pel mig d’aquesta ampla carena, amb dificultat per seguir les pintures i les fites. De totes maneres el camí és clar, doncs hem de seguir per carena fins un petit bosc sota la cinglera del Coma Armada. Poc abans d’arribar-hi, trobem a la dreta una cabana de pedres mig enrunada i les restes d’un antic orri pel bestiar. Aquí decantem cap a la nostre dreta per seguir de flanc direcció NNE., per sota d'un filferrat pel bestiar. Trobem rastres de pintura i un pel per sobre deixem la poc generosa font del Cau dels Ocells. Ara el camí de flanc és fa més planer i uns metres en sota, a la nostre dreta, veiem unes mulleres.
    1 hora i 10 minuts: Mulleres. (1.810 m) No cal pas baixar-hi, nosaltres ara hem de girar a l'esquerra i enfilar, direcció nord, la pala d'herba amb alguna pedra. Deixem els rastres de pintures i pugem cap a la carena lateral que baixa del Coma Armada.
    1 hora i 25 minuts: Carena ESE. del Coma Ermada. (1.920 m aprox.) En arribar-hi veiem davant, al nord, el Costa Pubilla, separat de nosaltres per un petit torrent. Girem a ponent (esquerra) seguint la carena i per prats i rocs arribem al planer cim.
    1 hora i 35 minuts: Cim de Coma Ermada o de Montgrony. (1.990 m) Cim envoltat de cingleres per la seva banda Sud i la resta per un ampli pla d'herba i pedra calcària. Hi ha una petita creu de ferro d'1 metre d'alçada. Cim poc visitat i sense gaire interès, llevat per les seves vistes a la vall del riu Merdàs, Gombreny i Montgrony.
    Baixada desfent el camí d’anada i compte en cas de boira i en els corriols fets pel bestiar.

    HORARI
    Tot el recorregut de pujada el farem, sense comptar parades, en 1 hora 35 minuts. La baixada en 1 hora.

    DESNIVELL
    El desnivell acumulat de tota l’excursió és de 725 metres, tant de pujada com de baixada.

    ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓAquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que al pic de l'hivern, podem trobar neu a les parts més altes. Cal evitar anar-hi a l'estiu, sobretot al migdia, per la forta calor que podem passar. El indret sol ser ventós. Recomanem fer l'excursió els mesos de Maig a Juny.

    PUNTS D’INTERÉSTota la vegetació de la zona és força interessant, sobretot a primavera i en quan vistes recomanem desplaçar-nos fins el Costa Pubilla, on podrem veure, a la banda nord, tota la serralada pirinenca des de les muntanyes de la Cerdanya fins les de la vall del Ter, així com la vall de Ribes amb pobles com Tosses, Dòrria o Ventolà.
    Des del Coma Ermada cap al nord només veurem el Costa Pubilla, però cap a llevant tindrem vistes sobre les muntanyes de la serralada transversal i al sud la vall del riu Merdàs, amb Montgrony, Gombreny o Campdevànol i les serralades centrals catalanes, com la de Peguera, i prelitorals com Montserrat, Sant Llorenç o el Montseny.
    Cap a ponent destaquen cims com el Puigllançada, molt a prop, i la serralada del Cadí, la del Pedraforca, la serra del Verd, la d'Ensija i el Port de Compte.

    CLIMA I VEGETACIÓ
    El clima és del que s’anomena mediterrani prepirinenc oriental, amb fortes calors a l’estiu, malgrat que en dies de pluja, boira i humitat el fred és pot fer sentir a les carenes. També a l’estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes. Al hivern les glaçades i la neu sovintegen a les parts altes, encara que la neu, al ser cara sud, de seguit minva. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona.
    La vegetació a les parts baixes també es de caire mediterrani, encara que a les cares nord té trets europeus. Sovinteja el pi i el boix a les parts baixes i a partir de 1700 metres la la vegetació és minsa, amb pastures i flors d’alta muntanya.

    EQUIPAMENT
    Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí o per pista . També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes. En el recorregut trobarem alguna font, tot i això, recomanem dur aigua, sobretot a l'estiu.

    Barcelona 9 de febrer de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada