8 d’octubre de 2009

PENYES ALTES DE MOIXERÓ (2.260 m.) des de Grèixer


    CIM. Foto Jordi Pino
CIM: Penyes Altes de Moixeró (2.260 m.)
COMARCA: Berguedà
HORARI: 4h 25 min. (2h 55 min. + 1h 30 min.)
DESNIVELL: 1.310 m.
DIFICULTAT: Mitja (pel desnivell) Alta muntanya

NOTA PRELIMINAR
Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.

RESUM
La serralada del Moixeró és un llarg cordal d'entre 2.000 i 2.260 metres, orientada d’est a oest, que separa les conques del riu Segre, a la Cerdanya, amb suaus pendents d’herba i les del riu Llobregat, al Berguedà, amb forts espadats i complicat pas. Aquesta serra fa d’enllaç entre les del Cadí a ponent i la de la Tossa-Puigllençada a llevant.
La serra està formada per calcàries devòniques que dominen els cims, licorelles carboníferes i un tipus de pedra molt singular que només es troba el la cara sud d’aquesta regió i que s’anomena Riolita. Aquesta pedra dita també Pedra de Grèixer, es un compost de roca efusiva, moderna, granítica i molt fàcil de distingir doncs presenta colors clars, rogencs, verdosos, blancs i groguencs.
L’excursió és senzilla i fàcil, potser un pèl llarga i amb desnivell, per una serralada que pertany al parc del Cadí –Moixeró i que té diverses puntes, la més alta la de Penyes Altes amb 2.260 metres i que divideix les províncies de Barcelona Lleida i Girona des del segle XIX, quan imposaren la divisió comarcal.

ACCES PER CARRETERA

Amb automòbil ens hem de dirigir al poble de Bagà. Des del sud s’hi pot anar per Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà. Hem de travessar tot el poble de Bagà i a la sortida hem de prendre una carretera que du a "Coll de Pal" i "Grèixer". A 4,5 qm. de Bagà, aquesta carretera fa un revolt a la dreta i té dos indicadors que assenyalen la direcció de "Bagà" i "Coll de Pal". Aquí també hi ha a l’esquerra una gran explanada, un rierol que travessa la carretera per sota i una pista que, en forta pujada, du a Grèixer. Aquí deixem el vehicle, doncs més amunt una cadena barra el pas.

RECORREGUT

Aquesta ascensió, la farem seguint direcció nord, passant pel nucli de Grèixer, i apropant-nos i enfilant-nos per una canal, la de la Serp. Aquesta canal és una mena de torrent, molt dret, amb vegetació, que a l'alçada de 1.900 metres, queda tancat per una paret que baixa del cim. Aquí sortirem de flanc cap a ponent per anar a cercar una carena i coll que, ara en direcció llevant, ens durà fins el cim.
Les referències i horaris, sense comptar parades, més importants son:

0h 0 mi.: Aparcament. ( 975 m). Pugem per la pista direcció nord, cap a Grèixer, per entre bosc de ribera i algun boix i arç blanc. Tenim marques de G.R. (vermelles i blanques)
0h 13 min.: Trencant (1.060 m). La pista fa un revolt a la dreta per anar a cercar Grèixer. Recta surt un altre pista per on va el G.R. i que no hem pas d’agafar. Anem cap el poble.
15 min.: Grèixer. (1.070 m) Conjunt de 4 cases i una Ermita. Lloc Pintoresc. Només arribar a la primera casa, fem 10 metres enrere i 10 endavant per camí, per tal d’anar a cercar la casa més alta del poble. Davant mateix d’aquesta casa, hi ha un prat que hem de travessar, en pujada, per anar a cercar una font i una pista que es troben més amunt.
20 min.: Font i pal indicador( 1.080 m). Situats en aquesta pista i davant de la font, a la nostre esquerra hi ha un pal indicador que diu " Canal de la Serp" i "Penyes Altes". D’aquí surt un camí que pren direcció NO. en forta pujada i per entre mig de pi roig, roure, argelagues, boix i gavarres. Hi ha alguna fita.
40 min.: Replà de pedra. (1.220 m) Sortim del bosc enfilant-nos a unes pedres. Aquí la vegetació minva, només resten matolls i algun pi. Estem damunt de terreny de Riolites. El camí travessa diagonalment aquest indret per apropar-nos a un petit cingle, ja entre bosc, de 3 a 5 metres d’alçada, per on pujarem per tal d’anar a buscar la part superior. Un cop a dalt seguim de flanc pel vessant de ponent.
50 min.: Prat. (1.220 m) Travessem la part alta d’un prat, seguim per bosc i anem, ara, per sota la carena. Uns metres més endavant el camí torna a anar per carena, ben bé pel mig, però és molt important en aquest indret fixar-se en les fites, doncs hi ha algun altre camí fet pel bestiar que no du pas enlloc. Més endavant, la carena es torna dreta i ampla. Aquí el camí comença a planejar, abandona la carena i la voreja pel cantó de ponent, per tal d’anar a cercar el fons de la vall i apropar-se a les grans parets que l’envolten.
1 h. i 20 min.: Peu de la Canal. (1.570 m) El camí entra al mig del torrent, sota un gran bloc de pedra. A partir d’aquí comença a fer la serp, ara amb llaçades més amples, ara més curtes, i guanya força alçada per entre faig i boix.
1h. i 40 min.: Tartera (1.750 m) S’acaba el bosc i a la nostre esquerra tenim una llarga tartera que naix al peu de la paret sud de Penyes Altes. A la part de d’alt d’aquesta paret, es veu un espectacular forat. El camí travessa aquesta tartera en direcció llevant, cap una canal herbosa, per tot seguit fer unes llaçades i tornar a travessar la tartera per la seva part alta, sota la paret, en direcció ponent. Per la tartera hi ha gran quantitat de fites i marques que fan drecera. Aconsellem seguir el camí i no embrancar-se per aquestes dreceres.
1 h. i 55 min.: Final de la tartera. (1.840 m) Seguim per entre boixos, en suau pujada, direcció ponent, allunyant-nos de la canal de la Serp.
2 h. i 05 min.: Carena. (1.885 m) Arribem a una carena. Entrem a la vall del Clot de Moixeró. Sota nostre, en aquesta vall, hi ha una cabana a tocar d’un cingle i s’ha de tenir molt de compte, cara la tornada, en no errar el camí. Davant nostre tenim una pala herbosa que du al coll del Pla de Moixeró, on hi hem de pujar, tot flanquejant.
2 h. 20 min.: Coll de Pla de Moixeró (2.040 m) A llevant (dreta) hi ha el Penyes Altes, a ponent (esquerra) el cim del Pla de Moixeró. Seguim cap a llevant, ara per la cara nord, per entre bosc de pi.
2 h. 30 min.: Coll i trencant. També hi ha un indicador. El nostre camí es divideix en dos. El de l’esquerra, que no hem d'agafar i voreja planerament la muntanya i el de la dreta que s’enfila per entre bosc de pi negre cap a la carena, sempre direcció llevant.
2 h. 55 min.: Cim de Penyes Altes de Moixeró ( (2.260 m) Cim ample, rocós, amb una fita, pessebres i plaques commemoratives.
La baixada es farà pel mateix camí de pujada.

HORARI

La pujada, sense comptar parades, es pot fer en tres hores i la baixada en una i mitja.

DESNIVELL

El desnivell total de l’excursió és de 1.310 metres de pujada i altres 1.310 de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ

Tractant-se d’un cim de cara sud, molt encaixonat a la part de la canal i amb terreny de pedra calcària, és aconsellable fer l’ascensió quan encara no fa calor. Així, qualsevol època de l’any és bona, llevat al pic de l’estiu. Als mesos d’hivern sol nevar a les parts altes i això pot presentar algun problema, especialment a la carena.

PUNTS D’INTERÉS
Des del cim la vista és molt bona i si mirem a llevant veurem la Tosa d'Alp i el Puigllançada. Al sud, ben lluny, veurem serralades com la del Montseny o Montserrat. Ja més a prop l’embassament de la Baells i les muntanyes d'Ensija. Sota nostre Grèixer, Baga i l’autopista del túnel del Cadí.
Cara a ponent tenim el Pedraforca, el Cadí, la serra Moixa i el cim del Moixero. Més allunyat es veu la serra del Port de Compte. Sota nostre la vall de Gisclareny. Al nord tota la Cerdanya amb els seus emblemàtics cims, des de Andorra fins el Capcir amb serres com la Tossa Plana o el Puigpedrós. Als nostres peus la baixa Cerdanya.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima en aquesta banda sud és mediterrani, encara que a la banda nord i a les parts altes, ja es Alpí. A l’estiu s’hi poden desenvolupar tempestes i tronades i al hivern pot fer molt de fred. Les parts altes estan molt ventades.
La vegetació també és mediterrània a les bandes baixes i Europea Central a les altes i cara nord.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i roba d’abric, especialment per defensar-nos del vent. No és pas recomanable fer la excursió amb sabatilles. Recomanem dur maquina de retratar, llargavistes i molta aigua.

Barcelona a 30 d’abril de 2003.

1 comentari: