MONTEIXO (2905 m.)

• CIM: Monteixo (2.905 m.)
  COMARCA: Pallars Sobirà
  HORARI: 5h 55 min. (3h55 m. + 2h)
  DESNIVELL: 1.590 m.
  DIFICULTAT: Mitjana (pel desnivell). Alta muntanya
  
  NOTA PRELIMINAR
  Hom comunica que, degut a que cada dia hi ha més gent moltonejada, més lletrats aprofitats i les lleis interpretades com penells, per seguir aquesta ressenya és obligatori dur un mòbil, saber-lo fer anar i saber trucar al telèfon d’emergències 112. També és obligatori dur un mapa que sigui de la regió i una brúixola que sigui per orientar-se a la muntanya. És indispensable saber interpretar i fer anar aquests aparells, al igual que s’ha d’entendre i conèixer les tècniques d’anar per la muntanya. Aquesta ressenya no té pas manteniment.
  
  RESUM
  El cim del Monteixo és el punt culminant de la serralada Monteixo-Norís, una gran massa de muntanya que naix per llevant al cim del Sanfonts, a la carena fronterera entre el Pallars i Andorra, i es despenja direcció ponent fins caure al riu Noguera de Vallferrera, entre els pobles d'Alins i Àreu, situats al nord dels Pallars.
  Aquesta allargassada serra, amb diversos cims de més de 2.800 m., separa la vall de Ferrera i Baiau, al nord, on són abundosos els espadats de caire glacial, amb la vall del riu Tor, al sud, on el terreny, menys acinglerat, manté durs i llargs pendents sostinguts. Cim força solitari degut a que resta eclipsat per la proximitat de l’emblemàtica Pica d'Estats
  El Monteixo té diverses rutes d'accés, alguna de curta durada, com la que munta pels llacs d'Aixeus; de totes maneres, és més aconsellable pujar-hi per les Bordes de Crusos, degut, malgrat la seva duresa, a la solitud del entorn, el tipus de vegetació i les vistes que tindrem, en fer una part del recorregut per la carena.
  
  ACCES PER CARRETERA.
  Amb automòbil ens hem de dirigir a la vila de Llavorsí (Pallars Sobirà). Pel nord, s'hi arriba des de la vall d'Aran pel port de la Bonaigua i pel sud, per Tremp, La Pobla de Segur i Sort. De Llavorsí agafarem una carretera direcció Àreu, deixant primer a l'esquerra una carretera que du a Tavascan, després a la dreta un altre que du a Tírvia i, en el poble d'Alins, un altre carretera a la dreta que porta a Tor.
  Un cop a Àreu, travessarem el poble i seguirem per la carretera que de seguit esdevé pista de terra. A partir d'aquí farem 1,5 qm. aproximadament d'aquesta pista, fins que a la nostre dreta veurem un singular indicador que diu "Monteixo" i pinta dos pins pinyoners i una taula de pic-nic. A l'esquerra hi un altre senyal de ferro, més modesta, i posada al any 1962 amb motiu del cinquantenari de l'Agrupació Excursionista "Catalunya". Uns metres abans dels rètols, a la dreta, hi ha lloc un petit espai per aparcar.
  
  RECORREGUT
  La excursió comença travessant el riu Noguera de Vallferrera pel pont de Sorguen i s'enfila fort per la vall de Crusos, passa les tres Bordes del mateix nom, travessa el riu i tot seguit empren una llarga i penosa ascensió de forts pendents, sense camí ni senyals, per tal d'arribar a la carena de ponent. Seguint-la cap a llevant, ens durà fins el mateix cim.
  Les referències més importants i horaris aproximats de l'excursió són:
  
  0 minuts: Pont de Sorguen (1.350 m.). A la dreta de la pista on hem aparcat, de fusta, amb un senyal de GR que indica direcció equivoca i del que no farem cas. El passem i prenem una altre pista forestal que s'enfila fort en direcció nord (esquerra). Més endavant, la pista fa una llaçada cap a la dreta. Terreny de pedres, algun prat, i algun arbre.
  10 minuts: Final de la pista. (1.425 m). Just quan aquesta entra en un bosc d'avellaners, mor en un prat. De la nostre esquerra surt un camí fressat que, en pujada i fent revolts per dins del bosc, va guanyant alçada.
  25 minuts: Final del bosc (1.565 m). El camí segueix fent llaçades, ara entre gòdua i algun arbre. Bones vistes de la vall de Crusos. Terreny de pastures.
  40 minuts: Primera Borda de Crusos. (1.680 m). A la nostre esquerra, tancada, en molt bon estat. A la dreta una petita borda i més enllà una font. Davant nostre un camí fressat que segueix planer i al cap d'una estona es perd entre prats prop del riu. Compte en aquest indret, el nostre camí surt cap a la esquerra, mig amagat, resseguint la paret de la Borda i en el seu darrera, gira a la dreta i s'enfila fent llaçades.
  50 minuts: Segona Borda de Crusos. (1.750 m). També en bon estat, tancada. Ara el camí segueix pujant per prats, però fent una gran llaçada que gaire bé ens porta fins el riu per després tornar enrere. Podem fer drecera pels prats, la tercera borda està visible per sobre nostre.
  1 hora i 5 minuts: Tercera Borda de Crusos (1.860 m). Una mica malmesa, refugi de bestiar a l'estiu. Passem per davant i la deixem a la nostre esquerra. Ara el camí, per entre prats, fa un pel de baixada i després planeja per tal d'anar a cercar el riu (SE.). El travessem i ens enfilem a uns prats on trobem un antic i malmès cercat de pedres per guardar bestiar (Orri)
  1 hora i 15 minuts: Orri enderrocat. (1.910 m). El deixem a la nostre esquerra i ens acostem a un bosc; on, en arribar als primers pins, trobarem rastres de camí que seguirem cap a l'esquerra (direcció llevant), per tal d'anar cap el fons de la vall. Més amunt el bosc s'acaba i just ho fa, veurem uns matolls de nerets. Aquí abandonem el fons de la vall i ens enfilem fort, sense camí, per una dreta i feixuga pala d'herba i pedres, direcció SE., cap a la carena a l'alçada d'un solitari pi. Ens travessen alguns corriols fets pel bestiar.
  2 hores i 35 minuts: Carena. (2.400 m aprox.) Bones vistes de les muntanyes dels Pallars, la vall de Crusos i cim de l'Orri. Seguim la carena direcció llevant, decantant una mica pel vessant de la nostre dreta (cara sud de la muntanya). Pujada més suau però encara forta, per entre herba de prat i alguns rocs.
  3 hores i 20 minuts: Peu d'una tartera. (2.690 m) S'acaba la vegetació i entrem en un roquisser que baixa d'una mena de canal. Superem la tartera pel costat esquerra d'aquesta suau canal (nostre dreta) i on, una mica d'herba ens amorosirà la pujada. En arribar al cap d'amunt ja veiem el cim.
  3 hores i 55 minuts: Pic del Monteixo. (2.905 m) Cim ample, rocallós, allargassat amb una fita de rocs damunt d'una base de ciment. Llibre de registre. Molt bones vistes de les valls i cims del entorn.
  Baixada desfent el camí d’anada i compte no errar al arribar al Orri enderrocat.
  
  HORARI
  Pujada, sense comptar parades, de gaire bé quatre hores. La baixada es fa en dues hores.
  
  DESNIVELL
  El desnivell total de l’excursió és de 1.590 metres de pujada i 1.590 de baixada.
  
  ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
  Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat als mesos d’hivern, on la neu hi és present i molt abundosa. Cim més aconsellable amb esquís per altres rutes, degut a la baixa alçada de la sortida i no apta amb raquetes, si amb material alpí.
  
  PUNTS D’INTERÉS
  Desdel cim tindrem molt bones vistes; així si mirem al nord podrem veure tots els cims de la carena fronterera amb Occitània com el Montroig, Gueroso Certescan, Baborte, el Sotllo o la Pica d'Estats, entre altres. A ponent distingim fàcilment totes les muntanyes dels Pallars i l'Aran. Destaquen cims com Montsant, Mainera, Peguera, Encantats, Biciberris, Punta Alta, Colomers, Montarto o Mauberme. Més al fons les Maladetes.
  Cap el sud tindrem el cim de l'Orri i les valls de Tor i Ferrera amb cims com Salòries o Màniga. A llevant, cims andorrans i ceretans com són Pica Roja, Estanyó, Fontblanca, Comapedrosa, Tossa Plana Cadí. Sota nostre el cim de Norís i el petit i penjat llac de la seva cara sud.
  
  CLIMA I VEGETACIÓ
  El clima és alpí amb una mica d'influència atlàntica. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya i a les parts altes se'n acumulen importants gruixos. Pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
  La vegetació està composta també de flors, plantes i arbres d'alta muntanya i de clima alpí a les parts altes i subalpí a les baixes..
  
  EQUIPAMENT
  Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d’abric, inclòs al pic de l'estiu. Cal dur roba protectora del vent i de la pluja així com calçat sòlid. També recomanem dur una màquina de retratar, uns llargavistes i força aigua.
  
  Barcelona a 3 d’octubre de 2003